Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Xavier Dilme i Vert, Diputat al Parlament de Catalunya per Girona (CiU) -La nova llei electoral.-Un dels temes del nou any polític serà la llei electoral catalana. El tripartit té unes ganes boges de treure-se´l de sobre perquè no hi ha acord entre les formacions integrants del Govern. Per aquest motiu, Governació no ha presentat cap proposta de llei sinó que s´ha limitat a aportar un conjunt de propostes formulades per un grup d´experts. A partir d´aquí, l´èxit o fracàs es vol que depengui dels partits representats en el Parlament i si el fracàs es pot atribuir a CiU, millor encara. I parlo de fracàs directament perquè quan els tres partits que governen no es posen d´acord entre ells en un tema d´aquesta importància i la proposta més clara que es fa és que Tarragona, Lleida i Girona perdin pes polític en favor de Barcelona, sembla que aquest fracàs sigui anunciat. O buscat.
Cal recordar que l´article 56.2 de l´Estatut preveu que la nova llei electoral s´ha d´aprovar amb els vots favorables de 2/3 parts del Parlament, una norma de sentit comú perquè ha de ser una llei de consens que no pot anar canviant en funció de pírriques majories parlamentàries. Amb els números a la mà, no hi pot haver llei sense CiU i CiU no pot aprovar cap llei electoral que perjudiqui el territori. Ho sap tothom. Divendres passat ho recordava el portaveu adjunt de CiU al Parlament, Josep M. Pelegrí, en una visita a Girona. No es tracta només de mantenir els 17 diputats actuals sinó de garantir el pes proporcional que les comarques gironines tenen avui en el Parlament català. D´entrada, la proposta dels experts ens fa perdre tres diputats en favor de Barcelona, la qual cosa és totalment inacceptable, almenys per a CiU. De la resta de partits gironins no he escoltat gaires comentaris sobre aquest punt. Bé, ni sobre aquest punt, ni sobre cap altre. Si és per allò de «l´art de callar» que predica José Montilla, reconec que són uns autèntics «artistes».
També costa d´entendre que es plantegi una llei electoral sense que, paral·lelament, es parli de la nova llei d´organització territorial. Si, per exemple, la circumscripció ha de ser la vegueria, quantes vegueries tindrà Catalunya? No només no ho sabem sinó que mentre el PSC aposta per set, Esquerra va votar fa poques setmanes al Parlament a favor d´una vuitena, la del Penedès, que els socialistes rebutgen amb rotunditat. Si no tenim clar això, no sé com podem fer una llei electoral.
Però la proposta dels experts deixa a l´aire massa coses i és poc atrevida. Un dels punts en què, entenc, hauria d´haver anat més enllà és en el de la circumscripció electoral i, de retruc, la representativitat dels electes. No podem parlar de llistes obertes (els experts, de fet, no ho fan) si no reduïm primer la mida de les circumscripcions. Les eleccions al Senat ens demostren que, en circumscripcions molt grans i amb molts habitants, s´acaba votant el partit i no el candidat, per molt oberta que sigui la llista. La comarca ha de tornar a ser la circumscripció electoral catalana per excel·lència i cadascuna ha de tenir un diputat, que es votaria juntament amb una llista general de partit per vegueria (doble vot). Això farà que l´elector tingui molt més a prop l´electe, que aquest no es pugui dedicar a Barcelona a la vida contemplativa aixoplugat per l´aparell del partit i hagi de trepitjar el seu territori.
De totes maneres, cal dir que el sistema electoral actual per a les eleccions al Parlament tampoc és cap desastre. Per tant, el nou ha de suposar una millora clara i no un empitjorament del que tenim. És dels més proporcionals de l´Estat espanyol, molt més que el que farem servir el març per votar diputats i senadors, i molt més que d´altres d´autonòmics. I no va ser qüestionat mai per l´esquerra catalana, entre altres coses perquè formalment és una disposició de l´estatut del 79 que PSC i PSUC van pactar amb el govern de l´UCD. Recordem que els problemes comencen quan el PSC guanya en vots però no en escons. És una espina clavada dels socialistes que els fa apostar obertament per liquidar l´equilibri territorial amb la circumscripció única (sumar tots els vots de Catalunya i atorgar els escons). A nosaltres, aquí, no ens hi trobaran.