Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

A la fira de Quaresma no li cal arribar a aquests extrems, perquè no li falten visitants i als seus organitzadors els sobra enginy. Si no, com s'explica que el tema escollit per a la conferència d'aquest any hagi estat la mel? Mel, a Tortellà? «Doncs sí senyor, aquí hi ha hagut tradició de fer mel, concretament a la zona dels Comuns», aclareix l'alcalde, Joaquim Pagès, per treure de la ignorància aquest cronista. Després de fer un esmorzar de forquilla en un racó de la fira on oferien des de pota i tripa fins a fesols i allioli, Pagès espera, mudat, la delegació del municipi agermanat de Sant Llorenç de Cerdans. Aquesta gent de l'altre costat de les muntanyes no hi falta mai, a la fira. Són d'un altre estat, però a l'Alta Garrotxa això de la frontera ha estat sempre força elàstic. Quan al nord de la ratlla anaven mal dades, els de Sant Llorenç baixaven a Tortellà, i a l'inrevés. En part, la força que va tenir la indústria de l'espardenya en aquest poble garrotxí es va deure a l'èxode d'artesans de Sant Llorenç cap al sud, fugint de les misèries de la I Guerra Mundial.

Parlant de fronteres: en Liberto Nogué, nascut a Tortellà, un torner ajustador que va fer d'aprenent a Olot i que es va establir a Seta fa dècades, va portar a la fira un tast de la seva obra escultòrica. Eren figures femenines realistes, marededéus i composicions abstractes que van ser comentades de manera elogiosa pels visitants. Va compartir la sala amb les manualitats del taller de Loli Rubio i una curiosa exposició d'aparells antics fabricats a Bombes Es-pa de Banyoles. El propietari de les peces és Jaume Borrat, que havia estat el tècnic de manteniment d'aquesta indústria (fundada el 1963 precisament per Joan Fontfreda, de la família de les xiruques) i que ha tingut l'encert d'anar-ne guardant els exemplars més significatius. «Les primeres eren de llautó, però al cap d'un temps es van començar a fer d'acer inoxidable», informava als encuriosits que s'hi atansaven. A la plaça dels fanals en forma de cullera, mentrestant, uns quants vianants observen una col·lecció de motos antigues i d'altres, intrigats, examinen un estri estrany que va resultar una màquina del 1920 per filar cànem. Després va venir un home a fer-ne una demostració.

Una mica més enllà, a l'assolellat passeig de la Diputació, la fira de Quaresma es globalitza, amb un centenar de les parades de tota mena que podem trobar arreu: roba de mercat, ungüents naturals, coques, embotits, música andina, estris de cuina miraculosos... Sigui com vulgui, la barreja és efectiva. La festa havia desaparegut als anys 50 del segle passat, es va recuperar ara fa divuit anys i de mica en mica s'ha anat consolidant i agafant un nom. Ajudada pel temps primaveral, ahir deuria atreure fàcilment els 4.000 visitants que l'Ajuntament preveia.

I el futur? Com a mínim en una parada, ahir ja tenien al cap la fira del 2009. L'artista Esther Jaume havia convidat la mainada a dibuixar i retallar personatges per enganxar-los en un collage que es convertirà en el cartell de l'any vinent. El fons serà una panoràmica de la plaça del Mercat, presidida per l'església.