El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer
Eva Llansana i Benaiges:El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer.-El 28 de Septembre de 2007, després del Ple a l´Ajuntament d´Argelaguer, és comunica en els veïns per part de ERC, envers la restauració del campanar de l´esglèsia de Santa Maria i Sant Damas I que “hi ha poca informació. Dicen (els de CiU) que és un fet supramunicipal i se`n renten una mica les mans. Sembla ser que és una “senzilla” millora respecte l´imatge del campanar”. No és cap “millora” les obres del campanar, en primer lloc, no són una “restauració”, és a dir, reparar, recuperar, recobrar o tornar a posar en el seu estat o estimació que abans tenia. Això que s´està fent és una “remodelació”, és a dir, reformar quelcom, modifican alguns dels seus elements, o variant la seva estructura. Qui és l´arquitecte que confon una restauració amb una remodelació?. Ens han dit que les pedres del campanar eren molt malmeses i no es podia fer altre cosa que “emporlanar”, perque sinó tot es venia avall. Però la El Mosen Marturi Pla té raó en l´escrit de l´Argelaga núm. 20 “Així ara no pasaré [el campanar] tan desapercebut” D´això no tinc cap dubte, desapercebut, desapercebut és imposible, la presència del campanar es converteix en un dels emblemes per sintatitzar Argelaguer. No hi ha el més mínim interés per embellir i conservar el poble. Tots plegats em recorden als grupets d´elitistes, esnobs i postmoderns de Barcelona, on tot allò que era d´antuví els feia perdre l´interés artístic-històric. Di correctament tonteríes és un dels fruits més acabats de les modernes ensenyanses -va per l´arquitecte Sr. Lluís Bayona de la Diputació de Girona-. L´alcalde, Sr. Josep Dorca, devant de el Sr. Bayona és troba en la situació que va explicar en Boileau Despréaux “El neci troba sempre un altre major per admirar”.El que estan fen amb aquest campanar és un absurd. Emporlanamets Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer.
majoria dels veïns sabem que això no és cert. Quina raó hi ha perquè el campanar d´Argelaguer adopti una estètica absolutamente diferent al resta dels campanars de la Garrotxa? Perquè en els nostre municipi totes les qüestions són sempre “supramunucupals”i no es poden debatre i solucionar des de l´Ajuntament? Si sempre tot és “supramunicipal” -carretera, depuradora, campanar, etc- de que serveix el nostre Ajuntament? Aquí a Argelaguer sempre toca la “xina”.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
L'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, el dissabte dia 14 de juny a les sis de la tarda, farà entrega del premi honorífic Ales a la Cultura del 2008. En l'ocasió l'Institut ha decidit reconèixer la Delegació Garrotxa-Ripollès,Emporlanamets Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer, de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les Ales a la Cultura són un guardó que concedeix l'Ajuntament d'Olot a les persones o entitats que han contribuït a l'enriquiment del patrimoni cultural comú. El nom del premi pren de referència l'ala que llueixen la bandera i l'escut de la ciutat. L'Ajuntament vol donar un doble sentit homònim a l'expressió donar ales a la cultura. Així a part del significat heràldic donar ales a la cultura també té un significat que pretén expressar l'impuls que l'ens o la persona reconeguda ha aportat a la cultura d'Olot.
Segons fons de l'Institut de Cultura, el Premi és un reconeixement a la feina feta pel Col·legi d'Arquitectes i vol donar-li ànims a continuar treballant en la línia que han seguit fins ara. L'Ajuntament també vol que el Col·legi es plantegi ampliar la implicació en l'àmbit de la cultura. Entre els darrers guardonats, hi ha Àngel Girona, Isidre Charles, Pilar Serra i l'entitat El Til·ler. L'acte de lliurament de les Ales de la Cultura, que sol ser molt concorregut, es farà dissabte a Can Trinxeria a les 18 hores.
