Mea culpa per Bracons
Daniel Terradellas PSC, exalcalde de les Preses, Garrotxa -Mea culpa per Bracons.-El senador Pere Macias es queixa amb certa raó que la calada de Bracons era una oportunitat per a celebrar-ho ateses les característiques de l'obra, pel que ha costat arribar-hi i pel que significa de superació de l'aillament de la Garrotxa amb Osona. Com un més dels qui hem lluitat per aconseguir-ho, m'hauria apuntat a una passejada pel túnel. Pero temps hi haurá de festejos, perqué encara queda molta feina a fer. També és cert que la historia d'aquesta carretera ha estat difícil i aspre per les oposicions inicials a la connexió de les dues comarques i pels efectes estructurals del país. Recordem que era un traqat inicial per a l'Eix Transversal, pero que finalment el president Pujol va desviar per les Guilleries. Després, una bifurcació del mateix Eix desde Vic a Olot, Figueres i La Jonquera, que també es va descartar per manca de consens polític. S'apostá per una vía convencional de connexió entre les dues capitals de comarca veines, amb un carril per banda, fet que ja s'ha demostrat insuficient i que es preveu corregir en algun tram encara pendent. Des de l'any 1990 s'han estat proposant i descartant itinerarís a la banda garrotxina. Per a suavitzar la decisió de començar el túnel, a proposta del llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques es van segregar del projecte les variants de les Preses i Olot. Ja vaig manifestar en aquell moment que aquesta decisió seria una lletra a anys vista que pagariem amb molts interessos. Lamentablement no em vaig equivocar. La política possibilista porta rémores que han de digerir pesadament els hereus en el carrec. Queden les variants de les Preses i d'Olot. Segurament eren les obres prioritáries, perqué amb túnel o sense el transit de les dues poblacions ho exigía. Crec que els dos alcaldes de l'época vam pecar de responsables posposant les variants a la traça de la futura carretera de Bracons per a no malmetre el territori i optimitzar els recursos públics. Reconec l'error i ara no el repetiria. No sé qué faria l'exalcalde d'Olot i exconseller d'Obres Publiques, peró vistos els antecedents, els resultats actuals i les perspectives del futur, crec que ens vam equivocar posposant i segregant les varíants del projecte Vic-Olot. Per tant, després de tant de temps, indefinicions i errors, prefereixo esperar les celebracions a qué es resolgui el que encara hi ha pendent. Ara em seria fácil per cronología de tants consellers de CiU que en feien festes davant la premsa pero que arraconaven el projecte; o de responsables politics Anem pel que ens queda per fer: per raons que tothom entendrá, em reprimeixo de valorar la nova orientació que se li ha volgut donar recentment a la variant de les Preses, i les conseqüéncies que tindrá per a la qualitat de vida dels que portem anys i panys suportant un tránsit perillós i molest, que no sabem encara quan ens podrem treure del cim. Celebro que Olot hagí desencallat la seva, i convé que faci la funció plenament. Modestament, suggereixo que tingui els quatre carrils que li corresponen pel tránsit que haurá de suportar i que s'estudii una nova entrada a la ciutat, porqué si només es mantenen les dues actuals, pel Bosc de Tosca i pel camp de futbol oloti, difícilment s'aconseguirá la fluidesa urbana que la ciutat es mereix. Referent a la limitació temporal dels vehícles pesants per Bracons, esperem que sigui per un període de temps curt, que pot ser-ho si deixem de marejar la perdiu i ens fem cómplices uns i altres per a resoldre un escull que técnicament és possible si políticament corregim errors del passat. Bracons no pot ser una gran obra tan dolorosament gestada. Entre tots. o entre molts, podem fer que tingui un final feliç, proper i satisfactori per al país. Per aixó, lluny de compartir la tristesa perla manca de xerinol.la a la calada i de fer-ne crítica política, crec que és més eficient assumir els errors propis i treballar pel que ens queda per fer i poder celebrar junts, els qui hem lluitat i els que en gaudiran, un final proper i prosper. I tant de bo, a l´acte, hi participin Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla. Pere Macias i jo, encara que no ens hi convidessin, hi serem per un cap. Voldria que fos un bon desig per a l'Any Nou! 
del mateix partit argumentant blanc en una taula i negre en una altra. Amb aquests antecedents, voler burxar políticament amb Bracons és un error per a la infraestructura i es torna en contra de qui la bandeja. A més, encara que sigui hora de fer mérits pels qui volen ser candidats a les properes eleccions, vist el passat dels cárrecs, no veig compensació en voler atorgar medalles a Felip Puig, que ni se les mereix perqué va prendre la decisió quan ja sortia del despatx, ni per ser un estímul d'alegria política.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Suprimen, eso sí, las donaciones anónimas, y limitan a 100.000 € las identificadas, salvo que sean en forma de condonaciones, porque, en ese caso, no hay techo. Por cierto, que el pasado miércoles, se jactaba José Montilla en el Foro de la Nueva Economía de aumentar en un 32% el presupuesto de la Generalitat para vivienda en 2008. Muy loable respuesta al avance del Euribor. Pero hace ya tres años que
El presidente del Tribunal de Cuentas, Ubaldo Nieto, esquivó como pudo el mes pasado en el Senado la pregunta de si eso es un acuerdo normal de mercado. Tampoco quiso opinar sobre los apaños de la nueva Ley de Financiación.
El PP, que recibe 7.000 euros de donación anónima al día -CiU casi otro tanto-, tampoco es quien para tirar la primera piedra. Cada uno se busca la vida, porque los 200 millones € de subvención que todos los partidos se reparten cada año oficialmente no son suficientes. Sólo el PSOE y PP ingresan cada uno 60 millones €, pero eso no les da y Unió, que preside Duran Lleida, ha tenido que pedir árnica a La Caixa, por dos millones € impagados.
