El Ter, un riu que no riu
Informacions relacionades Salvem el Riu Llierca i Fluvia de Argelaguer Pere Macias senador Grup Parlamentari Català-CiU (Garrotxa) "tinc una carta per voste...?? 
Marta Armadà Juncà. Girona: El Ter, un riu que no riu.-El Ter està trist, pansit, porta poca aigua, fa molts dies que no sap el que és ramblejar, tocar les vores, filtrar-se pels marges, esmunyir-se pels canals de reg. Ja queden lluny els dies que saltironava enjogassat per les roques múrries de la llera. Ara, les pedres estan més que avorrides i enfangades en un racó, igual que els canyissos que estan tots amb el cap baix, sense l´alegria de l´aigua al voltant.
Al Ter a part que fa temps que no el reguen des del cel, li roben massa aigua i més que li en volen robar. Des del pantà de Sau baixa (o puja) aigua cap a Barcelona, cap al Maresme, i ara en volen portar a donar la volta a les Gavarres per no sé què regar al Baix Empordà, ah, ¿o és per la construcció desmesurada del litoral?
La gent de tot Girona no volem un riu trist amb un cabal sota mínims. Com que som d´una terra de clima mediterrani, i això comporta pluja o sequera, no ens podem permetre el luxe de regalar l´aigua d´un riu que ja no riu. La gent de tot Girona crec que s´estima més una conca fluvial tal com ja teníem, amb més aigua als seus rius, rieres, estanys, fonts i afluents.
No volem que ens treguin una gota més del nostre riu, i millor que ens tornin la que s´emporten com més aviat millorLa Cambra de Comerç de Girona vol l´aigua del Riu Ter. Tinc una carta per voste !!
Argelaguer expedienten Cales de Llierca per infraccions mediambientals.
President del Consell Comarcal de la Garrotxa: "tinc una carta per voste...??
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Juan R. Lejarza, Candidat al Senat per Girona.-Des d'Unió Progreso i Democrácia de Girona (UPiD), i, darrere de la igualtat de tots els creients i no creients de Girona, volguéssim aconseguir un Estat realment laic, en el qual cap religió perdés els seus drets però desapareguessin els privilegis actuals de certes confessions, que en ocasions converteixen l'interès general de Girona en ostatge de creences particulars. De la mateixa manera, volguéssim un Estat també laic en matèria identitaria, on les institucions no pressionin ilícitamente als ciutadans de Girona perquè s'integrin contra la seva voluntat en determinat model d'identitat, suposadament cultural o lingüístico però normalment nacionalista. Per supòsat, que la desigualtat entre els ciutadans de Girona té també causes econòmiques. Nosaltres creiem que tota riquesa és Social i en últim terme a la Societat, encara que provingui de la iniciativa individual. La millor forma de redistribuir la riquesa Socialment Acumulada són uns efectius i accessibles serveis públics en tota la Província de Girona i les seves Comarques, per a atendre qüestions bàsiques: educació, sanitat, comunicacions, transport, assistència social a nens, minusvàlids i ancians, pensions, etc. Uns serveis que han de tenir qualitat i han de gestionar-se amb eficiència, evitant malbarataments en els recursos, mitjançant la concurrència dels sectors públic i privat, adoptant-se les fórmules que millor responguin als objectius d'atenció a tots els ciutadans de Girona i que, en tot cas, estaran subjectes a la supervisió de l'Estat. (Eleccions Generals 2008, Unió Progresso i Democrácia UPyD Senat Girona, Barcelona, Tarragona, Lerida, Girona, Lleida)
***
Juan R. Lejarza, Candidato al Senado por Gerona.-Desde Unión Progreso y Democrcia de Girona (UPiD), y, en pos de la igualdad de todos los creyentes y no creyentes de Girona, quisiéramos alcanzar un Estado realmente laico, en el que ninguna religión perdiera sus derechos pero desapareciesen los privilegios actuales de ciertas confesiones, que en ocasiones convierten el interés general de Girona en rehén de creencias particulares. De la misma manera, quisiéramos un Estado también laico en materia identitaria, donde las instituciones no presionen ilícitamente a los ciudadanos de Girona para que se integren contra su voluntad en determinado modelo de identidad, supuestamente cultural o