Premi: Emporlanamets Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer | 13-06-2008 - 06:05:50 GMT 1 #
La Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales.-El President Daniel Mallarach (Entrevista: Daniel Mallarach, Delegat de la seccio Garrotxa-Ripollès del COAC, “Hem apropat l´arquitectura a la societat civil” : El tercer punt important és el gran esforç que la delegació del Col.legi ha fet durant aquests anys per donar a conéixer el nostre treball a la societat civil (¡¡ Argelaguer !!), explicar i difondre els conceptos de l'arquitectura, fins al punt que actualment no és difícil que la gent parli i entengui d'arquitectura (?????). de la Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales ( El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer : No és cap “millora” les obres del campanar, en primer lloc, no són una “restauració”, és a dir, reparar, recuperar, recobrar o tornar a posar en el seu estat o estimació que abans tenia. Això que s´està fent és una “remodelació”, és a dir, reformar quelcom, modifican alguns dels seus elements, o variant la seva estructura. Qui és l´arquitecte que confon una restauració amb una remodelació?. Ens han dit que les pedres del campanar eren molt malmeses i no es podia fer altre cosa que “emporlanar”, perque sinó tot es venia avall.) a la Cultura, a Can Trincheria. Ales a la Cultura és un premi honorífic (Saber es... poder : Les dictadures són això, uns decideixen i uns altres callen, o bé han d'acceptar i dir que sí. A Argelaguer s'estan efectuant unes millores del campanar de l'església de Santa Maria de dita població, arran del mal estat d'aquest i del fet que es desprengués una pedra d'aquesta construcció. El dia 19 de desembre del 2007 es va celebrar una reunió en què els tècnics de l'obra varen exposar molt detalladament en què ha consistit la reconstrucció. Dic «en què ha consistit» perquè l'obra ha estat exposada públicament quan ja està començada i finalitzarà aquest mes de febrer.) que otorga l'Ajuntament i l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot a persones i entitats que han contribuït a l'enriquiment dels empresaris( Alcalde arquitecte Mallarach: “Pavelló” és la paraula, i “polivalent“, l´adjectiu : Els poblets també tenen sky line. I n´haurem de dir així, perquè amb la falera de construir grans edificacions, qualsevol referència al perfil retallat de la silueta del poble va pel camí de canviar teulades per cobertes “polivalents” excessives. Moltes localitats de menys de mil habitants es creuen fora del mapa si no compten amb un “casalot de disseny industrial Barceloni” de parets altes i superbes gràcies al “Alcalde arquitecte Mallarach” que no sabe com gastar els diners en coses utils. Les obres “Ñap” de la Escola Montpalau encara poden esperar uns anys, tot queda com “l´Era d´Esquerra” o tanmateix “l´Era Mallol” tot a “medio hacer...”) Va intervenir l'arquitecte Josep Fuses Comalada i va actuar la companyia musical Banda Aèria, de Xavier Maristany. Les anteriors Ales de la Cultura s'han lliurat a Rialles, Peret Serrat, Antoni M. Badia i Margarit, Maria Pilar Serra, Isidre Charles, El Til·ler i Àngel Girona.
La Delegació Garrotxa-Ripollès de les comarques de Girona del Col·legi de Arquitectes de Catalunya (Coac) va rebre el premi Ales | 15-06-2008 - 08:47:54 GMT 1 #
Presumpta corrupció URBANISME SOTA SOSPITA : Un litigi entre particulars per una herència ha derivat en una denúncia contra l'arquitecte municipal de Santa Coloma per presumpte tràfic d'influències i corrupció urbanística. Els demandants, l'empresa Mosaics Planas, asseguren que el funcionari va voler perjudicar-los i, alhora, beneficiar els familiars d'un soci seu autoritzant irregularment l'edificació en una finca
SANTA COLOMA DE FARNERS | DDG
Els representants legals de l'empresa de Santa Coloma de Farners Mosaics Planas consideren que l'arquitecte municipal, Francesc Cornellà i Oliu, va cometre un delicte de tràfic d'influències i un altre contra l'ordenació del territori en intercedir perquè a una societat canària, Prodevi Canarias SL, se li permetés urbanitzar i construir pisos en una finca que no complia tots els requisits legals. Amb aquesta operació, sosté la part demandant, Cornellà satisfeia "interessos inconfessats": beneficiava els sogres del seu soci en una promotora urbanística amb seu a Osca, Rafael Pascual Portet.
El jutjat d'Instrucció número 3 de Santa Coloma va admetre ahir a tràmit la denúncia, que també imputa el delicte de tràfic d'influències a Josep Ribas Carreras i Margarita Planas Garriga, els sogres de Pascual i titulars de la parcel·la venuda -il·legalment segons els demandants- a Prodevi Canarias SL. Els demandants argumenten que, "prevalent-se del seu càrrec, en connivència amb els altres denunciats i el seu àmbit familiar, directament i/o a través de societats mercantils familiars", Cornellà va propiciar "que s'hagin autoritzat actes administratius irregulars i/o il·legals per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners de caràcter urbanístic", que haurien perjudicat els interessos de Mosaics Planas.
