El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer
Eva Llansana i Benaiges:El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer.-El 28 de Septembre de 2007, després del Ple a l´Ajuntament d´Argelaguer, és comunica en els veïns per part de ERC, envers la restauració del campanar de l´esglèsia de Santa Maria i Sant Damas I que “hi ha poca informació. Dicen (els de CiU) que és un fet supramunicipal i se`n renten una mica les mans. Sembla ser que és una “senzilla” millora respecte l´imatge del campanar”. No és cap “millora” les obres del campanar, en primer lloc, no són una “restauració”, és a dir, reparar, recuperar, recobrar o tornar a posar en el seu estat o estimació que abans tenia. Això que s´està fent és una “remodelació”, és a dir, reformar quelcom, modifican alguns dels seus elements, o variant la seva estructura. Qui és l´arquitecte que confon una restauració amb una remodelació?. Ens han dit que les pedres del campanar eren molt malmeses i no es podia fer altre cosa que “emporlanar”, perque sinó tot es venia avall. Però la El Mosen Marturi Pla té raó en l´escrit de l´Argelaga núm. 20 “Així ara no pasaré [el campanar] tan desapercebut” D´això no tinc cap dubte, desapercebut, desapercebut és imposible, la presència del campanar es converteix en un dels emblemes per sintatitzar Argelaguer. No hi ha el més mínim interés per embellir i conservar el poble. Tots plegats em recorden als grupets d´elitistes, esnobs i postmoderns de Barcelona, on tot allò que era d´antuví els feia perdre l´interés artístic-històric. Di correctament tonteríes és un dels fruits més acabats de les modernes ensenyanses -va per l´arquitecte Sr. Lluís Bayona de la Diputació de Girona-. L´alcalde, Sr. Josep Dorca, devant de el Sr. Bayona és troba en la situació que va explicar en Boileau Despréaux “El neci troba sempre un altre major per admirar”.El que estan fen amb aquest campanar és un absurd. Emporlanamets Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer.
majoria dels veïns sabem que això no és cert. Quina raó hi ha perquè el campanar d´Argelaguer adopti una estètica absolutamente diferent al resta dels campanars de la Garrotxa? Perquè en els nostre municipi totes les qüestions són sempre “supramunucupals”i no es poden debatre i solucionar des de l´Ajuntament? Si sempre tot és “supramunicipal” -carretera, depuradora, campanar, etc- de que serveix el nostre Ajuntament? Aquí a Argelaguer sempre toca la “xina”.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
L'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, el dissabte dia 14 de juny a les sis de la tarda, farà entrega del premi honorífic Ales a la Cultura del 2008. En l'ocasió l'Institut ha decidit reconèixer la Delegació Garrotxa-Ripollès,Emporlanamets Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer, de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les Ales a la Cultura són un guardó que concedeix l'Ajuntament d'Olot a les persones o entitats que han contribuït a l'enriquiment del patrimoni cultural comú. El nom del premi pren de referència l'ala que llueixen la bandera i l'escut de la ciutat. L'Ajuntament vol donar un doble sentit homònim a l'expressió donar ales a la cultura. Així a part del significat heràldic donar ales a la cultura també té un significat que pretén expressar l'impuls que l'ens o la persona reconeguda ha aportat a la cultura d'Olot.
Segons fons de l'Institut de Cultura, el Premi és un reconeixement a la feina feta pel Col·legi d'Arquitectes i vol donar-li ànims a continuar treballant en la línia que han seguit fins ara. L'Ajuntament també vol que el Col·legi es plantegi ampliar la implicació en l'àmbit de la cultura. Entre els darrers guardonats, hi ha Àngel Girona, Isidre Charles, Pilar Serra i l'entitat El Til·ler. L'acte de lliurament de les Ales de la Cultura, que sol ser molt concorregut, es farà dissabte a Can Trinxeria a les 18 hores.
