Unión Progreso y Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008. POLÍTICAS ECONÓMICAS Y SOCIALES. III. POLÍTICAS SOCIALES PARA LA EQUIDAD
Unión Progreso y Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Elecciones Generales España 2008. Ese modelo de crecimiento económico fue iniciado por el Partido Popular durante su primera legislatura. En ese momento pudo estar justificado como método de salida de la crisis que se había desencadenado en 1992 y del estancamiento posterior. Sin embargo, no es un modelo equilibrado, ni sostenible a largo plazo. El PSOE ha incurrido en la responsabilidad de mantenerlo, sin reformas sustanciales, durante los últimos cuatro años. Así se ha llegado a la situación actual de agotamiento del modelo, como señalan los datos referidos a los indicadores de confianza de los consumidores y empresarios, de venta de automóviles, de consumo de cemento o de evolución del precio de las viviendas usadas. La década de crecimiento de que ha disfrutado la economía española se ha sustentado en la fortaleza del consumo de las familias, por el lado de la demanda, y en el sector de la construcción, por el de la oferta, impulsados ambos por los bajos tipos de interés —que han facilitado el endeudamiento— y por el espectacular incremento del precio de la vivienda. Familias y empresas han gastado por encima de su renta, acumulando en el proceso una considerable deuda. Hoy ya no es posible llegar más lejos a partir de estos fundamentos. UPyD ofrece en su programa económico un modelo alternativo al de los dos partidos aludidos, más sólido y viable a largo plazo. UPyD puede diferenciarse tanto de PP como de PSOE, al no haber tenido responsabilidades en la génesis de los problemas actuales, cuando la desaceleración de la economía desmiente con los hechos el discurso triunfalista del PSOE y evidencia el malestar y la incertidumbre que viven los ciudadanos. III. POLÍTICAS SOCIALES PARA LA EQUIDAD Para UPyD la igualdad de todos los ciudadanos españoles es un objetivo prioritario de la acción política. Las políticas de igualdad se refieren principalmente a los derechos y a la existencia de las mismas oportunidades para todos, sin que las diferencias de origen o lugar de residencia, o las derivadas de la disponibilidad de recursos económicos, supongan una barrera infranqueable para obtenerlas. Ello tiene también su plasmación en los derechos que dan lugar a prestaciones sociales y al acceso a servicios públicos del Estado o las Comunidades Autónomas. Pero también hacen referencia a la capacidad de disfrutar de los frutos del progreso económico y, por tanto, a la equidad distributiva. La equidad, dentro de ciertos límites, es también un factor que coadyuva al desarrollo económico al favorecer el aumento del tamaño del mercado. En España la equidad en la distribución de la renta ha experimentado una trayectoria irregular. Progresó en los años setenta y ochenta, pero desde el primer tercio de los noventa apenas se ha modificado. Además, durante la última legislatura, según las estimaciones del INE, ha retrocedido de manera que hoy las diferencias entre los más ricos y los más pobres son mayores de las que existían en 2004. El gobierno del PSOE, como ya ocurrió con los del PP, no se ha preocupado de la equidad. Y, por ello, el gasto social del Estado apenas llega al 21 por 100 del PIB cuando el promedio de la Unión Europea está en el 27 por 100. De este modo, mientras que en España se gastan en atenciones sociales 3.240 € por habitante, en el conjunto de los países de la UE esa cifra alcanza los 4.866 €. En definitiva, las políticas sociales no han atendido adecuadamente al objetivo de equidad y se hace necesario actuar con preferencia en este terreno. SEIS PROPUESTAS PARA UNA POLÍTICA DE EQUIDAD 1. La atención a los problemas de las familias Desde la perspectiva de la organización de la sociedad, las Por todo ello, una política de atención a las necesidades de las familias debe considerarse como una política progresista. Lamentablemente, esto no ha sido suficientemente entendido en España ni por la derecha ni por la izquierda, de manera que no se ha desarrollado, con la entidad suficiente, una acción sistemática de apoyo a las familias, especialmente en los casos en los que éstas afrontan necesidades extraordinarias o cuentan con muy escasos recursos. Prueba de ello es que el gasto público en la protección familiar se sitúa en España en el 5,6 por 100 del PIB, muy por debajo de la media europea del 8,0 por 100. Expresado en términos por habitante, ese gasto es en España de 261 €, cuando la media de la UE supera los 470 €. Los objetivos básicos que se persiguen con una política de atención a los problemas de las familias, se refieren a la conciliación de la vida familiar y laboral, la mejora del bienestar general de las familias y la atención a las situaciones de especial vulnerabilidad. Con respecto a la conciliación de la vida laboral y familiar, en UPyD proponemos desarrollar las siguientes acciones: • Incrementar la oferta de las escuelas infantiles del sector público o, en su caso, establecer conciertos con el sector privado hasta completar los requerimientos de la demanda actual. Se estima que esta demanda se sitúa en 1.570.000 plazas y que, actualmente, sólo dos tercios de ella están debidamente atendidos. Ello significa que será necesario crear medio millón de plazas, con un coste del orden de un millón de € al año. • Mejorar las ayudas a las personas dependientes. • Propiciar cambios en el mercado de trabajo para potenciar el trabajo a tiempo parcial y el teletrabajo. • Flexibilizar los horarios comerciales y los horarios de apertura de los centros escolares. Revisar los períodos de vacaciones escolares para adaptarlos mejor a las vacaciones