Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

06/02/2008 GMT 1

Ajuntament de Argelaguer (Cales del Llierca, S.A.)

lejarza @ 19:34

Gabriel Jover Avellà, exdirector Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Girona (Biel Jover, Iniciativa per Cataluña (ICV-EUiA), candidato al Congres dels Diputats, Elecciones Generales 2008.Argelaguer Cales Yesos y Cementos de Olot-CYCOSA (del President de la Camara), Cales de LLierca S.A.. Riu Llierca Estado del Conector Biologic Xarxa Natura 2000 Argelaguer Febrero 2008(Cales del Llierca, S.A.).-Aquest establiment ha estat al punt de mira de la Junta de Sanejament (abans) i del ACA (ara) atés el seu emplaçament proper al Llierca, el qual ha estat receptor d'abocaments directes o difosos d'aigües residuals carregades de sólids (carbonats de cals), tot plegat a causa, entre altres coses, d'una deficient xarxa de desguás de les aigües de pluja, de l'acumulació a l'intempérie de restes de producte i d'un deficient sistema de depuració. Aquest darrer aspecte, peró, deu estar més o menys resolt atés que disposen des de fa pocs anys d'una nova EDAR, implantada amb l'ajut económic de la Gencat. En matéria d'ajuts també cal indicar l'emissió de diverses certificacions per d'inversions en matéria mediambiental desgravables en l'impost de societats. Certament, si no han canviat les coses, l'accés a les seves instal.lacions és relativament fácil, els recorreguts interns no estan asfaltats i aspecte de l'establiment és el resultat de les diverses ampliacions (la primera impressió és de cert desordre). Al sud de l'establiment (mirant el poble de Sant Jaume de Llierca, Garrotxa) l'empresa disposa d'un camp de certes dimensions, en el qual en una darrera visita informativa realitzada per nosaltres es comprová que s'hi dipositaven restes de producció (carbonats), la qual cosa contribuía a empitjorar Paisatgísticament l'entorn, a més a més de les altres possibles conseqüéncies Ambientals. La seva situació administrativa és la corresponent a alló que preveu la Llei 4/04 í el Decret 50/05. En aquest sentit, es troba en el tercer període de programa gradual d'adequació per les actívitats incloses en el Annex 1. Encara no s'ha adequat. Quan ho fací, aquest darrer semestre (2006), en la resolució s'ordenaran totes aquelles millores que ha d'introduir en els processos i en les instalacions. Si hi ha algun problema dim'ho. Biel. Municipi Ajuntament de Argelaguer, Consell Comarcal de la Garrotxa CiU. 13-12-2006

***

Argelaguer (Cales del Llierca, S.A.) : Este establecimiento ha sido al punto de mira de la Junta de Saneamiento (antes) y del ACA (ahora) atendiendo a su emplazamiento próximo al Llierca, el cual ha sido receptor de vertidos directos o difusos de aguas residuales cargadas de sólidos (carbonatos de cal), todo ello a causa, entre otras cosas, de una deficiente red de desguáce de las aguas de lluvia, de la acumulación a la intempérie de restos de producto y de un deficiente sistemaCales de Llierca SA Argelaguer Industria Quimica sin Permisos Municipales de depuración. Este último aspecto, peró, debe de estar más o menos resuelto dado que disponen desde hace pocos años de una nueva EDAR, implantada con la ayuda económica de la Gencat (Generalitat de Catalunya). En matéria de ayudas también hace falta indicar la emisión de varias certificaciones por inversiones en matéria Medioambiental desgravables en el Impuesto de Sociedades. Ciertamente, si no han cambiado las cosas, el acceso a sus instalaciones es relativamente fácil, los recorridos internos no están asfaltados y aspecto del establecimiento es el resultado de las diversas ampliaciones (la primera impresión es de cierto desorden). Al sur del establecimiento (mirando el pueblo de Santo Jaume de Llierca, Garrotxa) la empresa dispone de un campo de ciertas dimensiones, en el cual en una última visita informativa realizada por nosotros se compruebá que se depositan restos de producción (carbonatos), lo cual contribuía a empeorar paisagísticamente el entorno, además de las otras posibles consecuéncias Ambientales. Su situación administrativa es la correspondiente a ló que prevé la Ley 4/04 y el Decreto 50/05. En este sentido, se encuentra en el tercer periodo de programa gradual de adecuación por las actívidades incluidas en Anexo 1. Todavía no se ha adecuado. Cuando lo haga, este último semestre (2006), en la resolución se ordenarán todas aquellas mejoras que tiene que introducir en los procesos y en las instalaciones. Si hay algún problema dimelo. Biel.

