Independència!: i, de moment, Què?
Pere Gómez i Inglada, Esquerra Republicana de Catalunya (Olot Garrotxa):Independéncia!: i, de momento, Qué?.-Després de repetir el pacte de govern, malgrat l'episodi ben poc galdós del nou Estatut d'Autonomia, han tornat a ploure les crítiques sobre els dirigents d'Esquerra que, segons alguns, només volen aferrar-se a la poltrona.
Per un moment, imaginem que això sigui així. Però quin hauria de ser el paper d'ERC: què haurien de fer els seus dirigents? Esquerra només té dues opcions:
a) mantenir-se en les catacumbes, en l’extraparlamentarisme independentista o en l’eterna oposició testimonial (el paper que tant de temps va seguir l'ERC d'Heribert Barrera i que va estar a punt de fer desaparèixer el partit —a hores d'ara, estic ben segur que molts dels que volen remenar les cireres en aquest país ho haurien agraït—); o bé:
b) fer que, des de l'acció de govern: 1) s'evidenciï que no hi ha cap més solució que la independència (al capdavall, tota aquesta operació de l’Estatut frustrat ha servit perquè tants i tants catalans entenguessin que no hi ha cap futur amb Espanya; però, malauradament, encara no en som prou!): els espanyols no ens hi volen; d'Espanya no en vindrà res de bo, ni en somnis algú pot pensar en un estat plurinacional; en tot cas, anar fent la viu-viu quan ens han de menester per alguna cosa i, sobretot, anar pagant i pagant; i 2) que es vagin impulsant allò que s'ha vingut anomenant «espais de sobirania», o sigui: des de les diverses àrees que pot gestionar la Generalitat, intentar que les poques coses que es poden decidir des de Catalunya es facin com més convinguin als catalans i a la seva independència. I, a Madrid, evidenciar les mancances del sistema i l'espanyolisme ranci; reclamar el que és nostre, els nostres drets. Que ningú no dubti que a Madrid (guanyi qui guanyi) es quedaran més tranquils si el grup de parlamentaris d'Esquerra és més reduït. Per a ells, això voldrà dir que Catalunya és menys independentista.
Molt bé: però Esquerra, en el millor dels casos, només ha arribat a obtenir el 15% dels vots i, per tant, si vol portar a la pràctica aquesta idea ha de pactar amb algú. Amb qui?
Amb la Convergència que després de vint-i-cinc anys d’autonomia ha portat a la situació d’inanitat en què ens trobem? (cada català regala generosament més de 2.600 euros l'any als espanyols perquè se’n puguin riure tranquil·lament i, a més, ens tractin d'insolidaris). Amb la Convergència que va vendre la unitat obtinguda el 30 de setembre al Parlament (en aquest cas perquè, com és àmpliament conegut, Artur Mas fos investit president de la Generalitat per Zapatero –el problema va venir que, per una sola vegada, el PSC, o potser només en José Montilla– no va voler fer cas del PSOE)? Ara tots sabem què va significar per a Catalunya aquell pacte. Amb la CiU d'en Duran que clama contra la immigració i la delinqüència, contra el que calgui, tot
per arribar a ser ministre espanyol amb qui sigui?
Amb el PSC que és capaç de votar i votar reiteradament en sentit diferent a Catalunya i a Espanya? A Catalunya vota a favor de la demanda del retorn dels papers catalans que hi ha espoliats a Salamanca, i a Espanya vota justament tot el contrari. Amb el PSC que és capaç de presentar al Parlament espanyol una bateria d’esmenes, l’endemà mateix d’haver signat els acords del 30 de setembre amb tota la pompa i amb la il·lusió de tot el país al darrere?
Què han de fer els dirigents d'Esquerra?
Esperar que CiU estigui en condicions de tornar a pactar amb el PP, com va fer el govern de Jordi Pujol el 1995 i el 1999, quan podria haver-se decantat per allò que ara en diuen «l’eix nacionalista»? És que només hi ha «eix nacionalista» quan CiU queda fora del govern, perquè quan pot pactar amb el PP llavors hi ha «front de dretes»?
