El PSC demana un nou estil per governar el municipi de Besalú, Garrotxa
El PSC demana un nou estil per governar el municipi de Besalú, Garrotxa.-En una roda de premsa duta a terme el dilluns d’aquesta setmana a Olot, a la seu del PSC, l’Agrupació del PSC de la Garrotxa i el Grup d’Independents PM de Besalú van reiterar la necessitat d’aplicar un nou estil de govern a Besalú i un model de creixement assenyat del poble.
S’explicà, per part d’Albert Bramon i Jordi Gran, que, per les notícies que han aparegut a la premsa, se sap que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona no ha acceptat el projecte del POUM, presentat per l’Ajuntament besaluenc. L’Agrupació del PSC de la Garrotxa i el Grup d’Independents PM de Besalú van recordar, durant la roda de premsa esmentada, que havien presentat al·legacions a aquest Pla, basant-se principalment en demanar que s’adeqüin les previsions de
creixement industrial i urbà a les directrius del Pla Territorial de la Garrotxa i a un creixement racional de la població. S’explicà, per part del regidor besaluenc Jordi Gran, del Grup Independents PM, únic de l’oposició, que la tramitació del POUM es va fer durant el mandat municipal anterior, quan no hi havia cap grup polític a l’oposició, però que ara, amb el regidor socialista formant part del consistori, es poden presentar esmenes o al·legacions, tot i que no s’ha produït una obertura per part de l’equip de govern que presideix l’alcalde Lluís Guinó. El POUM preveia fer 1.100 habitatges en zones no urbanitzables i 400 en zones urbanes. Això suposa un increment del 150%, la qual cosa sembla del tot desmesurada. Quant a sòl industrial, s’havia previst passar a 15 a 35 hectàrees, que també es considera desproporcionat si es té en compte que a tota la Garrotxa el Pla Territorial preveu 25 hectàrees. En aquest sentit, es considera que el tema de sòl industrial s’ha de consensuar amb els municipis veïns, per raons òbvies.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El Grup d'Independents-Progrés Municipal de Besalú ha denunciat que el creixement que preveu el nou pla general d'urbanisme no és sostenible ni s'adiu a les necessitats de creixement del municipi. De fet, la comissió d'Urbanisme ha tombat aquest pla. El portaveu del grup independent, Jordi Gran, va afirmar ahir que el creixement residencial previst és un 150% superior al que preveu el pla vigent del 2001. A més, va denunciar que inclou un creixement industrial de fins a 35 hectàrees, molt superior al previst en el pla territorial de la Garrotxa per a tota la comarca. Gran va demanar a CiU que consensuï el pla.
Independents de Besalú-PSC diu que el Pla d\'Urbanisme no és Sostenible | 14-01-2008 - 07:09:34 GMT 1 #
SOPAR DE CELEBRACIÓ DELS 30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS I 10 ANYS DEL TRIOMF DEL PSC :
L’acte va començar amb un petit parlament a càrrec d’un representant de les 7 candidatures socialistes – o amb el suport socialista- que s’han presentat a la nostra ciutat des de la democràcia.
1979-83. PSC. “Entra amb nosaltres a l’Ajuntament”.
Xavier Casas. “Malgrat de no tenir una escola prèvia –òbviament el franquisme no ho havia estat- vàrem ser capaços de tirar endavant i abordar problemes com l’urbanisme, la hisenda pública, els serveis socials... i millorar les condicions de vida dels ciutadans amb una gran dosi d’enginy i treball constant, sense que es notés massa la falta de recursos que patíem”.
1983-87. CUE . “Per Olot, tots d’acord”.
Jordi Oliveras. “Malgrat la tendència general, aquí vàrem ser capaços de fer una candidatura d’unitat. Menys el cap, en Tomàs Costa, que ja tenia els cabells blancs, tots els altres érem molt joves. Una idea ens va guiar des del principi: ja que no podem governar des de l’esquerra, fem el programa a Convergència perquè pugui governar bé. I així va ser. Quan es va acabar la legislatura, el 80% del nostre programa s’havia complert. No vàrem lluir, però vàrem fer la feina”.
1987-1991. EPP. “Una línia, un programa, un projecte de futur”.
Quico Pagès. “Si avui parlo jo és perquè en Joan Romero no hi és.