laborales. • Incrementar hasta el 75 por 100 la bonificación de las cuotas a la Seguridad Social a cargo del empleador por la contratación de cuidadores para familias numerosas, siempre que los dos ascendientes o el ascendiente, en caso de familia monoparental, ejerzan una actividad profesional por cuenta ajena o propia fuera del hogar o estén incapacitados para trabajar, salvo categoría especial. Se incluye en la bonificación a la asistencia a mayores de 75 años. Actualmente, esa bonificación es del 45 por ciento. • Introducción de un permiso de paternidad obligatorio de cuatro a seis semanas y posterior al parental actual que habitualmente se suele escoger por la madre. Se trata así de evitar que se identifique el permiso parental con un coste para el empresario por contratar mujeres. Se mantiene el permiso de 16 semanas en las mismas condiciones que el actual. Se considera necesario que se mantenga en la madre para permitir la alimentación con la leche materna. • Reforma del concepto de familia numerosa teniendo en cuenta las situaciones de dependencia, de manera que entren dentro de él las familias en las que convivan con los ascendientes dos o más hijos, o bien los abuelos en situación de dependencia siempre que su renta sea inferior al salario mínimo. • Generalización de la percepción de prestaciones familiares por hijos a cargo a todos los asalariados dados de alta en el régimen general de la Seguridad Social o a los funcionarios públicos. Dichas prestaciones deberán crecer desde los 291 € anuales de la actualidad hasta 1.080 € al final de la legislatura. Con posterioridad a este momento, la prestación se revisará anualmente en función del IPC. • Reducciones fiscales: Aplicación del IVA superreducido (4 %) a los pañales, tanto de niños como de adultos, toallitas húmedas para la limpieza de bebés, artículos de higiene infantil dermatológicos, prendas de vestir infantiles, artículos para la alimentación infantil, biberones, tetinas de biberones y productos para la esterilización de biberones, sillas de seguridad para niños en los automóviles y mobiliario infantil —cunas, cochecitos, sillas y portabebés—. Aplicación del IVA reducido (7 %) a todos los servicios de asistencia al hogar, sean para la tercera edad o para la atención infantil. Exención del impuesto sobre adquisición de vehículos (impuesto de matriculación) a las familias numerosas en la matriculación de vehículos de entre cinco y nueve plazas. • Facilitar mediante la exención fiscal sobre los actos jurídicos documentados y la reducción de los aranceles notariales las operaciones de conversión de créditos hipotecarios a tipo variable a créditos a tipo fijo. • Reducción del coste de la actuación concursal para las familias que se declaren en quiebra mediante la exención de tasas judiciales y la posibilidad de obtener asistencia letrada de oficio. Finalmente, la atención a las situaciones de especial vulnerabilidad requiere desarrollar las medidas siguientes: • En los casos de riesgo de pobreza o exclusión social, desarrollo de programas de acogida, formación y mejora de las condiciones sanitarias de inmigrantes en situación de desempleo, drogodependientes, mendigos y madres gestantes en dificultad social. Apoyo financiero a los centros de servicios orientados a la atención de personas marginadas atendidos por instituciones privadas sin fines de lucro. • En los casos de violencia doméstica, ampliación de las casas de acogida y otros servicios de atención y alojamiento temporal de mujeres maltratadas, o ancianos y menores de edad en similares circunstancias. Prestación de asistencia letrada gratuita, así como tratamiento psicológico. 2. El sistema de pensiones El sistema de pensiones cuenta con una configuración que, en • Cambios en la edad de jubilación dejando libre la opción a que los trabajadores puedan prolongar su vida laboral por encima de los 65 años y hasta los 70, a tiempo completo, o los 75, a tiempo parcial. O bien se jubilen a los 65 años voluntariamente. • Eliminación de los sistemas de jubilación anticipada, excepto para los parados de larga duración. • Incremento de los techos de cotización a la Seguridad Social y paralelo aumento de las pensiones máximas. • Aumento de las pensiones en los casos de viudedad hasta un nivel equivalente al 90 por 100 de la pensión a la que tendría derecho el cónyuge fallecido. • Equiparación de las pensiones mínimas no contributivas al salario mínimo. • Mejora de los incentivos fiscales en el IRPF a los planes privados de pensiones, mediante la elevación de las cuantías máximas desgravables. 3. La atención a las personas dependientes La aplicación de la Ley de Dependencia y la homogeneización de los servicios de atención a las personas dependientes constituyen retos relevantes para completar en España el Estado del Bienestar. A este respecto, se hace necesario dotar suficientemente los presupuestos destinados a la financiación de las prestaciones y servicios correspondientes cuya competencia recae principalmente en las Comunidades Autónomas. El PSOE, aún cuando ha promovido la regulación de las prestaciones por dependencia, lo ha hecho de una manera demagógica al no arbitrar los recursos necesarios para dar cumplimiento a los derechos reconocidos. En 2007 presupuestó sólo 400 millones de €; y duplicó esta cifra para los presupuestos de 2008. Sin embargo, se estima que el coste de la dependencia se encuentra próximo a los 4.000 millones de € cada año. La financiación de una cifra como ésta requiere un importante esfuerzo que desde UPyD vamos a promover. Nuestra propuesta a este respecto es la siguiente: • Incrementar los recursos destinados a dar cumplimiento a la ley de dependencia de manera que, al finalizar la legislatura, se alcance un grado de cobertura del 75 por 100. 