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(5) »

  1. DdeG, Banyoles.
    El cap de llista d'ICV-EUiA per Girona a les eleccions generals, Biel Jover, va aprofitar ahir, en la seva visita a la capital del Pla de l'Estany, la moció que ICV de Banyoles havia presentat al ple de l'Ajuntament per fer públiques les mesures del partit ecosocialista de cara a fer front al canvi climàtic. La moció, que va ser rebutjada pel ple del consistori banyolí, proposava reduri el trànsit, disminuir la velocitat de circulació, incrementar l'espai destinat als vianants i desplegar els carrils bici per l'àrea urbana.
    Segons ICV-EUiA, aquestes propostes formen "els vasos capil·lars, junt al desplegament del carril bus", d'una xarxa d'infraestructures de mobilitat que "hauria de tenir com a artèries de connexió de Banyoles amb Olot i Girona una línia de rodalies, amb la qual els municipis de més de 25.000 habitants es connectin a la xarxa ferroviària".

    ICV presenta les seves mesures per fer front al canvi climàtic | 17-02-2008 - 10:46:02 GMT 1 #

  2. El cap de llista per ICV-EUiA de Girona, Biel Jover, va proposar ahir incrementar la dotació d'inspectors laborals a les comarques gironines. Va assegurar que actualment a Girona hi ha un inspector per cada 30.000 treballadors, mentre que la mitjana de la UE és d'un inspector per cada 8.000 o 10.000 treballadors. «Cal utilitzar les competències que atorga l'Estatut per reforçar la inspecció laboral», va assegurar. En una visita ahir al matí per repartir fullets al mercat de Sant Feliu de Guíxols, Jover va defensar l'augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros.

