La Cambra de Comerç de Girona vol l´aigua del Riu Ter. Tinc una carta per voste !!
La Cambra de Comerç de Girona vol l´aigua del Riu Ter.-El Tinc una carta per voste !! Cartes al Director Diari de Girona 21-02-2007. Tinc una carta per voste !! M´ha sorprès la defensa aferrissada i agressiva que fa el Sr. Jaume Tané i Cufí, veí d´Olot, del president de la Cambra de Comerç de Girona, arran d´un text de l´Associació de Naturalistes de Girona (ANG), on es qualifica el Sr. Domènec Espadalé de «membre de sectors econòmics irresponsables», en la seva carta al director d´aquest diari, publicada el divendres 16 de febrer de 2007. Amb data 9 del present, es llegeix en aquest diari el següent titular: «Una segona sentència impedeix a l´empresa Cycosa ampliar les extraccions a la pedrera» de Tortellà (pàg. 19). La noticia parla per si sola. L´empresa Cycosa està situada a Argelaguer al Pla de Tapioles, al riu Llierca, un corredor biològic que comunica el Parc Natural Volcànic amb l´espai protegit de l´Alta Garrotxa. Les empreses Cycosa, Cales de Llierca, Horpisa, etc..., porten a terme activitats industrials inadequades: ocupació i destrucció del bosc de ribera, amb maquinària pesada, per ara, ja s´ha destruït en la seva totalitat el «bosc de Pekin»; alteració de l´espai natural amb la construcció d´embassaments per a la decantació de fangs i contaminans diversos; ocupació dels camins i carreteres de lliure accés; explotació de les aigües del subsòl. Totes les activitats es porten a terme sense cap definició física parcel·lària, estant obertes al pas dels vianants i de la fauna. Sr. Cufí, semblar ser que també hi ha «irresponsables polítics». El president del Consell Comarcal, Sr. Espona (CiU), també té coneixement de l´estat desastrós del corredor biològic del Llierca (Xarxa Natura 2000); deu saber molt de 
president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va anunciar que durant l'any vinent l'aigua es convertirà en el principal tema de debat i reivindicació de l'ens cameral. Espadalé va explicar que estudiaran les necessitats d'aigua de les indústries gironines i ha plantejat reclamar el final del transvasament d'aigua del Riu Ter a Barcelona. Espadalé va avançar que presentaran un estudi en el qual donaran dades de l'estalvi d'aigua que suposa l'aprofitament de les aigües per les indústries.
El Sr. Alcalde de l´Ajuntament d´Argelaguer, Josep Dorca (CiU), té coneixament d´aquests fets mitjançant la Instància núm. 383 de 28-06-2006, fins a la data no he rebut contestació per la seva part, així mateix la regidora de Medi Ambient, Montserrat Mallol (ERC-Acord Municipal), també assabentada, no ha donat cap resposta.
les coses senzilles, però quan s´ha de mullar es fa l´orni.
Sr. Cufí, com que el desastre del riu Llierca, al Sr. Espadalé -el seu «alcaldable»-, li ha sortit gratuït, ara està destruint el Fluvià al seu pas per Argelaguer, quina casualitat també. El lloc anomenat Can Gifreda o Ca l´Hornos, per als veïns d´Argelaguer, és un altre corredor biològic que en la declaració d´impacte ambiental al DOGC núm. 4438-01/08/2005, es diu que «atès que el medi receptor no té capacitat i que existeixen efectes irreversibles i irrecuperables» la Ponència Ambiental en la sessió de 6 d´abril de 2004 «acorda informar amb caràcter desfavorable» de l´extracció de sorres per l´empresa Cycosa (exp.GL 20030096). A dia d´avui, l´empresa Cycosa segueix a molt bon ritme la destrucció de tota aquesta zona, amb el consentiment de l´equip de govern (CiU-ERC). Els veïns no rebem cap informació, ja en devem tenir prou amb els camions de l´ extracció que circulen pel mig del poble amb soroll i pols constant.
Sr. Cufí, hauré de dir-li que és penós el nivell actual d´enriquiment empresarial a costa de la destrucció de la natura de la Garrotxa, aquest és el nostre sondeig entre els treballadors garrotxins. Ja sabem allò d´aquells de salaris baixos recompensats amb hores extres no declarades a l´Estat, treballadors que no tenen cap seguretat en el lloc de treball. El Sr. Domènec Espadalé no és «un membre de sectors econòmics irresponsables» ell és «el cap dels irresponsables econòmics».
Juan R. Lejarza. Delegat de Prevenció i personal de CCOO a Cales de Llierca, S.A. Argelaguer
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El proppassat dia 15 de gener va sortir publicat en aquest mateix diari un escrit d´opinió signat per l´Assumpció Vila, regidora del PSC a l´Ajuntament de Sarrià de Ter, a l´entorn d´una guia sobre els oficis tradicionals que recentment ha editat el Consell Comarcal del Gironès. Resumint, tot i reconèixer la qualitat de l´edició, l´autora de l´escrit es lamenta ignori l´importantíssim paper de la dona en el món dels oficis tradicionals.
Vaig tenir l´oportunitat de treballar amb l´Assumpció gràcies a una troballa arqueològica excepcional que es va produir l´any 2004 al Pla de l´Horta, quan ella era regidora de Cultura de Sarrià. Tan bon punt es va posar en evidència que havíem localitzat en el municipi la primera gran necròpolis visigòtica de Catalunya, l´interès i la col·laboració de la regiduria que ella encapçalava van ser cabdals perquè, a banda d´intervenir en els pocs enterraments que per llei se´ns obligava a excavar, s´aconseguissin els recursos necessaris per poder documentar la necròpolis d´una manera gairebé completa.