lingüística pero normalmente nacionalista. Por supuesto, la desigualdad entre los ciudadanos de Girona tiene también causas económicas. Nosotros creemos que toda riqueza es Social y se debe en último término a la Sociedad, aunque provenga de la iniciativa individual. La mejor forma de redistribuir la riqueza Socialmente Acumulada son unos efectivos y accesibles servicios públicos en toda la Provincia de Girona y sus Comarcas, para atender cuestiones básicas: educación, sanidad, comunicaciones, transporte, asistencia social a niños, minusválidos y ancianos, pensiones, etc… Unos servicios que han de tener calidad y deben gestionarse con eficiencia, evitando derroches en los recursos, mediante la concurrencia de los sectores público y privado, adoptándose las fórmulas que mejor respondan a los objetivos de atención a todos los ciudadanos de Girona y que, en todo caso, estarán sujetas a la supervisión del Estado. (Elecciones Generales 2008, Unión Progreso y Democrácia UPyD Senado Girona, Barcelona, Tarragona, Lerida, Gerona, Lleida)
Des d\'Unió Progreso i Democrácia de Girona (UPiD) Senat - Desde Unión Progreso y Democrácia de Girona (UPyD) Senado | 07-02-2008 - 08:47:02 GMT 1 #
JORDI VILAMITJANA I PUJOL Va prenent força, en el món de la política de casa nostra, la idea de fer un gran debat sobre el tema de l'aigua. Òbviament, aquest debat, si arriba a produir-se algun dia, arribarà tard. Molt tard, massa tard. Sobretot perquè no s'és a temps de fer gaire res més que anar posant pegats: que si un vaixell cap ací, que si una dessaladora cap allà, que si un projecte de transvasament, etc. A aquestes alçades de la creació, el país està ja abocat, no pas a un debat sobre recursos hídrics i polítiques medioambientals, sinó a la guerra de l'aigua.
El primer dia que en obrir l'aixeta no surti ni una gota del líquid element el guirigall serà, amb raó, imparable. No hi haurà, naturalment, la mateixa paciència ciutadana que hi ha hagut aquests darrers anys amb els trens de Rodalies, amb l'enfonsada del Carmel, amb l'apagada general o amb altres catàstrofes polítiques, entre altres raons perquè en l'aigua, es resumeixen, de mane?ra clara i no gens poètica, la majoria de necessitats fisiològiques humanes: menjar i desmenjar, rentar-se i beure. Això és: l'home com a animal racional i en estat pur. La crida a l'esperit de supervivència serà immediata; la presència dels instints més primaris, també.No calien grans estudis per adonar-se que el país sencer caminava cap al precipici: maltractament de les conques fluvials amb abocaments (legals i il·legals), amb construccions i deforestacions, amb extraccions d'àrids i aigua; instal·lació i abús d'instal·lacions aqüíferes de lleure: canons de neu artifi?cial, piscines, jacuzzis, camps de golf, urbanitzacions i parcs aquàtics; urbanitzacions i serveis en llocs amb escassetat de recursos hídrics, etc.; ús i abús sistemàtic de l'aigua a les llars i als negocis, com si es tractés d'un bé infinit; explotació fins a l'esgotament de les deus de les muntanyes per envasar aigua mineral; abocament a les clavegueres de les aigües provinents de la capa freàtica... No calien, certament, grans estudis. Però es van fer i es van presentar i es va avisar..., però el país ha seguit fent negoci com si el problema no anés amb ningú. "Ja plourà", devien pensar i pensen els qui tot ho resolen amb aquesta fina intuïció.
No plou, ni sembla que vulgui fer-ho. Els falsos oracles miren cap a ponent. Els rics fa temps que tenen aclarit això de la set, amb pous, segones residències, cisternes i un feix de diners per comprar el que calgui; els pobres, com sempre, se n'assabentaran en obrir l'aixeta. I serà tan divertit com això: el qui es dutxa perquè no es pot omplir la banyera perquè mira el rebut de l'aigua i fa números, el qui es renta les dents i s'ensabona les mans amb l'aixeta tancada, el qui procura omplir bé la rentadora, el qui, en definitiva, fa anys que fa un ús racional d'un bé escàs, es trobarà que li tallen l'aigua exactament igual que a l'individu que rega cada dia dues vegades el jardí de gespa, reomple piscines i es banya en el jacuzzi. Exactament igual.