L'octubre del 2004 Roser Planas va decidir recuperar una finca que li tocava per herència i que estava en mans de la seva germana i demandada, Margarita Planas. Diu la denúncia que davant del requeriment, el matrimoni denunciat, Ribas-Planas (clients a Palamós de l'arquitecte Cornellà) va protagonitzar "un seguit de maniobres" per evitar donar compliment a l'herència i que van acabar amb la venda de la finca "en precipitades circumstàncies" a Prodevi Canarias, que ha construït un bloc de 14 habitatges i 14 places d'aparcaments que encara no poden ser ocupats, ja que el carrer Bisbal no està degudament urbanitzat. Sempre segons els demandants, Francesc Cornellà hauria avalat l'operació de compravenda en qualitat d'arquitecte municipal. Un decret d'alcaldia de l'11 maig de 2006 atorgava la llicència d'obres a Prodevi. No obstant, el gener del 2008, una nova resolució signada per l'acalde, Antoni Solà (CiU), sobre el projecte objecte de litigi exposava que "les societats promotores de les obres (al carrer Bisbal) no tenen la disponibilitat dels terrenys i, per tant, no poden executar les obres d'urbanització". De manera que advertia a Prodevi que "l'Ajuntament no podrà concedir cap llicència de primera ocupació fins que no donin compliment a les seves obligacions (obertura del carrer Bisbal)" i l'avisava que la corporació iniciaria "l'execució subsidiària" de la urbanització del carrer "amb la imposició de les sancions que ?siguin procedents pels seus incompliments". El 7 de juliol de 2008, l'Ajuntament incoava l'expedient d'expropiació de "les finques necessàries" per urbanitzar el carrer Bisbal. A tot això, els demandants puntualitzen que la denúncia obre la porta a la implicació d'"altres responsables municipals en aquest assumpte".
Presumpta corrupció URBANISME SOTA SOSPITA | 18-11-2008 - 08:46:24 GMT 1 #
Frederic Cabré i Segarra :
La Junta de Govern de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha escollit Frederic Cabré i Segarra com a nou president del col·legi de les comarques gironines. L'acord va ser adoptat a finals del mes de novembre, essent la seva l'única candidatura rebuda per ocupar el càrrec que ostentarà fins al 2010, quan se celebrin les properes eleccions.
Cabré, nascut a Barcelona el 1959, ocupa el càrrec després d'una llarga carrera i amb nombrosos i importants projectes com a relleu de Josep Riera i Micaló, que va deixar la presidència el passat 8 de setembre, dia del seu traspàs. Recent llicenciat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1985), va formar despatx juntament amb Josep M. Birulés i Pià Romans amb qui ha treballat i creat una ja consolidada trajectòria. Entre els seus treballs s'inclouen importants intervencions i rehabilitacions d'espais i edificis públics: equipaments, arquitectura industrial, hotelera i comercial, com la promoció privada. Destaquem també els projectes de planejament i urbanisme a municipis com l'Escala, Banyoles, Salt o Girona i la seva participació en concursos com el de la nova Casa de Cultura de Girona (2007).
Frederic Cabré Segarra | 12-12-2008 - 08:51:56 GMT 1 #
Frederic Cabré és nomenat president del Col·legi :
La junta directiva a la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha escollit Frederic Cabré com a president. L'elecció es va acordar el 25 de novembre, després de la mort del president Josep Riera al setembre, i el mandat s'allargarà fins al 2010. Llicenciat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1985, entre altres projectes ha participat en la rehabilitació del Teatre Principal d'Olot, la reordenació de l'entrada del nucli antic i el pont medieval de Besalú, i la rehabilitació del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Precisament avui Cabré s'estrenarà públicament en el càrrec durant l'acte de lliurament dels premis d'arquitectura de les comarques gironines.