Més endavant, quan, per encàrrec del Consell Comarcal del Gironès, començàvem a treballar sobre el tema dels oficis tradicionals m´hi vaig tornar a posar en contacte, tal com ella manifesta a l´article. La intenció de l´entrevista era recollir quins oficis tradicionals es conservaven al municipi i quines persones encara els exercien o els havien exercit en el passat. Bona coneixedora de la història de Sarrià, el llistat facilitat per l´Assumpció fou llarg i en bona part ella mateixa el reflecteix en el seu article...o sigui que sí, vam parlar de modistes, planxadores, perruqueres... Aquesta iniciativa, endegada per l´àrea de turisme del Consell Comarcal del Gironès, té com a finalitat última realitzar un estudi complet sobre la pervivència dels oficis tradicionals a la comarca i promoure la creació d´un centre d´interpretació i de visitants sobre aquest tema.
En aquest context, la guia que s´acaba d´editar reflecteix tan sols alguns casos molt concrets d´oficis tradicionals que actualment, gràcies a la voluntat d´aquells que encara els exerceixen o els poden exercir, es mostren «en viu» a tots aquells que hi estiguin interessats. No hi ha cap intenció que sigui un treball exhaustiu i, ni molt menys, tancat (és el que té treballar amb «material» humà i, per tant, extremadament perible), i la mateixa guia ja es preveu que es vagi actualitzant, modificant i, si s´escau, engrandint periòdicament.
Que la dona tenia un paper primordial en les tasques tradicionals de pagès? Indubtablement! Que hi ha molts oficis que foren (i alguns encara són) exercits per dones? Efectivament, i la mateixa Assumpció n´esmenta uns quants, als quals encara n´hi podríem afegir algun altre, que figura en el primer informe tècnic que hem elaborat, com les llevadores o, fins i tot, una dona que, a Cervià de Ter, feia d´agutzil.
Ara bé, abans d´afirmar que la guia ignora les dones, potser caldria preguntar-nos si, encara que sigui involuntàriament, prioritza l´activitat masculina en el camp dels oficis tradicionals. Modestament, entenc que no, que els oficis no tenen gènere i que la voluntat de la guia no és cap altra que la de mostrar a tothom aspectes concrets d´un patrimoni cultural, etnològic i tradicional que caldria que no es perdessin. Que els noms que hi surten són tots masculins? En molts casos, no són més que persones de contacte; en la convocatòria feta pel Consell Comarcal als col·laboradors de la guia també hi havia dones, és clar, i algunes -concretament vinculades amb l´agricultura tradicional i amb la terrisseria- van acudir a la cita. No, no les hem oblidat. Ans al contrari...
En fi. Aplaudim -no caldria sinó- la lluita de les dones per aconseguir equitat en relació als homes en tots els aspectes de la vida social, laboral i personal. No cal insistir-hi. Cal lluitar-hi ara perquè sigui una realitat en el futur; tanmateix, tampoc hem de voler que el passat sigui com nosaltres creiem que hauria d´haver estat. Al passat cal mirar-lo de cares encara que tingui coses lletges per tal d´evitar que allò que no s´hauria de repetir esdevingui realitat, i espero que se´m disculpi aquest tòpic tan gastat. L´Assumpció, n´estic segur, ho sap prou bé, i també sap que la immensa major part de bosquetans, ferrers, terrissers, cistellers i ferroviaris, així com els basters, matalassers, traginers, esclopeters... van ser i són homes. Però també hi va haver dones a pagès, treballant a la indústria surera, al petit comerç i en determinats oficis molt concrets que no surten a la guia, però que el projecte que tot just comencem a endegar les té -i molt!- en compte. Quina mena de professionals seríem si no ho fessim?
-Joan Llinàs i Pol. Historiador i director tècnic de Janus, SL.
Greuges incomparatius
Els oficis tradicionals del Gironès | 28-01-2008 - 09:50:18 GMT 1 #
Jordi Xuclà, Diputat de CiU al Congrès. L´aigua és vida, el Ter s´asseca. Reaccionem!.-El 70% del cabal del riu Ter es transvasa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Cap altre riu català subministra tanta aigua a l'àrea de la capital del país. I això té conseqüències evidents en el cabal del riu Ter des del Pasteral (que és on una canonada desvia la major part de l'aigua del riu) fins a la desembocadura a la Gola del Ter. Pregunteu-ho als regants del baix Ter. Però també als ciutadans de pobles i ciutats per on transcorre el riu, o als municipis de la Costa Brava centre que calculen amb preocupació fins quan tindran aigua sense restriccions, o a la ciutat de Girona, o les empreses que tenen salts d'aigua per generar energia.
La situació del Ter és un desastre per a les comarques gironines. L'aigua és vida i el Ter pateix "estrès hídric" que afecta directament la fauna i la flora del riu però també, i sobretot, els ciutadans de les comarques que directament es beneficien del riu des d'un punt de vista agrícola -la major part de l'aigua-, industrial o pel consum d'aigua de boca.