Ens ho vàrem passar bé, amb moments molt divertits, ja que nosaltres no estàvem acostumats a discutir, sinó que érem homes d’acció que proveníem de les penyes, a diferència del cap de llista, en Joan Albesa, que li agradava molt de discutir”.
1991-1995. PSC. “Ho farem diferent. Ho farem per tothom”.
Mariona Vila. “Reconec que no estava especialment preparada ni tenia projecció social, però era dona i socialista i vaig afrontar el repte amb molta il·lusió. Sabíem que ens esperava l’oposició. Vam ser capaços de fer una feina de formigueta que va acabar donant els seus fruits”.
1995-1999. PSC. “El relleu”.
Josep Guinart. “La legislatura va venir marcada per la renúncia, a mig mandat, d’en Pere i la seva substitució per la Isabel Brussosa. En general, vam ser bastant maltractats, sobretot, per la prepotència d’en Pere.
Recordo que teníem dues màximes que ens marcava l’Albert Bramon. La primera, que havíem de treballar molt i la segona que no podíem prendre cap decisió sense, abans, fer-nos sempre la mateixa pregunta: què faríem nosaltres si governéssim?
1999-2003. PSC. “Per Olot”.
Dolors Ros. “No sé destriar el meu passat, el temps de les “lluites clandestines”, del meu pas per l’Ajuntament, ja que en tots dos temps ens liderava la mateixa persona: en Lluís Sacrest. En aquella nit màgica, la de la victòria, la ciutat va descobrir una manera diferent de governar. Si volem continuar tenint govern socialista hem de sentir que formem part d’alguna cosa i necessitem el suport de tots vosaltres”.
2003-2007. PSC. “L’alcalde d’Olot, l’alcalde de tots”
Toni Agustí. “ Recordo que en Lluís em va cridar i em va dir: hi ha un grup de gent que, a banda de la sensibilitat política de cadascú, està disposat a treballar per un projecte de ciutat i m’agradaria que tu hi fossis. Em va agradar i sobtar, perquè no és gens habitual, aquest esperit. Penso que aquest esperit encara és vigent, tot i que darrerament no l’hem sabut transmetre a molta gent d’Olot que, com jo, estarien disposats a treballar per un projecte de ciutat”.
Va cloure aquesta primera part de l’acte el secretari general del PSC de la Garrotxa, Albert Bramon.
L’Albert va enumerar tres característiques comunes de totes les candidatures promogudes pel PSC:
a) La voluntat de formar majories de govern. Va recordar que ja en la primera legislatura van deixar de banda la possibilitat de governar per aconseguir l’estabilitat del primer ajuntament democràtic. En la 2a i 3a es va buscar un acord ample de progrés amb ERC i PSUC. En la 4a i 5a es van aliar amb Esquerra Catalana. En la 6a es va buscar un pacte estable amb ERC i APG. A la 7a es va incorporar ERC a l’equip de govern, tot i no tenir-ne necessitat. I en l’actualitat, va acabar dient, s’ha pactat amb APG i es va intentar, sense èxit, amb ERC.
b) La voluntat d’oferir idees i projectes col·lectius. Va esmentar el “Viure a Olot”, de la CUE, i el “Sinergia”, de la 6a i 7a legislatura, com a exemples d’aquesta voluntat.
c) Ser una referència d’esquerres a la ciutat, per a grans i petits projectes, tant per la gent que segueix la política com per la gent que no la segueix.
Després del sopar –un xic estrany per la gran quantitat de plats amb poqueta cosa -, tot un seguit de persones amb la característica comuna de no formar part del PSC i vinculats, d’una manera o altra, als àmbits de la cultura, de l’esport, de l’arquitectura, de l’educació, de la sanitat... prengueren la paraula, des de la mateixa taula, per expressar la seva opinió sobre els 10 anys de govern socialista. El que ve a continuació és un resum de les frases més remarcables de les seves intervencions.
“El gran repte de la nostra democràcia és que sigui àmpliament participativa i hem de trobar mecanismes i vies per aconseguir-ho. En aquest sentit projectes com el nou Pla de Cultura i Ciutats 3.0 que obren Olot a altres ciutats germanes van en la bona direcció. Si, a més a més, amb el nous plans, aconseguim que Olot sigui una ciutat realment educadora, ja serà espectacular”.
