Entrevista: Daniel Mallarach, Delegat de la seccio Garrotxa-Ripollès del COAC, “Hem apropat l´arquitectura a la societat civil”
J. Manuel Robles:Daniel Mallarach, Delegat de la seccio Garrotxa-Ripollès del COAC, “Hem apropat l´arquitectura a la societat civil”.-Aquest darrer any han tingut lloc els actes de celebració del desé aniversari de la delegació Garrotxa-Ripollès del Col.legi de Arquitectes de Catalunya. Durant aquesta década, la delegació ha buscat ferventment la proximitat. Ha apropat els serveis que facilita el col.legi als professionals del sector. Fins i tot ha treballat per aproximar l'ort de l'arquitectura a la ciutadania. Parlem amb el seu Delegat, el Arquitecte Daniel Mallarach (Arquitecte del Ajuntament de Argelaguer), sobre qué ha suposat la preséncia de la delegació a la comarca els últims deu anys i, per suposat, de l'actualitat arquitectónica de la capital de la Garrotxa.
J. Manuel Robles.-Quin va ser el motiu que va fer que Suposo que el nombre d'arquitectes que hi havia a la Garrotxa també ho feia necessari. Els motius per la creació de la delegació Garrotxa-Ripollès van ser funcionals. Ara sí que podem dir que el cens d'arquitectes de la delegació és important. Entre la Garrotxa i el Ripollès tenim uns norantena de col.legiats, als quals s'han de sumar els col.legiats de Barcelona que es troben treballant per aquí i fan ús de la delegació. Quina és la feina que ha fet el Col.legi en aquests deu anys? Abans de la instauració de la delegació, el contacte entre els arquitectes garrotxins era molt poca cosa. No hi havia un intercanvi professional, cultural, d'idees... Des que hi ha la delegació s'esdevé un canvi substancial. Hi ha molt més contacte entre professionals. Alhora, com et deia, la proximitat dels serveis del Col.legi també ha facilitat molt la feina, amb el sentit que no tenim una necessitat parentória de anar a Girona. El tercer punt important és el gran esforç que la delegació del Col.legi ha fet durant aquests anys per donar a conéixer el nostre treball a la societat civil (¡¡ Argelaguer !!), explicar i difondre els conceptos de l'arquitectura, fins al punt que actualment no és difícil que la gent parli i entengui d'arquitectura (?????). Com definiries el moment actual d'Olot arquitectónicament parlant? Está clar que ara tenim un equip d'arquitectes punter a nivell Estatal i Internacional que ha provocat que Olot entri a la Xarxa de l'anomenat Turisme de Arquitectura. Olot, peró, també té altres époques interessants a nivell arquitectónic. Des de la delegació del Col.legi treballem pel Turisme d'Arquitectura i estem estudiant la possibilitat d'oferir una guia d'edificis de la ciutat de diferents époques, vinculant-los fins i tot a d'altres atractius artístics com pot ser la imatgeria religiosa o la pintura, per-qué la gent que vingui a contemplar una obra del grup RCR també sápiga que hi ha altres edificis interessants a la ciutat. Pensa, per altra banda, en un centre d'Olot esponjat? Si l'esponjament vol dir dotar el nucli antic d'elements com l'assolellament, la salubritat o la higiene, sí. Si només ha de ser un tema de fer decréixer la densistat sense aconseguir els altres parametres, no hi estaria gaire d'acord. Havies estat professor d'interiorisme a Escola d'Art. Com veus el treball que s'está fent des del centre, quant a interiorisme? Independentment de I'Interirorisme I'Escola d'Art está fent un gran treball captant un tipus de jovent molt impontant per al nivell cultural de la ciutat. Quant a l'interiorisme, hi va haver una generació d'alumnes d'interiorisme que estan fent coses molt interessants, peró darrerament veig que el nivell ha baixat, els alumnes no traspunten tant, no sé per quins factors. Aquest curs l'Escola d'Art ha començat a impartir els Estudis Superiors de Disseny Interior. Com has acollit Ía noticia? Amb satisfacció, indubtablement. Tot el que contribueixi a millorar i ampliar l'ensenyament de l'Escola d'Art és un fet positiu.