4. Los servicios públicos básicos: Educación y Sanidad El acceso a los servicios públicos esenciales como la Educación y la Sanidad es un aspecto muy importante de la equidad. A este respecto, debe destacarse que en la actualidad existen desigualdades apreciables entre los ciudadanos en función de la Comunidad Autónoma en la que residen, lo que se deriva de las deficiencias que presenta el sistema de financiación autonómico. En otras partes de nuestro programa se entra en la política educativa y en la política sanitaria, así como en la reforma del sistema de financiación de las Comunidades Autónomas. Por ello, aquí sólo se efectuarán algunas aportaciones adicionales que buscan corregir las deficiencias señaladas. En el ámbito de la educación, UPyD pretende desarrollar las siguientes medidas: • Por lo que se refiere a los centros de enseñanzas obligatorias, mejorar la gestión de los recursos humanos incentivando el rendimiento docente y favoreciendo la movilidad entre Comunidades Autónomas. • Rebajar el coste de la adquisición de libros mediante la prolongación de la vida útil de éstos y el establecimiento de un sistema de préstamo a los alumnos. • Implantación de reformas en la gestión para optimizar la utilización de los recursos. En particular, los recursos de capital —aparatos e instalaciones de diagnóstico, quirófanos y otros— deben ser utilizados intensivamente para extraer todo su rendimiento durante su vida útil, lo que implica un empleo de al menos 18 horas diarias en tres turnos. Asimismo, debe revisarse el sistema salarial de los profesionales sanitarios para ampliar los incentivos en función del rendimiento. Y, por último, debe racionalizarse el gasto farmacéutico. • Introducción de una fórmula de copago de los servicios sanitarios por parte de los usuarios, tanto en lo referente a las consultas médicas como a las prescripciones farmacéuticas. El sistema de copago debe contemplar la existencia de un mínimo de actos médicos exentos de pago por los usuarios, establecido en función de las características de los pacientes —edad, sexo, enfermedades crónicas y otras— y de unas tasas diferenciadas en función de sus ingresos. 5. La vivienda El de la vivienda es uno de los problemas que más inquietan al conjunto de los españoles. Dos son los aspectos más destacables: el precio de las viviendas, agravado por el crecimiento del valor del suelo, por una parte; y el insuficiente desarrollo del mercado de alquileres. El primero tiene causas múltiples, entre las que no es irrelevante el incentivo que, para los Ayuntamientos, tiene el racionamiento del suelo urbano, al depender una parte de su financiación de la fiscalizada sobre las plusvalías que se generan con respecto al valor del suelo. El segundo también es complejo e influyen en él la regulación de los contratos de alquiler, la lentitud de los procedimientos judiciales y el escaso desarrollo de instituciones de inversión en viviendas. En UPyD entendemos que las políticas de vivienda deben centrarse en la oferta y no en la demanda, como ha venido ocurriendo durante la última legislatura. Los incentivos al alquiler mediante la concesión de subvenciones a los inquilinos para el pago de los alquileres, o a través de las ayudas económicas a los propietarios de pisos par sus gastos de mantenimiento, están destinados a favorecer de forma exclusiva a estos últimos. Y sus efectos son negativos en cuanto que favorecen el crecimiento de los precios. Lo mismo ocurre cuando se arbitran medidas de apoyo financiero a los compradores de viviendas de protección oficial (VPO). Por ello, nuestro programa busca cambiar las condiciones estructurales del mercado de la vivienda. Las medidas que proponemos son las siguientes: • Mayor liberalización del mercado de suelo: la construcción debe ser libre, salvo las restricciones que establezcan los planes municipales en cuanto a los usos ambientales, patrimoniales, colectivos o de desarrollo urbanístico, soportando los agentes urbanizadores la realización de las infraestructuras y equipamientos de manera previa a la construcción de las viviendas. Las Administraciones Públicas establecerán los topes de edificación y los plazos máximos para edificar, perdiéndose la facultad de edificar cuando se superen éstos. • Supresión o, en su caso, reducción del impuesto municipal sobre el incremento del valor de los terrenos con el fin de eliminar los incentivos al racionamiento de la creación de suelo urbanizable. • Las VPO se destinarán exclusivamente al alquiler, creándose por los Ayuntamientos servicios u oficinas de gestión de los alquileres. • Modificación de la Ley de Arrendamientos Urbanos y de la Ley de Procedimiento Civil para agilizar el desahucio en caso de impago de los alquileres. • Regulación de los Fondos de Inversión Inmobiliaria y de las inversiones obligatorias de los Fondos de Pensiones para facilitar la creación de instituciones de inversión en el mercado de alquileres. 