Frederic Cabré és nomenat president del Col·legi | 12-12-2008 - 08:59:20 GMT 1 #
Les formes, el fons i la mesura de les coses, per FREDERIC CABRÉ I SEGARRA, PRESIDENT DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DEL COAC :
La instal·lació de la darrera exposició dels Premis d'Arquitectura de les comarques de Girona, en la seva dotzena edició, és una actuació agosarada, brillant i que respon a una línia de difusió i aproximació de la nostra activitat a un públic més ampli. Tanmateix, aquest motiu i l'èxit d'acomplir aquestes expectatives no tindrien cap interès si es transgredissin les regles del joc, si anteposéssim de manera indiferent aquells objectius al respecte a les normes. I més enllà de normes, si ho anteposéssim a la cura de l'edifici protegit. El veritable mèrit de l'actuació realitzada a la façana principal de la Pia Almoina és l'enginy de la solució adoptada per suspendre prou innòcuament uns plafons de gran dimensió i poc pes. I només des d'aquesta premissa de respectar la integritat de l'edifici, considerat bé cultural d'interès nacional, respecte que és obligació de tots i ben cert que els arquitectes n'hem de ser garants, és fa legítima aquesta actuació.
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va sol·licitar l'autorització per realitzar una actuació d'acord amb les ordenances municipals i amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, de patrimoni,i entenent que no era preceptiu l'informe de la comissió. No va tractar-se de seguir un camí diferent com si fóssim conscientment o inconscientment beneficiaris d'un tracte preferent sinó que es tractava d'actuar dins la mesura de les coses i del respecte integral.
No vàrem demanar el vistiplau de la comissió de Patrimoni un cop la instal·lació va estar enllestida a títol de simple i indiferent «ompliment d'expedient»; sinó que un cop el director general dels serveis territorials de Cultura a Girona ens considerà que l'actuació realitzada hauria d'haver tingut, en la trajectòria de la seva autorització, efímera o no, l'acord de la comissió de Patrimoni, va ser quan, per sentit comú, el COAC va posar a la seva disposició tota la informació; informació que en aquell moment va anar més enllà del projecte expositiu (exposició, muntatge, desmuntatge i recuperació de l'estat original), ja que va poder incloure, detalladament, tot el procés de muntatge i el respecte pel suport.
No al·leguem desconeixement, fóra absurd. Estimem, primer, que aquesta actuació no hauria de presentar-se a la valoració per part de la comissió de Patrimoni. No és manca de cura. Tan sols, un cop suscitat el dubte, i perquè tenim la funció pública que tenim, a diferència de qualsevol altra persona o entitat privada, havíem d'haver acudit a la consideració de la comissió de Patrimoni.
Algú pot tenir la sensació que les coses no s'han fet prou bé, per la forma i també pel fons, però tot cal analitzar-ho en la seva justa mesura. El muntatge sobre el magnífic parament gòtic de la Pia Almoina que en Danés i Torras recreà el 1926 és efímer. Hi serà uns mesos i desapareixerà. I amb ell, desapareixerà tota la intervenció feta retornant al seu estadi anterior. Mentrestant, i sense efectes col·laterals, haurem contribuït sensiblement i significativament, com ho anem fent des del 1975 en aquesta seu, a la recuperació, el dinamisme i l'aportació d'una mica més de llum al Barri Vell i a la nostra ciutat.
Les formes, el fons i la mesura de les coses | 28-01-2009 - 08:41:46 GMT 1 #
Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) :
La demarcació de Girona del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) va iniciar ahir els treballs per desmuntar la polèmica exposició dels Premis d'Arquitectura un mes abans del que estava previst. Segons el seu president, Frederic Cabré, s'ha fet per portar la mostra a Olot i per no interferir en els actes de Setmana Santa.
Inaugurada el 12 de desembre passat amb un format radicalment diferent al de les edicions anteriors per mostrar les obres guanyadores a un públic més ampli, l'exposició dels Premis d'Arquitectura de les comarques gironines va provocar de seguida una allau de crítiques pel fet que els grans plafons que la formen s'haguessin penjat i clavat fermament sobre la façana d'un edifici històric com és la Pia Almoina, i sense l'informe preceptiu de la comissió de Patrimoni de Girona, la qual va qualificar l'actuació del COAC d'«injustificable». Patrimoni no ha forçat que el Col·legi d'Arquitectes hagi avançat un mes el final de l'exposició –previst pel 30 d'abril– però sí va donar indicacions per desmuntar els plafons i segellar els forats produïts als carreus, i està fent un seguiment del procés.