No han vuelto a trascender filesas, pero hay que poner orden definitivo y transparente para que quienes deben dar ejemplo cívico no tengan que exprimir la Memoria Histórica o recurrir a triquiñuelas o a privilegios.
Al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) le trae al pairo cualquier subida de tipos de interés, porque su acuerdo con La Caixa consistió en el pe | 11-01-2008 - 12:28:46 GMT 1 #
Les Preses espera que el Pla d´obres li permeti equipar un centre de serveis per a la gent gran
DdeG, Les Preses.
Un centre de recursos per a la gent gran (560.988,83 euros); una nova llar d'infants municipal (796.748,73 ?) i el sanejament, la reposició dels serveis i la pavimentacó de l'avinguda Zona Esportiva de Bosc de Tosca (642.705,88 ? ) són els projectes més importants que l'Ajuntament de les Preses, a la comarca de la Garrotxa, ha presentat al Pla únic d'obres i serveis de Catalunya. Les set obres que l'Ajuntament hi ha presentat, en total, representen una inversió de 3,6 milions d'euros
Completen la llista l'habilitació del local social de Bosc de Tosca (642.705,88 ? ), la construcció d'una sala poliesportiva (453.226,50 ?) i d'un magatzem (338.701,98 ?) i, finalment, l'habilitació de part de la casa consistorial com a arxiu i oficines (460.991,34 ?).
Centre de recursos
Quant al centre de recursos per a la gent gran, s'emplaçarà a la futura urbanització del sector de l'Estació. Oferirà els serveis d'assistència i acolliment diürn i constarà d'una sala polivalent, una sala de tallers, vestidors amb dutxes i banys, una cuina, una bugaderia, una sala de cures, una sala d'espera magatzem i un despatx.
Pla d´obres | 29-01-2008 - 07:29:41 GMT 1 #
DANIEL TERRADELLAS* Alguns diran que les campanyes electorals ja no són el que eren. Crec que afortunadament, en bona part, és veritat. La fam de democràcia que es patia en aquest país després de quaranta anys de règim imposat, per alguns, tantes eleccions ja els han deixat tips. Els qui mai van pair que els ciutadans participessin de la tria de governants, aprofiten qualsevol excusa per desacreditar el sistema, incitant a quedar-se a casa mentre ells faran mans i mànigues per intentar fer recular les llibertats i els avenços socials que hem aconseguit.
Les campanyes electorals són un mitjà concentrat i estrident per sensibilitzar els electors. Alguns, ja convençuts, per reafirmar-los amb la seva opció i que es mobilitzin capil·larment. D'al?tres, per advertir-los de les conseqüències electorals. Atès que avui tot s'ha de comunicar amb formats curts i eficients i que la política periòdica se segueix minoritàriament, no ens estranya que els missatges es proclamin, es divulguin i arribin al ciutadà en forma impactant i senzilla. Qui es llegeix un totxo de Programa Electoral? Nomes els adversaris per, si poden, fer llenya d'alguna de les propostes. Aquest és un dèficit que ens cal corregir! La lletra menuda, les propostes concretes que remarquen diferències entre els partits, no haurien de ser considerades com a rebaixes d'ofertes electorals sinó com a compromisos escrits que fan decidir preferències polítiques. Alguns països més madurats en matèria democràtica, en són molt curosos de les promeses i vetllen pel seu compliment, consolidant o eliminant partits.
La política, a diferencia de l'honrosa funció de la prèdica, necessita tenir alts idearis però tocar de peus a terra i posar en pràctica cada decisió pel compromís adquirit amb els ciutadans. I a hores d'ara ja s'entén que no tot el que es promet po?drà ser possible i que la governa?bi?li?tat obliga a aliances que ?tenyeixen el programa electoral. Però hi ha objectius en els programes que són basics i marquen ideari. La dreta promet reducció d'impostos per dinamitzar l'economia i el consum, sense advertir que qui s'estalvia de pagar, és qui mes diners té i que menys recursos a l'Estat significa menys inversions i disminució dels serveis públics bàsics: sanitat, educació o pensions. En l'àmbit de les llibertats, també la diferencia és clara i ens ho recorden les manifestacions tradicionalistes dels últims mesos amb pronúncies moralistes dels qui no fan cas a la recomanació evangèlica de deixar per al Cèsar el que és de la terra i evitar que aquell es fiqui amb el diví.
Per als catalans, tampoc és creïble que sigui tothom igual mes enllà de l' Ebre i ho hem sofert fins i tot amb el cava. I alguns encara recordem que una campanya concretada a parar els peus al dimoni del PP es va acabar amb un sucós àpat al Majestic que hem pagat car durant anys. Complementant la ideologia i la confiança dels candidats, és saludable contrastar compromisos de propostes concretes que són mesurables, al costat dels qui segueixen fent proclames solemnes en nom d'Espanya o Catalunya, menystenint que la seva gent opina cadascú com a ciutadans.
Davant el 9 de Març, caldrà decidir si anem pel bon camí o ho fera millor l'alternativa. Ara és hora de fer pedagogia ideària però també de compromisos concrets per una banda i d'escoltar, de llegir propostes i mesurar confiances, pels electors. Tampoc és demanar massa...
*Exparlamentari i exalcalde de les Preses (PSC)
Propostes i rebaixes electorals | 08-02-2008 - 08:18:23 GMT 1 #
Olot al setembre tindrà un pla per reduir l'impacte en el trànsit que provocarà l'obertura de Bracons: L'Ajuntament va presentar ahir el pacte per a la mobilitat davant d'unes 40 persones. L'Ajuntament d'Olot vol tenir a punt abans del mes de setembre un pla per reduir l'impacte que tindrà en el trànsit l'obertura del túnel de Bracons, mentre no es faci la variant. Segons va explicar el regidor de Medi Ambient, Antoni Bach, es posarà èmfasi al vial Sant Jordi ja que previsiblement serà la via més afectada i s'estudiaran mesures com la limitació del trànsit de vehicles pesants. El pla està previst en el pacte de la mobilitat, que el consistori va presentar ahir davant d'unes 40 persones.