    Inspectors laborals a les comarques gironines | 25-02-2008 - 11:11:00 GMT 1 #

  3. 1. Considera vostè, senyor Jover, que és útil votal PSC per evitar que el PP guanyi?
    » Penso que en aquestes eleccions sembla que el PSOE guanyarà, segons totes les projeccions que coneixem. Així, per fer un vot útil d"esquerres, a Catalunya ICV-EUiA, cal votar opcions que esbiaixin el PSOE cap a l"esquerrra, per evitar que acabi governant amb la dreta nacionalista (CiU). Nosaltres garantirem un govern d"esquerres, pot assegurar-me que votant al PSOE passarà el mateix?
    2. Hem vist gent d"ICV al carrer protestant per moltes coses, però mai per reclamar millores a la xarxa viària existent o el desdoblament de l"N-II o millors trens. Per què?
    » Em sembla que fa molt temps que ICV defensa el transport públic col·lectiu i una xarxa viària al servei de la ciutadania. Fa molts anys varem iniciar una campanya per prioritzar el tren (2001), i en la primera crisi de rodalies (desembre de 2006) nosaltres varem fer una primera campanya en defensa dels trens de rodalies, aamb un servei també per Girona. Aquesta experiència l"hem elaborada en el Pla Ferroviari 2014, una proposta d"extensió dels trens de rodalies pel conjunt de Catalunya. Com també defensem el desdoblament de l"eix transversal per evitar que el transport de llarg recorregut no travessi Barcelona, i altres millores en la xarxa de carreteres, així com la incorporació del carril bus per fer més eficient el transport col·lectiu. Penso, que en aquest àmbit sempre hem estat proposant solucions raonables.
    3. Hola, bona tarda. El vostre és un partit que es diu ecologista. Per que no fa una proposta per tal que el Govern espanyol (o al menys el Congrés) condemni i prohibeixi les curses de braus?
    » Em sembla que aquestes mocions les ha presentades ICV-EUiA tant a Catalunya com al parlament espanyol.
    4. Perquè existeixen tants partits petits ecologistes? no han pensat mai juntar-se tots plegats per tenir més força?
    » En aquests moment l"ecologisme polític té dos grans partits a l"estat espanyol, Los Verdes, i a Catalunya ICV-EUiA. El nostre partit forma part de Los Verdes Europeos i té relacions amb los Vedres d"Espanya. Més enllà dels esforços per unificar en un sòl projecte polític l"ecologisme i l"esquerra verda, hem de reconèixer que accepte a Catalunya l"electorat no ha estat molt favorable a aquest projecte polític.
    5. Posis en el loc d"un ciutadà normal. No veu que els polítics estan molt desacreditats? com volen que anem a votar si cap de tots fan i diuen res amb credibilitat?
    » No puc posar-me més que en el lloc d"un ciutadà normal. La política no és la meva activitat professional sinó que hi participo com un deure i dret cívic. L"activitat política ha de formar part de la nostra acció civíca i no podem deixar-la únicament en mans d"uns pocs. Si no exercim el nostre dret de vot i no participem en els processos d"elecció dels candidats contribuïm a eixamplar la distància entre l"àmbit institucional i la vida quotidiana de la ciutadania. Penso que hem de votar, perquè sinó altres ho faran per nosaltres. Si passem de la política, potser la política passarà per sobre nostre!
    6. Bones. M"agradaria saber si amb totes les polèmiques que va tenir com a delegat a Girona no va quedar-ne tip ja? O és que als polítics els hi va que els hi fotin canya? Gracies (Alfons Mir, Ripoll)
    » Bé les polèmiques formaven part de la meva feina, i formen part dels conflictes polítics. Es cert que en alguns moments tens la sensació d"esgotament, o de recança a l"hora d"entomar determinats temes, però això forma part del debat i de la presa de dsicions sobre els recursos naturals i els nivells de vida dels ciutadans. pel que fa a la segona pregunta, no em va la canya, però penso que tenim el dret i deure de defensar les nostres posicions sigui en l"escenari institucional, sigui en l"escenari social o en el privat
    7. ICV va de partit mig nacionalista però si Izquierda Unida volgués votar al Congrés en contra d"alguna ressolució que reclama drets o competències per Catalunya, que faria ICV? seria capaç de deslligar-se de Llamazares?
    » Penso que ICV-EUiA han defensat els drets definits en el darrer estatut, i fins avui IU ens ha donat ple suport. IU va assolir un compromís clar i explícit quan va votar el nou estatut amb totes les competències, drets i recursos que aquest contemple.
    8. Bon dia senyor Jover. La meva pregunta és: Per què ICV no té candidat al Senat dons de l"Entesa i en canvi a altres demarcacions sí?
    » Bé, aquest és el pacte que varen signar les tres forces polítiques. Tenim represnetació a BCN, allí on fins ara la nostra representació electoral és més alta. Aquí donarem ple suport als candidats de l"Entesa
    9. No creu que tenint tant poques possibilitats d"obtenir diputat per Girona seria millor dedicar els esforços i els diners (que són públics majoritàriament) a altres qüestions més útils que a una campanya sense utilitat a Girona? Raül, de Quart
    » Penso que si bé les nostre spossibilitats de sortir són menors que les d"altres partits, segons els vots obtinguts en eleccions anteriors. Això no significa que no poguem fer el salt, com en les eleccions anteriors hoi varen fer altres partits, i com nosaltres mateixos ho ferem a les autonòmiques. En qualsevol cas la campanya ens permet posar sobre la taula un conjunt de temes que d"altra forma no sortirien, i el debat i la informació dels ciutadans perdria qualitat democràtica.
    10. hola Biel! Espero que tinguis molta sort aquestes eleccions, però per què prefereixes ser candidat al Congrés i no vas voler seguir de delegat de Medi Ambient? O és que et van vetar?
    » Gràcies. Vaiga deixar el càrrec perquè quan el vaig acceptar vaig anunciar que només seria per un període de quatre anys. Així mateix si ara sortís diputat limitaria el meu mandat a quatre anys i no repetiria. Com saben els meus companys soc partidari de limitar el temps en que un ciutadà ocupa els càrrecs públics.
    11. Si ets diputat, què és el primer que voldràs que es faci?
    » Proposaria una reforma fiscal per tal de fer més progressiu l"IRPF (uintroduir un 5e tram, amb un marginal del 48%). Incrementar i fer més progressius els impostos sobre les rendes del capital. Igualar la pressió fiscal del treball i del capital; i introduir un conjunt d"impostos ecològics. Aquesta reforma fiscal és imprescindible per garantir els recursos necessaris per deplegar les lelis socials i una vertadera política energètica i de mobilitat per fer front al canvi climatic.
    12. No vull votar en blanc ni al seu partit. Què faig: m"absting o voto a qualsevol altre??
    » Tot i que penso que l"abstenció és una opció legítima; tanmateix, anar a votar (encara que sihui a un altre partit o nul) és un dret conquerit per la lluita dels treballadors i les dones, i en el nostre cas en la lluita contra el franquisme. Anar a votar, no solament significa evitar que altres decideixin per tu, sinó també és un exercici de memòria històrica que recorda que aquests drets no han existit sempre, sinó que els hem conquerit.
    13. Tenint en compte que el seu partit es manifesta contrari als transvasaments, per quina raó no es plantegen l"abolició del transvasament del Ter? Perquè de l"Ebre ni una gota i en canvi del Ter tot el que faci falta?
    » Nosaltres estem contra els transvasaments i per una nova ciltura de l"aiga que no s"ha d"acabar a l"Ebre. Per aixà mateix els nostres regidors han participat en l"elaboració de les mocions de retorn de l"aigua al Ter, i des del govern hem posat les bases hidrològiques perquè això sigui possible en els propers anys. Així, quan poca gent en parlava el Conseller Salvador Milà va destina una part important dels recursos del derogat PHN a la construcció de dessalinitzadores, recuperació d"aqüífers, estalvi i eficiència, molts d"elles en construcció o ja en funcionament que posen les condicions perquè sigui possible el retorn d"una part dels 8 m3/s que van a BCN.
    14. Moltes gràcies per haver-se prestat a les preguntes dels lectors i acudir a la cita de diaridegirona.cat
    » Gràcies al diari i també als lectors per haver participat al xat. Em disculpo per no poder contestar a totes les preguntes, perquè he d"anar a un altre acte. Tanmateix, el meu blog de campanya (BielJover.blogspot)està a la vostra disposició per respondre a totes aquelles qüestions que siguin del vostre interès.