6. La política de inmigración La inmigración constituye uno de los fenómenos sociales con La propuesta política de UPyD en esta materia se centra en los siguientes aspectos: • Revisión de la Ley de Extranjería con la finalidad de mejorar el tratamiento de los inmigrantes extracomunitarios en materia de permisos de trabajo y de residencia; ampliar el cupo de extranjeros a cifras realistas de acuerdo con la oferta de puestos de trabajo, singularmente los de mayor cualificación; establecer la igualdad de derechos sociales y políticos de los extranjeros con respecto a los ciudadanos españoles, condicionada a la reciprocidad del tratamiento de los españoles en los respectivos países; y declarar la improcedencia de las operaciones extraordinarias de regularización. • Creación de un Servicio Nacional de Integración de los Inmigrantes que gestione, en cooperación con las Administraciones Locales, la oferta de información de interés para los inmigrantes de las distintas nacionalidades, la realización de cursos gratuitos del idioma español y de cultura española, la formación complementaria para la integración de los menores en el sistema escolar, el apoyo a las asociaciones de inmigrantes y el asesoramiento en materia de regularización, permisos de residencia y trabajo, reagrupamiento familiar, escolarización, vivienda y sanidad, así como la defensa jurídica de los inmigrantes con relación a los actos de la Administración que les afecten. • Reforzamiento de los medios humanos y materiales destinados a la lucha contra las organizaciones que trafican con seres humanos, así como el endurecimiento de las penas por los delitos correspondientes. Incremento de la vigilancia de las fronteras exteriores y de los medios disponibles para ella. • Modificación del marco legislativo de la expulsión de extranjeros para facilitar y acortar los plazos de expulsión de los que hayan cometido delitos o faltas que no impliquen su ingreso en prisión. • Reconocimiento del derecho a la residencia a los cónyuges e hijos de los extranjeros fallecidos en accidentes de trabajo. .(Barcelona Girona Lleida Tarragona Lerida Gerona Madrid Bilbao Valencia, Congreso Cortes Corts España Senado Congrès Senat) 9M 9-M Vota 
POLÍTICAS ECONÓMICAS Y SOCIALES. III. POLÍTICAS SOCIALES PARA LA EQUIDAD: Los españoles afrontamos las próximas elecciones generales dentro de un clima económico lleno de incertidumbre. En los últimos meses hemos asistido a la elevación de los tipos de interés, a un repunte muy acusado de la tasa de inflación y, en general, a un empeoramiento de nuestras perspectivas para el futuro. Ello no es sino el resultado del agotamiento del modelo de crecimiento que ha caracterizado a la economía española durante la última década.
familias, sea cual sea su configuración, juegan un papel muy relevante en cuanto a la reproducción del sistema social, no sólo porque dentro de ellas tiene lugar el nacimiento de nuevos seres humanos, sino también porque asumen una buena parte de la educación de sus miembros, coadyuvan a la socialización de los individuos, ejercen un destacado papel en la transmisión de los valores democráticos y constituyen una respuesta institucional a la solidaridad intergeneracional. Bajo su red informal de relaciones, las familias atienden necesidades de las personas que muchas veces escapan al alcance de la acción social del Estado, contribuyen a redistribuir la renta entre sus miembros y favorecen la igualdad.Por otra parte, con objeto de mejorar el bienestar familiar UPyD pretende desarrollar las medidas que se exponen a continuación:
UPyD, consideramos adecuada en sus líneas generales. Además, entendemos que en esta materia la aplicación del Pacto de Toledo debe preservar el sistema de cualquier reforma no acordada mediante el consenso de las fuerzas políticas y sociales. No obstante, dentro de ese marco de búsqueda de acuerdos, avanzamos las siguientes propuestas:
• Modificación del sistema de financiación de las Universidades mediante la utilización de indicadores de calidad, rendimiento académico y producción científica. Asimismo, se debe proceder a una revisión completa del sistema de determinación de las tasas de matriculación, teniendo en cuenta los costes de las diferentes enseñanzas, para aproximarlas a un nivel equivalente al 25 por 100 de éstos.En cuanto a la sanidad, nuestra propuesta es la siguiente: mayor impacto en la sociedad española. Se trata de un fenómeno reciente que ha adquirido una importante dimensión en apenas una década. En UPyD defendemos la idea de que la inmigración es un fenómeno positivo para la sociedad y la economía española que está contribuyendo al crecimiento, a la recuperación de la demografía y al equilibrio del sistema de protección social. Implica también algunos problemas relevantes en orden a la integración social de la población inmigrante, como la prestación de servicios educativos y sanitarios, la vivienda, el empleo y la protección de los desempleados. Asimismo, en las circunstancias actuales, debe abordarse una mejor regulación del acceso de los inmigrantes a España, pues existen ya ciertas dificultades para favorecer la integración social de los inmigrantes y sus familias.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Unió Progresso i Democrácia (UPyD): Programa Electoral, Eleccions Generals Espanya 2008.
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES I SOCIALS. III. POLÍTIQUES SOCIALS PER A l'EQUITAT: Els espanyols afrontem les pròximes eleccions generals dintre d'un clima econòmic ple d'incertesa. En els últims mesos hem assistit a l'elevació dels tipus d'interès, a un repunte molt acusat de la taxa d'inflació i, en general, a un empitjorament de les nostres perspectives per al futur. Això no és sinó el resultat de l'esgotament del model de creixement que ha caracteritzat a l'economia espanyola durant l'última dècada.
Aquest model de creixement econòmic va ser iniciat pel Partit Popular durant la seva primera legislatura. En aquest moment va poder estar justificat com mètode de sortida de la crisi que s'havia desencadenat en 1992 i de l'estancamiento posterior. No obstant això, no és un model equilibrat, ni sostenible a llarg termini. El PSOE ha incorregut en la responsabilitat de mantenir-ho, sense reformes substancials, durant els últims quatre anys. Així s'ha arribat a la situació actual d'esgotament del model, com assenyalen les dades referides als indicadors de confiança dels consumidors i empresaris, de venda d'automòbils, de consum de ciment o d'evolució del preu dels habitatges usats.