El pacte per a la mobilitat d'Olot és una revisió del que ja es va aprovar el 2003 i, després de cinc anys, s'ha actualitzat per «adaptar-se a la realitat actual de la ciutat», tenint en compte les noves infraestructures. El punt més destacat és la previsió per fer un pla que estudiï diferents mesures per evitar que l'entrada en funcionament del túnel de Bracons afecti massa el trànsit als carrers olotins, amb les consegüents molèsties per als veïns, mentre no es facin les variants previstes. Es calcula que el túnel pot estar a punt a principis del 2009 i que encara s'estaran dos anys més a fer les variants.
La redacció d'aquest pacte s'ha fet a través d'un procés participatiu que ha servit per fer una valoració dels objectius que s'han acomplert en els cinc anys que ha estat en funcionament l'anterior pacte.
Segons va explicar el regidor de Medi Ambient, Antoni Bach, es mantenen algunes accions que encara no s'han portat a terme, com ara la construcció de les diferents variants previstes o la reordenació de l'accés sud a Olot, a través de la carretera de Santa Coloma. També hi ha un altre grup d'accions que també continuen en el pacte ja que són actuacions que no es poden fer a curt termini. És el cas de la jerarquització viària, la disposició d'espais adequats i suficients perquè puguin aparcar-hi amb el seu vehicle persones amb mobilitat reduïda i la integració dels contenidors de recollida de residus en el disseny de l'espai públic.
A banda d'això, el pla també preveu les noves infraestructures, com ara l'A-26 fins a Besalú, la nova estació d'autobusos que ha d'entrar en servei a final de maig i l'aparcament del Firalet.
El pla, que consta de 26 accions, va ser presentat ahir amb la presència de l'alcalde, Lluís Sacrest, i altres regidors del govern i l'oposició, així com el director dels serveis territorials del Departament d'Interior a Girona, Marc Vidal. També hi van assistir representants de les associacions i organismes que han participat en la redacció del pla. Està previst que s'aprovi en el pròxim ple del mes de maig.
Impacte en el trànsit | 27-04-2008 - 08:25:56 GMT 1 #
Cumbre de la FAO: ¿Mea culpa?, por Mónica Vargas Collazos: Sorprende la incoherencia de la tónica “mea culpa” vigente en la reciente Cumbre de la FAO. El Presidente Zapatero promete 500 millones de euros en ayuda a la cooperación para programas de seguridad alimentaria, el Banco Mundial anuncia que aportará cerca de 760 millones de euros con el mismo objetivo, y el documento final de la Cumbre concluye con la tibia necesidad de “estudiar más profundamente” “el impacto de los agrocombustibles. A su vez, el Director de la OMC, Pascal Lamy, insiste en que el libre comercio puede fortalecer la capacidad productiva de los países empobrecidos. Hay incoherencia porque estas medidas y promesas no cuestionan al modelo agrícola industrial basado en la producción intensiva y en la mercantilización de un derecho básico: la alimentación. Y es curiosamente en este modelo donde se ubican las raíces tanto de la crisis alimentaria como de la crisis ecológica global.
¿Por qué este modelo es responsable del aumento de los precios de los alimentos y del consecuente incremento del hambre? [1] Porque es precisamente la liberalización de los productos agrícolas la que ha permitido dos fenómenos que son en gran parte responsables de la crisis alimentaria: la creciente especulación en el mercado de futuros de los alimentos básicos y la concentración corporativa en este sector. De acuerdo con la firma consultora AgResourse Co., en los Estados Unidos, el mayor exportador mundial de trigo, maíz y soja, el valor las compras de estos granos en el mercado de futuros ha representado cerca de la mitad del valor de la cosecha total [2] . Por otra parte, se estima que la cantidad de dinero especulativo en el mercado de futuros de commodities aumentó de 3.172 millones de euros en el año 2000 a 111.000 millones de euros en 2007 [3] .
Las políticas de libre comercio impuestas por actores como la OMC en el sector agrícola, al desmantelar los aranceles y protecciones que tenían los países empobrecidos también son responsables de la concentración empresarial en toda la cadena productiva. De hecho, tal como lo plantea Ian Angus [4] , “la industria alimentaria global no está organizada para alimentar a los hambrientos, está organizada a fin de generar beneficios para el agronegocio corporativo”. Y funciona: este año, el crecimiento del volumen de negocios y de las ganancias anunciado por las principales compañías que operan en la agroindustria es extraordinario. Los beneficios netos de la estadounidense Cargill en abril aumentaron de 86% frente a las cifras del año anterior, sumando 653 millones de euros [5] . Las ventas de Bunge crecieron de 70% y las de ADM 64%. ¿Cuál es el grado de incidencia de estas empresas a las cuales la crisis alimentaria no parece afectar? Determinan lo que será producido, cómo será producido, definen precios y seleccionan quién producirá los alimentos. Así por ejemplo, Cargill, ADM, ConAgra, Bunge y Dreyfus dominan más del 80% del comercio mundial de cereales, mientras que Monsanto es la principal empresa de semillas comerciales y la quinta en el sector de los agrotóxicos. En el caso específico de la soja, Bunge, ADM y Cargill controlan 75% del mercado mundial y 80% de la industria procesadora en la Unión Europea [6] .
¿Por qué el modelo agrícola industrial es también causante del calentamiento global? Porque la agricultura industrial y la deforestación que la acompaña son responsables respectivamente del 13.5% y del 18.2% de las emisiones de los gases de efecto invernadero [7] . Además, en todas las fases de la producción intervienen los combustibles fósiles. En el área de los agrocombustibles nos situamos aquí ante una paradoja: se los promueve en el sector del transporte (que es responsable de 13.5% de las emisiones) como una alternativa al petróleo. No obstante, su producción, al ser a gran escala y pretender responder a las inmensas necesidades de consumo energético en los países del Norte esencialmente, implica fortalecer el modelo agrícola industrial. Por tanto, se encuentran muy lejos de ser una solución en términos ambientales.
