Unión Progreso y Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008. POLÍTICAS ECONÓMICAS Y SOCIALES. IV. EL MODELO DE FINANCIACIÓN DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS
Unión Progreso y Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008. POLÍTICAS ECONÓMICAS Y SOCIALES. IV. EL MODELO DE Ese modelo de crecimiento económico fue iniciado por el Partido Popular durante su primera legislatura. En ese momento pudo estar justificado como método de salida de la crisis que se había desencadenado en 1992 y del estancamiento posterior. Sin embargo, no es un modelo equilibrado, ni sostenible a largo plazo. El PSOE ha incurrido en la responsabilidad de mantenerlo, sin reformas sustanciales, durante los últimos cuatro años. Así se ha llegado a la situación actual de agotamiento del modelo, como señalan los datos referidos a los indicadores de confianza de los consumidores y empresarios, de venta de automóviles, de consumo de cemento o de evolución del precio de las viviendas usadas. La década de crecimiento de que ha disfrutado la economía española se ha sustentado en la fortaleza del consumo de las familias, por el lado de la demanda, y en el sector de la construcción, por el de la oferta, impulsados ambos por los bajos tipos de interés —que han facilitado el endeudamiento— y por el espectacular incremento del precio de la vivienda. Familias y empresas han gastado por encima de su renta, acumulando en el proceso una considerable deuda. Hoy ya no es posible llegar más lejos a partir de estos fundamentos. UPyD ofrece en su programa económico un modelo alternativo al de los dos partidos aludidos, más sólido y viable a largo plazo. UPyD puede diferenciarse tanto de PP como de PSOE, al no haber tenido responsabilidades en la génesis de los problemas actuales, cuando la desaceleración de la economía desmiente con los hechos el discurso triunfalista del PSOE y evidencia el malestar y la incertidumbre que viven los ciudadanos. IV. EL MODELO DE FINANCIACIÓN DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS En el momento actual, el problema más relevante se refiere a la financiación de las competencias comunes a las Comunidades Autónomas debido a las desigualdades que se han generado a lo largo del tiempo. Tales desigualdades se muestran principalmente en el caso de las Comunidades forales que cuentan con recursos muy superiores a las demás. Ello no se relaciona directamente con el hecho de que en ambas regiones exista una autonomía fiscal —que, en todo caso, está limitada por el contenido del Concierto Económico—, sino que es debido principalmente a que la metodología que determina el Cupo (País Vasco) o la Aportación (Navarra) de esas Comunidades para la atención de las competencias del Estado no transferidas, es muy deficiente y subvalora de manera muy importante el coste correspondiente, dando lugar a una transferencia implícita desde el resto de España a esos territorios. El privilegio vasco y navarro en materia de financiación debe ser corregido mediante un cálculo correcto del Cupo y la Aportación. De acuerdo con nuestras estimaciones, la metodología del Cupo Vasco aprobada en septiembre de 2007, tras un acuerdo entre el PSOE y el PNV, supone una infravaloración de 2.060 millones de € anuales en la cantidad que el País Vasco debe pagar al Estado. En cuanto a la Aportación de Navarra, que ha sido aprobada en noviembre de 2007, estimamos que su metodología implica una infravaloración de 644 millones de € anuales en la cuantía correspondiente. • UPyD, reclamando la igualdad fiscal para todos los ciudadanos españoles, se propone corregir los privilegios financieros del Gobierno Vasco y del Gobierno de Navarra. Para ello, promoverá una revisión de las normas jurídicas que regulan tanto el Concierto Económico de ambas Comunidades Autónomas, como las metodologías respectivas del Cupo y la Aportación. En esa revisión se oirá el informe que puedan emitir los aludidos Gobiernos autonómicos. Pero en ningún caso se someterá a un pacto negociable el tratamiento equitativo en el orden financiero del País Vasco y Navarra con relación a las demás Comunidades Autónomas. En definitiva, tanto el País Vasco como Navarra deberán asumir en toda su integridad el coste que les corresponde de las competencias que ejerce el Estado. Provisionalmente, hasta tanto no se desarrolle por el procedimiento ordinario el marco legislativo correspondiente, un Real Decreto–Ley fijará el líquido a pagar del