    Entrevista amb Biel Jover (ICV-EUiA) | 25-02-2008 - 17:59:27 GMT 1 #

  4. Llers. Pedrera de Cales de Llierca ,desenes de persones van participar ahir al matí en els diversos actes que havien organitzat les plataformes Salvem la Garriga i Salvem l'Empordà per evitar la construcció d'una pedrera a Llers. Les activitats es van iniciar als volts de les onze del matí, quan es va fer una sortida per conèixer aquest entorn natural, on s'utilitzava l'arquiterctura en pedre seca. A la una del migdia es va celebrar un acte cívic al Mas Molar i es va llegir el manifest reivindicatiu. I finalment, a partir de les dues de la tarda es va fer l'arrossada i posteriorment l'animació musical a càrrec de Carba-sons. Tot i que la Garriga pertany a tres municipis -Llers, Avinyonet i Vilanant- el projecte d'aquesta nova pedrera afectaria només a la primera de les poblacions. Les dues plataformes han instat a l'Ajuntament perquè agilitzi la protecció de la zonaz i evitar d'aquesta manera l'activitat extractiva prevista.

    Pedrera de Cales de Llierca | 03-03-2008 - 14:47:16 GMT 1 #

  5. Vall del Llierca, Argelaguer , Contaminación y residuos tóxicos : La contaminación y los residuos tóxicos son la otra cara de la moneda del desarrollo industrial concebido como panácea y sinónimo de progreso.

    Cuando nos encontramos con datos que afirman que España es el octavo estado emisor de gases contaminantes a los niveles bajos de la atmósfera (solamente de dióxido de azufre se emiten tres millones de toneladas), que a la mayoría de los acuíferos de la cuenca mediterránea le quedan por término medio solamente 20 años de utilización debido a la contaminación de nitratos, o que el 75% de las aguas residuales que llegan al Mediterráneo de las 140.000 fábricas y 120 millones de personas que se asientan en sus bordes no están depuradas, nos damos sólo parcialmente cuenta de la magnitud del problema.

    Un problema debido, entre otras razones, a que no estamos acostumbrados a pensar solidariamente con conciencia histórica y a que estamos hipnotizados por la instantaneidad del uso y disfrute de lo que nos rodea.