A Olot i a Figueres
El president del COAC gironí, Frederic Cabré, afirma que les exposicions dels premis ja duraven normalment un parell de mesos, però que aquest any s'havia decidit ampliar-la justament perquè no interferia en les activitats programades a l'interior de l'edifici. Si s'ha avançat el final de la mostra ha estat, segons Cabré, perquè la delegació d'Olot ha demanat poder inaugurar-la abans –segurament, després de Setmana Santa, al pati de l'Hospici–, en comptes de fer-la per les festes del Tura. Fent-ho ara, Cabré considera que el desmuntatge de la mostra tampoc no interferirà en els actes de la Setmana Santa organitzats al voltant de la catedral. El mes de juny la mostra s'inaugurarà a la delegació de Figueres, en una versió més reduïda i interior.
Girona Garrotxa Olot Argelaguer Catalunya POUM LLierca Fluvià
Col·legi Oficial d\'Arquitectes de Catalunya (COAC) | 27-03-2009 - 09:32:50 GMT 1 #
Bruselas pide la congelación de fondos si Madrid no zanja los abusos urbanísticos
El Parlamento de Estrasburgo censuró los abusos en el desarrollo urbanístico de los últimos años en el Estado español y aprobó un informe que pide congelar los fondos comunitarios si no resuelven los excesos denunciados en Bruselas por ciudadanos de varios países de la UE.
La Eurocámara aprobó con 349 votos a favor, 110 en contra y 114 abstenciones el informe de la danesa Margrete Auken, de Los Verdes, que además de denunciar los excesos en la construcción, pide castigar al Estado español con la congelación de algunos de los fondos comunitarios que recibe.
El texto recuerda que el Parlamento de Estrasburgo, como autoridad presupuestaria, «puede decidir colocar en reserva los fondos destinados a políticas de cohesión si lo considera necesario para persuadir a un Estado miembro a que ponga fin a graves vulneraciones de la normativa». PSOE y PP, que se abstuvieron y votaron en contra, respectivamente, indicaron que la concesión de los fondos no peligra, pero criticaron ese párrafo por considerarlo un «chantaje».
El informe de Auken es muy crítico con el urbanismo (COAC) en el Estado español y considera que en este miembro de la Unión Europea (UE) se «ha generado una forma endémica de corrupción». Responsabiliza de la cuestión a todos los niveles de la Administración, por impulsar un modelo de «desarrollo insostenible», al tiempo que asegura que las autoridades judiciales han demostrado que «no están debidamente preparadas» para responder a los abusos.
Por eso, la Eurocámara exige medidas como la derogación de «todas las figuras legales que favorecen la especulación, tales como el agente urbanizador» y la anulación de todos los proyectos urbanísticos en curso que no han respetado los criterios del derecho comunitario.
Los eurodiputados quieren también que se suspendan y revisen «todos los planes urbanísticos nuevos que no respeten los criterios rigurosos de sostenibilidad medioambiental y responsabilidad social, y que no garantizan el respeto a la propiedad legítima de los bienes legalmente adquiridos».
Atendiendo a las cientos de quejas presentadas por ciudadanos europeos que compraron propiedades en el Estado español, Estrasburgo llama a las autoridades a velar por que ningún acto administrativo que obligue a ceder una propiedad se base en leyes adoptadas tras la construcción del inmueble.
Aurken resaltó el «desastroso impacto ambiental de muchos desarrollos urbanísticos masivos, en especial en costas e islas» y criticó las «acciones abusivas de muchos ayuntamientos y autoridades regionales sin escrúpulos».
Tras analizar al detalle el desarrollo urbanístico en el Estado español, otros dos informes similares ya fueron presentados ante el pleno en 2005 y 2007.
Girona Catalunya España Olot Garrotxa Argelaguer Besalú
Bruselas pide la congelación de fondos si Madrid no zanja los abusos urbanísticos | 28-03-2009 - 08:45:18 GMT 1 #
Arquitectura noucentista, per JORDI CASAS :
Sovint, molta gent s'omple la boca amb l'expressió equilibri territorial, un terme, d'altra banda, que fa referència a un aspecte vital per a la supervivència del país i que no vol dir altra cosa que els habitants de les grans ciutats i els de les zones rurals tinguin les mateixes oportunitats. Hi ha personatges, en el sentit més positiu del terme, que són essencials en això del reequilibri territorial i hi afegiria encara més, que són vitals per a l'equilibri polític –també en el sentit menys dogmàtic possible del terme–, cultura i artístic. I ho afirmo a propòsit de l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras, l'obra i la vida del qual han estat objecte d'un exhaustiu estudi de Joaquim Maria Puigvert i Solà. Es tracta del llibre publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics.