Al no tomar medidas inmediatas frente a estos factores que son responsables de las crisis sociales y ambientales que sacuden al planeta, la Cumbre falló. Pero su fracaso más contundente se debe a que ha excluido totalmente a los principales afectados.
Agrupadas en un evento paralelo, organizaciones de campesinos y pequeños productores (es decir 80% de la población que sufre de hambre) denunciaron el poder de la agroindustria y de la liberalización de la agricultura. Su respuesta es diametralmente opuesta a la de la Cumbre: no piden “seguridad” sino soberanía alimentaria; se oponen a los agrocombustibles a gran escala y piden que los gobiernos se concentren en la producción sostenible de alimentos en pequeña escala [8] . Apuntan la complejidad de la agresión neoliberal de la que son objeto y que rebasa los vacíos discursos de la Cumbre. El modelo agrícola industrial implica la apropiación y el saqueo de la tierra, un recurso estratégico. Y para ello, se aplica una descampesinización feroz [9] , particularmente en los países empobrecidos. Esta expulsión de los campesinos, indígenas y afrodescendientes se ha potenciado aún más con el auge de los agrocombustibles. Pero ellos ya no hablan de “expulsión”, hablan de desterritorialización. Porque lo que pierden, ante la presión de los agronegocios por extender monocultivos de palma aceitera, soja, jatrofa, maíz o caña de azúcar en millones de hectáreas, es su territorio , es decir su cultura, su vida y por tanto, su dignidad. Es ante esta corrosión de sus ancestrales sistemas agrícolas, alimentarios, políticos y culturales que reivindican la soberanía alimentaria. Pero esta voz ha sido excluida de la Cumbre y el “mea culpa” sigue siendo un discurso hueco.
--------------------------------------------------------------------------------
[1] Para una exhaustiva explicación de este fenómeno véase: García, F., Rivera-Ferre, M. y Ortega M. 2008. “Precios en aumento. Cuando los árboles no dejan ver el bosque”, Barcelona, (www.attacmadrid.org/d/9/080511133844_php/F1.pdf)
[2] Wilson, J. 2008. “Wall Street Grain Hoarding Brings Farmers, Consumers Near Ruin”, Bloomberg , 28 de abril
[3] GRAIN. 2008. “El negocio de matar el hambre”, Abril (http://www.grain.org/articles/?id=40).
[4] Angus, I. 2008. “Capitalismo, agronegocio, y la alternativa de la soberanía alimentaria:
La crisis alimentaria”, Rebelión, 18 de mayo (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=67568)
[5] Cargill. 2008. “Cargill reports third-quarter fiscal 2008 earnings”, Comunicado del 14 de abril (http://www.cargill.com/news/news_releases/080414_earnings.htm).
[6] García, F., Rivera-Ferre, M. y Ortega M. 2008., op.cit; y Ribeiro, S. 2008. “El hambre de los agronegocios”, La Jornada , 18 de mayo
[7] World Resourses Institute. 2008. “World Greenhouse Gas Emissions Flow Chart”, Abril (http://www.wri.org/chart/world-greenhouse-gas-emissions-flow-chart)
[8] Véase: “Políticas vacías para platos vacíos”, (www.viacampesina.org)
[9] Véase los casos de Colombia, Paraguay, Brasil, Malasia e Indonesia por ejemplo en Redes-AT y GRAIN. 2007b. “La fiebre por los biocombustibles y sus impactos negativos”. Revista Biodiversidad: sustento y culturas , (52): 16-20; y Biofuelwatch, Carbon Trade Watch/TNI, Corporate Observatory. 2007. Agrofuels. Towards a reality check in nine key areas . Amsterdam.
¿Mea culpa? | 10-06-2008 - 08:56:11 GMT 1 #
Núm. 17271 CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LES PRESES I A LA GARROTXA, BOP de Girona núm. 248 – 29 de desembre de 2008 :
Anunci sobre informació pública dels
comptes generals corresponents als exercicis
2003 a 2007
Formalitzats i rendits els Comptes Generals del
Consorci corresponent als exercicis 2003 a
2007, conjuntament amb tots els seus annexos
i justificants, i havent estat informats per la
Comissió Especial de Comptes en la sessió de
10 de desembre de 2008, amb el present edicte
es fa públic que els citats Comptes Generals,
els seus annexos i justificants, i els informes de
la Comissió, resten exposats al públic a la
Secretaria del Consorci per un termini de
quinze dies hàbils. Durant aquest termini, i
vuit dies hàbils més, tal com determina
l’article 212.3 TRLHL, es podran formular les
objeccions i observacions que es considerin
oportunes.
Les Preses, 11 de desembre de 2008
Esther Pagès i Ayats
Presidenta
Entitats, Societats
i Particulars
CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LES PRESES I A LA GARROTXA comptes generals | 29-12-2008 - 07:23:28 GMT 1 #
LA LLEVANTADA, TERRA ENDINS, per DANIEL TERRADELLAS :
Una mar enfurismada va deixar evidències de la seva força a la meitat nord de la costa del país. Per si algú dubtava de les cauteles imposades sobre l'ocupació i l'activitat a la franja litoral, ha quedat clar que, el mar te rampells difícils de preveure i de controlar. Celebro la voluntat d'alcaldes, empresaris, gent de mar i tants altres, que davant la catàstrofe, ja s'han posat a treballar per recuperar la normalitat, cosa que vol dir en alguns casos, millorar la seguretat d'allò que no ha aguantat la força de les onades. No ha estat un tsunami sinó una llevantada repetible. De fet, el mateix Govern ja ha avançat que prendrà mesures d'ajuts per cooperar en els costos de recuperació d'obres portuàries, platges, passejos i altres malifetes marítimes.