    Nuestros obsequios al entorno Estas son las sutancias contaminantes más importantes por su mayor volumen o por su mayor toxicidad. Contaminantes clásicos: Dióxido de carbono (CO2): El principal gas responsable del calentamiento global.

    Óxidos de nitrógeno (NOx): Contribuyen a la formación de ozono a nivel del suelo y de la niebla urbana.Cloruro de hidrógeno (HCl): Muy soluble en agua, forma un ácido muy fuerte llamado ácido clorhídrico, responsable de la formación de brumas ácidas en condiciones ambientales de humedad y durante inversiones. Una situación así podría producir irritaciones en los ojos y otros tejidos humanos sensibles y también problemas respiratorios.Dióxido de azufre (SO2): Principal responsable de la destrucción casi un tercio de los bosques de Europa central y septentrional por lluvia ácida.Partículas sólidas: Se distingue entre partículas gruesas (más de 2 micrómetros de diámetro) y partículas finas (menos de 2 micómetros).

    Las partículas finas son las más peligrosas ya que pueden ser arrastradas cientos de kilómetros por el viento y el cuerpo humano no cuenta con ninguna protección contra ellas, así que penetran fácilmente en los sacos alveolares de los pulmones, desde donde los contaminantes que transportan pasan directamente a la sangre. Metales pesados: Los más peligrosos son el mercurio, que produce daños en el sistema neurológico, el cadmio, que perjudica los riñones, y el plomo, cuyo efecto clínico más preocupante es el daño que produce en el desarrollo mental de los niños.

    Su toxicidad se agrava debido a su carácter persistente y bioacumulativo: no se degradan y los seres vivos no cuentan con mecanismos para eliminarlos. Compuestos orgánicos de síntesis: Destacan por su elevada toxicidad, volatilidad, persistencia en el medio, carácter bioacumulativo y movilidad en los vertederos, sustancias como los hidrocarburos alifáticos, aromáticos (tolueno, xileno, bencenos), ésteres, éteres, cetonas, aminas, PCBes, PCTes...

    Entre ellos están los contaminantes más peligrosos generados nunca por la actividad humana: las dioxinas y los furanos, que pertenecen a una familia química más amplia, los organoclorados :
    Cloruro de vinilo
    Uso
    Elaboración de PVC
    Efectos
    Causa cáncer cerebral, suprime el sistema inmunitario
    Mutagénico; causa defectos de nacimiento .

    Tricloroetileno
    Uso
    Pinturas, gomas y limpiadores de alfombras
    Efectos
    Causa cáncer y daños en el sistema nervioso central
    Causa fallos en la reproducción.

    Metil cloroformo

    Uso
    Líquidos correctores y tintas
    Efectos
    Daña el corazón y el sistema respiratorio
    Destructor de la capa de ozono

    Percloroetileno
    Uso
    Limpieza en seco, desengrasante de metales
    Efectos
    Daña el hígado y los riñones
    Origina lluvia ácida

    Hexaclorobenceno

    Uso
    Fungicidas, subproducto en la producción de disolventes clorados
    Efectos
    Inhibe el desarrollo y afecta al metabolismo . Bioacumulativo

    Dioxina

    Uso
    Subproducto durante la obtención o incineración de organoclorados
    Efectos
    Causa cáncer y fallos en la reproducción, daña el sistema inmunitario
    Origina tumores cancerígenos en peces y mamíferos marinos

    Las 6 plagas del siglo XX:

    La contaminación continua, cotidiana, callada es mucho más grave que la que en ocasiones salpica las páginas de los diarios. Los accidentes de superpetroleros (Exxon Valdex, Mar Egeo...), de plantas industriales (planta de producción de biocidas de la multinacional Union Carbide en Bophal, India) se quedan pequeños al compararlos con las cantidades de contaminantes que se vierten anualmente en un país industrializado como España.

    Estos son los seis pilares sobre los que asienta toda economía industrializada y por tanto, las principales fuentes de los contaminantes arriba descritos. Los datos, referidos a España, provienen de estimaciones oficiales de la década 80-89. Refino de petróleo
    Diez establecimientos que han producido a lo largo de la década una media anual de 36 millones de toneladas.

    Esto ha supuesto un gasto energético de 1,5 millones de megavatios, deteriorar 360 millones de m3 de agua al año (casi 8 veces el caudal anual del río Manzanares), emitir a la atmósfera 150.000 toneladas de anhídrido sulfúrico y 17.000 de óxidos nitrosos (lo que equivale a 19 toneladas de contaminación todas y cada una de las horas del año).