Sóc partidari d'una Europa en xarxa en el camp de l'aigua i de l'energia. Això avui ja és evident en el camp de l'energia. El 80% de l'energia que es consumeix a l'Estat espanyol prové de tercers països. Vuit de cada deu bombetes d'una sala són alimentades per energia comprada a tercers. Espanya és l'Estat amb més dependència energètica de tota la Unió Europea. Ens refiem de l'energia comprada a països com Argèlia o el Marroc però, en canvi, no afrontem l'Europa en xarxa des d'un punt de vista hídric.
Sóc partidari que l'Europa humida pugui ser raonablement solidària amb l'Europa mediterrània, més seca i amb problemes d'aigua. Sóc partidari del transvasament d'aigua del Roine a Catalunya. Per ser més exactes: amb l'1% de l'aigua que el Roine desemboca al mar, Catalunya tindria solucionat el seu preocupant dèficit d'aigua. Sóc partidari de la solidaritat entre conques però amb uns topalls basats en la sostenibilitat, de les persones i el medi ambient. Avui el riu Ter està sobreexplotat. Aquest és el problema número 1 que hauria d'afrontar la societat gironina amb determinació i fermesa. No es tracta de tancar-se en un discurs de campanar, no es tracta de predicar, com fan alguns, l'oposició a qualsevol tipus de transvasament.
Just el contrari: el transvasament d'una petita part de l'aigua del Roine alliberaria la "solidaritat desaforada" del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Com un sistema de vasos comunicants, el Roine allibera el Ter.
Aquest transvasament s'ha de fer amb la construcció d'una infraestructura per al transport d'aigua del Roine a Catalunya. S'ha de fer així i no pas amb pedaços com els que ens proposa el Govern de la Generalitat amb el transport amb vaixells d'aigua des del Roine i des de la planta dessalanitzadora de Carboneras (Almería). Quanta mancada de coratge i estupidesa hi ha en la proposta del transport en vaixell de l'aigua. Això només s'ha vist fa uns pocs estius per a Mallorca, que és una illa. Però mai per portar aigua en vaixell des d'una zona, Almeria, més allunyada que el Roine, el riu més cabalós que desemboca al Mediterrani. Com els romans, civilització assentada sobre una sòlida tradició, transportaven l'aigua a través d'aqüeductes i no pas en galledes, avui l'aigua s'ha de transportar a través d'una conducció i no pas en vaixells. Europa en xarxa. Per dir-ho d'una altra manera: sóc partidari del transvasament del Roine mentre que el tripartit és partidari de l'embarcament del Roine.
Diguem-ho tot: la planta dessalanitzadora de Carboneras només funciona al 15% i la proposta de portar aigua d'Almeria és una manera d'ajudar a fer front a una planta que té uns comptes d'explotació pèssims. Es poden i s'han de construir noves dessalanitzadores a Catalunya -tot i que algun dia hauríem de discutir el cost del consum energètic- però ni elles ni l'anomenada "nova cultura de l'aigua" -estalvi i racionalització de l'aigua- són suficients. I hem de comptar el cost de la canonada per transportar l'aigua des de la dessalanitzadora fins al port de Carboneras i des del port de Barcelona fins a la xarxa d'aigües en alta de l'àrea metropolitana.
Aquesta setmana la majoria del tripartit ha votat en contra d'una moció de CiU en el Parlament de Catalunya que, entre altres punts, plantejava la construcció de les obres per fer possible el transvasament d'aigua del Roine. Transvasar aigua del Roine vol dir, directament, alliberar el Ter que està sota mínims. Per què aquest no del tripartit? Per què aquest no del partit socialista, formació amb cultura de govern? Tot plegat em fa recordar massa els "nos" que ERC i ICV van posar a la construcció del quart cinturó o la paralització durant mesos de les obres del Túnel de Bracons. Pals a les rodes, frenada a la planificació ter?ritorial i mediambiental. Reverberacions d'un pensament entre carlista i iconoclasta.
L'any 1999 l'anterior govern de CiU va tenir els primers contactes amb les autoritats franceses per parlar del projecte del transvasament del Roine. Els francesos hi estan disposats. Tot va quedar parat amb la majoria absoluta del PP i la seva mania de l'autosuficiència i l'aïllacionisme hispànic en matèria hídrica.
Avui tenim una nova oportunitat de plantejar el transvasament del Roine. Serà un dels punts claus del grup parlamentari de CiU en la propera legislatura a les Corts espanyoles i un element de primer ordre a l'hora de negociar qualsevol tipus d'acord polític-parlamentari.
Per què aquest no tan tancat del socialisme català? Per què uns pocs, i amb postures força indocumentades, han fet ballar per un peu durant tant temps la política catalana i espanyola? Diuen, els que s'oposen al transvasament del Roine, que "no ens podem fiar dels francesos". No ens podem fiar, mitjançant contracte, d'un Estat membre de la Unió Europea regit pels principis de l'Estat de Dret i amb seguretat jurídica? No ens podem refiar de França i, en canvi, ens podem refiar d'Argèlia en la compra de gas natural o de França en la compra directa d'energia? Quins arguments més pobres i porucs! El transvasament del Roine ha d'arribar i caurà com fruita madura.
El Ter s´asseca el Llierca tambè | 29-01-2008 - 07:27:46 GMT 1 #
Les set comunitats de regants del Baix Ter han quantificat en 50 milions d'euros les pèrdues dels agricultors i ramaders de la zona si no se'ls permet regar els conreus durant la campanya de rec, que va d'abril a setembre. Després d'una reunió ahir al matí amb tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el portaveu dels regants, Narcís Illa, va explicar que només se'ls garanteix un 10% dels 45 hectòmetres cúbics que necessiten per tirar endavant la campanya i que aquesta serà aigua reutilitzada.