Cupo provisional de la Comunidad Autónoma del País Vasco para el año base 2007 en 3.625 millones de €. Otro Real Decreto–Ley fijará la Aportación líquida de la Comunidad Foral de Navarra para el año base 2005 en la cantidad de 1.197 millones de €. Las desigualdades afloran también entre las Comunidades Autónomas de régimen común. El sistema de financiación debe corregirse para asegurar una cierta igualdad en la disponibilidad de recursos por habitante —considerando factores correctores como la edad de la población, su dispersión geográfica, la insularidad y otros elementos— para la atención de los servicios públicos esenciales —en los que debe haber igualdad de prestaciones—, a la vez que un incentivo a la corresponsabilidad fiscal de los Gobiernos autonómicos. Las modificaciones del sistema de financiación deben negociarse multilateralmente entre el Estado y el conjunto de las Comunidades Autónomas, excluyéndose cualquier tratamiento bilateral del asunto. A este respecto, el UPyD proponemos que este nuevo sistema de financiación se ajuste a las siguientes pautas: • Las Comunidades Autónomas deben disponer de los mismos El coste de los servicios incluidos en el catálogo se definirá de acuerdo con un estándar técnico, incluyendo los costes de personal de acuerdo con los niveles retributivos que fije el Estado para sus funcionarios. Cualquier desviación sobre esos niveles de coste o retributivos deberá compensarse con aumentos en la productividad o bien con recursos propios de cada Comunidad Autónoma. • La financiación de las prestaciones incluidas en el catálogo común se realizará a partir de los recursos que obtengan las Comunidades Autónomas a partir de una cesta común de impuestos. El rendimiento fiscal de esa cesta impositiva se establecerá, de manera común, en función de una estimación revisable de las bases impositivas de cada territorio. De acuerdo con ese rendimiento teórico se establecerá la aportación positiva o negativa de cada Comunidad Autónoma al Fondo de Suficiencia que equiparará a todas ellas para atender el catálogo común de prestaciones a los ciudadanos. Las desviaciones negativas sobre el rendimiento fiscal deberán corregirse a partir de los recursos propios de la Comunidad Autónoma que incurra en ellos. • La cesta común de impuestos cedidos a las Comunidades Autónomas incluye el 50 por 100 del IRPF, el IVA y los impuestos especiales. La reversión al Estado de cualquier competencia se compensará con una reducción en el porcentaje cedido del IRPF. La competencia normativa básica en estos impuestos corresponde al Estado, lo que no obste para que las Comunidades Autónomas puedan contar con un margen de actuación para fijar los tipos impositivos en el tramo autonómico del IRPF —tres puntos porcentuales—, o para incrementar hasta dos puntos la tarifa de los impuestos especiales. • Las Comunidades Autónomas podrán establecer sus propios impuestos, tal como está reconocido actualmente, añadiendo nuevas figuras impositivas de carácter medioambiental, así como tasas sobre la prestación de servicios, incluyendo los de carácter sanitario. • Finalmente, el cuadro financiero de las Comunidades Autónomas se completa con el Fondo de Compensación Interterritorial. Este Fondo se destinará a la financiación de inversiones con fines de desarrollo regional en las Comunidades Autónomas más desfavorecidas. Para compensar la reducción de los fondos europeos de cohesión, su cuantía deberá crecer a lo largo de la legislatura en un 40 por 100, hasta alcanzar los 1.730 millones de € en 2.012, lo que equivale a un promedio de 70 € por habitante de las regiones con acceso al Fondo. De esta manera se superará el estancamiento al que ha estado sometido este importante instrumento de desarrollo durante la legislatura en la que ha gobernado el PSOE. .(Barcelona Girona Lleida Tarragona Lerida Gerona Cataluña Catalunya Madrid Bilbao Valencia, Congreso Cortes Corts España Senado Congrès Senat) 
FINANCIACIÓN DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS: Los españoles afrontamos las próximas elecciones generales dentro de un clima económico lleno de incertidumbre. En los últimos meses hemos asistido a la elevación de los tipos de interés, a un repunte muy acusado de la tasa de inflación y, en general, a un empeoramiento de nuestras perspectivas para el futuro. Ello no es sino el resultado del agotamiento del modelo de crecimiento que ha caracterizado a la economía española durante la última década.
