Mea culpa per Bracons
Daniel Terradellas PSC, exalcalde de les Preses, Garrotxa -Mea culpa per Bracons.-El senador Pere Macias es queixa amb certa raó que la calada de Bracons era una oportunitat per a celebrar-ho ateses les característiques de l'obra, pel que ha costat arribar-hi i pel que significa de superació de l'aillament de la Garrotxa amb Osona. Com un més dels qui hem lluitat per aconseguir-ho, m'hauria apuntat a una passejada pel túnel. Pero temps hi haurá de festejos, perqué encara queda molta feina a fer. També és cert que la historia d'aquesta carretera ha estat difícil i aspre per les oposicions inicials a la connexió de les dues comarques i pels efectes estructurals del país. Recordem que era un traqat inicial per a l'Eix Transversal, pero que finalment el president Pujol va desviar per les Guilleries. Després, una bifurcació del mateix Eix desde Vic a Olot, Figueres i La Jonquera, que també es va descartar per manca de consens polític. S'apostá per una vía convencional de connexió entre les dues capitals de comarca veines, amb un carril per banda, fet que ja s'ha demostrat insuficient i que es preveu corregir en algun tram encara pendent. Des de l'any 1990 s'han estat proposant i descartant itinerarís a la banda garrotxina. Per a suavitzar la decisió de començar el túnel, a proposta del llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques es van segregar del projecte les variants de les Preses i Olot. Ja vaig manifestar en aquell moment que aquesta decisió seria una lletra a anys vista que pagariem amb molts interessos. Lamentablement no em vaig equivocar. La política possibilista porta rémores que han de digerir pesadament els hereus en el carrec. Queden les variants de les Preses i d'Olot. Segurament eren les obres prioritáries, perqué amb túnel o sense el transit de les dues poblacions ho exigía. Crec que els dos alcaldes de l'época vam pecar de responsables posposant les variants a la traça de la futura carretera de Bracons per a no malmetre el territori i optimitzar els recursos públics. Reconec l'error i ara no el repetiria. No sé qué faria l'exalcalde d'Olot i exconseller d'Obres Publiques, peró vistos els antecedents, els resultats actuals i les perspectives del futur, crec que ens vam equivocar posposant i segregant les varíants del projecte Vic-Olot. Per tant, després de tant de temps, indefinicions i errors, prefereixo esperar les celebracions a qué es resolgui el que encara hi ha pendent. Ara em seria fácil per cronología de tants consellers de CiU que en feien festes davant la premsa pero que arraconaven el projecte; o de responsables politics Anem pel que ens queda per fer: per raons que tothom entendrá, em reprimeixo de valorar la nova orientació que se li ha volgut donar recentment a la variant de les Preses, i les conseqüéncies que tindrá per a la qualitat de vida dels que portem anys i panys suportant un tránsit perillós i molest, que no sabem encara quan ens podrem treure del cim. Celebro que Olot hagí desencallat la seva, i convé que faci la funció plenament. Modestament, suggereixo que tingui els quatre carrils que li corresponen pel tránsit que haurá de suportar i que s'estudii una nova entrada a la ciutat, porqué si només es mantenen les dues actuals, pel Bosc de Tosca i pel camp de futbol oloti, difícilment s'aconseguirá la fluidesa urbana que la ciutat es mereix. Referent a la limitació temporal dels vehícles pesants per Bracons, esperem que sigui per un període de temps curt, que pot ser-ho si deixem de marejar la perdiu i ens fem cómplices uns i altres per a resoldre un escull que técnicament és possible si políticament corregim errors del passat. Bracons no pot ser una gran obra tan dolorosament gestada. Entre tots. o entre molts, podem fer que tingui un final feliç, proper i satisfactori per al país. Per aixó, lluny de compartir la tristesa perla manca de xerinol.la a la calada i de fer-ne crítica política, crec que és més eficient assumir els errors propis i treballar pel que ens queda per fer i poder celebrar junts, els qui hem lluitat i els que en gaudiran, un final proper i prosper. I tant de bo, a l´acte, hi participin Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla. Pere Macias i jo, encara que no ens hi convidessin, hi serem per un cap. Voldria que fos un bon desig per a l'Any Nou! 