Una llevantada tan forta no es va aturar vora mar, sinó que descarregava aigua i neu amb força terra endins. El Ripollès, la Garrotxa i una part d'Osona, van rebre una nevada de les que, afortunadament se'n compten poques per la intensitat i la humitat de la neu. Sembla que no hi ha hagut desgràcies a les persones i que són escadusseres a les edificacions però sí que van ser greus per als arbres de les poblacions i de les valls i als boscos.
Ho tenen magre els pinsans de la zona! Els costarà amagar-se de depredadors que ja fa temps els ha foragitat del bosc: ara els buscaran a les mateixes àrees humanitzades, amb els refugis esquinçats.
Preneu-vos un bon esmorzar i feu una excursió d'Olot a Vic per la carretera que vulgueu. Podeu voltar cap a Vidrà, Ripoll, Sant Joan les Abadesses, les Preses, la Vall d'en Bas, Rupit... Entreu al bosc per tenir una imatge mes completa que la que us dóna l'entorn de la carretera diligentment condicionada a cop de llevaneus i de xerrac mecànic ( el que demostra l'existència d'uns equips humans que han treballat en condicions extremes amb vocació de normalitzar la mobilitat, de reparar subministraments elèctrics o d'emergències). Si passeu pel coll de Santigosa, ja en tindreu prou: arbres enters caiguts, altres d'escapçats, branques que no han aguantat el pes de la neu i jauen a terra per convertir-se en un perill incendiari a l'estiu. Si sou vora un riu, observareu com es germina una trampa de socs i brancall que espera la propera crescuda d'aigua per embossar qualsevol pont, potser aigües amunt d'alguna població. De fet, trams de rius amb arbres encallats que esperen que algú els desactivi de l'alt risc de produir inundacions, n'hi ha una temeritat.
L'afectació de la llevantada terra endins es evident, però el mal ja esta fet i era inevitable. Els paisatges esgarrifosos d'avui, es recuperaran amb el temps i algun cop de mà que se li podria donar. Però caldran actuacions feixugues per minimitzar els efectes perillosos de tanta fusta esqueixada. Aquesta tasca s'ha de fer amb molts braços i poca maquinària. Es de les anomenades d'alta intensitat ocupacional i s'escau en un moment on la feina escasseja i potser ara no serà tan difícil de trobar mà d'obra per executar-la: abans de l'estiu al bosc i tant aviat com sigui possible, a les vores dels rius.
Com a suggeriment operatiu, recordo que els ajuntaments, aquests dies, han demostrat tenir admirable llestesa i destresa per reclutar maquinària i mitjans per fer transitables els carrers, les carreteres i camins. Fora d'algun turista neguitós, tothom sabia que tan aviat com fos possible, la màquina o la llum, arribarien. Els deu haver costat un dineral però estic segur que tant les diputacions com la Generalitat els sabran compensar per aquest esforç de normalització del seu territori a conseqüència d'una emergència en forma de nevada imprevisiblement forta. Als ajuntaments, el mateix Govern espanyol, els ha confiat uns recursos molt importants per crear ocupació a traves de projectes municipals. Són els que millor coneixen el territori, els seus perills i les seves necessitats. Possiblement, els millors operadors per a accions territorials com les que ara convindrien.
En qualsevol cas, el més important es que els efectes negatius de la llevantada siguin superats: a la costa i terra endins. Els positius: l'abundor d'aigua que beneficiarà tot el país!
LA LLEVANTADA, TERRA ENDINS | 09-01-2009 - 07:26:07 GMT 1 #
BRACONS: UNA VIA D´OPORTUNITATS
Ara canviaran els aspectes socials, laborals, econòmics, comercials, culturals, acadèmics o poblacionals de cada comarca, perquè tindran una porta que fomentarà mobilitat, relació i transvasaments.
DANIEL TERRADELLAS Tot sembla a punt perquè es pugui obrir aviat el túnel de Bracons. Amb aquesta nova carretera la Garrotxa supera un dèficit històric de comunicacions que ens situava com a cul de sac i lluny dels eixos que vertebren el país. Fa pocs anys milloràvem la connectivitat cap a Girona i França, ara, amb Bracons podrem fer-ho cap a l'interior del país i Barcelona. Aquesta era una llarga reivindicació aflorada tot just recuperada la democràcia, amb propostes diverses que han passat per diferents governs i consellers; contestades i millorades, però que finalment arriben a ser una realitat. Poques infraestructures han generat tanta activitat institucional i social, amb debat territorial, polític i mediàtic. Fins i tot, va ser presentada com a pedra angular de la solidesa governamental del país. Afortunadament, un lideratge ben conduït i les responsabilitats compartides, han donat els seus fruits. Els mèrits són generalitzats però sobresurten els qui han aportat propostes positives per fer possible una infraestructura necessària però delicada per un territori que ha de servir i que ens estimem.
Era i sóc de l'opinió que els efectes de Bracons tenen més incidència territorial, econòmica i social que l'afectació paisatgística de la mateixa carretera. La sensibilitat i els mitjans tècnics d'avui ens permeten solucions constructives respectables i respectuoses. En canvi, podria ser més complicat de resoldre l'afectació global a les dues comarques veïnes: Osona i Garrotxa que fins ara han estat separades per una serralada. Ara canviaran els aspectes socials, laborals, econòmics, comercials, culturals, acadèmics o poblacionals de cada comarca, perquè tindran una porta que fomentarà mobilitat, relació i transvasaments. Per això, ja fa temps vam impulsar estudis per preveure aquesta nova situació: quines oportunitats generaria el túnel i que grinyolaria, a fi de preparar-s'hi.
Alguns dels efectes que ens preocupaven temps enrere, ara els veiem mitigats. Per una banda, la pressió urbanística, avui té com a salvaguarda uns plans directors supralocals i uns d'urbanístics als municipis més afectats, que regulen l'ocupació del sol i els creixements. Agradaran més o menys, però el territori està endreçat amb mecanismes solvents.
