Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Besalú Comtat Pirinenc (V): Ascendència dels nostres Comtes.-¿Qui fou l'immediat successor de Rampió al Comtat de Besalú? Per a esclarir aquest interessant moment de la nostra historia hem de donar una ullada als esdeveniments que s'anaven desenrotllant a les Gàl.lies i la seva repercussió al nostre país. Lluís "el Piadós" havia contret matrimoni dues vegades: la primera amb Ermengarda, de la qual va tenir tres fills anomenats Lotari, Pepí i Lluís, i la segona amb Judit de Welp, la qual sols li doná un fill: Carles, conegut per "el Calb". A les reiterades supliques de Judit. Lluís va decidir a la Dieta de Worms (any 829) crear un reialme per al seu fill Carles, integral per l'Alemanya, Rotia (entre l'Alemanya i la Llombardia), part de la Borgonya, Provença i Septimània, anant compreses en aquest darrer territori les terres Hispániques ocupades pels Francs. Vist amb desgrat el nou reialme pels germanastres de Carles, es rebel.laren contra llur pare, comptant amb l'ajuda armada de diversos prócers, entre els tals en Bernat, Comte de Barcelona d'ençá l'any 820, i el seu germà Gaucelm; Comte del Rosselló, d'Empúries i de Girona. Dels prócers Hispans que en morir Lluís, l'any 840, es mantingueren fidels a Carles, es destaca Sunifred d'Urgell, conegut també per Sigfrid, que apareix lluitant al costat del Rei al seti de Tolosa, i una vegada reduïts i jutjats Gaucelm i Bernard, fou afavorit per Carles "el Calb" amb importants donacions al Rosselló, Cerdanya. Prades i Villa Andorra, segons document datat el 23 de gener del 843, anotat en un Códex de Sant Martí de Canigó .L´ascendència d'en Sunifred d'Urgell ha estat quelcom discutida: per als uns era fill de Aznar Galindo, primer Comte de Aragó, si bé consta a les Genealogies de Roda (o del Priorat de Meià) que Aznar Galindo sols tingué tres fills: Centul, Galí i Matrona. Altres historiadors diuen que era fill d'en Borrell, Comte de Cerdanya i Ausona (probablement també d'Urgell) i de Engebrada. Aquesta opinió recolza en un Diploma de Lluís "el Piadós'', datat el 14 d'octubre del 829, confirmant al seu fidel Sunifred la donació que havia fet Carlemany de la Villa de Fontcoberta, del Comtat de Narbona, al seu difunt pare Borrell, opinió mantinguda per P. Tastu, historiador de Montpeller. Darrerament, Ramon de Abadal, basan-se en un inventari de Documents del any 879, dóna com a pare de Sunifred a Bel-ló, ric hisendat del Conflent i Comte de Carcassona . El document citat pel senyor de Abadal diu textualment: "altra escriptura de reconeixement, que feu Sesendoara i els seus hereus a petició de Sesenand, mandatari del Comte Miró, de com l'església y les dependències de Sant Vicenç (es refereix a la de Campllong) formen part del patrimoni del Comte per successió del seu avi Bel-ló". Aquest Miró era el germà d'en Guifré "el Pílós". Per a P. Tastu, que ja va conéixer el Document, Bel-ló era l'avi matern, o sigui el pare de Ermessenda, esposa d'en Sunifred d'Urgell. Si ens atenem als noms personals repetits hereditáriament, cal observar que els de Borrell i Sunifred, dels Comtes de Urgell, són emprats posteriorment pels Comtes de Cerdanya, Besalú i Barcelona. El nom Bel-ló no reapareix en cap d'aquestes Genealogies. En el citat any de 843 es va signar també un tractat a Verdun, quedant-se Lotari amb Itália fins a la Frontera del Ducat de Benevento, i repartides les Gál.lies entre Lluís i Carles. El Comte Sunifred de Urgell apareix l'any següent amb el títol de "marqués" en un Diploma que Carles "el Calb" va expedir a Tolosa en favor dels Hispans el 19 de maig del 844, després del setge contra en Bernat, ex-marqués de Septimània. En aquest Document. sols apareixen citats el "marqués" Sunifred i el Comte Sunyer, primer