Illa va explicar que des del setembre els regants no han consumit "ni una gota d'aigua" i va afirmar que la situació és "dramàtica" a causa de la "mala gestió de l'aigua" ja que, segons el portaveu, el 70% de l'aigua del Ter va a Barcelona. Els regants preparen mobilitzacions per a primers de març, coincidint amb la campanya electoral.
L'aigua del Ter és la que alimenta 15.000 hectàrees de conreus de regadiu en aquesta zona -des de l'embassament del Pasteral fins al mar- on hi ha 5.000 explotacions agràries. En aquesta zona, s'hi conreen productes que, al llarg dels anys, han aconseguit denominacions pròpies com l'arròs de Pals o la poma de Girona i també hi ha vivers, explotacions ramaderes i d'altres conreus de regadiu punters en el seu sector.
Amb l'entrada a la fase 2 d'excepcionalitat del decret de sequera, el rec dels camps queda prohibit i només es permet gastar aigua per mantenir l'arbrat. Segons van exposar els agricultors, aquest any perilla tant la collita com tota la inversió que s'ha fet en camps i explotacions en els darrers 20 anys. El representant de l'arròs de Pals, Albert Grassot, va il·lustrar la gravetat de la situació amb un exemple. "Seria inconcebible que a una indústria li diguessin que, com que hi ha poca llum, se li talla el consum tot un any; estaria obligada a tancar", va declarar Grassot, qui va demanar solucions pal·liatives.
Illa va demanar a l'ACA que avanci les mesures de restricció que tenen previstes per quan empitjori la situació, per tal que es pugui guardar aigua per als regants. "Si cal portar aigua en vaixell que es faci ja i no s'esperi que no hi hagi aigua", va reivindicar Illa, que també va apostar per reduir la pressió de l'aigua a les llars durant les nits. Illa també va apuntar com a bona la solució de portar aigua al Ter procedent d'altres conques, sense entrar en concretar quins rius haurien de ser els afectats.
Els pagesos tampoc veuen amb bons ulls la proposta que fa quinze dies va presentar la Pimec que apostava per portar a Girona aigua reutilitzada provinent de Barcelona. Segons Illa, la qualitat d'aquesta aigua no garantiria la qualitat dels productes que es cultiven.
Tot i que hi ha prevista una nova trobada per al 6 de març, els pagesos ja han avançat que preparen tractorades per als primers dies de mes, coincidint per tant, amb la campanya electoral.
L'espoli del Ter
Segons van afirmar els regants, la situació actual que viu el Ter ve provocada, en gran mesura, pels transvasaments d'aigua que des de fa dècades es fan per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. "Històricament, els pagesos amb més edat ens expliquen que sempre hi ha hagut sequera però que mai s'ha deixat de sembrar", va afirmar Illa, que va culpar als polítics de fer una "mala gestió de l'aigua".
Illa també va denunciar que s'està incomplint la llei de 1959 que regula els usos del riu i que, entre d'altres, fixa el cabal ecològic del Ter. A més, els regants van criticar que des del 75, és a dir, des que va morir Franco, no s'ha fet cap obra important hidràulica important.
Illa va explicar que cap a Barcelona es transvasen 8 metres cúbics per segon quan, de mitjana, el Ter en porta 13. Per tant, els regants denuncien que el 70% de l'aigua del riu va destinada a "alimentar 5 milions de catalans que viuen a Barcelona". A més, Illa va desmentir que els regants siguin els que més aigua gasten i va afirmar que només consumeixen el 10% de l'aigua de les conques interiors.
El portaveu dels regants va instar els polítics a "donar la cara" i aportar mesures que puguin evitar les pèrdues econòmiques del sector.
Perilla l'arròs de Pals
Els primers que poden comptar les pèrdues per milions d'euros són els arrossaires de Pals. Segons va explicar el seu representant, Albert Grassot, l'arròs s'ha de sembrar en camps inundats a finals d'abril i actualment no hi ha aigua per fer-ho.
A més de perdre la collita, la sequera els podria sortir encara més cara als arrossaires perquè aquest any han de renovar uns ajuts europeus que es concedeixen cada 5 anys i que els suposa una injecció econòmica del 50% del cost de les explotacions. Segons va explicar Grassot, un dels requisits per renovar el conveni és que l'arròs es sembri i, si no hi ha aigua, no ho podran fer.
ACA només garanteix el 10% de l´aigua que els regants del Baix Ter necessiten i perdran 50 milions | 23-02-2008 - 13:59:18 GMT 1 #
JORDI PONJOAN. L'ESTARTIT (BAIX EMPORDÀ)..
És un titular que sembla agosarat, però es donen totes les circumstàncies per considerar la situació certament bel·ligerant. Des del govern de Catalunya s'ha decretat el nivell dos de sequera a tot el país. Això vol dir que cal conscienciar i restringir l'ús de l'aigua a tots els ciutadans de la mateixa manera. Prioritzar l'aigua de boca pot enfrontar col·lectius amb necessitats difícils d'avaluar. Qui té el privilegi de l'aigua?
Mentre els pagesos de la província de Girona no tenen aigua per regar, se segueix fent el transvasament d'un hectòmetre cúbic diari del Ter al Llobregat. A la zona metropolitana de Barcelona ningú és conscient que no tenim prou reserves! La llei que prioritza l'aigua de boca davant de la resta s'interpreta pels nostres governants com a aigua «a dojo» a la capital del país, mentre que al camp de Girona les restriccions són totals.