del mateix partit argumentant blanc en una taula i negre en una altra. Amb aquests antecedents, voler burxar políticament amb Bracons és un error per a la infraestructura i es torna en contra de qui la bandeja. A més, encara que sigui hora de fer mérits pels qui volen ser candidats a les properes eleccions, vist el passat dels cárrecs, no veig compensació en voler atorgar medalles a Felip Puig, que ni se les mereix perqué va prendre la decisió quan ja sortia del despatx, ni per ser un estímul d'alegria política.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Suprimen, eso sí, las donaciones anónimas, y limitan a 100.000 € las identificadas, salvo que sean en forma de condonaciones, porque, en ese caso, no hay techo. Por cierto, que el pasado miércoles, se jactaba José Montilla en el Foro de la Nueva Economía de aumentar en un 32% el presupuesto de la Generalitat para vivienda en 2008. Muy loable respuesta al avance del Euribor. Pero hace ya tres años que
El presidente del Tribunal de Cuentas, Ubaldo Nieto, esquivó como pudo el mes pasado en el Senado la pregunta de si eso es un acuerdo normal de mercado. Tampoco quiso opinar sobre los apaños de la nueva Ley de Financiación.
El PP, que recibe 7.000 euros de donación anónima al día -CiU casi otro tanto-, tampoco es quien para tirar la primera piedra. Cada uno se busca la vida, porque los 200 millones € de subvención que todos los partidos se reparten cada año oficialmente no son suficientes. Sólo el PSOE y PP ingresan cada uno 60 millones €, pero eso no les da y Unió, que preside Duran Lleida, ha tenido que pedir árnica a La Caixa, por dos millones € impagados.
No han vuelto a trascender filesas, pero hay que poner orden definitivo y transparente para que quienes deben dar ejemplo cívico no tengan que exprimir la Memoria Histórica o recurrir a triquiñuelas o a privilegios.
Al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) le trae al pairo cualquier subida de tipos de interés, porque su acuerdo con La Caixa consistió en el pe | 11-01-2008 - 12:28:46 GMT 1 #
Les Preses espera que el Pla d´obres li permeti equipar un centre de serveis per a la gent gran
DdeG, Les Preses.
Un centre de recursos per a la gent gran (560.988,83 euros); una nova llar d'infants municipal (796.748,73 ?) i el sanejament, la reposició dels serveis i la pavimentacó de l'avinguda Zona Esportiva de Bosc de Tosca (642.705,88 ? ) són els projectes més importants que l'Ajuntament de les Preses, a la comarca de la Garrotxa, ha presentat al Pla únic d'obres i serveis de Catalunya. Les set obres que l'Ajuntament hi ha presentat, en total, representen una inversió de 3,6 milions d'euros
Completen la llista l'habilitació del local social de Bosc de Tosca (642.705,88 ? ), la construcció d'una sala poliesportiva (453.226,50 ?) i d'un magatzem (338.701,98 ?) i, finalment, l'habilitació de part de la casa consistorial com a arxiu i oficines (460.991,34 ?).
Centre de recursos
Quant al centre de recursos per a la gent gran, s'emplaçarà a la futura urbanització del sector de l'Estació. Oferirà els serveis d'assistència i acolliment diürn i constarà d'una sala polivalent, una sala de tallers, vestidors amb dutxes i banys, una cuina, una bugaderia, una sala de cures, una sala d'espera magatzem i un despatx.
Pla d´obres | 29-01-2008 - 07:29:41 GMT 1 #
DANIEL TERRADELLAS* Alguns diran que les campanyes electorals ja no són el que eren. Crec que afortunadament, en bona part, és veritat. La fam de democràcia que es patia en aquest país després de quaranta anys de règim imposat, per alguns, tantes eleccions ja els han deixat tips. Els qui mai van pair que els ciutadans participessin de la tria de governants, aprofiten qualsevol excusa per desacreditar el sistema, incitant a quedar-se a casa mentre ells faran mans i mànigues per intentar fer recular les llibertats i els avenços socials que hem aconseguit.