Davant la qüestió de l'ampliació de l'Escola d'Art, com creu que s'hauria de portar? Hi ha tres factors claus que s'han de tenir en compte. Per un costat, l'Escola ha de poder mantenir una influencia sobre el nucli d'Olot. Per tant, l'accés principal al centre ha de continuar essent per la Plaça del Carme per continuar estirant la gent del carrer Major Per altra banda, els Claustros del Carme han de jugar un paper mes impontant que ser exclussivament una escola d´Art. (...) Entrevista publicada en: La Garrotxa (Revista) Núm 21 de 25 de gener de 2008 
es creés una delegació del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya a Olot? Va ser arran dels moviments que vam fer diversos arquitectes que treballávem a Olot i a la Comarca (Ajuntaments) per evitar els desplaçaments constants a Girona per fer els visats o rebre tots els serveis que ofereix el Col.legi, amb els quals perdíem tot un matí. El Col.legi d'Arquitectes de Girona es va mostrar molt receptiu amb la proposta.
Estem en ple desplegament de la Llei de barris. Quins elements t'agradaria que tingués el barri vell quan tot hagi acabat? Que tingués més vida. El barri vell ja en té, de vida, peró degut als terratrémols no hi ha una arquitectura antiga potent, és molt senzilla, feta d'afegits i ampliacions de poca qualitat. N'hi ha, d'edificis de qualitat, peró pocs. El que també és interessant és que la trama s'hauria de consolidar com un espai de comerç. En els darrers anys hem vist com el carrer Sant Rafel ha estirat la ciutat cap a la Plaça Clará o la Plaça Catalunya en detriment d'espais públics importants com el Firal o espais determinats del carrer Major. A mi m'agradaria que la llei de barris potenciés l'eixample de la Pia Almoina i evités l'efecte que ha provocat el carrer Sant Rafel. El carrer Mulleras acabará essent una avinguda important peró m'agradaria que pugués tenir una permeabilitat cap al nucli antic.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El 28 de Septembre de 2007, després del Ple a l´Ajuntament d´Argelaguer, escriu en aquesta web l´Alabau de E.R.C, envers la restauració del campanar de l´esglèsia de Santa Maria i Sant Damas I “Hi ha poca informació. Diuen [els de C.I.U.] que és un fet supramunicipal i se`n renten una mica les mans. Sembla ser que és una “senzilla” millora respecte l´imatge del campanar”.
No és cap “millora” jo os puc dir que les obres del campanar, en primer lloc, no són una “restauració”, és a dir, reparar, recuperar, recobrar o tornar a posar en el seu estat o estimació que abans tenia. Això que s´està fent és una “remodelació”, és a dir, reformar quelcom, modifican alguns dels seus elements, o variant la seva estructura. Sé de que estíc parlant perque he estudiat Història Antiga i he sigut membre de l´Associació Catalana d´Arqueologia. Per això, vaix col.laborar en la creació de l´exposició “Els primers pobladors d´Argelaguer”. Qui és l´arquitecte que confon una restauració amb una remodelació?. Aquí a Argelaguer sempre toca la “xina”.
El Mosen Marturi Pla té raó en l´escrit de l´Argelaga núm. 20 “Així ara no pasaré [el campanar] tan desapercebut” D´això no tinc cap dubte, desapercebut, desapercebut és imposible, la presència del campanar es converteix en un dels emblemes per sintatitzar Argelaguer. No hi ha el més mínim interés per embellir i conservar el poble. Tots plegats em recorden als grupets d´elitistes, esnobs i postmoderns de Barcelona, que tot allò que era d´antuví els feia perdre l´interés artístic-històric.
Aviso, he sentit dir que ens donaren a entendre que les pedres del campanar eren molt malmeses i no es podia fer altre cosa que “emporlanar”, perque sinó tot es venia avall. Per aquí, no hi debem pasar, és MENTIDA.
Di correctament tonteríes és un dels fruits més acabats de les modernes ensenyanses -va per l´arquitecte Sr. Lluís Bayona-. L´alcalde, Sr. Josep Dorca, daban de el Sr. Bayona és troba en la situació que va explicar en Boileau Despréaux “El neci troba sempre un altre major per admirar”.
El que estan fen amb aquest campanar és un absurd.
Sobre la Esglèsia Emporlanada del Mallarach Argelaguer sempre toca la xina | 06-02-2008 - 09:27:20 GMT 1 #
Els poblets també tenen sky line. I n´haurem de dir així, perquè amb la falera de construir grans edificacions, qualsevol referència al perfil retallat de la silueta del poble va pel camí de canviar teulades per cobertes “polivalents” excessives.
Avui, l´obsessió del alcalde, de d´ahir, pren forma de “pavelló polivalent“. Per petit que sigui, no hi ha cap municipi que es vanti d´autosuficient que no tingui engegada, feta o sobre plànol l´erecció d´una macronau regular o polièdrica. “Pavelló” és la paraula, i “polivalent“, l´adjectiu. Petit és el
poble de Argelaguer, però el “pavelló” ha de ser gran, majúscul, colossal. Tan voluminós per fora com buit per dins. Moltes localitats de menys de mil habitants es creuen fora del mapa si no compten amb un “casalot de disseny industrial Barceloni” de parets altes i superbes gràcies al “Alcalde arquitecte Mallarach” que no sabe com gastar els diners en coses utils. Ja està bé, la iniciativa. El problema arriba quan el continent s´ha de farcir de contingut, “no tenim Pla, tenim il-lusions“.