Veus assenyades com ara la del gerent del Consorci Costa Brava, el senyor Manel Serra, responsable de l'abastament d'aigua de boca a les terres gironines, dimecres mateix, per la ràdio, reclamava la portada imminent de vaixells d'aigua a Barcelona. Què espera l'administració?, i l'Agència Catalana de l'Aigua?, i l'Agbar? Quan es portaran a terme les mesures excepcionals i d'emergència a Barcelona?
Cada dia que passa es van reduint els nivells dels pantans de Sau i Susqueda, i si no plou, no es podran restablir les reserves hídriques a les comarques gironines!
Els regants del Ter ja hem contestat a l'administració: no volem ni podem renunciar a l'aigua a què tenim dret. No volem diners a canvi d'aigua! Volem que es compleixi la llei vigent d'abastament d'aigües a Barcelona de l'any 59 que diu: es garantirà el manteniment del cabal de la conca del Ter tant per assegurar la vida del riu com per regar les terres de conreu de la conca del Ter.
La guerra de l\'aigua | 23-02-2008 - 14:09:51 GMT 1 #
La tragèdia d'una sequera persistent
El 6 de juliol del 2005, en aquesta mateixa secció i amb el títol «Una sequera angoixant», deia que: «L'Estat espanyol és l'únic d'Europa on els nivells de construcció arrasen el territori i els preus de venda i lloguer són els més elevats de la Comunitat Europea. Per molts polítics primer són els resultats electorals i conservar el poder, abans que la defensa del territori, la naturalesa i el paisatge. Mentre s'arrasen boscos i arbres que ens porten la pluja, els clams del poble davant la persistent sequera són angoixants.» I finalitzava dient: «I a més del decret de sequera, cal que la Generalitat en promulgui un altre per a la replantació immediata de tots els arbres tallats arreu del país.»
Han transcorregut dos anys i mig i la situació ha passat de ser angoixant a ser de gravetat extrema. La pregunta lògica als governants podria ser: Què s'ha fet durant tots aquests anys, a part del decret de mesures restrictives? Dos anys i mig és prou temps per prendre decisions efectives i més quan afecten l'esgotament progressiu de l'aigua a Catalunya. D'això en depèn una manera de viure i l'actual desenvolupament de la nació catalana. Pensin que una Catalunya sense aigua difícilment podrà continuar essent un país receptor de turisme amb l'abast actual. El canvi serà traumàtic perquè, en aquest país, tot s'ha fet a l'engròs. Per sobre de les possibilitats normals del territori i de les seves poblacions.
El juny del 2005 –tot i havent plogut– les reserves hídriques dels nou pantans que abasten gran part de Catalunya estaven al 44% de la seva capacitat. El gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra, va denunciar que el 80% de l'aigua apta per regar procedent de les depuradores de la Costa Brava s'aboca al mar per falta de demanda i mitjans. En total, cada any es perden uns 24 milions de litres, que si es poguessin utilitzar abastarien una ciutat de 175.000 persones. La situació contrasta amb les restriccions de l'ús de l'aigua que es podrien començar a aplicar en alguns punts de Catalunya. Les conques del Segre i de la Noguera Ribagorçana estaven, el gener del 2007, sota mínims per les altes temperatures i la manca de pluja. Hi ha municipis on l'aigua arriba en camió cisterna.
Arreu s'han tallat milers d'arbres per donar pas a una construcció sense fre. També hi ha una construcció pública d'obres faraòniques que destrossen el territori i per les quals es gasten 500.000 litres d'aigua diaris que es necessiten per poder refrigerar les tuneladores.
D'altra banda, l'actual sistema de mobilitat afecta els boscos, el carboni i el canvi climàtic. La concentració de CO2 a l'atmosfera no para d'augmentar i pel Mediterrani això és una preocupació principal ja que no plou i augmenta la temperatura global. Cal recuperar els boscos perduts. Actualment, milers de visitants van a veure els pantans extenuats. Imatges fantasmagòriques de pobles enterrats sota les aigües tornen a mostar les parets de les cases i les esglésies. Ja no són només els campanars.
ENRIC FIGUERAS. PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)..
Sequera persistent | 23-02-2008 - 14:18:16 GMT 1 #
«Fase de excepcionalitat 2» conca del Ter
La falta de pluges abundants i continuades està agreujant la situació de sequera a Catalunya, on les conques del sistema Ter-Llobregat ja han entrat en fase d'excepcionalitat 2, ja que les reserves d'aigua dels embassaments estan al 23,6% de la seva capacitat, quan a la mateixa data de l'any passat estaven al 47,7% de les seves possibilitats. Aquest escenari preveu la prohibició que els ajuntaments destinin aigua potable a altres usos que no siguin l'abastament domèstic, com l'ompliment de piscines, el reg de jardins i parcs o els usos lúdics. Davant aquesta situació, la Generalitat està executant obres d'emergència per recuperar recursos d'aigua locals.
La segona meitat del mes de gener ha deixat precipitacions poc importants, tant a les conques internes de Catalunya com a les conques catalanes de l'Ebre. Només un front va deixar precipitacions destacables a la Val d'Aran els dies 16 i 17 de gener, especialment en forma de neu.