Danés va dur a Olot el debat noucentista sobre la ciutat global, sobre la cultura com un dels eixos vertebradors d'una societat moderna i, en fi, tot allò relacionat amb la idea del Pirineu català com a símbol de la nova Catalunya, moderna i culta, que impulsava aquest moviment que va traspassar la cultura i va impregnar tots els camps.
Danés va centrar la seva activitat bàsicament a Olot, Barcelona i Ribes de Freser. Va ser arquitecte municipal a Ribes i el del Bisbat d'Urgell. La seva obra és molt prolífica i es pot agrupar en dos grans grups. El més important segurament i el més significatiu quant a la seva vinculació filosòfica amb el noucentisme és l'arquitectura de muntanya, d'alta muntanya. Se li atribueix l'alpinització del Pirineu amb obres com ara el santuari de Núria, on va pretendre un diàleg amb l'entorn, fins i tot una subordinació, construint-lo amb materials de la zona. Seus són també el famós Xalet del Centre Excursionista de Catalunya de la Molina i el refugi de les Escaldes. L'altre grup és l'arquitectura religiosa, amb una important influència gaudiniana, amb les arts decoratives com a colofó. Va fer l'església dels Caputxins i la façana del Tura d'Olot i, entre altres, l'església dels Àngels de la Bonanova de Barcelona. Destaquen, a part, les torres noucentistes de l'Eixample d'Olot.
---
Garrotxa Girona Catalunya España
Arquitectura noucentista | 29-03-2009 - 10:27:31 GMT 1 #
Uns 400 aparelladors col·legiats de Girona es van trobar a la Vall de Bianya el passat cap de setmana. La trobada, que va ser de caire festiu, va servir també per homenatjar els col·legues que havien celebrat els 25 o 50 anys a la professió. Malgrat la crisi, es van constatar les bones perspectives per al gremi d'aparelladors de les comarques gironines durant aquesta trobada en terres de la comarca de la Garrotxa.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons
400 aparelladors col·legiats | 27-05-2009 - 06:29:46 GMT 1 #
La llibertat del poble de Argelaguer :
Conclusió doncs que no es pot ser Alcalde demòcrata i corrupte i que no hi ha pitjor enemic de la democràcia i la llibertat del poble de Argelaguer que l'ús viciat i interessat d'allò públic en favor propi, del propi partit o del propi grup d'influència. L'afirmació que tots ho fan i que s'ha de conviure amb la corrupció perquè és inherent a la naturalesa humana, és el pitjor atac que es pot fer a la democràcia. Per desgràcia els partits polítics, (CiU ERC) en raó dels seus propis interessos, tendeixen a oblidar-ho, sense reparar en el fet que la seva existència només té raó de ser per la democràcia, i aquesta es posa en qüestió quan no denuncien amb energia i transparència la corrupció, per petita que sigui, dels seus militants, dels seus dirigents o de les seves organitzacions. No és possible viure en una contradicció essencial, i aquesta ho és, perquè condueix ineluctablement o al cinisme i la falsedat o a l'esquizofrènia municipal.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
La llibertat del poble de Argelaguer | 02-08-2009 - 07:31:43 GMT 1 #
Església del monestir de Sant Pere de Besalú :
Van començar els treballs de neteja i restauració del finestral i les escultures dels lleons de la façana de l'església del monestir de Sant Pere de Besalú (Garrotxa), del segle XII. El responsable de la intervenció és el restaurador Olivier Mayère. S'hi aplicarà un tractament fungicida per eliminar els causants de l'enfosquiment de la pedra i, seguidament, es netejarà la zona amb procediments mecànics i químics. Un cop neta, es consolidarà aquesta part de la façana, tapant les juntures i les superfícies degradades per les inclemències del temps. L'operació té un pressupost de 23.000 euros, que es cobreix principalment amb recursos de la Generalitat de Cataluña (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC).
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Església del monestir de Sant Pere de Besalú | 05-10-2009 - 08:57:52 GMT 1 #