    No olvidemos que el destino de la producción de este sector es también contaminante: la combustión de los derivados del petróleo multiplica por cientos la corrosión atmosférica.

    Siderurgia del hierro

    Existen 230 establecimientos que producen 50 millones de toneladas anuales. Para ello han consumido 7,5 millones de megavatios-hora y 6.250 millones de m3 de agua al año, y han emitido 450.000 toneladas de contaminantes (entre ellos, 200.000 de SO2). Esto último supone la emisión de 51 toneladas cada una de las horas de cada año.

    Electricidad de origen térmico

    Una media de 150 centrales han producido unos 70 millones de megavatios anuales, quemando 12 millones de toneladas de hulla, 4 millones de antracita, 22 millones de lignito, 2 millones de fuel y 2 millones de m3 de gas. Lo cual se salda con algo más de 2 millones de toneladas de contaminantes aéreos: 341.000 de partílas sólidas, 1.610.000 de SO2 y 186.000 de óxido de nitrógeno. Es decir, 4 toneladas de contaminantes por minuto y 36 m3 de agua por segundo para refrigeración por cada 1.000 megavatios-hora.

    Cementeras y afines

    Unas 300 fábricas que producen 30 millones de toneladas anuales han gastado hasta 3 millones de megavatios, otras tantas toneladas de carbón, 150.000 toneladas de fuel y unos 15.000 litros de gasolina y gasóleo. Algunos analistas sitúan en 500.000 las toneladas anuales de partículas sólidas emitidas por estas industrias, acompañadas de 50.000 toneladas de SO2 y 11.000 de óxidos de nitrógeno.

    Fábricas de celulosa, papel y cartón

    Las 180 en funcionamiento degradan muy seriamente 87'5 millones de m3 de agua (2.700 litros cada segundo) vertiendo unas 2'3 millones de toneladas anuales de órgano clorados. También emiten 31.000 toneladas de partículas sólidas, 50.000 de SO2 y 12.000 de No. Todo ello para producir 3'5 millones de toneladas de pasta de papel y similares con un gasto energético de casi 3 millones de megavatios-hora y 72.123 toneladas de carbón, sin olvidar la nefasta influencia de este sector industrial sobre la política forestal (monocultivos de pino y eucalipto, recalificación de espacios protegidos) o el "consumo" de bosque que implica cada tonelada de pasta de papel producida.

    Las químicas

    Al conjunto de la industria química corresponde nada menos que el 30% de los 2.000.000 toneladas de residuos tóxicos y peligrosos que se generan en España. La industria automovilística merece un hueco entre los sectores industriales más contaminantes.

    El sector automovilístico español, durante la década de los ochenta, como media anual, usó y contaminó 575 millones de m3 de agua y consumió : 1'5 millones de megavatios, 7.000 toneladas de carbón y 114.000 de fuel-oil para producir una media de 1.150.000 unidades, máquinas diseñadas para no superar una media de 3.000 horas de vida y con una eficiencia energética no superior al 10%, responsables del 20% del CO2 y del 34% de los óxidos de nitrógeno emitidos a la atmósfera.

    Además, el automóvil es el principal destinatario de pinturas sintéticas, generadoras de los residuos tóxicos más peligrosos tras los radiactivos.

    Un ejemplo: el Mediterráneo no es una cloaca

    Los países ribereños del Mediterráneo cuentan con una población de 132 millones de habitantes en la zona costera, a los que se suman unos 100 millones de turistas en los meses de verano.

    El elevado volumen de aguas negras se enfrenta a una deficiente estructura de depuración.

    El resultado es que entre un 70 y un 85% de las aguas urbanas se vierten sin depurar.

    El exceso de nitratos y fosfatos generado provoca proliferación de algas.

    La posterior descomposición de la masa de algas por la acción bacteriana consume grandes cantidades de oxígeno y afecta al ecosistema marino en su conjunto.

    Más de 200 complejos petroquímicos y energéticos, instalaciones petrolíferas, refinerías, centrales térmicas, industrias químicas y plantas de cloro bordean este mar y lo utilizan como basurero tóxico.