Las políticas sociales no son ajenas a las Comunidades Autónomas, dado que en ellas residen las competencias de prestación de diversos servicios públicos. El ejercicio de tales competencias gravita sobre la disponibilidad de recursos en las Comunidades Autónomas, lo que, a su vez, depende del sistema de financiación. Este sistema es múltiple y da lugar a desigualdades muy importantes. Básicamente existen dos modos de financiación: el que reúne a las Comunidades Autónomas del régimen común —entre las que se singulariza Canarias debido a su sistema singular de tributación indirecta— y el que se refiere al País Vasco y Navarra, sujetas a un régimen de Concierto Económico. Además, la financiación de las inversiones autonómicas depende parcialmente de las transferencias del Estado y del Fondo de Compensación Interterritorial. recursos por unidad de necesidad —es decir, teniendo en cuenta, la población existente y sus características demográficas, así como su dinámica de crecimiento o de reducción, contando con los procesos migratorios— para atender un catálogo común de prestaciones en educación, sanidad, cultura y servicios sociales. Dicho catálogo debe considerarse abierto y sujeto a revisión bianual, en función de los cambios que experimenta la sociedad y la tecnología. En particular, en el ámbito de la sanidad, el catálogo reconocerá los avances terapéuticos y el progreso en la tecnología médica para establecer un cuadro de inversiones en equipamiento a fin de atender con el mejor servicio a todos los enfermos. Ello puede implicar, en determinados casos, el establecimiento de centros de referencia para el conjunto de los ciudadanos con independencia de su lugar de residencia. En el caso de que las competencias educativas reviertan al Estado, las prestaciones correspondientes quedarán excluidas del catálogo.Asimismo, la gestión recaudatoria de los impuestos cedidos corresponderá al Estado a través de la Agencia Tributaria.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Unió Progresso i Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Eleccions Generals Espanya 2008.
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES I SOCIALS. IV. EL MODEL DE FINANÇAMENT DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES: Els espanyols afrontem les pròximes eleccions generals dintre d'un clima econòmic ple d'incertesa. En els últims mesos hem assistit a l'elevació dels tipus d'interès, a un repunte molt acusat de la taxa d'inflació i, en general, a un empitjorament de les nostres perspectives per al futur. Això no és sinó el resultat de l'esgotament del model de creixement que ha caracteritzat a l'economia espanyola durant l'última dècada.
Aquest model de creixement econòmic va ser iniciat pel Partit Popular durant la seva primera legislatura. En aquest moment va poder estar justificat com mètode de sortida de la crisi que s'havia desencadenat en 1992 i de l'estancamiento posterior. No obstant això, no és un model equilibrat, ni sostenible a llarg termini. El PSOE ha incorregut en la responsabilitat de mantenir-ho, sense reformes substancials, durant els últims quatre anys. Així s'ha arribat a la situació actual d'esgotament del model, com assenyalen les dades referides als indicadors de confiança dels consumidors i empresaris, de venda d'automòbils, de consum de ciment o d'evolució del preu dels habitatges usats.
La dècada de creixement que ha gaudit l'economia espanyola s'ha sustentat en la fortalesa del consum de les famílies, pel costat de la demanda, i en el sector de la construcció, pel de l'oferta, impulsats ambdós pels baixos tipus d'interès ?que han facilitat l'endeutament? i per l'espectacular increment del preu de l'habitatge. Famílies i empreses han gastat per sobre de la seva renda, acumulant en el procés un considerable deute. Avui ja no és possible arribar més lluny a partir d'aquests fonaments.
UPyD ofereix en el seu programa econòmic un model alternatiu al dels dos partits al·ludits, més sòlid i viable a llarg termini. UPyD pot diferenciar-se tant de PP com de PSOE, al no haver tingut responsabilitats en la génesis dels problemes actuals, quan la desaceleración de l'economia desmenteix amb els fets el discurs triunfalista del PSOE i evidencia el malestar i la incertesa que viuen els ciutadans.