Les campanyes electorals són un mitjà concentrat i estrident per sensibilitzar els electors. Alguns, ja convençuts, per reafirmar-los amb la seva opció i que es mobilitzin capil·larment. D'al?tres, per advertir-los de les conseqüències electorals. Atès que avui tot s'ha de comunicar amb formats curts i eficients i que la política periòdica se segueix minoritàriament, no ens estranya que els missatges es proclamin, es divulguin i arribin al ciutadà en forma impactant i senzilla. Qui es llegeix un totxo de Programa Electoral? Nomes els adversaris per, si poden, fer llenya d'alguna de les propostes. Aquest és un dèficit que ens cal corregir! La lletra menuda, les propostes concretes que remarquen diferències entre els partits, no haurien de ser considerades com a rebaixes d'ofertes electorals sinó com a compromisos escrits que fan decidir preferències polítiques. Alguns països més madurats en matèria democràtica, en són molt curosos de les promeses i vetllen pel seu compliment, consolidant o eliminant partits.
La política, a diferencia de l'honrosa funció de la prèdica, necessita tenir alts idearis però tocar de peus a terra i posar en pràctica cada decisió pel compromís adquirit amb els ciutadans. I a hores d'ara ja s'entén que no tot el que es promet po?drà ser possible i que la governa?bi?li?tat obliga a aliances que ?tenyeixen el programa electoral. Però hi ha objectius en els programes que són basics i marquen ideari. La dreta promet reducció d'impostos per dinamitzar l'economia i el consum, sense advertir que qui s'estalvia de pagar, és qui mes diners té i que menys recursos a l'Estat significa menys inversions i disminució dels serveis públics bàsics: sanitat, educació o pensions. En l'àmbit de les llibertats, també la diferencia és clara i ens ho recorden les manifestacions tradicionalistes dels últims mesos amb pronúncies moralistes dels qui no fan cas a la recomanació evangèlica de deixar per al Cèsar el que és de la terra i evitar que aquell es fiqui amb el diví.
Per als catalans, tampoc és creïble que sigui tothom igual mes enllà de l' Ebre i ho hem sofert fins i tot amb el cava. I alguns encara recordem que una campanya concretada a parar els peus al dimoni del PP es va acabar amb un sucós àpat al Majestic que hem pagat car durant anys. Complementant la ideologia i la confiança dels candidats, és saludable contrastar compromisos de propostes concretes que són mesurables, al costat dels qui segueixen fent proclames solemnes en nom d'Espanya o Catalunya, menystenint que la seva gent opina cadascú com a ciutadans.
Davant el 9 de Març, caldrà decidir si anem pel bon camí o ho fera millor l'alternativa. Ara és hora de fer pedagogia ideària però també de compromisos concrets per una banda i d'escoltar, de llegir propostes i mesurar confiances, pels electors. Tampoc és demanar massa...
*Exparlamentari i exalcalde de les Preses (PSC)
Propostes i rebaixes electorals | 08-02-2008 - 08:18:23 GMT 1 #
Olot al setembre tindrà un pla per reduir l'impacte en el trànsit que provocarà l'obertura de Bracons: L'Ajuntament va presentar ahir el pacte per a la mobilitat davant d'unes 40 persones. L'Ajuntament d'Olot vol tenir a punt abans del mes de setembre un pla per reduir l'impacte que tindrà en el trànsit l'obertura del túnel de Bracons, mentre no es faci la variant. Segons va explicar el regidor de Medi Ambient, Antoni Bach, es posarà èmfasi al vial Sant Jordi ja que previsiblement serà la via més afectada i s'estudiaran mesures com la limitació del trànsit de vehicles pesants. El pla està previst en el pacte de la mobilitat, que el consistori va presentar ahir davant d'unes 40 persones.
El pacte per a la mobilitat d'Olot és una revisió del que ja es va aprovar el 2003 i, després de cinc anys, s'ha actualitzat per «adaptar-se a la realitat actual de la ciutat», tenint en compte les noves infraestructures. El punt més destacat és la previsió per fer un pla que estudiï diferents mesures per evitar que l'entrada en funcionament del túnel de Bracons afecti massa el trànsit als carrers olotins, amb les consegüents molèsties per als veïns, mentre no es facin les variants previstes. Es calcula que el túnel pot estar a punt a principis del 2009 i que encara s'estaran dos anys més a fer les variants.
La redacció d'aquest pacte s'ha fet a través d'un procés participatiu que ha servit per fer una valoració dels objectius que s'han acomplert en els cinc anys que ha estat en funcionament l'anterior pacte.