“ En 10 anys dels socialistes s’ha posat el preu de l’hora del pavelló a zero, s’han fet 4 pistes cobertes i una piscina municipal, tot i que no s’ha complert del tot perquè falta la piscina coberta. Amb tot, en aquests 10 anys, la balança s’inclina clarament a favor d’Olot i els seus esportistes”.
“Sempre he pensat que és molt fàcil dir que jo això ho faria així o “allís”. Només s’equivoca qui ho intenta, qui decideix que les coses han d’anar per aquí o per allà. Per això admiro el treball fet: perquè s’han pres decisions, s’ha arriscat. I sense perdre mai aquest tarannà proper a tothom”.
“Pel que fa a l’educació Olot ha esdevingut un referent important a Catalunya i més enllà de Catalunya. El nostre municipi és un municipi a tenir en compte pel que fa a la inclusió de la població estrangera perquè no hi ha conflicte. I no n’hi ha perquè des de fa molt temps s’han pres decisions profundes (repartiment equitatiu dels alumnes nouvinguts a tots els centres) a l’empara de plantejaments ideològics i polítiques educatives molt decidides”.
“Estic content de participar en una festa com aquesta perquè aquesta és una festa del compromís i això m’omple d’emoció. Què és el que diferencia Olot d’altres ciutats? Què és el que ens caracteritza?
Doncs, que s’ha buscat l’espai i el temps per imaginar i, després, s’ha assumit el risc de projectar allò que s’ha imaginat.
Em queda un desig i el vull expressar. Vull que es mantingui aquest compromís amb la ciutat. És una ciutat que ens fa pensar i això és molt d’agrair perquè és difícil de trobar”.
“Estic feliç de la importància que té Olot en relació a la cultura que també passa, indestriablement, pel paisatge. La imatge d’Olot de fa 30 anys passava per aquella pintura que tapava la realitat. Ara el paisatge d’Olot s’interpreta d’una altra manera, gràcies, sobretot, a l’observatori del paisatge i aquest projecte engrescador del Museu Nacional del Paisatge.
Passar del tòpic al futur, assumint allò de lleig que també tenim, és la gran tasca que s’ha portat a terme, sobretot, en aquests darrers 10 anys.
El gran repte que tenim al davant és que Olot continuï essent aquesta ciutat que no deixa indiferent ningú. I per aconseguir-ho no podem deixar d’interrogar-nos”.
A continuació pujaren a l’escenari tots els regidors del PSC que, encapçalats per Lluís Sacrest, han format part dels equips de govern dels darrers 10 anys (tres legislatures). Varen parlar Joan Albesa, Anna Torrent, Quim Monturiol i Fina Soler. Finalment va cloure l’acte l’actual alcalde Lluís Sacrest amb un discurs que, com a resum de 10 anys de govern, creiem que pot ser útil per jutjar aquesta etapa i, per això, transcrivim en la seva totalitat.
Lluís Sacrest. “Aquesta trobada té un doble objectiu. El primer, la celebració de 30 anys d’Ajuntaments democràtics amb el que això suposa de petit homenatge a totes les persones que ho han fet possible i que han suposat el salt qualitatiu que necessitàvem per al desenvolupament de les nostres ciutats. El segon, la celebració de 10 anys de govern socialistes, amb els seus respectius equips de govern, que a mi m’ha tocat d’encapçalar.
Aquests equips han estat i són diversos, on cadascú aporta el seu tarannà, les seves propostes, les seves idees i també les seves manies. Per tant, els àmbits de discussió fortes els hem tingut entre nosaltres més que amb l’oposició. Tots plegats formem una orquestra en la qual cadascú toca el seu instrument i en la qual a voltes desafinem, però quan aquesta partitura surt a fora la música sona bé i acabem interpretant un gran concert. Dic això perquè massa sovint es tendeix a personalitzar els èxits en el cap de llista, en el que surt a “La comarca” i a la tele. La veritat és que hem fet un treball d’equip extraordinari i conjuntament - amb tota la gent que està avui al meu costat dalt d’aquest escenari- hem iniciat i estem fent una transformació històrica de la nostra ciutat.