IV. EL MODEL DE FINANÇAMENT DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
Les polítiques socials no són alienes a les Comunitats Autònomes, atès que en elles resideixen les competències de prestació de diversos serveis públics. L'exercici de tals competències gravita sobre la disponibilitat de recursos en les Comunitats Autònomes, el que, al seu torn, depèn del sistema de finançament. Aquest sistema és múltiple i dóna lloc a desigualtats molt importants. Bàsicament existeixen dues maneres de finançament: el qual reuneix a les Comunitats Autònomes del règim comú ?entre les quals se singulariza Canàries a causa del seu sistema singular de tributació indirecta? i el qual es refereix al País Basc i Navarra, subjectes a un règim de Concert Econòmic. A més, el finançament de les inversions autonòmiques depèn parcialment de les transferències de l'Estat i del Fons de Compensació Interterritorial.
En el moment actual, el problema més rellevant es refereix al finançament de les competències comunes a les Comunitats Autònomes a causa de les desigualtats que s'han generat al llarg del temps. Tals desigualtats es mostren principalment en el cas de les Comunitats forals que conten amb recursos molt superiors a les altres. Això no es relaciona directament amb el fet que en ambdues regions existeixi una autonomia fiscal ?que, en tot cas, està limitada pel contingut del Concert Econòmic?, sinó que és hagut de principalment al fet que la metodologia que determina el Contingent (País Basc) o l'Aportació (Navarra) d'aquestes Comunitats per a l'atenció de les competències de l'Estat no transferidas, és molt deficient i subvalora de manera molt important el cost corresponent, donant lloc a una transferència implícita des de la resta d'Espanya a aquests territoris.
El privilegi basc i navarrès en matèria de finançament ha de ser corregit mitjançant un càlcul correcte del Contingent i l'Aportació. D'acord amb les nostres estimacions, la metodologia del Contingent Basc aprovada al setembre de 2007, després d'un acord entre el PSOE i el PNB, suposa una infravaloración de 2.060 milions de ? anuals en la quantitat que el País Basc ha de pagar a l'Estat. Quant a l'Aportació de Navarra, que ha estat aprovada al novembre de 2007, estimem que la seva metodologia implica una infravaloración de 644 milions de ? anuals en la quantia corresponent.
UPyD, reclamant la igualtat fiscal per a tots els ciutadans espanyols, es proposa corregir els privilegis financers del Govern Basc i del Govern de Navarra. Per a això, promourà una revisió de les normes jurídiques que regulen tant el Concert Econòmic d'ambdues Comunitats Autònomes, com les metodologies respectives del Contingent i l'Aportació. En aquesta revisió s'escoltarà l'informe que puguin emetre els al·ludits Governs autonòmics. Però en cap cas se sotmetrà a un pacte negociable el tractament equitativo en l'ordre financer del País Basc i Navarra en relació amb les altres Comunitats Autònomes. En definitiva, tant el País Basc com Navarra haurien d'assumir en tota la seva integritat el cost que els correspon de les competències que exerceix l'Estat.
Provisionalment, fins a tant no es desenvolupi pel procediment ordinari el marc legislatiu corresponent, un Real Decret Llei fixarà el líquid a pagar del Contingent provisional de la Comunitat Autònoma del País Basc per a l'any basi 2007 en 3.625 milions de ?. Un altre Real Decret?Llei fixarà l'Aportació líquida de la Comunitat Foral de Navarra per a l'any basi 2005 en la quantitat de 1.197 milions de ?.
Les desigualtats afloren també entre les Comunitats Autònomes de règim comú. El sistema de finançament ha de corregir-se per a assegurar una certa igualtat en la disponibilitat de recursos per habitant ?considerant factors correctores com l'edat de la població, la seva dispersió geogràfica, la insularidad i altres elements? per a l'atenció dels serveis públics essencials ?en els quals ha d'haver-hi igualtat de prestacions?, alhora que un incentiu a la corresponsabilidad fiscal dels Governs autonòmics. Les modificacions del sistema de finançament han de negociar-se multilateralmente entre l'Estat i el conjunt de les Comunitats Autònomes, excloent-se qualsevol tractament bilateral de l'assumpte.