La pluja ha estat escassa a les conques del Ter i del Llobregat i el mes de gener han confirmat les previsions més pessimistes del Departament de Medi Ambient, de manera que tant la conca del Ter com la del Llobregat han entrat en situació d'excepcionalitat 2 per dèficit de volum embassat.
En aquest escenari, s'estableix que els volums d'aigua embassada que es poden destinar als regadius del Baix Ter, la sèquia de Manresa i el canal de la Dreta del Llobregat es redueixen significativament fins a convertir-se en dotacions de supervivència d'arbrat.
Així mateix, es preveu la substitució progressiva de les captacions per a reg dels regants del marge dret del Llobregat per aigües regenerades procedents de la depuradora del Baix Llobregat.
L'aigua destinada a cabals circulants aigües avall del sistema d'embassaments del Ter-Llobregat es redueix fins als valors mínims però suficients amb l'objectiu de mantenir la continuïtat hidràulica que possibilita la vida piscícola.
L'Agència Catalana de l'Aigua estudia reforçar aviat aquests cabals circulants del riu Ter aigües avall del Pasteral amb aportacions d'aigua dels aqüífers de la zona que presenten un bon estat de reserves.
La gestió conjunta dels recursos superficials i subterranis en aquest escenari potencia una major explotació dels aqüífers del Baix Llobregat per descarregar la demanda sobre els embassaments.
Com a mesures de caràcter general, els ajuntaments dels municipis de les conques en situació d'excepcionalitat de nivell 2 han de preveure, mitjançant les seves disposicions locals, la prohibició de destinar aigua potable per a la pràctica d'aquells usos que no siguin l'abastament domèstic, com ara l'aigua de les piscines públiques i privades, el reg de jardins particulars i els usos de l'aigua en els parcs aquàtics i d'altres instal·lacions de caràcter lúdic.
La situació de sequera actual, agreujada per més de 17 mesos sense precipitacions importants, ha provocat l'abastament en cisternes o el desenvolupament de petites obres a diversos municipis de Catalunya.
En la majoria dels casos, ha calgut subministrar a nuclis concrets i aïllats que no estan connectats a les grans xarxes regionals i que s'abasteixen habitualment d'una font pròpia que s'ha esgotat a causa de la manca de pluges.
Un total de 50 municipis han sol·licitat a l'Agència Catalana de l'Aigua la línia de subvencions per sufragar els costos de l'abastament d'emergència mitjançant l'aportació d'aigua en vehicles cisterna l'any 2007.
Majoritàriament, es tracta de municipis diferents d'aquells que es van abastir per emergència fa dos anys, amb una sequera menys severa que l'actual, i que avui ja tenen resolta la garantia d'abastament a través de les obres que s'han executat durant el darrer any i mig.
La greu situació d'escassetat d'aigua, la Generalitat està duent a terme una sèrie d'obres d'emergència, com actuacions addicionals a la demarcació de Barcelona i als àmbits d'ATLL-Nord, la costa de Tarragona i el Ter-Tordera, que s'adrecen a continuar sumant recursos locals que permetin descarregar les xarxes d'abastament supramunicipal.
Duran rescata el transvasament del Roine per la «sequera d'idees» dels governs
Fase de excepcionalitat 2 Conca del Ter | 23-02-2008 - 14:32:17 GMT 1 #
XICU RIU. VERGES (BAIX EMPORDÀ)..
Sóc pagès i pateixo com tots els companys del Baix Ter la sequera que tenim. Però se'm regiren els budells quan des de l'administració ens diuen que no tindrem aigua per poder regar els nostres camps.
En les campanyes de reg del 2006 i 2007 el conjunt de les set comunitats de regants del Ter, a petició de l'ACA, vàrem estalviar 13 hm³ cada any. On són els 26 hm³ (26.000.000.000 de litres!) que hem estalviat aquests dos anys?
A l'àrea metropolitana de Barcelona s'hi deriven cada any 240 hm³ d'aigua del Ter, dels quals se'n perden un 25% (una quarta part!) per fugues de la xarxa de conducció de l'aigua. I jo em pregunto: si l'ACA, o Aigües Ter-Llobregat, o qui pertoqui, reparessin les canonades, ¿no s'estalviarien uns 60 hm³ l'any, que és l'aigua que necessitem les set comunitats de regants per cada campanya? Qui és que malbarata l'aigua, realment? Els pagesos gastem el 20% de l'aigua del Ter per mantenir els camps productius i el paisatge verd i maco, i a més recarreguem els aqüífers, ja que el 50% de l'aigua que tirem al camp es filtra al subsòl, que és d'on molts dels nostres ajuntaments capten l'aigua per al subministrament municipal.
Polítics, ACA, ATLL, Agbar… poseu rodes als vaixells, i que vagin de pressa. I no perdeu el temps enganyant la gent dient-li que es poden regar els testos amb l'aigua de coure les verdures (si s'han cuit amb sal, les flors adéu-siau).
Porteu aigua de seguida d'allà on sigui, però ràpidament, que si no ho feu així, des del Pasteral a mar també n'hi haureu de dur, i els vaixells no hi arribaran.
