La nova llei electoral
Xavier Dilme i Vert, Diputat al Parlament de Catalunya per Girona (CiU) -La nova llei electoral.-Un dels temes del nou any polític serà la llei electoral catalana. El tripartit té unes ganes boges de treure-se´l de sobre perquè no hi ha acord entre les formacions integrants del Govern. Per aquest motiu, Governació no ha presentat cap proposta de llei sinó que s´ha limitat a aportar un conjunt de propostes formulades per un grup d´experts. A partir d´aquí, l´èxit o fracàs es vol que depengui dels partits representats en el Parlament i si el fracàs es pot atribuir a CiU, millor encara. I parlo de fracàs directament perquè quan els tres partits que governen no es posen d´acord entre ells en un tema d´aquesta importància i la proposta més clara que es fa és que Tarragona, Lleida i Girona perdin pes polític en favor de Barcelona, sembla que aquest fracàs sigui anunciat. O buscat.
Cal recordar que l´article 56.2 de l´Estatut preveu que la nova llei electoral s´ha d´aprovar amb els vots favorables de 2/3 parts del Parlament, una norma de sentit comú perquè ha de ser una llei de consens que no pot anar canviant en funció de pírriques majories parlamentàries. Amb els números a la mà, no hi pot haver llei sense CiU i CiU no pot aprovar cap llei electoral que perjudiqui el territori. Ho sap tothom. Divendres passat ho recordava el portaveu adjunt de CiU al Parlament, Josep M. Pelegrí, en una visita a Girona. No es tracta només de mantenir els 17 diputats actuals sinó de garantir el pes proporcional que les comarques gironines tenen avui en el Parlament català. D´entrada, la proposta dels experts ens fa perdre tres diputats en favor de Barcelona, la qual cosa és totalment inacceptable, almenys per a CiU. De la resta de partits gironins no he escoltat gaires comentaris sobre aquest punt. Bé, ni sobre aquest punt, ni sobre cap altre. Si és per allò de «l´art de callar» que predica José Montilla, reconec que són uns autèntics «artistes».
També costa d´entendre que es plantegi una llei electoral sense que, paral·lelament, es parli de la nova llei d´organització territorial. Si, per exemple, la circumscripció ha de ser la vegueria, quantes vegueries tindrà Catalunya? No només no ho sabem sinó que mentre el PSC aposta per set, Esquerra va votar fa poques setmanes al Parlament a favor d´una vuitena, la del Penedès, que els socialistes rebutgen amb rotunditat. Si no tenim clar això, no sé com podem fer una llei electoral.
Però la proposta dels experts deixa a l´aire massa coses i és poc atrevida. Un dels punts en què, entenc, hauria d´haver anat més enllà és en el de la circumscripció electoral i, de retruc, la representativitat dels electes. No podem parlar de llistes obertes (els experts, de fet, no ho fan) si no reduïm primer la mida de les circumscripcions. Les eleccions al Senat ens demostren que, en circumscripcions molt grans i amb molts habitants, s´acaba votant el partit i no el candidat, per molt oberta que sigui la llista. La comarca ha de tornar a ser la circumscripció electoral catalana per excel·lència i cadascuna ha de tenir un diputat, que es votaria juntament amb una llista general de partit per vegueria (doble vot). Això farà que l´elector tingui molt més a prop l´electe, que aquest no es pugui dedicar a Barcelona a la vida contemplativa aixoplugat per l´aparell del partit i hagi de trepitjar el seu territori.
De totes maneres, cal dir que el sistema electoral actual per a les eleccions al Parlament tampoc és cap desastre. Per tant, el nou ha de suposar una millora clara i no un empitjorament del que tenim. És dels més proporcionals de l´Estat espanyol, molt més que el que farem servir el març per votar diputats i senadors, i molt més que d´altres d´autonòmics. I no va ser qüestionat mai per l´esquerra catalana, entre altres coses perquè formalment és una disposició de l´estatut del 79 que PSC i PSUC van pactar amb el govern de l´UCD. Recordem que els problemes comencen quan el PSC guanya en vots però no en escons. És una espina clavada dels socialistes que els fa apostar obertament per liquidar l´equilibri territorial amb la circumscripció única (sumar tots els vots de Catalunya i atorgar els escons). A nosaltres, aquí, no ens hi trobaran.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Avantprojecte llei de vegueries :
La proposta d'avantprojecte de la llei de vegueries preveu passar dels 130 diputats provincials que hi ha actualment a tot Catalunya a 207 a consellers de vegueries o veguers, que és com s'anomenaran els representants del nou organisme. Segons el primer document avançat per Governació, la divisió territorial es manté com estava prevista, amb la Cerdanya inclosa dins l'Alt Pirineu i Aran, però s'estableix que la capital de la vegueria no serà escollida per la Generalitat sinó que la triarà el mateix consell de vegueria, que serà l'òrgan de govern de la nova administració. D'altra banda, el document diu que, per fer efectiva la constitució de les vegueries, primer cal que es modifiquin els límits provincials a través d'una llei orgànica aprovada per les Corts Generals espanyoles, ja que la creació de l'Alt Pirineu i Aran i la Central suposaran una variació dels límits de les províncies. Tot i això, el Departament de Governació assegura que l'aprovació a Madrid no serà obligada, perquè s'estan desplegant competències pròpies exclusives per a les vegueries.