Segons va explicar el regidor de Medi Ambient, Antoni Bach, es mantenen algunes accions que encara no s'han portat a terme, com ara la construcció de les diferents variants previstes o la reordenació de l'accés sud a Olot, a través de la carretera de Santa Coloma. També hi ha un altre grup d'accions que també continuen en el pacte ja que són actuacions que no es poden fer a curt termini. És el cas de la jerarquització viària, la disposició d'espais adequats i suficients perquè puguin aparcar-hi amb el seu vehicle persones amb mobilitat reduïda i la integració dels contenidors de recollida de residus en el disseny de l'espai públic.
A banda d'això, el pla també preveu les noves infraestructures, com ara l'A-26 fins a Besalú, la nova estació d'autobusos que ha d'entrar en servei a final de maig i l'aparcament del Firalet.
El pla, que consta de 26 accions, va ser presentat ahir amb la presència de l'alcalde, Lluís Sacrest, i altres regidors del govern i l'oposició, així com el director dels serveis territorials del Departament d'Interior a Girona, Marc Vidal. També hi van assistir representants de les associacions i organismes que han participat en la redacció del pla. Està previst que s'aprovi en el pròxim ple del mes de maig.
Impacte en el trànsit | 27-04-2008 - 08:25:56 GMT 1 #
Cumbre de la FAO: ¿Mea culpa?, por Mónica Vargas Collazos: Sorprende la incoherencia de la tónica “mea culpa” vigente en la reciente Cumbre de la FAO. El Presidente Zapatero promete 500 millones de euros en ayuda a la cooperación para programas de seguridad alimentaria, el Banco Mundial anuncia que aportará cerca de 760 millones de euros con el mismo objetivo, y el documento final de la Cumbre concluye con la tibia necesidad de “estudiar más profundamente” “el impacto de los agrocombustibles. A su vez, el Director de la OMC, Pascal Lamy, insiste en que el libre comercio puede fortalecer la capacidad productiva de los países empobrecidos. Hay incoherencia porque estas medidas y promesas no cuestionan al modelo agrícola industrial basado en la producción intensiva y en la mercantilización de un derecho básico: la alimentación. Y es curiosamente en este modelo donde se ubican las raíces tanto de la crisis alimentaria como de la crisis ecológica global.
¿Por qué este modelo es responsable del aumento de los precios de los alimentos y del consecuente incremento del hambre? [1] Porque es precisamente la liberalización de los productos agrícolas la que ha permitido dos fenómenos que son en gran parte responsables de la crisis alimentaria: la creciente especulación en el mercado de futuros de los alimentos básicos y la concentración corporativa en este sector. De acuerdo con la firma consultora AgResourse Co., en los Estados Unidos, el mayor exportador mundial de trigo, maíz y soja, el valor las compras de estos granos en el mercado de futuros ha representado cerca de la mitad del valor de la cosecha total [2] . Por otra parte, se estima que la cantidad de dinero especulativo en el mercado de futuros de commodities aumentó de 3.172 millones de euros en el año 2000 a 111.000 millones de euros en 2007 [3] .
Las políticas de libre comercio impuestas por actores como la OMC en el sector agrícola, al desmantelar los aranceles y protecciones que tenían los países empobrecidos también son responsables de la concentración empresarial en toda la cadena productiva. De hecho, tal como lo plantea Ian Angus [4] , “la industria alimentaria global no está organizada para alimentar a los hambrientos, está organizada a fin de generar beneficios para el agronegocio corporativo”. Y funciona: este año, el crecimiento del volumen de negocios y de las ganancias anunciado por las principales compañías que operan en la agroindustria es extraordinario. Los beneficios netos de la estadounidense Cargill en abril aumentaron de 86% frente a las cifras del año anterior, sumando 653 millones de euros [5] . Las ventas de Bunge crecieron de 70% y las de ADM 64%. ¿Cuál es el grado de incidencia de estas empresas a las cuales la crisis alimentaria no parece afectar? Determinan lo que será producido, cómo será producido, definen precios y seleccionan quién producirá los alimentos. Así por ejemplo, Cargill, ADM, ConAgra, Bunge y Dreyfus dominan más del 80% del comercio mundial de cereales, mientras que Monsanto es la principal empresa de semillas comerciales y la quinta en el sector de los agrotóxicos. En el caso específico de la soja, Bunge, ADM y Cargill controlan 75% del mercado mundial y 80% de la industria procesadora en la Unión Europea [6] .