Premi: Emporlanamets Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer | 13-06-2008 - 06:05:50 GMT 1 #
La Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales.-El President Daniel Mallarach (Entrevista: Daniel Mallarach, Delegat de la seccio Garrotxa-Ripollès del COAC, “Hem apropat l´arquitectura a la societat civil” : El tercer punt important és el gran esforç que la delegació del Col.legi ha fet durant aquests anys per donar a conéixer el nostre treball a la societat civil (¡¡ Argelaguer !!), explicar i difondre els conceptos de l'arquitectura, fins al punt que actualment no és difícil que la gent parli i entengui d'arquitectura (?????). de la Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales ( El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer : No és cap “millora” les obres del campanar, en primer lloc, no són una “restauració”, és a dir, reparar, recuperar, recobrar o tornar a posar en el seu estat o estimació que abans tenia. Això que s´està fent és una “remodelació”, és a dir, reformar quelcom, modifican alguns dels seus elements, o variant la seva estructura. Qui és l´arquitecte que confon una restauració amb una remodelació?. Ens han dit que les pedres del campanar eren molt malmeses i no es podia fer altre cosa que “emporlanar”, perque sinó tot es venia avall.) a la Cultura, a Can Trincheria. Ales a la Cultura és un premi honorífic (Saber es... poder : Les dictadures són això, uns decideixen i uns altres callen, o bé han d'acceptar i dir que sí. A Argelaguer s'estan efectuant unes millores del campanar de l'església de Santa Maria de dita població, arran del mal estat d'aquest i del fet que es desprengués una pedra d'aquesta construcció. El dia 19 de desembre del 2007 es va celebrar una reunió en què els tècnics de l'obra varen exposar molt detalladament en què ha consistit la reconstrucció. Dic «en què ha consistit» perquè l'obra ha estat exposada públicament quan ja està començada i finalitzarà aquest mes de febrer.) que otorga l'Ajuntament i l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot a persones i entitats que han contribuït a l'enriquiment dels empresaris( Alcalde arquitecte Mallarach: “Pavelló” és la paraula, i “polivalent“, l´adjectiu : Els poblets també tenen sky line. I n´haurem de dir així, perquè amb la falera de construir grans edificacions, qualsevol referència al perfil retallat de la silueta del poble va pel camí de canviar teulades per cobertes “polivalents” excessives. Moltes localitats de menys de mil habitants es creuen fora del mapa si no compten amb un “casalot de disseny industrial Barceloni” de parets altes i superbes gràcies al “Alcalde arquitecte Mallarach” que no sabe com gastar els diners en coses utils. Les obres “Ñap” de la Escola Montpalau encara poden esperar uns anys, tot queda com “l´Era d´Esquerra” o tanmateix “l´Era Mallol” tot a “medio hacer...”) Va intervenir l'arquitecte Josep Fuses Comalada i va actuar la companyia musical Banda Aèria, de Xavier Maristany. Les anteriors Ales de la Cultura s'han lliurat a Rialles, Peret Serrat, Antoni M. Badia i Margarit, Maria Pilar Serra, Isidre Charles, El Til·ler i Àngel Girona.
La Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi de Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales | 15-06-2008 - 08:47:54 GMT 1 #
Presumpta corrupció URBANISME SOTA SOSPITA : Un litigi entre particulars per una herència ha derivat en una denúncia contra l'arquitecte municipal de Santa Coloma per presumpte tràfic d'influències i corrupció urbanística. Els demandants, l'empresa Mosaics Planas, asseguren que el funcionari va voler perjudicar-los i, alhora, beneficiar els familiars d'un soci seu autoritzant irregularment l'edificació en una finca
SANTA COLOMA DE FARNERS | DDG
Els representants legals de l'empresa de Santa Coloma de Farners Mosaics Planas consideren que l'arquitecte municipal, Francesc Cornellà i Oliu, va cometre un delicte de tràfic d'influències i un altre contra l'ordenació del territori en intercedir perquè a una societat canària, Prodevi Canarias SL, se li permetés urbanitzar i construir pisos en una finca que no complia tots els requisits legals. Amb aquesta operació, sosté la part demandant, Cornellà satisfeia "interessos inconfessats": beneficiava els sogres del seu soci en una promotora urbanística amb seu a Osca, Rafael Pascual Portet.
