Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Montserrat Colàs, Esquerra Repúblicana de Cataluña (ERC) - Olot Garrotxa: Hillary Clinton.-La senyora Clinton és un cas singular en el món de la política. Actualment té 60 anys i sembla que no li falta ni l’energia ni les ganes per competir en la llarguíssima cursa per la presidència dels Estats Units.
Va créixer, segons ella mateixa explica, en un barri de classe mitjana de l’industrial Chicago, on el seu pare tenia un negoci d’estampació de teixits que amb els anys va prosperar. Va anar a la universitat de Wellesley, una universitat només per a dones, on també havia estudiat, deu anys abans, la Madeleine Albright, que arribaria a ser la secretaria d’Estat quan Bill Clinton era president, i va estudiar dret a la Universitat de Yale. Ella explica que va treballar, sobretot, en dret de família i de protecció a la infància, però també va formar part de l’equip d’advocats que van preparar «l’impeachment» de Richard Nixon pel cas Watergate. Es va casar amb Bill Clinton el 1975 i va tenir una filla el 1980.
La seva etapa com a «primera dama», durant la presidència de Bill Clinton, és molt coneguda, però la reacció de l’opinió pública americana a la seva implicació en política va ser curiosa. Al principi, els Clinton van intentar vendre’s com un equip —dos pel preu d’un.
Hillary va intentar fer prosperar una llei de protecció social, amb una gran implicació seva en el govern Clinton. Això la va portar a uns nivells de popularitat sota mínims, fins al punt que va haver de plegar de treballar pel govern del seu marit i es va dedicar només a fer de «primera dama»: visites a organitzacions humanitàries, a països pobres, passejades amb elefant... i va ser amb totes aquestes activitats que va aconseguir ser la «first lady» més popular dels Estats Units.
Passat el temps, ja durant el mandat Bush, l’any 2000 va ser elegida senadora per Nova York i poc després va decidir que competiria per ser la candidata demòcrata a la presidència dels Estats Units en les eleccions del 4 de novembre de 2008; i en això està.
Com que, en les actuals primàries, Hillary ha perdut a Iowa i ha guanyat a New Hampshire, els diaris tornen a atribuir aquest canvi de tendència a un canvi en l’actitud de la candidata, que segons sembla ha passat de mostrar una imatge de dona freda i calculadora a mostrar-se emotiva, càlida i humana.
Seria una ironia que les qualitats que fessin que per primer cop una dona fos presidenta dels Estats Units no fossin ni el ser espavilada o treballadora o el coratge davant de les dificultats, sinó una qualitat tan «típicament» femenina com la capacitat d’emocionar-se.