Qui és que malbarata l\'aigua? | 28-02-2008 - 15:22:47 GMT 1 #
La canonada que porta el aigua del Riu Ter a Barcelona té almenys dotze fuites
La Generalitat xifra en 216.000 litres d'aigua al dia la fuita de Badalona, la meitat que l'Ajuntament
JORDI GONZALO. Badalona
Aigües Ter Llobregat (ATL) va xifrar ahir la fuita de la canonada principal que proveeix d'aigua Barcelona al pas per Badalona en 9.000 litres cada hora. Segons aquestes dades, s'escaparien 216.000 litres d'aigua al dia, que anirien a parar a la riera de Canyet; tot i això, les estimacions de l'Ajuntament doblen aquesta quantitat. ATL també va admetre que aquesta no és l'única fuita de la canonada que porta fins a Barcelona l'aigua del riu Ter, sinó que en té comptabilitzades almenys una dotzena que acaben sortint a la superfície. Un cop arreglada la canonada, s'estalviaran 4 hm³ d'aigua l'any, és a dir 11 milions de litres al dia.
L'aigua de la fuita es barreja amb la de la mina natural i fa el curs d'aquesta. / Foto: QUIM PUIG
La canonada subterrània que proveeix Barcelona d'aigua provinent del riu Ter no només té una fuita a l'altura de Badalona, sinó que almenys en té unes dotze més en superfície, segons va informar ahir l'empresa pública Aigües Ter Llobregat, que va admetre, però, que la de Badalona és de les més importants. ATL va matisar les estimacions municipals avançades ahir per aquest diari i va xifrar les pèrdues en 9.000 litres l'hora, és a dir, 216.000 litres al dia, que van a parar a la riera de Canyet. ATL va fer l'estudi en un pou prop de Can Ruti i l'Ajuntament el va fer fa dos anys amb l'aigua que transcorria per Torre Codina, ja en superfície, i que segueix el recorregut que històricament ha fet la mina de Canyet. Tot i això, no es comptabilitza l'aigua de la fuita que es filtra abans de sortir a la superfície.
S'agafi la xifra de referència que s'agafi, la realitat és que es perden milers de litres d'aigua cada dia. Mercè Rius (CiU), regidora de Medi Ambient de Badalona, no va voler polemitzar sobre les dades: «És igual que siguin 18.000 o 9.000 litres, el que importa és que es perd aigua i que hem de donar exemple», va dir.
Joan Compte, gerent d'ATL, va reafirmar ahir que d'aquí a un any s'haurà acabat el desdoblament de la xarxa que permetrà arreglar per dins els 22 quilòmetres de la canonada que uneix la central de Cardedeu amb la de Trinitat a Barcelona, construïda als anys seixanta. «Estem fent els deures», va dir. Compte va destacar que en el conjunt de la xarxa d'ATL –que inclou l'aigua provinent del Llobregat– hi ha un índex de filtracions del 4% –equivalent a uns 8 o 9 hm³ l'any–. «Són unes bones dades si mirem la mitjana del conjunt de l'Estat, que és de prop del 17,9%», va explicar. El gerent d'ATL va admetre que on hi ha més filtracions és al tram Cardedeu-Trinitat, amb les dotze fuites que arriben a la superfície, més d'altres que es queden al subsòl. Compte va explicar que, un cop s'hagi impermeabilitzat aquesta canonada, «les filtracions al conjunt de la xarxa es reduiran del 4 al 2% i que, per tant, s'estalviaran uns 4 hm³ cada any». D'aquí es desprèn que la canonada que porta l'aigua del Ter a Barcelona perd a l'any 4 hm³, és a dir, 11 milions de litres al dia.
L'Ajuntament badaloní continua amb els preparatius per poder bombejar l'aigua de la fuita que s'acumula a la piscina de Torre Codina fins a peu de carretera, per tal que els camions municipals puguin omplir les cisternes per poder regar els parcs i netejar els carrers i el clavegueram. El govern vol que ATL impulsi mesures similars, perquè creu que no es cobrirà la totalitat de l'aigua. ATL ha convocat el consistori a una reunió per parlar-ne, però ja ha avançat que estaria disposada a finançar una part del que costi l'operació.
La canonada que porta el aigua del Riu Ter a Barcelona té almenys dotze fuites | 28-02-2008 - 15:28:17 GMT 1 #
GUSTAU MORENO. Tortosa
Els regants del canal de l'esquerra de l'Ebre ni vendran més aigua ni acceptaran que el Camp cedeixi cabals a l'àrea metropolitana de Barcelona tal i com ha aprovat el ple de l'Ajuntament de Tarragona. A més, el president de la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre, Lluís Pegueroles, va anunciar ahir que les dues comunitats de regants del Delta han demanat assessorament legal per estudiar quina mesura poden emprendre, en vista de la decisió de l'Ajuntament de Tarragona de cedir aigua de pous propis a l'àrea metropolitana de Barcelona, si la situació de sequera ho requereix. Pegueroles va advertir que els regants estan disposats a arribar «fins al final», ja que no acceptaran cap tipus d'interconnexió sota l'excusa que s'han regenerat els aqüífers de Tarragona gràcies al minitransvasament de l'Ebre.
«No admetrem cap interconnexió, ni amb canonades, ni en vaixell ni en helicòpter, aprofitant que els aqüífers de Tarragona s'han recuperat gràcies a les aportacions del minitransvasament», va remarcar. A més, el dirigent dels regants va afegir que acceptar la mesura que ja ha autoritzat l'Ajuntament de Tarragona seria un «greuge gravíssim» per a les Terres de l'Ebre i que els regants del Delta estan disposats a arribar «fins on faci falta».
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de la seva banda, va assegurar que no s'utilitzarà aigua de l'Ebre per abastir Barcelona i que per demostrar-ho es faran controls permanents. Ballesteros va explicar ahir que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ha autoritzat l'Ajuntament de Tarragona a incrementar la captació d'aigua dels aqüífers fins a 2.000 hectòmetres cúbics per any.