Des de l´exterior, el cop d´ull sobta. Arribes al nucli i, abans d´enfilar “l´Era d´Esquerra“, s´erigeix com una mola una “capsa de sabates” immensa, però són tot just quatre parets. Dos propòsits electorals i una dèria grandiloqüent d´un batlle i un arquitecte amb ganes d´inaugurar. La placa ho justifica: essent jo l´alcalde, el conseller del ram tal ha estrenat amb un dinar popular aquesta talaia “vistosa i ufanosa com l´Argelaga“. I visca el rei, ves quin remei...
Amb els dies, el destí d´aquest “polivalente” és la trencadissa de vidres que facilita l´entrada d´aus. Els ocells hi nien i es pregunten: els de l´Ajuntament i Medi Ambient s´han tornat bojos, on s´és vist una gàbia tan gegantina! Cauran els rajols i se succeiran les eleccions... Cada poble té el seu “Fòrum de vici i egolatria“. Les obres “Ñap” de la Escola Montpalau encara poden esperar uns anys,tot queda com “l´Era d´Esquerra” o tanmateix “l´Era Mallol” tot a “medio hacer...”
Anem..., que tindrem “Gespa artificial” i “Polivalent”,pero no tindrem “Limpieza pública ni Llum als carrers del poble.
Alcalde arquitecte Mallarach: “Pavelló” és la paraula, i “polivalent“, l´adjectiu | 06-02-2008 - 09:33:18 GMT 1 #
Convocatòria de Ple per dijous 31de Gener a les 21:30h
Punts del Ple:
Aprovar certificació nº8 de l’obra de l’Edifici Polivalent. (cap interès per informar-nos de què consta aquesta fase i d’aquest “edifici polivalent” en general)).
Aprovar certificació nº8 de l’obra de l’Edifici Polivalent del Mallarach | 06-02-2008 - 09:40:22 GMT 1 #
Ley del suelo más sostenibilidad, menos especulación en Argelaguer, y más transparencia.
Es una ley que propone más sostenibilidad, menos especulación y más transparencia en la gestión urbanística del suelo de Argelaguer, tanto pública como privada. De estos tres propósitos, el de combatir la especulación es, sin duda, el que más debate ha generado. Bien está que se vuelva a hablar de cuántas plusvalías genera el negocio inmobiliario, de quién y cuándo se apropia de ellas o de cómo y cuánto debe participar el pueblo de Argelaguer en esas plusvalías, como manda la Constitución. Pero ese es un debate recurrente, que lleva décadas formulado.
Nos interesa destacar aquí los otros dos grandes temas que abre la ley de Suelo: los de la sostenibilidad y la transparencia, porque, tal y como los plantea esta ley, son novedades absolutas en la legislación estatal del suelo.
La sostenibilidad se ha convertido en el primer desafío de nuestro desarrollo económico y, en consecuencia, debe también convertirse en el principio rector de cualquier política municipal sobre suelo y territorio. Tenemos que promover un medio rural y urbano en el que la ocupación del suelo sea eficiente. Es decir, donde no despilfarremos el territorio y todo desarrollo rural y urbano tenga garantizadas las necesarias infraestructuras, dotaciones y servicios públicos, bien localizados y suficientes para atender a los vecinos. Pero también debemos garantizar una protección adecuada del medio rural, y preservar los valores del suelo innecesario o inadecuado para atender las necesidades de transformación urbanística. Y debemos, en fin, procurar la eficacia de las medidas de conservación y mejora de la naturaleza, la flora y la fauna y de la protección de nuestro patrimonio cultural y paisajístico.
La nueva ley de Suelo configura por primera vez el concepto indeterminado de desarrollo territorial y urbano sostenible como un auténtico principio jurídico con consecuencias prácticas. Con él incorporamos a la legislación estatal de suelo temas que hasta ahora habían estado ausentes de ella pese a ser tan importantes para el medio ambiente, como la eficiencia energética, el uso de recursos escasos como el agua o la prevención de la erosión, el incendio y la contaminación de los suelos; también temas importantes para los vecinos, como el fomento de la cohesión y de la mixtura social; y para la economía, como la utilización racional y eficiente del suelo o el aumento de la movilidad física y laboral.