Per altre costat, la crisi econòmica mitigarà els efectes dels negocis fàcils i volubles que han sovintejat temps enrere, on el diner corria embogit per llançar-se sobre qualsevol seducció i la nostra comarca era i és atractiva per encants de territori d'oportunitats.
També s'ha de tenir en compte que sense les variants de les Preses i Olot ni un bon enllaç a Figueres cap a la frontera, les potencialitats del túnel, de moment, són més limitades, sobretot pel trànsit de pas, és a dir, camions que ara utilitzen l'Eix Transversal i que convé mantinguin aquella ruta mentre la totalitat de la nova carretera no estigui acabada. Per tant, celebro la voluntat governamental i local de limitar el trànsit de pas sense restringir el generat en el territori, que prou li convé la drecera desprès de tants anys de lluitar-la.
Si els possibles efectes a vigilar vénen mitigats per la crisi, lògicament també mermen les oportunitats: però menys! En aquest cas, ens convé pair be, sense excessives pressions. Ara cal buscar les noves oportunitats i relacions; fomentar possibles aliances, detectar altres sensibilitats, esprémer les excel·lències pròpies i fer-ho desacomplexadament: amb les capacitats que hem demostrat durant anys i panys. El túnel de Bracons, amplia un territori complementari de dues comarques amb moltes més coincidències que separacions. Quedarà configurat un espai en el qual hem d'aconseguir mantenir valors que ens estimem i que hem de procurar complementar-los amb les noves oportunitats per superar els reptes que ja tenim i que ens vindran.
El túnel de Bracons no sols relaciona les dues comarques sinó que situa aquest territori estratègicament enllaçat amb el conjunt del país. Una estació de tren per la Garrotxa podrà estar a vint minuts, igual que l'Eix Transversal. I podrem anar al Vallès i a l'àrea metropolitana sense pagar peatges.
Una obra d'aquestes característiques, de tan llarga gestació i costosa execució, amb tantes aportacions i expectatives, és raonable expressar la satisfacció de poder-ne gaudir. Més encara en uns moments que les infraestructures seran decisives per la competitivitat dels territoris i en el nostre cas, per consolidar-ne la qualitat de vida.
Els costos econòmics i politics del túnel de Bracons han estat rellevants i han situat aquesta part de Catalunya com a protagonista d'una determinada acció de govern que lliga el progrés equilibrat del país amb la sensibilitat mediambiental i el diàleg el territori. Gràcies als qui ho han fet possible.
La nova carretera és francament extraordinària per les magnituds constructives, econòmiques, funcionals i paisatgístiques. Si les previsions d'obertura es compleixen, aquesta Setmana Santa ho podrem comprovar. Bracons serà un referent per a la resta d'actuacions d'obra pública a Catalunya, on cada vegada s'és més exigent i per tant, amb costos més elevats. Inexorablement, se'n podran fer menys!
El túnel és una porta oberta on passaran oportunitats i també inconvenients. En bona part dependrà de la nostra actitud en fomentar els efectes positius. I esperem que la boira de la plana de Vic no hi trobi la drecera!
BRACONS: UNA VIA D´OPORTUNITATS | 06-03-2009 - 07:55:14 GMT 1 #
CiU diu que algú del Govern hauria d´anar ´a la presó´ per Bracons :
El PSC repta Felip
Puig a anar als tribunals
on li recorda que hi ha
"la gestió d'Adigsa"
El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va dir a la Vall d'en Bas que algú del Govern del tripartit (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC) "hauria d'anar a la presó algun dia" per les pèrdues econòmiques que ha significat la remodelació i el retard del túnel de Bracons. Segons Puig, el túnel ha arribat set anys tard. El secretari va argumentar que el fet d'aturar les obres un any i tornar a fer el projecte ha servit perquè, al final, el túnel hagi quedat més petit, estret i perillós del que en un principi estava projectat.
Puig va dir que el resultat de les discrepàncies ha suposat un increment en el cost final de l'obra de quinze milions d'euros € que han sortit de les butxaques dels catalans (IRPF). El diputat ha destacat que l'obra s'haurà acabat sense que la continuïtat vital n'hagi quedat resolta en una clara referència a les variants de les Preses i d'Olot.
"Cinc anys perduts"
Puig va posar el túnel com a mostra d'un fet que no s'ha de tornar a repetir perquè, segons va dir, amb el tripartit s'han perdut cinc anys miserablement. El secretari general va lamentar l'absència actual dels alcaldes socialistes de la comarca davant del PTOP i el Ministeri de Foment.
La resposta des del PSC no es va fer esperar i el seu secretari d'organització, José Zaragoza, va reptar Puig a anar als tribunals. "Si Puig vol denunciar alguna cosa que ho faci als tribunals, que és on hi ha obert el cas sobre la gestió d'Adigsa", va ironitzar Zaragoza respecte a la gestió de l'exconseller d'Obres Públiques. Zaragoza va recordar: "És la seva gestió la que està en dubte", ja que no hi ha cap causa oberta als tribunals per la construcció de Bracons i, en canvi, "sí que n'hi ha una per la seva gestió al capdavant d'Adigsa".
Girona Catalunya
CiU diu que algú del Govern hauria d´anar ´a la presó´ per Bracons | 14-03-2009 - 08:01:46 GMT 1 #
Eix Vic-Olot-Argelaguer-Figueres s´obrirà al trànsit el dia 3 d´abril 2009 :
GIRONA
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal va anunciar ahir que l'eix Vic-Olot pel túnel de Bracons s'obrirà al trànsit el 3 d'abril. És la data definitiva després d'uns mesos en els quals el Departament ha estat fent proves de seguretat.