La dècada de creixement que ha gaudit l'economia espanyola s'ha sustentat en la fortalesa del consum de les famílies, pel costat de la demanda, i en el sector de la construcció, pel de l'oferta, impulsats ambdós pels baixos tipus d'interès ?que han facilitat l'endeutament? i per l'espectacular increment del preu de l'habitatge. Famílies i empreses han gastat per sobre de la seva renda, acumulant en el procés un considerable deute. Avui ja no és possible arribar més lluny a partir d'aquests fonaments.
UPyD ofereix en el seu programa econòmic un model alternatiu al dels dos partits al·ludits, més sòlid i viable a llarg termini. UPyD pot diferenciar-se tant de PP com de PSOE, al no haver tingut responsabilitats en la génesis dels problemes actuals, quan la desaceleración de l'economia desmenteix amb els fets el discurs triunfalista del PSOE i evidencia el malestar i la incertesa que viuen els ciutadans.
III. POLÍTIQUES SOCIALS PER A l'EQUITAT
Per a UPyD la igualtat de tots els ciutadans espanyols és un objectiu prioritari de l'acció política. Les polítiques d'igualtat es refereixen principalment als drets i a l'existència de les mateixes oportunitats per a tots, sense que les diferències d'origen o lloc de residència, o les derivades de la disponibilitat de recursos econòmics, suposin una barrera infranqueable per a obtenir-les. Això té també el seu plasmación en els drets que donen lloc a prestacions socials i a l'accés a serveis públics de l'Estat o les Comunitats Autònomes. Però també fan referència a la capacitat de gaudir dels fruits del progrés econòmic i, per tant, a l'equitat distributiva. L'equitat, dintre de certs límits, és també un factor que coadjuva al desenvolupament econòmic a l'afavorir l'augment de la grandària del mercat.
A Espanya l'equitat en la distribució de la renda ha experimentat una trajectòria irregular. Va progressar en els anys setanta i vuitanta, però des del primer terç dels noranta tot just s'ha modificat. A més, durant l'última legislatura, segons les estimacions de l'INE, ha retrocedit de manera que avui les diferències entre els més rics i els més pobres són majors de les quals existien en 2004. El govern del PSOE, com ja va ocórrer amb els de el PP, no s'ha preocupat de l'equitat. I, per això, la despesa social de l'Estat tot just arriba al 21 per 100 del PIB quan el promedio de la Unió Europea està en el 27 per 100. D'aquesta manera, mentre que a Espanya es gasten en atencions socials 3.240 ? per habitant, en el conjunt dels països de la UE aquesta xifra aconsegueix els 4.866 ?. En definitiva, les polítiques socials no han atès adequadament a l'objectiu d'equitat i es fa necessari actuar amb preferència en aquest terreny.
SIS PROPOSTES PER A UNA POLÍTICA D'EQUITAT
1. L'atenció als problemes de les famílies
Des de la perspectiva de l'organització de la societat, les famílies, sigui com sigui la seva configuració, juguen un paper molt rellevant quant a la reproducció del sistema social, no només perquè dintre d'elles té lloc el naixement de nous éssers humans, sinó també perquè assumeixen una bona part de l'educació dels seus membres, coadjuven a la socialització dels individus, exerceixen un destacat paper en la transmissió dels valors democràtics i constitueixen una resposta institucional a la solidaritat intergeneracional. Sota la seva xarxa informal de relacions, les famílies atenen necessitats de les persones que moltes vegades escapen a l'abast de l'acció social de l'Estat, contribueixen a redistribuir la renda entre els seus membres i afavoreixen la igualtat.
Per tot això, una política d'atenció a les necessitats de les famílies ha de considerar-se com una política progressista. Lamentablement, això no ha estat suficientment entès a Espanya ni per la dreta ni per l'esquerra, de manera que no s'ha desenvolupat, amb l'entitat suficient, una acció sistemàtica de suport a les famílies, especialment en els casos en els quals aquestes afronten necessitats extraordinàries o conten amb molt escassos recursos. Prova d'això és que la despesa pública en la protecció familiar se situa a Espanya en el 5,6 per 100 del PIB, molt per sota la mitjana europea del 8,0 per 100. Expressat en termes per habitant, aquesta despesa és a Espanya de 261, quan la mitjana de la UE supera els 470.
Els objectius bàsics que es persegueixen amb una política d'atenció als problemes de les famílies, es refereixen a la conciliació de la vida familiar i laboral, la millora del benestar general de les famílies i l'atenció a les situacions d'especial vulnerabilitat.
Pel que fa a la conciliació de la vida laboral i familiar, en UPyD proposem desenvolupar les següents accions:
? Incrementar l'oferta de les escoles infantils del sector públic o, en el seu cas, establir concerts amb el sector privat fins a completar els requeriments de la demanda actual. S'estima que aquesta demanda se situa en 1.570.000 places i que, actualment, només dos terços d'ella estan degudament atesos. Això significa que serà necessari crear mig milió de places, amb un cost de l'ordre d'un milió de a l'any.