Referent a això, l'UPyD proposem que aquest nou sistema de finançament s'ajusti a les següents pautes:
Les Comunitats Autònomes han de disposar dels mateixos recursos per unitat de necessitat ?és a dir, tenint en compte, la població existent i les seves característiques demogràfiques, així com la seva dinàmica de creixement o de reducció, contant amb els processos migratorios? per a atendre un catàleg comú de prestacions en educació, sanitat, cultura i serveis socials. Dit catàleg ha de considerar-se obert i subjecte a revisió bianual, en funció dels canvis que experimenta la societat i la tecnologia. En particular, en l'àmbit de la sanitat, el catàleg reconeixerà els avanços terapèutics i el progrés en la tecnologia mèdica per a establir un quadre d'inversions en equipament a fi d'atendre amb el millor servei a tots els malalts. Això pot implicar, en determinats casos, l'establiment de centres de referència per al conjunt dels ciutadans amb independència del seu lloc de residència. En el cas que les competències educatives reverteixin a l'Estat, les prestacions corresponents quedaran excloses del catàleg.
El cost dels serveis inclosos en el catàleg es definirà d'acord amb un estàndard tècnic, incloent els costos de personal d'acord amb els nivells retributius que fixi l'Estat per als seus funcionaris. Qualsevol desviació sobre aquests nivells de cost o retributius haurà de compensar-se amb augments en la productivitat o bé amb recursos propis de cada Comunitat Autònoma.
El finançament de les prestacions incloses en el catàleg comú es realitzarà a partir dels recursos que obtinguin les Comunitats Autònomes a partir d'una cistella comuna d'impostos. El rendiment fiscal d'aquesta cistella impositiva s'establirà, de manera comuna, en funció d'una estimació revisable de les bases impositives de cada territori. D'acord amb aquest rendiment teòric s'establirà l'aportació positiva o negativa de cada Comunitat Autònoma al Fons de Suficiencia que equipararà a totes elles per a atendre el catàleg comú de prestacions als ciutadans. Les desviacions negatives sobre el rendiment fiscal haurien de corregir-se a partir dels recursos propis de la Comunitat Autònoma que incorri en ells.
La cistella comuna d'impostos cedits a les Comunitats Autònomes inclou el 50 per 100 de l'IRPF, l'IVA i els impostos especials. La reversión a l'Estat de qualsevol competència es compensarà amb una reducció en el percentatge cedit de l'IRPF.
La competència normativa bàsica en aquests impostos correspon a l'Estat, el que no obste perquè les Comunitats Autònomes puguin contar amb un marge d'actuació per a fixar els tipus impositius en el tram autonòmic de l'IRPF ?tres punts percentuals?, o per a incrementar fins a dos punts la tarifa dels impostos especials.
Així mateix, la gestió recaudatoria dels impostos cedits correspondrà a l'Estat a través de l'Agència Tributària.
Les Comunitats Autònomes podran establir els seus propis impostos, tal com està reconegut actualment, afegint noves figures impositives de caràcter mediambiental, així com taxes sobre la prestació de serveis, incloent els de caràcter sanitari.
Finalment, el quadre financer de les Comunitats Autònomes es completa amb el Fons de Compensació Interterritorial. Aquest Fons es destinarà al finançament d'inversions amb fins de desenvolupament regional en les Comunitats Autònomes més desfavorides. Per a compensar la reducció dels fons europeus de cohesió, la seva quantia haurà de créixer al llarg de la legislatura en un 40 per 100, fins a aconseguir els 1.730 milions de ? en 2.012, el que equival a un promedio de 70 .-per habitant de les regions amb accés al Fons. D'aquesta manera se superarà l'estancamiento al que ha estat sotmès aquest important instrument de desenvolupament durant la legislatura en la qual ha governat el PSOE. .(Barcelona Girona Lleida Tarragona Lerida Girona Catalunya Catalunya Madrid Bilbao València, Congrés Tallis Corts Espanya Senat Congrès Senat)
Unió Progreso i Democrácia (UPiD: Programa EPOLÍTIQUES ECONÒMIQUES I SOCIALS. IV. EL MODEL DE FINANÇAMENT DE LES COMUNITATS AUTÒNOMESlectoral, Eleccio | 13-02-2008 - 11:49:21 GMT 1 #
Programa Electoral INDICE
Programa Electoral INDICE | 17-02-2008 - 17:24:41 GMT 1 #