Segons va explicar Nadal, hi haurà un acte inaugural amb una presentació de les obres al terme municipal de la Vall d'en Bas on s'explicarà a través de plafons "quines són les característiques d'aquesta obra que comunica Osona i la Garrotxa". Després el president de la Generalitat farà l'acte inaugural. A les quatre de la tarda es posarà en servei l'eix Vic-Olot i començaran a circular vehicles en totes dues direccions. "I s'haurà acabat un període molt llarg en què per anar de Vic a Olot s'havia de fer per carreteres molt tortuoses", va acabar Nadal. La longitud total d'aquesta nova carretera és de dinou quilòmetres, 10,6 corresponen al tram situat a Osona, mentre que 4,3 pertanyen al túnel de Bracons i uns altres 4,3 quilòmetres se situen a la banda de la Garrotxa.
D'altra banda, la Cambra de Comerç d'Osona alerta que l'obertura de l'Eix Vic-Olot col·lapsarà la carretera C-17. Consideren que la nova artèria viària es convertirà en la via "més ràpida" pels habitants de la Garrotxa per anar a Barcelona per carretera: "Aquest fet provocarà un augment de vehicles a la C-17 que convertirà l'actual carretera en insuficient".
Girona Catalunya Garrotxa
Eix Vic-Olot-Argelaguer-Figueres s´obrirà al trànsit el dia 3 d´abril 2009 | 21-03-2009 - 08:44:54 GMT 1 #
Després de Bracons :
L'eix Vic-Olot-Argelaguer-Figueres, o C-37, està a només dues setmanes de ser inaugurat. Serà el pròxim tres d'abril quan el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, obri oficilament el pas als vehicles als 19 quilòmetres de carretera que es van començar a asfaltar el 1998 a la comarca d'Osona i que va entrar en la seva fase més complexa el 2003 amb les obres del tram Torelló-Sant Esteve d'en Bas pel túnel de Bracons. I és que les principals dificultats amb les quals es va trobar el Departament va ser justament en aquest tram gironí.
L'obra d'aquest eix, que connectarà la Catalunya central amb Figueres i la frontera francesa a través de l'eix Pirinenc (N-260), i la comunicació intercomarcal entre Osona i la Garrotxa, s'ha portat a terme per trams. Els primers que es van executar van ser els que passen per la comarca d'Osona. D'aquesta manera el tram Vic-Manlleu i el Manlleu-Torelló, van entrar en servei el 1998 i el 2002 respectivament, amb una inversió aproximada d'uns deu milions d'euros cadascun.
Les veritables complicacions van arribar quan l'obra es va endinsar a la comarca de la Garrotxa. Va ser l'any 2003 quan es van començar les obres Torelló-Sant Esteve d'en Bas pel túnel de Bracons. L'oposició del veïns i alcaldes de la comarca va portar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a fer un replantejament del projecte aprovat. Així, a finals de 2004 el PTOP presentava una nova proposta de traçat per a l'eix Vic-Olot en el tram de la Garrotxa als alcaldes i veïns de la zona. Una proposta que modificava de forma sensible el traçat del projecte constructiu adjudicat, tal i com mostren les imatges que es reprodueixen en aquesta pàgina.
Amb el nou projecte, s'abaixava la cota del túnel i es modificava el traçat previst d'inici reduint sensiblement l'impacte visual i mediambiental.
En la nova proposta, el túnel de Bracons, de 4.300 metres de longitud abaixa la cota de la boca nord del túnel banda Garrotxa uns 18 metres per sota de la del projecte constructiu. Aquesta solució, acompanyada d'un desplaçament de l'Eix en uns 150 metres cap al sud, ha permès reduir l'impacte visual en tota la zona de l'ermita de Sant Mateu i evita el pas sota la zona dels Marges. Segons explica el mateix departament, tot seguit el vial creua la vall mitjançant un viaducte de 50 metres sobre la riera de Joanetes i dos falsos túnels, el de la Carrera de 130 metres i el de la Famada, de 110. El traçat, un cop superada l'actual carretera de Joanetes, GIV -5273, es desplaça cap el nord passant per darrera de la Masia de la Codina, amb el túnel dels Maials de 1.140 metres de longitud sota el serrat de la Guàrdia, evitant qualsevol efecte visual i paisatgístic a Joanetes. La boca sud d'aquest túnel se situa al voltant del Bosc d'Esquerra, on s'ha restaurat les terres seguint el pendent del terreny. Finalment, el tronc principal passa, mitjançant un viaducte de 90 metres, sobre el riu Fluvià i acaba a la intersecció de Sant Esteve d'en Bas amb una rotonda situada sobre la carretera C-152 i les connexions adients.
Aquest nova proposta va implicar que hi hagi 1,3 quilòmetres més de túnel i mig quilòmetre més de viaducte. La longitud total de la carretera és de 19 quilòmetres, 10,6 corresponent al tram situat a Osona, mentre que 4,3 són del túnel de Bracons i 4,3 quilòmetres se situen a la Garrotxa.
Girona Catalunya
Després de Bracons | 24-03-2009 - 08:42:21 GMT 1 #
Garrotxa i Osona:
Els camioners amb vehicles de més de 7,5 tones que passin pel túnel de Bracons –s'obre el dia 3 d'abril– s'enfronten a multes de més de 400 euros si no tenen com a origen i destinació Osona i la Garrotxa. Aquesta és una de les mesures més importants que aplicarà el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per intentar reduir l'impacte que tindrà l'obertura del túnel de Bracons al trànsit del vial Sant Jordi d'Olot i de l'avinguda de Santa Coloma. Concretament, està previst que hi passin una part important dels 9.337 vehicles que han de transitar diàriament per Bracons i que s'afegiran al volum de camions que actualment tenen aquestes dues vies. Uns panells electrònics informaran els camioners de la restricció, i els que puguin passar-hi estaran identificats.