    La industria papelera española por sí sola, es responsable del vertido anual de 15.000 toneladas de residuos órgano clorado.

    Ante estas cifras nada extraña que la mortandad de delfines del Mediterráneo, detectada en 1990, se asociara con el debilitamiento de sus sistemas inmunológicos causado por los elevados índices de sustancias órganos clorados medidos en sus cuerpos.

    Otra importante fuente de contaminación es la agroquímica: tan sólo en las comunidades autónomas ribereñas se emplean anualmente más de 500.000 toneladas de abonos nitrogenados y casi 200.000 de fosforados. Pero a la cabeza de los vertidos sigue estando el petróleo y sus derivados, con unas 635.000 toneladas al año (una quinta parte del total mundial) para toda la cuenca, procedentes de las operaciones rutinarias de refinería y de la limpieza de tanques y vertidos intencionados o accidentales desde buques (petrolero Haven, Golfo de Génova, 1991).

    Actualmente existen 116 plataformas instaladas, que por cada 1.000 toneladas de crudo extraído vierten 100 kg. al mar. La última reunión de la Convención de las Naciones Unidas para la Protección del Mediterráneo contra la Contaminación (Convención de Barcelona) ha fracasado en su tarea, al alcanzar el tibio compromiso de "reducir progresivamente los vertidos para el año 2005".

    La industria tóxica En España la cantidad de residuos peligrosos producidos asciende a 2 millones de toneladas, de las que el 80%, tal y como reconoció el ministro de Obras Públicas, Turismo y Medio Ambiente de España, Josep Borrell en 1992, no se encuentran bajo ningún tipo de control. A cada habitante de España les tocan 50 kg. al año de química letal pura: de residuos de la fabricación de disolventes, pinturas sintéticas, barnices, biocida, papel...

    Cantidad cualitativamente más peligrosa que las 3.250.000 toneladas de anhídrido sulfuroso que recibe la atmósfera al año por mucho que sea el principal responsable de la lluvia ácida, porque los residuos tóxicos conservan su letalidad hasta en pequeñísimas dosis a lo largo de decenios. Estos residuos están siempre ligados a sistemas de producción industrial tóxicos, que provocan muchos otros riesgos y problemas de contaminación:

    Contaminación peligrosa

    Sólo una parte de las sustancias tóxicas utilizadas y generadas durante los procesos industriales queda en forma de residuos tóxicos. Según datos de la Administración de EE.UU. en 1991 las industrias de este país emitieron al menos 1'53 millones de toneladas de más de 300 sustancias tóxicas al medio ambiente.

    Cerca del 60% fueron a parar a la atmósfera: los controles de las emisiones al aíre son los menos estrictos En España, el MOPTMA ha declarado que el alcantarillado puede ser la principal vía de emisión de residuos tóxicos.
    Exposición de los trabajadores

    El gabinete de salud laboral del sindicato Comisiones Obreras de España (CC.OO.) estima que más de millón y medio de trabajadores están expuestos en España a sustancias cancerígenas. En EE.UU, hay estimaciones que hablan de entre 30.000 y 90.000 trabajadores muertos de cáncer en 1992 como consecuencia de la exposición a sustancias cancerígenas en sus lugares de trabajo.

    Exposición de la población

    Provocada por las emisiones atmosféricas, vertidos, fugas, escapes... Accidentes en las fábricas y durante el transporte
    Según Protección Civil, entre 1987 y 1993 se produjeron 23 accidentes "mayores" en las industrias españolas. El más reciente, el escape de gas cloro en la factoría de Erkimia en Flix, Tarragona.

    Exposición de los consumidores

    Las sustancias tóxicas utilizadas por las industrias se incorporan a los bienes de consumo y a los materiales de construcción. Durante la utilización de estos bienes y su posterior gestión como residuos, estas sustancias tóxicas son emitidas al entorno dañando la salud pública y el medio ambiente. Pinturas, barnices, productos de limpieza y desinfectantes, protectores de la madera, adhesivos, plásticos, etc, contienen sustancias como tolueno, xileno, cloroformo o metales pesados que suponen también un riesgo para la salud de los consumidores.

    El origen de los residuos "especiales" y las emisiones de sustancias tóxicas no es otro que la utilización de materias primas y procesos tóxicos en la producción industrial.

    Contaminación y residuos tóxicos | 20-10-2008 - 20:46:35 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>