Todos estos principios, que ya tienen fuerza de ley, vienen proponiéndose desde hace tiempo por la Unión Europea y se han incorporado recientemente a la Carta de Leipzig sobre la ciudad-pueblo europea sostenible,(PALS-plà d´accio per a la sostenibilitat de Argelaguer). Los ministros responsables de desarrollo rural y urbano de los 27 Estados miembros de la UE consensuaron el pasado 24 de mayo esta Carta, en la que España tuvo una participación muy activa, y que aboga por unas políticas rurales y urbanas de carácter integral que tengan muy presente la mejora del medio ambiente físico.
Si esto es así en general, cuánto más en un municipio como Argelaguer, que tiene un patrimonio natural y cultural en peligro de desaparición y cuya preservación es una prioridad clara para este Gobierno Municipal. Por eso la ley de Suelo prohíbe descatalogar terrenos de los Espacios Naturales Protegidos o de la Red Natura 2000 Riu llierca ,Fluvià,riera del Vinyot,Camp de Futboll hierba artificial por otras razones que no sean debidas a su evolución natural, científicamente demostrada.
Por eso acaba con el modelo del todo urbanizable, que ni liberó el mercado ni abarató precios. Por eso obliga a la revisión global del Plan de Ordenacion Urbanistica Municipal de Argelaguer cuando quieran aprobarse actuaciones de gran impacto, ya que no podemos aceptar parcheos de los planes. Por eso manda hacer una evaluación ambiental estratégica de los planes urbanísticos y les atribuye en ella un carácter determinante a los informes de aguas, costas y carreteras.
Todas estas medidas, sin añadir ni un solo trámite administrativo más, mejoran notablemente la calidad del planeamiento y ponen límites claros a la discrecionalidad en su aprobación.
La Carta de Leipzig también hace especial referencia a la importancia de llevar a cabo unas adecuadas políticas de vivienda social. En este sentido, en la ley sean introducido medidas destinadas a favorecer el desarrollo de la vivienda protegida. Para ello se garantiza una reserva mínima para vivienda protegida de un 30% en el nuevo suelo residencial y asegurarnos que este uso de interés social del suelo se cumpla efectivamente. ¿Cómo?: mediante su anotación registral y, cuando se trate de patrimonio público de suelo, prohibiendo a los ayuntamientos subastarlos o licitarlos al alza por encima del valor de suelo para vivienda protegida. Hay que combatir la especulación empezando por el propio Ajuntament de Argelaguer.
En segundo lugar, más transparencia en la nueva redacción del Plan Urbanistico POUM. Como ya sea expuesto en muchas ocasiones, una de las más significativas innovaciones de la ley consiste en que, por primera vez, regula los derechos y deberes de todos los vecinos y no sólo los de los propietarios de suelo. Con ello establecemos un verdadero estatuto básico de ciudadanía en relación con el suelo y el medio urbano y rural.
El objetivo es claro: una gestión más transparente, en la que la participación de los vecinos sea efectiva y no sólo formal, y con controles de legalidad y de oportunidad claros sobre la discrecionalidad del Ajuntament de Argelaguer, es el mejor antídoto contra la especulación y la corrupción.
La ley de Suelo no se para en reconocer o declarar derechos, sino que los garantiza mediante reglas básicas de gestión participativa y transparente. En concreto, la ley exige publicar en la Web del Ajuntament de Argelaguer los planes urbanísticos vigentes y los anuncios de información pública de los nuevos que tramiten, que deberán incluir un resumen ejecutivo que exprese de forma clara y sucinta qué y dónde se quiere cambiar la ordenación. También los convenios urbanísticos tendrán que someterse a información pública antes de ser aprobados. Además, la aprobación de los convenios de planeamiento, como la de las permutas de terrenos, sólo podrá hacerla a partir de ahora el Pleno.
Otra de las medidas anticorrupción más importantes es la que obliga no sólo a los concejales, sino también a todos los directivos municipales a publicar la composición de sus bienes y el objeto de sus actividades privadas. Pero además, la ley establece que aquellos que tengan responsabilidades ejecutivas tendrán prohibida la actividad privada en esta materia y en el término municipal de Argelaguer en el que hayan ejercido su cargo durante los dos años posteriores a su cese, de forma similar a lo que ya se exige dentro de la Administración del Estado. Con estos mismos objetivos, se estipula que los expedientes de las recalificaciones que conlleven plusvalías deberán identificar quiénes han sido los propietarios durante los últimos 5 años, de manera que todos podamos saber a quién beneficia la decision que toma nuestro Alcalde.