Una transformació física, sí, però sobretot, una transformació pel que fa a l’atenció directa a les persones. Com deia l’estimat polític socialista i exministre d’educació, Maravall, les societats s’han d’avaluar per la capacitat que tinguin de treballar pels sectors de població que més ho necessiten, els joves, els vells i les persones discapacitades o amb l’autonomia limitada. Hem fet molta pedra, és cert, hem construït molt, sí, però sempre pensant que aquestes pedres estaran plenes de persones, com els nous pavellons, les llars d’infants, els pisos per a gent gran... i també la millora de l’atenció primària, el desplegament de la llei de la dependència, el TPO, els casals i activitats d’estiu...
També hem treballat per dotar a la ciutat d’uns equipaments que durant anys ens havien estat vetats. Fa una mica de vergonya haver de dir que nosaltres vàrem fer la primera piscina municipal. Hem fomentat nous espais de formació i juntament amb el Departament d’Educació hem treballat per la millora dels centres educatius (Pla de Dalt, IES Garrotxa, Sant Roc i la nova escola del barri del Morrot).
També ens hem esforçat per potenciar Olot en allò que li és propi i diferent, de trobar la particularitat o la gràcia que la faci distinta de les altres ciutats de Catalunya, un país, per cert, molt ric i divers. Per això hem apostat pel binomi art i natura, o, si voleu, art i paisatge. Per això hem fet el Museu dels Sants, hem apostat per l’observatori del paisatge i pel futur Museu Nacional del Paisatge. Per això la remodelació del Firal, Firalet, Arxiu comarcal i Teatre és la que és. Per això Panorama, per fer compatible l’art amb la contemporaneïtat. Per això ens agradaria fer el futur Museu dels volcans.
També hem treballat per aconseguir una ciutat en equilibri urbanístic i territorial. Per això hem fet el nou POUM que és objecte d’estudi a molt llocs, hem promogut el planejament ultracomarcal, ens hem implicat amb les comunicacions i hem abordat d’una manera decidida la transformació del barri vell amb el Pla de barris.
També hem treballat per mantenir la llarga tradició industrial que ens és pròpia i fent-ho, a més, amb respecte a l’equilibri territorial per no malmetre les noves potencialitats turístiques. Per això hem fet les noves zones d’activitat econòmica i hem apostat per la formació professional amb un centre integral que l’asseguri al llarg de la vida.
També hem treballat perquè Olot continuï essent el que és: una bona capital de comarca, capaç de treballar colze amb colze amb les altres poblacions, com el bus transversal, per exemple, però alhora donar els serveis que exigeix la capitalitat. Per això els nous jutjats, la nova estació d’autobusos, l’arxiu comarcal, la nova seu de la Tresoreria de la Seguretat Social, el nou parc de bombers, la xarxa transversal...
I tot això que hem fet amb molta il·lusió, sí, però també amb molt d’esforç, perquè ho hem fet?
Doncs perquè els socialistes, socialdemòcrates i progressistes d’Olot volem, com deia l’estimat Ernest Lluch: “Portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat. És a dir, a la nostra ciutat, al nostre barri, al nostre carrer...”
Aquest camí l’hem fet amb encerts, a vegades amb ERC, ara amb Alternativa per la Garrotxa, però també amb errors. Està clar que tenim coses a aprendre. Un dels errors ha estat que la feina del dia a dia sovint no ens ha permès escoltar aquelles veus que havien d’haver estat escoltades. Aquest camí dur, fort, de molt treball l’hem fet massa sovint sols, poc acompanyats de gent que els hauria agradat d’ésser-hi més. Això ha estat culpa nostra, encara que no només nostra: hi ha hagut gent de fora que ens podia haver ajudat més.
El que sí que us puc assegurar és que tot el que hem fet, sigui bo o dolent, ho hem fet amb molt d’esforç, rigor, seriositat i honestedat. I encara que amb molta il·lusió ho hem fet amb senzillesa i humilitat.
I tot això que hem fet no ho hem fet només perquè som trempats, que ho som, sinó també per què en aquests 10 anys ens ha acompanyat una bonança econòmica molt important i també perquè en els darrers anys ens ha acompanyat un govern socialista i d’esquerres a la Generalitat que ha volgut treballar colze amb colze amb els ajuntaments - fossin del color polític que fossin - perquè han entès que la millor manera de solucionar els problemes dels ciutadans és treballant amb els ajuntaments.
Fent una analogia marinera – ja sabeu que el mar m’agrada molt- podríem dir que hem estat uns bons mariners que hem sabut aixecar i omplir les veles de vents de bonança per navegar a tota pastilla a la recerca dels objectius que ens havíem marcat.