Millorar les ajudes a les persones depenents.
Propiciar canvis en el mercat de treball per a potenciar el treball a temps parcial i el teletrabajo.
Flexibilitzar els horaris comercials i els horaris d'obertura dels centres escolars. Revisar els períodes de vacances escolars per a adaptar-los millor a les vacances laborals.
Incrementar fins al 75 per 100 la bonificació de les quotes a la Seguretat Social a càrrec de l'empleador per la contractació de cuidadores per a famílies nombroses, sempre que els dos ascendents o l'ascendent, en cas de família monoparental, exerceixin una activitat professional per compte aliè o pròpia fos de la llar o estiguin incapacitats per a treballar, excepte categoria especial. S'inclou en la bonificació a l'assistència a majors de 75 anys. Actualment, aquesta bonificació és del 45 per cent.
Introducció d'un permís de paternitat obligatori de quatre a sis setmanes i posterior al parental actual que habitualment se sol escollir per la mare. Es tracta així d'evitar que s'identifiqui el permís parental amb un cost per a l'empresari per contractar dones. Es manté el permís de 16 setmanes en les mateixes condicions que l'actual. Es considera necessari que es mantingui en la mare per a permetre l'alimentació amb la llet materna.
Per una altra part, a fi de millorar el benestar familiar UPyD pretén desenvolupar les mesures que s'exposen a continuació:
Reforma del concepte de família nombrosa tenint en compte les situacions de dependència, de manera que entrin dintre d'ell les famílies en les quals convisquin amb els ascendents dos o més fills, o bé els avis en situació de dependència sempre que la seva renda sigui inferior al salari mínim.
Generalización de la percepció de prestacions familiars per fills a càrrec a tots els asalariados donats d'alta en el règim general de la Seguretat Social o als funcionaris públics. Dites prestacions haurien de créixer des dels 291 ? anuals de l'actualitat fins a 1.080 ? al final de la legislatura. Amb posterioritat a aquest moment, la prestació es revisarà anualment en funció de l'IPC.
Reduccions fiscals: Aplicació de l'IVA superreducido (4 %) als bolquers, tant de nens com d'adults, toallitas humides per a la neteja de bebés, articles d'higiene infantil dermatológicos, peces de vestir infantils, articles per a l'alimentació infantil, biberones, tetinas de biberones i productes per a l'esterilización de biberones, cadires de seguretat per a nens en els automòbils i mobiliari infantil ?bressols, cochecitos, cadires i portabebés. Aplicació de l'IVA reduït (7 %) a tots els serveis d'assistència a la llar, siguin per a la tercera edat o per a l'atenció infantil. Exempció de l'impost sobre adquisició de vehicles (impost de matriculació) a les famílies nombroses en la matriculació de vehicles d'entre cinc i nou places.
Facilitar mitjançant l'exempció fiscal sobre els actes jurídics documentats i la reducció dels aranceles notarials les operacions de conversió de crèdits hipotecaris a tipus variable a crèdits a tipus fix.
Reducció del cost de l'actuació concursal per a les famílies que es declarin en fallida mitjançant l'exempció de taxes judicials i la possibilitat d'obtenir assistència lletrada d'ofici.
Finalment, l'atenció a les situacions d'especial vulnerabilitat requereix desenvolupar les mesures següents:
En els casos de risc de pobresa o exclusió social, desenvolupament de programes d'acollida, formació i millora de les condicions sanitàries d'immigrants en situació d'atur, drogodependientes, captaires i mares gestantes en dificultat social. Suport financer als centres de serveis orientats a l'atenció de persones marginades atesos per institucions privades sense fins de lucre.
En els casos de violència domèstica, ampliació de les cases d'acollida i altres serveis d'atenció i allotjament temporal de dones maltractades, o ancians i menors d'edat en similars circumstàncies. Prestació d'assistència lletrada gratuïta, així com tractament psicològic.
2. El sistema de pensions
El sistema de pensions conta amb una configuració que, en UPyD, considerem adequada en les seves línies generals. A més, entenem que en aquesta matèria l'aplicació del Pacte de Toledo ha de preservar el sistema de qualsevol reforma no acordada mitjançant el consens de les forces polítiques i socials. No obstant, dintre d'aquest marc de recerca d'acords, avancem les següents propostes:
Canvis en l'edat de jubilació deixant lliure l'opció al fet que els treballadors puguin perllongar la seva vida laboral per sobre dels 65 anys i fins als 70, a temps complet, o els 75, a temps parcial. O bé es jubilin als 65 anys voluntàriament.
Eliminació dels sistemes de jubilació anticipada, excepte per als parats de llarga durada.
Increment dels sostres de cotització a la Seguretat Social i paral·lel augment de les pensions màximes.
Augment de les pensions en els casos de viduïtat fins a un nivell equivalent al 90 per 100 de la pensió a la qual tindria dret el cònjuge mort.
Equiparació de les pensions mínimes no contributives al salari mínim.
Millora dels incentius fiscals en l'IRPF als plans privats de pensions, mitjançant l'elevació de les quanties màximes desgravables.
3. L'atenció a les persones depenents
L'aplicació de la Llei de Dependència i l'homogeneización dels serveis d'atenció a les persones depenents constitueixen reptes rellevants per a completar a Espanya l'Estat del Benestar. Referent a això, es fa necessari dotar suficientment els pressupostos destinats al finançament de les prestacions i serveis corresponents la competència dels quals recau principalment en les Comunitats Autònomes.