d'aquest nom a Empúries-Rosselló, ço que ens inclina a creure que el pagus de Besalú, amb els de Vallespir i Conflent, havien passat ja a poder del Comte de Urgell. Al primogénit Guifred se l'anomena comite atque marchione al Acta de Consagració de Santa Maria de Riudaura "in comitatu Bisuldunense vel Ausonense'', de l'any 850. El consagrant fou Sunifred, Bisbe de Girona, que concedeix "celle ejusdem supramemorata Sancte Marie cum titulis suis videlizset Sancti Joannis et Sancti Petri in die ejus dedicationis decimas et primicias et oblationes fidelium de villulis et villaribus quorum nomina sunt haec: Riodazarii (Riudaura), Crosannas (Cruanyes) , Artigas (veïnat a Coll de Canes) , Bacholardario, Cuguciago, Felgars (Falgàs) , Tamadela (Tamadella), Abietem (Abies), Galindono (Galindó), Vilareto (Vilaret), Colle Juvino (Coll Joví), i Villare Aliario (vilatge Alier, després força del Coll) ". El Comte Guifred féu donació a Riudaura de la Església de Santa Margarida de Bianya "cum decimis et primitiis de villulis et villaribus ad ipsam ecclesiam pertinentibus, cum terminis et ajacentis suis. Et ego supramemoratus comes dono eidem ecclesias supramemoratus in valle Riodazarii, juxta ipsam ecclesiam, domos meos cum terras et vineas, cum... et in Colle Juvíno terras et vineas quos in dominium teneo cum terminis et ajacentiis suis. Et habet afrontationes haec omnia suprascripta de Oriente in Sparago (I'Esparg) , de meridie in terminis de ipsos Balbos (Els Balbs), per ipsa media Serra, et sic pervadit per ipsa Serra usque in Gurgonigro (Gorg negre), et injungit ad Aquabella (Aiguabella) , usque supercilio montis, et pervadit in Collo Frigido (Collfred) per ipsa Serra usque in Collo de Cannas (Colldecanes) et pergit ad ipsa Sentigosa (port de Sentigosa) , et de circi vero parte vadit per ipso medio Rio quae dícunt Bianna (ribera de Bianya). L'autenticitat del Acta de Riudaura ha estat discutida per diversos autors, adjudicant-li dates molt diferents malgrat que a l'escriptura es pot llegir: anno Incarnationis Dominicae DCCCL, VII kalendas Octobris, anno XI regnante Karulo glorisissimo rege, o sigui el 24 setembre del 850, després d'haver succeït Carles "el Calb" al seu pare Lluis "el Piadós". Tal vegada el fet d'aparéixer massa acoblades a l'escriptura original les xifres romanes corresponents a l'any i a les calendes, i no haver pogut examinar Acta original, avui perduda, donà peu a ésser tinguda per apócrifa. El Docte Benedictí de la Congregació de Sant Maur, P. J. Mabillon, en tractar de la Segona Consagració de Riudaura, efectuada el any 950, manifesta que la citada Església fou Consagrada per primera vegada "cent anys abans", en temps del Comte Guifré, pel Bisbe de Girona Sunifred. El Acta de la Església de Riudaura descobreix que el Comte Guifred "el Pilós" governava el Pagus o Comtat de Besalú pel mes de setembre del 850. Per un altre Document de data anterior, que correspon al 22 de gener del mateix any, sabem que exercia també Jurisdicció al Comtat de Girona. Es tracta d'una Confessió en Judici a favor del Bisbe Gondemar, per un tal Lleó, que s'havia apropiat, sense dret, de la Vi.la de Fontedictus (Fonteta) territorio Gerundense. En el Acta del Judici es llegeix: "In judicio Ermidone et Radulfo Vicecomitis, seu et in praesentia Audegario et Guntardo vasos Wifredi venerabilis comitis, seu et judices qui jussi sunt judicare", etc. Aquest darrer Document ens descobreix que a l'any següent de la mort del pare, en Guifred "el Pilós" entró en possessió dels Comtats de Girona i de Barcelona, substituint en ells els germans Gaucelm i Bernat -fills d´en Guillem, Duc de Tolosa, després Sant-, que foren decapitats en 834 i 844, respectivament, per mancar a la Fidelitat deguda al seu Rei Carles "el Calb".