En aquests 10 anys també hi ha hagut dificultats. En els darrers 5 anys s’han incorporat a Olot 7000 persones noves procedents d’arreu del món que han vingut a treballar i no pas a veure els quadres d’en Vayreda o els volcans. El seu treball ha estat una de les causes del també històric creixement econòmic de les nostres empreses. Incorporar i cohesionar aquest allau de persones és el repte més important que tenim com a ciutat i com a país i segons com fem les coses, ara, en dependrà el nostre futur .
Aquesta incorporació ha generat la creació de nous serveis i ha creat situacions de racisme o xenofòbia i si no, sí almenys de no acceptació d’aquesta nova situació, de no assimilació del nou paisatge urbà. Nosaltres d’aquest fenomen n’hem fet una qüestió bàsica. Per això hem fet el Pla d’Immigració i Ciutadania. En aquest Pla hem deixat dues coses clares: l’escrupolós respecte a la diferència i la més absoluta intransigència amb tot allò que signifiqui discriminació.
Aquestes 7000 persones també han de tenir clar que quan ocupin l’espai públic, o sigui, l’espai de relació, les escoles, els carrers, els mercats... nosaltres tenim una llengua que és la nostra i unes normes de convivència que s’han de respectar. Per contra, dins l’àmbit privat, hem de tenir clar que han de mantenir la seva llengua i la seva cultura.
A nosaltres ens ha passat com a molts científics, com més saps, més saps el que no saps, més conscient ets que cal continuar treballant. Som conscients que portem 10 anys d’aprenentatge i que els propers 10 anys encara ho farem molt més bé.
Som conscients que hem passat un bon moment. També us haig de dir que ara vénen temps difícils. Crisi econòmica, falta de feina i de cants liberals al mercat, que aquest ho arregla tot, que els pobres que s’espavilin, que si han vingut per feina, ara que no n’hi ha, que se’n tornin, cants a la xenofòbia, a la utilització de les persones com si fossin kleenex, d’usar i tirar.. I per això, ara més que mai, la gent progressista i d’esquerres hem de continuar governant, continuar treballant pels nostres objectius polítics perquè –i entre nosaltres ja podem sincerar-nos- el grup majoritari a l’oposició no és especialment sensible a aquests temes. Recordem que CiU no va votar a favor de les llars d’infants, ni dels apartaments per a la gent gran, va dir que demanar el nou hospital era per fer la punyeta a la Generalitat, no ha recolzat els pavellons d’esports fins que no ha vist que aquests ja són una realitat...Per tant, hem de ser conscients que l’esquerra i, sobretot el PSC, tenim una responsabilitat molt seriosa sobre el futur d’aquesta ciutat.
Així doncs, ens cal continuar treballant més units que mai en aquesta situació de crisi en defensa dels més desfavorits i estar atents per evitar una situació preocupant de fractura social que, en cas de produir-se, podria ser encara més perjudicial per a les persones necessitades.
M’agradaria acabar amb unes paraules de l’Ernest Lluch perquè són simples, entenedores i perquè me l’estimo molt. “L’ètica del treball, de la feina ben feta, ens ha de vertebrar. Hem de treballar perquè els flagells i causes de la desigualtat desapareguin: la por a la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos, el no poder estudiar si es tenen condicions i ganes. Volem també que la formació de les persones ens permeti fruir del lleure d’una manera creativa i enriquidora”.
Gràcies a tothom per haver vingut i en especial els que m’acompanyen aquí a l’escenari perquè sóc conscient que, de vegades, sóc rar i rabiüt.. i que, més d’un cop, han hagut d’esforçar-se per suportar-me. Per a ells, que s’ho mereixen molt, moltes gràcies”.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
SOPAR DE CELEBRACIÓ DELS 30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS I 10 ANYS DEL TRIOMF DEL PSC | 14-09-2009 - 07:59:02 GMT 1 #
FESTA SOCIALISTA DE L’ESPORT COMARQUES GIRONINES (Girona) :
PSC-PSOE
PAVELLÓ DE FONTAJAU DE GIRONA
DISSABTE 26 DE SETEMBRE DE 10’30 A 13H.
(Festa oberta a tothom. Si no us vareu apuntar també hi podreu participar)
Esportistes: porteu calçat esportiu i pantalon curt i/o xandall. La camiseta us la donarem. Hi haurà servei de dutxes.
