Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

AQUESTfet ens porta a reflexionar novament sobre la poca fiabilitat dels mitjans de comunicació, i més concretament sobre la manipulació que exerceixen sobre el lector i la societat en general. Però el que en aquest cas ens interessa posar sobre la taula avui és qui és el principal beneficiari de la intoxicació. L'escriptor Quim Monzó, a la seva columna de La Vanguardia, precisament es preguntava fa uns dies quin interès concret podia tenir la filtració «interessada de Monti». Per la seva banda, el portaveu d'Energia de la UE conformava que Monti hauria lliurat un primer esborrany del seu informe -que no serà publicat de forma oficial fins al setembre de 2008- però que en realitat es tractaria d'un document de treball intern i en cap cas un comunicat oficial. El portaveu es negava a comentar el seu contingut, però reconeixia que la interconnexió seria un dels temes de la cimera Sarkozy-Zapatero del 10 de gener a París.
A poc a poc, com en una novel·la de misteri, el panorama s'anava aclarint. L'endemà mateix de la pretesa filtració, el ministre d'Indústria va declarar que el Govern faria tot el possible per seguir al peu de la lletra les propostes de Monti, encara que això suposés un esforç addicional. El mateix dia, Zapatero també s'apressava a dir-hi la seva, curiosament en una trobada informal amb els mitjans de comunicació. El president espanyol va assegurar als periodistes que la proposta de Monti era interessant, tot i que calia estudiar com es finançaria. També va avançar que confiava que a la cimera francoespanyola del 10 de gener s'arribaria finalment a un acord sobre la interconnexió. A la plaça de Sant Jaume, al conseller de Governació li faltava temps per declarar que si la UE avalava el soterrament, i aquesta era «una solució que acontentava tothom i havia de servir per desencallar el problema», el Govern la veuria amb bons ulls.
Com si tot plegat hagués estat meticulosament tramat en un despatx de la capital de l'Estat, el dia 20 l'agència EFE anunciava que Zapatero donava per fet que la MAT passaria menys soterrada a Catalunya que per territori francès i que REE i la seva homòloga francesa, RTE, crearien una empresa mixta per fer la interconnexió. Uns dies després, el mateix Cinco Días apuntava que els governs espanyol i francès apostaven per soterrar una part de la MAT, concretament uns km del «tram més conflictiu del projecte», i que el Govern espanyol estaria disposat a assumir una part de la inversió en territori francès. Així mateix, reprenia la idea que la cimera de París serviria per tancar l'acord definitiu entre tots dos països i afirmava que «per a REE, la cooperació amb els seus col·legues francesos no només servirà per rebaixar la inversió, sinó, sobretot, per a aïllar "políticament" el projecte, atès que un dels seus trams s'haurà de soterrar», i així col·laboració internacional, per tal de frenar un possible allau de peticions de soterrament d'altres línies.
A l'entrevista que va tenir fa poc amb representants polítics, econòmics i socials de la Catalunya Nord, Monti en va sortir amb la idea inequívoca que l'oposició dels nostres veïns del nord a la MAT és monolítica. Tothom hi està en contra, a tots els àmbits polítics, econòmics i socials. Per desencallar el projecte, doncs, calia obrir un forat en aquest front, i la millor manera de fer-ho era proposant el soterrament de la línia i oferint compensacions econòmiques allà on precisament fins al dia d'avui hi ha hagut una oposició més forta. És evident, doncs, que la suposada filtració afavoreix clarament els interessos de REE i RTE. Una jugada mestra destinada a pressionar els participants a la propera cimera francoespa nyola, i el mateix mediador, i vèncer els escrúpols dels representants francesos, no gens inclinats a enfrontar-se amb l'oposició monolítica dels catalans del nord, i menys a les envistes d'eleccions municipals. Els dos monopolis del transport elèctric a banda i banda dels Pirineus no compten, però, amb la fèrria oposició que es trobaran en el seu camí. Tal com proclama el col·lectiu nordcatalà opositor a la MAT, «avui l'amenaça és força més sorneguera: a certs llocs s'amaga sota terra, a d'altres apareixerà a l'aire lliure, i traginarà caixes d'euros dedicats, diuen, per alleujar les febleses d'un país potser pobre econòmicament però ric en ganes de combatre tots junts contra la MAT».