El PSOE, encara quan ha promogut la regulació de les prestacions per dependència, ho ha fet d'una manera demagógica al no arbitrar els recursos necessaris per a donar compliment als drets reconeguts. En 2007 va pressupostar només 400 milions de ?; i va duplicar aquesta xifra per als pressupostos de 2008. No obstant això, s'estima que el cost de la dependència es troba pròxim als 4.000 milions de ? cada any. El finançament d'una xifra com aquesta requereix un important esforç que des d'UPyD anem a promoure. La nostra proposta referent a això és la següent:
Incrementar els recursos destinats a donar compliment a la llei de dependència de manera que, al finalitzar la legislatura, s'aconsegueixi un grau de cobertura del 75 per 100.
4. Els serveis públics bàsics: Educació i Sanitat
L'accés als serveis públics essencials com l'Educació i la Sanitat és un aspecte molt important de l'equitat. Referent a això, ha de destacar-se que en l'actualitat existeixen desigualtats apreciables entre els ciutadans en funció de la Comunitat Autònoma en la qual resideixen, el que es deriva de les deficiències que presenta el sistema de finançament autonòmic.
En altres parts del nostre programa s'entra en la política educativa i en la política sanitària, així com en la reforma del sistema de finançament de les Comunitats Autònomes. Per això, aquí només s'efectuaran algunes aportacions addicionals que busquen corregir les deficiències assenyalades.
En l'àmbit de l'educació, UPyD pretén desenvolupar les següents mesures:
Pel que es refereix als centres d'ensenyaments obligatoris, millorar la gestió dels recursos humans incentivant el rendiment docent i afavorint la mobilitat entre Comunitats Autònomes.
Rebaixar el cost de l'adquisició de llibres mitjançant la prolongació de la vida útil d'aquests i l'establiment d'un sistema de préstec als alumnes.
Modificació del sistema de finançament de les Universitats mitjançant la utilització d'indicadors de qualitat, rendiment acadèmic i producció científica. Així mateix, s'ha de procedir a una revisió completa del sistema de determinació de les taxes de matriculació, tenint en compte els costos dels diferents ensenyaments, per a aproximar-les a un nivell equivalent al 25 per 100 d'aquests.
Quant a la sanitat, la nostra proposta és la següent:
Implantació de reformes en la gestió per a optimitzar la utilització dels recursos. En particular, els recursos de capital ?aparells i instal·lacions de diagnòstic, quiròfans i uns altres? han de ser utilitzats intensivamente per a extreure tot el seu rendiment durant la seva vida útil, el que implica una ocupació d'almenys 18 hores diàries en tres torns. Així mateix, ha de revisar-se el sistema salarial dels professionals sanitaris per a ampliar els incentius en funció del rendiment. I, finalment, ha de racionalizarse la despesa farmacèutica.
Introducció d'una fórmula de copago dels serveis sanitaris per part dels usuaris, tant referent a les consultes mèdiques com a les prescripcions farmacèutiques. El sistema de copago ha de contemplar l'existència d'un mínim d'actes mèdics exempts de pagament pels usuaris, establert en funció de les característiques dels pacients ?edat, sexe, malalties cròniques i unes altres? i d'unes taxes diferenciades en funció dels seus ingressos.
5. L'habitatge
El de l'habitatge és un dels problemes que més inquieten al conjunt dels espanyols. Dos són els aspectes més destacables: el preu dels habitatges, agreujat pel creixement del valor del sòl, per una part; i l'insuficient desenvolupament del mercat de lloguers. El primer té causes múltiples, entre les quals no és irrelevante l'incentiu que, per als Ajuntaments, té el racionamiento del sòl urbà, al dependre una part del seu finançament de la fiscalizada sobre les plusvàlues que es generen pel que fa al valor del sòl. El segon també és complex i influeixen en ell la regulació dels contractes de lloguer, la lentitud dels procediments judicials i l'escàs desenvolupament d'institucions d'inversió en habitatges.
En UPyD entenem que les polítiques d'habitatge han de centrar-se en l'oferta i no en la demanda, com ha vingut ocorrent durant l'última legislatura. Els incentius al lloguer mitjançant la concessió de subvencions als inquilins per al pagament dels lloguers, o a través de les ajudes econòmiques als propietaris de pisos parell les seves despeses de manteniment, estan destinats a afavorir de forma exclusiva a aquests últims. I els seus efectes són negatius en tant que afavoreixen el creixement dels preus. El mateix ocorre quan s'arbitran mesures de suport financer als compradors d'habitatges de protecció oficial (VPO). Per això, el nostre programa busca canviar les condicions estructurals del mercat de l'habitatge. Les mesures que proposem són les següents:
Major liberalización del mercat de sòl: la construcció ha de ser lliure, excepte les restriccions que estableixin els plans municipals quant als usos ambientals, patrimonials, col·lectius o de desenvolupament urbanístic, suportant els agents urbanizadores la realització de les infraestructures i equipaments de manera prèvia a la construcció dels habitatges. Les Administracions Públiques establiran els topalls d'edificació i els terminis màxims per a edificar, perdent-se la facultat d'edificar quan se superin aquests.