Quedar-se a casa i deixar que funcioni la sociovergència que tants i tants desitjarien i que tornaria a deixar el país en l'immobilisme dels últims anys, com una comunitat autònoma més, marginada i espoliada?
O bé intentar fer sentir la seva veu, encara que sigui de manera minoritària en el Govern? Indubtablement, ara per ara, la posició d'Esquerra és difícil. Però el suport electoral és el que és (i, segons com vagin les coses, encara pot ser menys), no pas el que alguns voldríem.
De moment, jo almenys ho tinc clar: com que les poltrones seguiran sent-hi i hi ha d'haver algú que les ocupi, m'estimo més que les tinguin uns que siguin independentistes que, d'aquesta manera, seguiran fent present a la societat que la independència és l'únic camí possible.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El cap de llista d’Esquerra per Girona, Francesc Canet, va presentar la setmana passada els garrotxins que formen part de la llista de la demarcació de Girona. Són Manel Mitjà (número 6), Montserrat Colàs i Salvador Moreno (suplents) i Clara Casanovas (suplent al Senat). Canet va aprofitar la visita a Olot per recollir les demandes i les problemàtiques comarcals que s’inclouran al programa electoral d’Esquerra. Les principals demandes són la millora de les comunicacions viàries (acabar amb la connexió fins a Figueres a través de l’A26), que la Garrotxa estigui connectada amb tren i que arribin els recursos necessaris per als serveis a les persones que depenen de Madrid. El cap de llista ha repetit que un dels objectius d’Esquerra és consolidar el segon diputat a la demarcació de Girona i evitar que el Partit Popular tingui representació. També s’ha acordat que després de les eleccions del 9 de març Canet vingui periòdicament a la Garrotxa, per parlar amb els militants i perquè els ciutadans que ho desitgin puguin fer-li arribar les seves demandes, opinions i dubtes.
Quatre garrotxins a la candidatura de ERC per Girona | 26-01-2008 - 08:51:27 GMT 1 #
El Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Olot Garrotxa impulsarà la presentació d’una moció al Ple d’aquest gener, en què reclamarà al Departament de Política Territorial i Obres Públiques una resposta oficial a l’al·legació presentada pel mateix Ajuntament fa més d’un any i mig. En roda de premsa, Josep M. Corominas, portaveu de CiU, va demanar la setmana passada que es retorni a l’esperit inicial de l’Eix Transversal Ferroviari que va explicar el president Maragall, una línia transversal que serveixi per a vertebrar les comarques de l’interior de Catalunya i que treballi pel reequilibri territorial.
«Pensem que la decisió de portar l’eix ferroviari a l’aeroport és una decisió més política que tècnica. Sabem que hi ha altres projectes en relació al tren i al seu pas per Olot, però aquests no estan ni en una fase inicial d’estudi i representaria fixar un termini de més de cinquanta anys per veure’ls realitzats. Ara toca parlar de l’Eix Transversal i demanem novament al conseller Nadal que s’estudiï la proposta del consistori olotí al mateix nivell que s’està estudiant el traçat entre Vic i l’aeroport de Girona i que se’ns doni una resposta oficial», va dir Corominas, i va afegir: «Presentem la moció en aquest moment perquè no veiem la batalla perduda. Cada dia hi ha més gent convençuda de la necessitat que aquesta línia passi de Vic a Figueres per Olot i, en aquest sentit, són molt importants les manifestacions públiques de suport dels dirigents polítics de Vic i de Figueres».
Olot torna a perdre el tren | 26-01-2008 - 08:53:45 GMT 1 #
ERC, a l'oposició, ha qualificat de pou sense fons les obres de remodelació del Teatre Principal d'Olot, tant per l'elevat cost com pel temps que s'ha invertit i que encara cal invertir en l'execució de les obres. L'alcalde, Lluís Sacrest, ho ha reconegut, però ho ha justificat en el fet que és un edifici catalogat i significatiu de la ciutat, que calia posar al dia tal com preveu el pla director aprovat pel ple el 2001. Ahir, el president de la Diputació, Enric Vilert, va visitar aquest equipaments, així com el nou Museu dels Sants, l'Observatori del Paisatge i el Museu Comarcal de la Garrotxa, aquests dos últims, al mateix edifici de l'Hospici.