Con estas medidas, combatimos la opacidad en la gestión urbanística de algunos, pocos sin duda, pero que están haciendo un gran daño y generando alarma social. De su aplicación se derivarán importantes ventajas para los vecinos de Argelaguer y para la democracia participativa de nuestro municipio. Para los vecinos, porque no hay competencia sin simetría en la información; para la democracia municipal, porque sin transparencia e información, la participación de los vecinos no puede ser efectiva y, en vez de ser un verdadero control de la calidad y objetividad de las decisiones públicas, degenera en una mera coartada.
En definitiva, el 1 de Julio entro en vigor una ley de Suelo que propone un giro importante de reorientación de la actividad urbanística. Lo hace desde la perspectiva del vecino y en clara sintonía con los objetivos del desarrollo sostenible que hoy se propugnan en todos los foros europeos e internacionales.
Reivindicar el urbanismo como una función pública irrenunciable, sometida a controles y no susceptible de mercadeo no es un acto de intervencionismo, sino un ejercicio de responsabilidad, hoy más necesario que nunca para Argelaguer, que ayude al nuevo Ajuntament de Argelaguer que ahora se ha constituido a gestionar el urbanismo con más transparencia y objetividad, y que reconozca a los vecinos su necesario protagonismo en la ordenación de Argelaguer. Porque el pueblo de Argelaguer no es de nadie y es de todos.
Porque el pueblo de Argelaguer no es de Daniel Mallarach, ni del Alcalde, ...es de todos!! | 06-02-2008 - 09:48:36 GMT 1 #
La Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales
lejarza @ 08:22
La Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales.-El President Daniel Mallarach (Entrevista: Daniel Mallarach, Delegat de la seccio Garrotxa-Ripollès del COAC, “Hem apropat l´arquitectura a la societat civil” : El tercer punt important és el gran esforç que la delegació del Col.legi ha fet durant aquests anys per donar a conéixer el nostre treball a la societat civil (¡¡ Argelaguer !!), explicar i difondre els conceptos de l'arquitectura, fins al punt que actualment no és difícil que la gent parli i entengui d'arquitectura (?????). de la Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales ( El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer : No és cap “millora” les obres del campanar, en primer lloc, no són una “restauració”, és a dir, reparar, recuperar, recobrar o tornar a posar en el seu estat o estimació que abans tenia. Això que s´està fent és una “remodelació”, és a dir, reformar quelcom, modifican alguns dels seus elements, o variant la seva estructura. Qui és l´arquitecte que confon una restauració amb una remodelació?. Ens han dit que les pedres del campanar eren molt malmeses i no es podia fer altre cosa que “emporlanar”, perque sinó tot es venia avall.) a la Cultura, a Can Trincheria. Ales a la Cultura és un premi honorífic (Saber es... poder : Les dictadures són això, uns decideixen i uns altres callen, o bé han d'acceptar i dir que sí. A Argelaguer s'estan efectuant unes millores del campanar de l'església de Santa Maria de dita població, arran del mal estat d'aquest i del fet que es desprengués una pedra d'aquesta construcció. El dia 19 de desembre del 2007 es va celebrar una reunió en què els tècnics de l'obra varen exposar molt detalladament en què ha consistit la reconstrucció. Dic «en què ha consistit» perquè l'obra ha estat exposada públicament quan ja està començada i finalitzarà aquest mes de febrer.) que otorga l'Ajuntament i l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot a persones i entitats que han contribuït a l'enriquiment dels empresaris( Alcalde arquitecte Mallarach: “Pavelló” és la paraula, i “polivalent“, l´adjectiu : Els poblets també tenen sky line. I n´haurem de dir així, perquè amb la falera de construir grans edificacions, qualsevol referència al perfil retallat de la silueta del poble va pel camí de canviar teulades per cobertes “polivalents” excessives. Moltes localitats de menys de mil habitants es creuen fora del mapa si no compten amb un “casalot de disseny industrial Barceloni” de parets altes i superbes gràcies al “Alcalde arquitecte Mallarach” que no sabe com gastar els diners en coses utils. Les obres “Ñap” de la Escola Montpalau encara poden esperar uns anys, tot queda com “l´Era d´Esquerra” o tanmateix “l´Era Mallol” tot a “medio hacer...”) Va intervenir l'arquitecte Josep Fuses Comalada i va actuar la companyia musical Banda Aèria, de Xavier Maristany. Les anteriors Ales de la Cultura s'han lliurat a Rialles, Peret Serrat, Antoni M. Badia i Margarit, Maria Pilar Serra, Isidre Charles, El Til·ler i Àngel Girona.
La Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi d\'Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales | 15-06-2008 - 08:46:20 GMT 1 #