El jutjat d'Instrucció número 3 de Santa Coloma va admetre ahir a tràmit la denúncia, que també imputa el delicte de tràfic d'influències a Josep Ribas Carreras i Margarita Planas Garriga, els sogres de Pascual i titulars de la parcel·la venuda -il·legalment segons els demandants- a Prodevi Canarias SL. Els demandants argumenten que, "prevalent-se del seu càrrec, en connivència amb els altres denunciats i el seu àmbit familiar, directament i/o a través de societats mercantils familiars", Cornellà va propiciar "que s'hagin autoritzat actes administratius irregulars i/o il·legals per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners de caràcter urbanístic", que haurien perjudicat els interessos de Mosaics Planas.
L'octubre del 2004 Roser Planas va decidir recuperar una finca que li tocava per herència i que estava en mans de la seva germana i demandada, Margarita Planas. Diu la denúncia que davant del requeriment, el matrimoni denunciat, Ribas-Planas (clients a Palamós de l'arquitecte Cornellà) va protagonitzar "un seguit de maniobres" per evitar donar compliment a l'herència i que van acabar amb la venda de la finca "en precipitades circumstàncies" a Prodevi Canarias, que ha construït un bloc de 14 habitatges i 14 places d'aparcaments que encara no poden ser ocupats, ja que el carrer Bisbal no està degudament urbanitzat. Sempre segons els demandants, Francesc Cornellà hauria avalat l'operació de compravenda en qualitat d'arquitecte municipal. Un decret d'alcaldia de l'11 maig de 2006 atorgava la llicència d'obres a Prodevi. No obstant, el gener del 2008, una nova resolució signada per l'acalde, Antoni Solà (CiU), sobre el projecte objecte de litigi exposava que "les societats promotores de les obres (al carrer Bisbal) no tenen la disponibilitat dels terrenys i, per tant, no poden executar les obres d'urbanització". De manera que advertia a Prodevi que "l'Ajuntament no podrà concedir cap llicència de primera ocupació fins que no donin compliment a les seves obligacions (obertura del carrer Bisbal)" i l'avisava que la corporació iniciaria "l'execució subsidiària" de la urbanització del carrer "amb la imposició de les sancions que ?siguin procedents pels seus incompliments". El 7 de juliol de 2008, l'Ajuntament incoava l'expedient d'expropiació de "les finques necessàries" per urbanitzar el carrer Bisbal. A tot això, els demandants puntualitzen que la denúncia obre la porta a la implicació d'"altres responsables municipals en aquest assumpte".
Presumpta corrupció URBANISME SOTA SOSPITA | 18-11-2008 - 08:46:24 GMT 1 #
Frederic Cabré i Segarra :
La Junta de Govern de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha escollit Frederic Cabré i Segarra com a nou president del col·legi de les comarques gironines. L'acord va ser adoptat a finals del mes de novembre, essent la seva l'única candidatura rebuda per ocupar el càrrec que ostentarà fins al 2010, quan se celebrin les properes eleccions.
Cabré, nascut a Barcelona el 1959, ocupa el càrrec després d'una llarga carrera i amb nombrosos i importants projectes com a relleu de Josep Riera i Micaló, que va deixar la presidència el passat 8 de setembre, dia del seu traspàs. Recent llicenciat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1985), va formar despatx juntament amb Josep M. Birulés i Pià Romans amb qui ha treballat i creat una ja consolidada trajectòria. Entre els seus treballs s'inclouen importants intervencions i rehabilitacions d'espais i edificis públics: equipaments, arquitectura industrial, hotelera i comercial, com la promoció privada. Destaquem també els projectes de planejament i urbanisme a municipis com l'Escala, Banyoles, Salt o Girona i la seva participació en concursos com el de la nova Casa de Cultura de Girona (2007).
Frederic Cabré Segarra | 12-12-2008 - 08:51:56 GMT 1 #
Frederic Cabré és nomenat president del Col·legi :
La junta directiva a la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha escollit Frederic Cabré com a president. L'elecció es va acordar el 25 de novembre, després de la mort del president Josep Riera al setembre, i el mandat s'allargarà fins al 2010. Llicenciat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1985, entre altres projectes ha participat en la rehabilitació del Teatre Principal d'Olot, la reordenació de l'entrada del nucli antic i el pont medieval de Besalú, i la rehabilitació del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Precisament avui Cabré s'estrenarà públicament en el càrrec durant l'acte de lliurament dels premis d'arquitectura de les comarques gironines.
Frederic Cabré és nomenat president del Col·legi | 12-12-2008 - 08:59:20 GMT 1 #