¿Por qué el modelo agrícola industrial es también causante del calentamiento global? Porque la agricultura industrial y la deforestación que la acompaña son responsables respectivamente del 13.5% y del 18.2% de las emisiones de los gases de efecto invernadero [7] . Además, en todas las fases de la producción intervienen los combustibles fósiles. En el área de los agrocombustibles nos situamos aquí ante una paradoja: se los promueve en el sector del transporte (que es responsable de 13.5% de las emisiones) como una alternativa al petróleo. No obstante, su producción, al ser a gran escala y pretender responder a las inmensas necesidades de consumo energético en los países del Norte esencialmente, implica fortalecer el modelo agrícola industrial. Por tanto, se encuentran muy lejos de ser una solución en términos ambientales.
Al no tomar medidas inmediatas frente a estos factores que son responsables de las crisis sociales y ambientales que sacuden al planeta, la Cumbre falló. Pero su fracaso más contundente se debe a que ha excluido totalmente a los principales afectados.
Agrupadas en un evento paralelo, organizaciones de campesinos y pequeños productores (es decir 80% de la población que sufre de hambre) denunciaron el poder de la agroindustria y de la liberalización de la agricultura. Su respuesta es diametralmente opuesta a la de la Cumbre: no piden “seguridad” sino soberanía alimentaria; se oponen a los agrocombustibles a gran escala y piden que los gobiernos se concentren en la producción sostenible de alimentos en pequeña escala [8] . Apuntan la complejidad de la agresión neoliberal de la que son objeto y que rebasa los vacíos discursos de la Cumbre. El modelo agrícola industrial implica la apropiación y el saqueo de la tierra, un recurso estratégico. Y para ello, se aplica una descampesinización feroz [9] , particularmente en los países empobrecidos. Esta expulsión de los campesinos, indígenas y afrodescendientes se ha potenciado aún más con el auge de los agrocombustibles. Pero ellos ya no hablan de “expulsión”, hablan de desterritorialización. Porque lo que pierden, ante la presión de los agronegocios por extender monocultivos de palma aceitera, soja, jatrofa, maíz o caña de azúcar en millones de hectáreas, es su territorio , es decir su cultura, su vida y por tanto, su dignidad. Es ante esta corrosión de sus ancestrales sistemas agrícolas, alimentarios, políticos y culturales que reivindican la soberanía alimentaria. Pero esta voz ha sido excluida de la Cumbre y el “mea culpa” sigue siendo un discurso hueco.
--------------------------------------------------------------------------------
[1] Para una exhaustiva explicación de este fenómeno véase: García, F., Rivera-Ferre, M. y Ortega M. 2008. “Precios en aumento. Cuando los árboles no dejan ver el bosque”, Barcelona, (www.attacmadrid.org/d/9/080511133844_php/F1.pdf)
[2] Wilson, J. 2008. “Wall Street Grain Hoarding Brings Farmers, Consumers Near Ruin”, Bloomberg , 28 de abril
[3] GRAIN. 2008. “El negocio de matar el hambre”, Abril (http://www.grain.org/articles/?id=40).
[4] Angus, I. 2008. “Capitalismo, agronegocio, y la alternativa de la soberanía alimentaria:
La crisis alimentaria”, Rebelión, 18 de mayo (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=67568)
[5] Cargill. 2008. “Cargill reports third-quarter fiscal 2008 earnings”, Comunicado del 14 de abril (http://www.cargill.com/news/news_releases/080414_earnings.htm).
[6] García, F., Rivera-Ferre, M. y Ortega M. 2008., op.cit; y Ribeiro, S. 2008. “El hambre de los agronegocios”, La Jornada , 18 de mayo
[7] World Resourses Institute. 2008. “World Greenhouse Gas Emissions Flow Chart”, Abril (http://www.wri.org/chart/world-greenhouse-gas-emissions-flow-chart)
[8] Véase: “Políticas vacías para platos vacíos”, (www.viacampesina.org)
[9] Véase los casos de Colombia, Paraguay, Brasil, Malasia e Indonesia por ejemplo en Redes-AT y GRAIN. 2007b. “La fiebre por los biocombustibles y sus impactos negativos”. Revista Biodiversidad: sustento y culturas , (52): 16-20; y Biofuelwatch, Carbon Trade Watch/TNI, Corporate Observatory. 2007. Agrofuels. Towards a reality check in nine key areas . Amsterdam.
¿Mea culpa? | 10-06-2008 - 08:56:11 GMT 1 #