La mina del doctor Negrín
Francesc A. Picas. La Jonquera. La mina del doctor Negrín.-Als afores del poble de la Vajol, a vint quilometres de Figueres, i a tocar la frontera francesa, hi ha una mina de sabonet, matèria primera que s´utilitza per a la fabricació de productes higiènics. El juliol de 1936, com totes les indústries catalanes, fou confiscada per l´Estat republicà i el 1937-38 el president del govern espanyol, Doctor Negrín, utilitzà la mina per guardar-hi tresors com lingots d´or, objectes de valor requisats de cases particulars i esglésies, i també quadres de museus, amb la intenció d´emportar-se´ls a França, preveient que podia perdre la Guerra Civil. Realitzà a la mina unes importants reformes amb ascensors i portes metàl·liques i guàrdies permanents. Des dels diaris, el doctor Negrín donava la consigna al poble espanyol de «resistir», però mentrestant preparava la seva fugida amb Companys i companyia. Els últims dies del mes de gener de 1939, el final de la guerra, diuen que varen sortir de la mina set camions plens de material via a França i algú assegura que l´últim camió es va perdre pel camí. El Govern republicà, doncs, s´emportà d´Espanya els lingots d´or que eren la garantia del Banc d´Espanya per respondre en el dia de demà, en la pau, de les transaccions en els mercats estrangers. També se´n va endur quadres de museus que de centenars d´anys eren propietat d´Espanya i erari nacional, i tresors de particulars, requisats.
Negrín anà a viure a París, en un pis de gran luxe. Prieto, des de França, embarcà via Mèxic en el iot Vita un important carregament d´or, mentre els pobres exiliats espanyols morien de fam als camps de concentració a França, i els espanyols a Espanya, acabada la guerra, quedaren sense garanties financeres i sense crèdits per la compra de comestibles a Europa i Amèrica.
Com el comandant Líster havia planificat, perduda la guerra, intentaren que el poble espanyol quedés en la misèria.

Meneame
del.icio.us