La proposta de la Generalitat preveu que el nombre de consellers de cada vegueria estigui determinat pel nombre de residents. D'aquesta manera, les vegueries amb menys de 500.000 habitants (Alt Pirineu i Aran, Lleida i Terres de l'Ebre) tindran 25 veguers; les que tinguin entre mig milió i un milió de residents (Girona, Tarragona i Central) n'obtindran 27; les que vagin d'un milió a 3,5 milions (que en aquest cas encara no n'hi ha cap) tindran 31 representants i els que superin la xifra dels 3,5 milions (Barcelona) comptaran amb 51 veguers. Tenint en compte les poblacions actuals de les comarques, això suposaria una xifra total de 207 veguers, la qual cosa representa un 60% més que els 130 diputats provincials que actualment es troben a les quatre diputacions (27 a Girona i Tarragona, 51 a Barcelona i 25 a Lleida).
La circumscripció electoral veguerial serà la comarca, mentre que fins ara, les diputacions s'han regit pel partit judicial. Així doncs, els representants dels consells de vegueria s'escolliran en funció dels resultats electorals a les comarques, tenint en compte, això sí, que cada comarca tingui almenys un veguer i que cap d'elles compti amb una representació de més de les tres cinquenes parts del nombre total de veguers.
Com ja es va anunciar fa mesos, les vegueries substituiran les actuals diputacions, i per tant heretaran els seus recursos econòmics, el seus treballadors i els seus béns, i també assumiran les seves funcions. Per facilitar la transició, es crearà una Comissió de Traspàs integrada per representants de la diputació i del nou consell de vegueria, que serà presidida per un representant de la Generalitat. Pel que fa a la integració del personal, els treballadors subjectes a règim estatuari i laboral que ara depenen de les diputacions passaran a integrar-se a les noves vegueries, amb les mateixes condicions i drets que tenien fins ara. En canvi, el personal directiu i eventual restarà subjecte a la seva ratificació o adaptació de nomenament per part dels òrgans corresponents.
Una altra qüestió oberta serà la capitalitat. Segons la proposta, la Generalitat no serà qui la determini, sinó que seran els propis consells de vegueria els que prenguin aquesta decisió, a través d'un acord per majoria absoluta. En alguns casos, com en el cas de Girona, sembla clar que la capital serà a Girona ciutat, però en d'altres, com l'Alt Pirineu, la qüestió genera més dubtes, ja que fins ara s'han instal·lat delegacions dels serveis territorials a la Seu d'Urgell, Tremp i Talarn.
El text de la proposta diu que, per fer efectiva la nova administració, caldrà que primer es modifiquin els límits provincials a través d'una llei orgànica aprovada per les Corts Generals. Mentre això no sigui possible, està previst que primer es puguin constituir els consells de vegueries corresponens a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, d'acord amb els actuals límits provincials. I quan s'aprovi la llei orgànica, es podran crear l'Alt Pirineu i Aran i la Central. En el cas de les Terres de l'Ebre, no caldrà una llei orgànica específica perquè tot el seu territori forma part actualment d'una sola província (la de Tarragona), de manera que no s'han de modificar límits. Tot i això, fonts de Governació asseguren que, malgrat que aquesta possibilitat seria la "ideal", en realitat no és imprescindible que la divisió en vegueries passi per Madrid, ja que es desplegaran competències pròpies exclusives.
----
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Avantprojecte llei de vegueries | 16-12-2009 - 08:31:56 GMT 1 #
Model insostenible, per Josep Serra Quintana, Girona :
A la notícia que amb les vegueries Catalunya passarà de 130 a 207 diputats, cal afegir-hi l´estol de funcionaris que hauran d´omplir les oficines dels veguers. Cal també recordar que a l´Estat espanyol sobren més de 150.000 funcionaris. Ni l´Administració ni els polítics combreguen amb els criteris d´eficiència econòmica quan es tracta d´ells mateixos, ans al contrari.
Aquest país acabarà amb un de sol que rema i deu que dirigeixen, organitzen i planifiquen cada palada. No calen crisis econòmiques per portar l´economia d´aquest país a una paràlisi, només cal seguir com anem i a viure, que són dos dies!!!
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Model insostenible | 18-12-2009 - 08:56:13 GMT 1 #