Un pes de 7,5 tones. Aquest és el límit fixat pels responsables del Departament de Política Territorial i Obres Públiques com a límit de tonatge per als camions que han de circular a partir del 3 d'abril que ve pel tram entre Sant Pere de Torelló i la Vall d'en Bas, que inclou el túnel. El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, ha avançat que els camions que tinguin el punt d'origen i destinació a les comarques que comunica directament el túnel, Osona i la Garrotxa, no estaran subjectes a aquesta limitació de tonatge. Hi podran circular tots. Nadal, però, ha informat que aquests camions duran un sistema identificatiu específic i molt a la vista en forma d'adhesiu.
El control dels vehicles de gran tonatge que circularan pel nou eix de Bracons el duran a terme els Mossos d'Esquadra de trànsit. Concretament i segons ha informat el mateix Nadal, es faran a l'altura de la Vall d'en Bas, al giratori d'accés al túnel, i a la variant de Sant Esteve, i a Torelló. El secretari per a la Mobilitat ha indicat que la informació sobre aquesta restricció es donarà amb senyalització electrònica específica des de l'autopista AP-7 i als panells informatius dels accessos a l'eix Vic-Olot per totes dues bandes.
Els camioners que no compleixin la restricció i que circulin pel túnel de Bracons sense estar autoritzats s'exposen a rebre una multa de 450 euros, que serà de 315 euros si es fa efectiva dins el termini fixat per l'administració de trànsit amb descomptes de pagament ràpid. La sanció, però, no comportarà la pèrdua de punts per als conductors.
Aquesta restricció del pas de camions de més de 7,5 tones per l'eix Vic-Olot als que no tinguin origen i destinació a la Garrotxa i Osona és una mesura temporal fins que no entri en servei el tram de la Generalitat de la variant nord d'Olot, cosa que està prevista per d'aquí a uns quatre anys. Ara s'està enllestint el projecte constructiu, que sortirà aviat a exposició pública.
Aquesta mesura ha de servir per evitar que el trànsit pesant de pas no col·lapsi encara més la ciutat d'Olot. A la limitació del pas de camions, s'hi afegeixen altres mesures com ara la instal·lació que s'ha fet de semàfors en diversos punts de l'avinguda de Sant Jordi i de l'avinguda de Santa Coloma, les més afectades pel trànsit de Bracons, amb l'objectiu de permeabilitzar aquestes vies al trànsit local de vianants i de vehicles. A més, s'ha renovat el paviment a totes les zones que suportaran aquest trànsit, perquè no s'hi hagi d'actuar durant els quatre anys que hauran de servir per al trànsit de pas del túnel de Bracons. Ara, precisament, s'estan enllestint els treballs d'asfaltatge de l'avinguda de Santa Coloma d'Olot. A més a més, s'han acabat fa pocs dies els treballs per asfaltar el tram de la carretera C-63, des de les Preses –també pendent de definir la variant– fins al límit amb el terme municipal de la capital garrotxina.
Un mercat del Ram molt garrotxí
L'obertura del túnel de Bracons coincidirà amb la celebració del mercat del Ram de Vic, que és un dels més importants del sector agropecuari del país i un dels més populars. Aquesta coincidència fa pensar els organitzadors d'aquest mercat que l'afluència de públic garrotxí hi serà molt important. I és que en els primers dies de funcionament, sobretot els primers caps de setmana, les previsions són que siguin molts els curiosos de les comarques de la Garrotxa i Osona que vulguin veure el polèmic túnel i fer el recorregut de poc més de mitja hora entre les dues capitals comarcals. És una situació semblant a la que es va produir quan es van inaugurar els túnels de la variant de Castellfollit de la Roca. En aquest cas i per la importància del Mercat del Ram de Vic, probablement seran molts més els garrotxins que visitaran Vic. Aprofitant la celebració d'aquest mercat, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques instal·larà en un espai del recinte firal una exposició amb plafons explicatius de les característiques de les obres que s'han dut a terme a la nova carretera entre Sant Pere de Torelló i la Vall d'en Bas, i també s'hi mostraran fotografies del traçat i vistes aèries que permetran fer una comparació amb els espais afectats abans de les obres, el resultat final i, fins i tot, els traçats previstos per Joanetes (la Vall d'en Bas) abans que el govern decidís reduir les dimensions de la carretera per evitar-hi el trànsit de pas de llarg recorregut entre la península Ibèrica i el centre d'Europa.
Una inauguració simbòlica amb Montilla
L'acte d'inauguració del tram de Sant Pere de Torelló-la Vall d'en Bas de la carretera C-37, que inclou el polèmic túnel del coll de Bracons, tindrà un caràcter simbòlic. Si no hi ha canvis d'última hora, començarà a les 12 del migdia del 3 d'abril vinent. Hi haurà dues comitives. Per una banda, a la banda garrotxina, es donarà una explicació tècnica sobre les característiques de les obres que s'han executat. La mateixa operació es repetirà a la banda osonenca, al municipi de Sant Pere de Torelló. Està previst que, posteriorment, la comitiva garrotxina i l'osonenca es dirigeixin a un dels viaductes anteriors a la boca d'Osona del túnel de Bracons, on el president de la Generalitat, José Montilla, farà el discurs inaugural oficial i, segurament, es tallarà la pertinent cinta.
Les tanques que han barrat el pas als dos extrems d'aquest tram de l'eix Vic-Olot es retiraran a les quatre de la tarda. Des d'aquell moment els vehicles podran circular lliurement per aquest tram de l'eix, que, en algun moment, mentre s'estava projectant, fins i tot es va parlar de la possibilitat de fer pagar un peatge tou per circular-hi. Finalment es va desestimar aquesta opció i es va optar per finançar els 187 milions d'euros que han costat les obres a través de l'anomenat mètode alemany, que consisteix que la constructora, la unió temporal d'empreses formada per les empreses Fomento de Construcciones i Contratas i Ginovard, n'avança els diners.
El Departament de Política Territorial té previst muntar plafons explicatius a les ciutats d'Olot i Vic perquè tothom conegui les obres realitzades.
Garrotxa i Osona | 25-03-2009 - 07:36:38 GMT 1 #