Supressió o, en el seu cas, reducció de l'impost municipal sobre l'increment del valor dels terrenys amb la finalitat d'eliminar els incentius al racionamiento de la creació de sòl urbanitzable.
Les VPO es destinaran exclusivament al lloguer, creant-se pels Ajuntaments serveis o oficines de gestió dels lloguers.
Modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans i de la Llei de Procediment Civil per a agilitar el desnonament en cas d'impagament dels lloguers.
Regulació dels Fons d'Inversió Immobiliària i de les inversions obligatòries dels Fons de Pensions per a facilitar la creació d'institucions d'inversió en el mercat de lloguers.
6. La política d'immigració
La immigració constitueix un dels fenòmens socials amb major impacte en la societat espanyola. Es tracta d'un fenomen recent que ha adquirit una important dimensió en tot just una dècada. En UPyD defensem la idea que la immigració és un fenomen positiu per a la societat i l'economia espanyola que està contribuint al creixement, a la recuperació de la demografía i a l'equilibri del sistema de protecció social. Implica també alguns problemes rellevants amb vista a la integració social de la població immigrant, com la prestació de serveis educatius i sanitaris, l'habitatge, l'ocupació i la protecció dels aturats. Així mateix, en les circumstàncies actuals, ha d'abordar-se una millor regulació de l'accés dels immigrants a Espanya, doncs existeixen ja certes dificultats per a afavorir la integració social dels immigrants i les seves famílies.
La proposta política d'UPyD en aquesta matèria se centra en els següents aspectes:
Revisió de la Llei d'Estrangeria amb la finalitat de millorar el tractament dels immigrants extracomunitaris en matèria de permisos de treball i de residència; ampliar el contingent d'estrangers a xifres realistes d'acord amb l'oferta de llocs de treball, singularmente els de major qualificació; establir la igualtat de drets socials i polítics dels estrangers pel que fa als ciutadans espanyols, condicionada a la reciprocidad del tractament dels espanyols en els respectius països; i declarar la improcedencia de les operacions extraordinàries de regularització.
Creació d'un Servei Nacional d'Integració dels Immigrants que gestioni, en cooperació amb les Administracions Locals, l'oferta d'informació d'interès per als immigrants de les distintes nacionalitats, la realització de cursos gratuïts de l'idioma espanyol i de cultura espanyola, la formació complementària per a la integració dels menors en el sistema escolar, el suport a les associacions d'immigrants i l'assessorament en matèria de regularització, permisos de residència i treball, reagrupamiento familiar, escolarització, habitatge i sanitat, així com la defensa jurídica dels immigrants en relació amb els actes de l'Administració que els afectin.
Reforzamiento dels mitjans humans i materials destinats a la lluita contra les organitzacions que trafiquen amb éssers humans, així com l'endurecimiento de les penes pels delictes corresponents. Increment de la vigilància de les fronteres exteriors i dels mitjans disponibles per a ella.
Modificació del marc legislatiu de l'expulsió d'estrangers per a facilitar i escurçar els terminis d'expulsió dels quals hagin comès delictes o faltes que no impliquin el seu ingrés en presó.
Reconeixement del dret a la residència als cònjuges i fills dels estrangers morts en accidents de treball. .(Barcelona Girona Lleida Tarragona Lerida Girona Madrid Bilbao València, Congrés Tallis Corts Espanya Senat Congrès Senat) 9M 9-M Vota
Unió Progreso i Democrácia (UPiD: Programa EPOLÍTIQUES ECONÒMIQUES I SOCIALS. III. POLÍTIQUES SOCIALS PER A l\'EQUITATlectoral, Elecciones Generales E | 13-02-2008 - 12:09:47 GMT 1 #
La verdad sólo tiene un sentido.
http://pensamientosdero.blogspot.com/
alfa | 16-02-2008 - 18:21:36 GMT 1 #
Programa Electoral INDICE
Programa Electoral INDICE | 17-02-2008 - 17:23:43 GMT 1 #
Estimados Sres: Soy un profesional de la SANIDAD además de voluntario en el tercer mundo y de acuerdo a lo que veo POR AHÍ, planteo lo siguiente: 1º : En ESPAÑA se necesitan niños. Es indudable si miramos la lista de matrimonios a la espera para adoptar. 2º : En ESPAÑA se "aborta" demasiado. Solo hay que mirar los medios de comunicación. 3º : PROPUESTA : A N T E S D E L L E G A R A L A B O R TO: LOS HOSPITALES PÚBLICOS ATIENDEN A TODO TIPO DE MUJERES QUE QUIERAN DAR A LUZ SIN PREGUNTAR NADA. SI TRAS UN PARTO DEBIDAMENTE ATENDIDO , la madre decide no hacerse cargo del bebé, se encarga la SANIDAD PÚBLICA DE BUSCAR UNOS PADRES ADOPTIVOS. 4º RESULTADO FINAL : S E E V I T A E L A B O R T O Y S E T I E N E N N I Ñ O S. TODO LO PAGA EL "ESTADO" pero sigue siendo M Á S H U M A N O Y MÁS BARATO QUE LA SUMA DEL ABORTO + LA ADOPCIÓN DE UN NIÑO FORÁNEO. PROPUESTO POR UN ESPAÑOL DE ALBACETE
POMPEYO DENIA | 23-02-2008 - 06:20:31 GMT 1 #