És el mateix que passa amb el canvi climàtic responsable darrer de la sequera que pateix el país. Les indústries que s'han enriquit contaminant, els constructors que han arrasat i desforestat, els pòtols que han llançat tot tipus de porqueries a les aigües..., tindran les mateixes restriccions d'aigua que els qui han procurat ser respectuosos amb la natura. El promotor que ha empastifat de ciment un penya-segat de la Costa Brava i s'ha lucrat venent a preu d'or el metre quadrat de propietat tindrà davant la llei de l'aigua la mateixa "pena" que qui escrupolosament fa arreglar les aixetes quan veu que degoten. Això és escandalós.
El poble va triar aquesta bestiesa de la lliure competència, el consum i la divina propietat privada i així van les coses. Si el poble no ha sabut fer la seva feina, molt menys l'han feta els polítics. Sempre mirant allà on no toca, han estat incapaços de gestionar la crisi de l'aigua que avui apunta a una guerra important. El dia que el Ter baixi tan eixut que ni per regar doni, els pagesos i els ciutadans de les vores del riu clamaran amb raó contra Barcelona que fa anys que es veu beneficiat per una aplicació centralista de l'aigua. L'Ebre serà motiu de batalla entre Aragó, València i les comarques del sud de Catalunya. La manca d'aigua tornarà àrids els paisatges, erms els conreus i eixutes les deus. Totes les aigües que vindran fletades en vaixells o camions cisterna seran la façana amb què es voldran amagar situacions indissimulables.
Els responsables que Catalunya contribueixi a l'escalfament global, al canvi climàtic pel volum de contaminació i a la sequera pertinaç que ara ens ocupa; els qui no han previst cap mesura ni cap control fins que no ha estat massa tard, són per descomptat els polítics que en aquests darrers 30 anys han tingut tasques de responsabilitat de govern. Ells no han sabut (potser fins i tot no han volgut) frenar el creixement, el progrés i el negoci d'uns quants, que estan acabant amb la prosperitat del país. Als polítics (i no només del tripartit, per descomptat) s'haurà de preguntar, el dia que en roda de premsa anunciïn restriccions, perquè van deixar que uns pocs es beguessin l'aigua de tots.
La guerra de l´aigua | 08-02-2008 - 09:41:07 GMT 1 #
Ens hem begut l'enteniment?, per JOSEP FERRAN ALMANSA. SANTA COLOMA DE FARNERS (SELVA):
Em sembla que aquesta és la pregunta que caldria plantejar-nos si, després del que acabem de passar, el govern decideix que es pot tornar a fer servir aigua potable per regar horts i jardins, per netejar carrers o per a usos ornamentals. Tant se val si el nivell d'excepcionalitat és 1 o 2: crec que aquesta sotragada que hem viscut ens hauria de fer prendre consciència del valor de l'aigua i de com és de fàcil quedar-se sense. Ara que hem vist les orelles al llop és el millor moment per establir que mai més l'aigua potable, la que hem de beure, s'ha de malbaratar en aquests usos, i el de potenciar petits gestos que ens facin estalviar-la, a banda dels coneguts airejadors i reductors: que sigui obligat a les noves construccions (i, evidentment, opcional a les antigues) plantejar els circuits d'aigua sanitària de manera que enlloc hagin de sortir 10 litres d'aigua freda fins que arriba la calenta (i que no tothom recull), reutilització de les aigües del lavabo per la cisterna del vàter, i la recollida d'aigües pluvials. Suposo que això pot fer riure a alguns, segurament als mateixos que van riure quan en el seu dia es va plantejar per primer cop la col·locació de plaques solars. Pel que fa a les piscines, cal continuar utilitzant aigua no potable per emplenar-les, com s'ha hagut de fer des que es van prendre les mesures excepcionals. I evidentment, cal optimitzar l'ús de l'aigua també en la indústria i l'agricultura.Els experts ja ho han advertit: no som un país on sobri l'aigua. Ens n'oblidarem alegrement fins a la propera buidada dels embassaments, només perquè ha plogut al mes de maig? M'agradaria creure que no.
Ens hem begut l\'enteniment? | 03-06-2008 - 07:21:23 GMT 1 #