La primera fase de les obres del Teatre va costar 610.000 euros i la segona, el projecte executiu de les quals se n'ha donat compte en l'últim ple, 2,4 milions. L'alcalde, però, ha remarcat que 1,7 d'aquest milions provenen de les administracions superiors, 850.000 euros del Departament de Cultura, 250.000 euros, del Pla Únic d'Obres i Serveis; 300.000 euros, del Ministeri de la Vivenda; i una quantitat encara per determinar, de la Diputació de Girona.
Això no obstant, ha explicat que tot i l'important volum dels treballs, l'espectador quasi no percebrà les millores, perquè es tracta bàsicament de temes de seguretat i d'estructura de l'immoble. La primera fase va servir per arreglar el teulat, per instal·lar un teló tallafoc i per millorar l'estructura.
Ara, la segona, preveu la construcció d'un edifici que envoltarà per fora tota la part de l'escenari, unes noves escales d'emergència, un nou accés de la futura plaça de l'illa del Teatre, uns nous lavabos, la nova calefacció, nous serveis vinculats a l'escenari i un nou accés a la sala La Carbonera des de la nova plaça alternatiu al del Firal que és a través d'escales.
Precisament, l'alcalde ha volgut deixar clar que encara quedarà per arreglar aquesta sala, que es dedica bàsicament a exposicions, i la sala d'assaig del teatre, de la qual només se n'ha arreglat l'estructura.
Jordi Casas Olot El Punt
ERC diu que les obres del teatre de Olot són un pou sense fons | 26-01-2008 - 09:07:01 GMT 1 #
El president de la Diputació de Girona va destacar en la seva visita a Olot que el Teatre Principal és un edifici significatiu i que és un equipament d'àmbit comarcal, motiu pel qual l'ens que presideix concedirà un ajut per sufragar part de la segona fase de les obres. «La Diputació hi serà», va sentenciar, tot i que no va avançar quina serà la quantitat de l'ajut. Segurament, s'acostarà als 300.000 euros. D'altra banda, el màxim responsable polític de la Diputació de Girona va avançar que el seu govern estudiarà ampliar la subvenció de 120.000 euros que ja ha concedit a l'Ajuntament d'Olot per construir la pista de patinatge. Enric Vilert va explicar que, després de Figueres, amb Olot ha iniciat una sèrie de visites periòdiques al territori, amb l'objectiu d'entrar en contacte amb la realitat dels municipis i de conèixer de primera mà quins són els projectes en què la Diputació els pot ajudar.
El President de la Presidencia de la Diputació de Girona | 26-01-2008 - 09:08:52 GMT 1 #
Acn/DdeG, Olot
L'Ajuntament d'Olot ha demanat el suport de la Diputació de Girona per tirar endavant les obres de reforma i ampliació del Teatre Principal, que està previst que comencin aquest estiu, i també per a la construcció de la nova pista de patinatge, prevista també per a aquest 2008. Aquest projecte ja va rebre una subvenció per part de la Diputació, tot i que les diferents modificacions que s'han fet al projecte inicial han fet encarir l'obra. Ahir el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, va visitar Olot, en la tercera de les trobades que preveu fer in situ als diferents ajuntaments de les comarques gironines.
El ple de dijous va aprovar el projecte executiu de la segona fase de les obres del Teatre Principal Els treballs preveuen la construcció d'una estructura annexa que voltarà per fora tot l'espai que ?correspon a l'escenari.
Olot demana el suport de la Diputació | 26-01-2008 - 09:23:25 GMT 1 #
M.M., Olot.