Equips:
Futbol A: (camisetes negres) Joan M. Del Pozo, Martí Sans, Manel Nadal, Quim Nadal, Juli Fernàndez, Tomàs Sobrequés, Narcís Casassa (p), Quim Rodríguez, Àlex Sàez, Joan Pallàs, Albert Pacheco, Ramon Roqué, Sergi Aznar
Futbol B: (blanques) Pere Cabarroques, Ignasi Thió, J.M. Jofre, Pere Simon, Ponç Feliu, Maurici Jiménez, Quim Fernàndez, Quim Masferrer, Carlos Castro, Antoni Ronda, Joan Curto (p), Francesca Palomeras, Francesc Almagro
Futbol C: (negres) Anna Micharet, Carles Borrell, David Estévez, Anna Martínez, Antoni Gómez, Iolanda Pineda, Moisès Tomàs, Alfons Giménez, Yasmina Abad, Javi Cabrera, Raúl Guillem
Bàsquet 1: (negres) J.M. Jofre, Pere Simón, Xavier Amores, Andreu Otero, Ponç Feliu, Joan C. Amaya, Antoni Lozano, Roger Casero
Bàsquet 2: (blanques) S. Aznar, Josep Martínez, Josep Antoni Donaire, Lluís Sacrest, Albert Bramon, Ferran Cordon, David Estévez
Bàsquet 3: (negres) Isabel Llauger, Glòria Plana, Magda Casamitjana, Marina Geli, Consol Castenys, Montse Palma, Lluïsa Faxedas, Anna Pagans
Bàsquet 4: (blanques) Cristina Lòpez, Marian Sais, Anna Martínez, Núria Lòpez, Iolanda Pineda, Glòria Busquets, Júlia Rodríguez, Anna Ladrón
Tennis Taula: (blanques o negres) I. Thió, G. Plana, N. Casassa, Meli Barbero, David Maldonado, A. Ladrón, M. Jiménez, Q. Fernàndez, I. Abad, Pere Casellas, Miquel Sànchez, R. Casero, Jep Rodríguez, Joan Trias, Àngel Guirado, Ivan Lavado, Estanis Puig, F. Cordon, Ramon Ceide, C. Borrell. A. Gómez, M. Tomàs, Rafael Ginés, J.M. Del Pozo
Bàdminton: (blanques o negres) Noèlia Valverde, Mª Àngels Cabarrocas, A. Ladrón, Marina Illescas, Josep Mª Muñoz, N. Casassa, Pia Bosch, Joan Pluma, A. Micharet, D. Estévez, A. Martínez, M. Tomàs, Martina Bote
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
FESTA SOCIALISTA DE L’ESPORT COMARQUES GIRONINES (Girona) | 14-09-2009 - 20:42:58 GMT 1 #
Alcalde del Banc a Besalú :
Sebastià Pèlachs acaba de declarar en qualitat de testimoni i revela que "sóc una persona molt perjudicada per aquest cas". Segons ell, els moviments fraudulents de comptes a la sucursal del Banco Central Hispanoamericano (actual Banco Santander S.A.) de Besalú van provocar-li pèrdues properes als 100.000 euros. El responsable del perjudici és un veí del poble que havia fet d'alcalde a la legislatura 1987-1991 (Convergència i Unió CiU) i que acaba de ser condemnat a dos anys de presó per un delicte d'apropiació indeguda i per un altre de falsedat.
El Ministeri Fiscal, que inicialment demanava una condemna de 8 anys de presó, va considerar aplicable al cas l'atenuant molt qualificat de dilacions indegudes del procediment i, per tant, deixar la sanció penal en dos anys, tot deriva de les operacions realitzades per l'acusat entre els anys 1991 i 1996 quan exercia de director de la sucursal del banc a Besalú (Garrotxa). Aprofitant-se de la seva condició de responsable de la sucursal, i per tant de la llibertat de moviments que tenia dins l'oficina, Sebastià Pèlachs va confeccionar tota una comptabilitat paral·lela a base de transferències que no havien estat autoritzades pels titulars dels comptes o obrint nous comptes corrents sense que els titulars estiguessin al cas de les operacions. En total hauria disposat de 800.000 euros abans que sortissin a la llum les seves gestions fraudulentes.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Alcalde del Banc a Besalú | 20-10-2009 - 07:45:26 GMT 1 #