El grup d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament d'Olot va dir clarament en el ple d'ahir que es desmarca del projecte per reformar el firalet, sobretot a causa del seu cost, 2,3 milions d'euros. Tant des de l'equip de govern com des de la resta de l'oposició van assenyalar, en canvi, que la reforma d'aquest passeig al davant de l'Ajuntament, ha de ser una actuació "singular en un espai singular", igual que la intervenció -a partir del mateix patró- al passeig del costat, al firal. Una qúestió clau en ambdues actuacions serà el paviment (basalt natural) per a cobrir, en total, uns 20.000 metres quadrats de superfície. ERC va assenyalar que tan sols en el cas del firalet el paviment costarà uns 709.000 euros.
A hores d'ara el firalet està envoltat de tanques per la construcció d'un aparcament so?terrat. Aquests treballs s'havien d'acabar aquest mes, però no serà fins a l'abril que l'aparcament entrarà en servei. En relació a aquesta qüestió, el regidor d'Urbanisme, Joan Albesa, va recordar en el ple de dijous a la nit com ha complicat la feina la pedra apareguda en excavar i va afegir que el consistori ha posat per davant de l'acompiment dels terminis una correcta execussió de l'obra.
Quan l'aparcament estigui acabat, la seva superficie, és a dir, el que es veurà a peu de ?carrer, es cobrirà amb terra. No serà fins després de l'estiu que el consistori licitarà les obres per a transformar l'aspecte del que havia estat un passeig arbrat, amb aparcament i circulació de cotxes a banda i banda.
No desmerèixer el projecte
L'equip de govern va replicar les crítiques d'Esquerra en el sentit que el projecte del firalet havia estat gestionat de manera "nefasta i improvisada" per, entre altres coses, l'incompliment dels terminis de l'aparcament, la informació donada (hi ha pendent una reunió informativa amb els veïns) i el finançament per a un projecte que es posa en marxa en una època on cal més contenció econòmica. Olot demanarà una ajuda de 500.000 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis per a aquest projecte que, segons l'alcalde, Lluis Sacrest, no valdria la pena intentar abaratir agafant un altre tipus de paviment. L'estalvi seria intranscendent i, en canvi, es podria desmerèixer el projecte que, segons Albesa, és molt fidel a la proposta amb què els arquitectes olotins Aranda, Pigem i Vilalta, que van guanyar el concurs d'idees per a transformar el firal, el firalet i el sector del Puig del Roser.
Per cert, pel que fa a aquest punt, el turó al capdamunt del firal on hi ha la plaça de braus, ha començat la construcció de la nova seu de l'Arxiu Comarcal.
Encara sobre l'aspecte econòmic de les obres del firal i el firalet, l'equip de govern va assenyalar que un altre aspecte que pesa molt, en el cas del firal, és la necessitat de renovar tots els serveis (clavegueram, aiguaÉ) que travessen el passeig per sota. La factura rondarà els 700.000 euros.
El portaveu del principal grup a l'oposició, Convergència i Unió (CiU), Josep Maria Corominas, partidari d'aquest reforma "atrevida", del cor d'Olot -malgrat que caldrà estar molt a sobre de les xifres- va retreure al govern local que aprovés per junta de govern una actuació d'aquestes dimensions. Corominas va proposar la creació d'una comissió de seguiment.
ERC es desmarca del projecte del firalet pel seu cost | 26-01-2008 - 09:28:07 GMT 1 #
L'alcalde de Tortellà, Joaquim Pagès, va lamentar que en el moment de projectar la N-260 A-26 no es preveiessin uns accessos directes des de l'autovia fins a la carretera de Tortellà, que evités travessar Argelaguer. Pagès va recordar que, si bé el responsable final d'aquest dèficit és Foment, tampoc l'Ajuntament de Tortellà d'aleshores no va presentar cap al·legació per demanar els enllaços.
Argelaguer A-26 mal proyectada: El Alcalde de Tortellà PSC, Joaquim Pagès, se lamenta..., demanen milloras na Foment | 26-01-2008 - 09:35:07 GMT 1 #