Els regants del Ebre amenacen amb , arribar fins on faci falta, per evitar la venda del aigua a Barcelona | 28-02-2008 - 15:31:40 GMT 1 #
Mocions a Ripoll i al Consell Comarcal del Gironès sobre el Ter. Campanya aigua Sant Gregori
En les darreres hores, més Ens Locals i Comarcals han pres decisions relacionades amb la sequera.
RIPOLL.
El Ple de Ripoll celebrat dimarts va aprovar per unanimitat de tots els grups (ERC i PSC, al govern, i CiU, a l'oposició) una moció en què es demana al govern que expliciti el seu compromís amb el restabliment urgent del cabal ecològic del riu Ter, que es facin públiques les balances hídriques i que es deixi en suspens establir restriccions a Girona.
CONSELL COMARCAL DEL GIRONÈS.
El mateix text té el suport del Consell Comarcal del Gironès. En la moció es demana a la Generalitat que faci un reconeixement institucional a la contribució i paper fonamental que ha fet el riu a través de la seva aportació a les comarques barcelonines i a gran part de Catalunya, i que expliciti el compromís amb el restabliment urgent del cabal. Demana que en un termini de sis anys es redueixi l'aportació fora de la conca, com a pas previ d'anul·lar aquest transvasament en el termini de dotze anys.
SANT GREGORI.
L'Ajuntament de Sant Gregori ha iniciat una campanya de racionalització i conscienciació de l'estalvi del consum de l'aigua potable. En col·laboració amb el Consell del Gironès, el consistori entregarà un equip d'economitzadors de consum d'aigua als veïns del municipi els dies 8, 15 i 29 de març a la plaça Rafael Masó, entre les 16.30 i les 18.30 hores. Així mateix, l'Ajuntament recorda la prohibició d'utilitzar aigua potable per omplir piscines, rentar amb mànega vehicles i regar jardins, horts, zones verdes i voreres i vials.
Mocions a Ripoll i al Consell Comarcal del Gironès sobre el Ter. Campanya aigua Sant Gregori | 28-02-2008 - 15:40:00 GMT 1 #
Llena adverteix els regants del Baix Ter que /primer és l'aigua per beure Coca Cola/
Joaquim Llena, conseller d'Agricultura, va dir a Corçà que la prioritat del govern és «garantir l'aigua per beure Fanta de Naranja» i va fer una crida als regants per modernitzar les explotacions. Llena va participar en un dinar del PSC-Coca Cola què es fà han aigua, amb gent del sector agropecuari i alcaldes de l'Empordà.
En una situació de sequera com l'actual, Joaquim Llena no dubta a afirmar que primer cal garantir l'abastament per a la Coca Cola i el ciment inmobiliari "hipoteques", el ciment porta aigua. Tanmateix, recorda que la modernització dels regadius pot suposar un estalvi d'entre el 40 i el 50% de aigua i fins i tot augmentar la producció de Fanta de Limón. En aquesta qüestió el titular d'Agricultura va recordar que el govern executa projectes per un valor de 500 milions € d'euros. Aquesta quantitat representaria una despesa major que la de 23 anys de govern de Pujol.
En un acte de partit a Corçà, el conseller va demanar el vot de la Catalunya rural per al PSC-Coca Cola, «ja que només hi pot haver una sola Coca Cola i un sols President Rajoy o Zapatero». En aquest sentit, va reivindicar el vot útil per COBEGA que representen els socialistes.
Aigues de Colors: Llena adverteix els regants del Baix Ter que /primer és l\'aigua per beure Coca Cola/ | 28-02-2008 - 15:55:30 GMT 1 #
La sequía más grave de los últimos 70 años coincide con una gestión de los recursos que vierte demasiados litros en tierra de nadie. Con el agua en los talones, la Generalitat insiste en aplacar la demanda hídrica: hace un mes, regaló 650.000 dosificadores que disminuyen el consumo doméstico hasta el 7%. Entretanto, la red catalana pierde el 25% del agua en el recorrido de las plantas de distribución hasta los grifos domésticos, según un estudio del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos basado en datos de la Agencia Catalana del Agua (ACA). El informe incrementa la cifra que esgrime la Generalitat, que calcula las pérdidas en el 17%, y añade que la media catalana está por debajo de la del conjunto de España, que pierde el 17,9% del agua transportada. Alrededor del 10% de las pérdidas, estima el estudio, que aún no se ha hecho público, es directamente atribuible a fugas no controladas.
De cada 100 litros de agua potable vertidos a la red, 25 acaban filtrándose por el camino, lo que supone que el rendimiento es del 75%. Los técnicos afirman que una conexión sin fugas es una quimera, pero sitúan el rendimiento óptimo de una red alrededor del 85%. Estos 10 puntos de diferencia se traducen en un despilfarro anual de 120 hectómetros cúbicos. El consumo anual de las cuencas internas de Cataluña es de unos 1.200 hectómetros cúbicos. Los ingenieros de caminos estiman que estos 120 hectómetros que se pierden son "recuperables" y que repercuten en las reservas de los embalses bastante más que el agua perdida en muchos lavados de dientes. "Los esfuerzos deberían centrarse en reducir estas pérdidas grandes y no ahogar tanto a los ciudadanos", apunta un experto que pide el anonimato. Este volumen no incluye entre el 2% y el 6% del agua que, según el estudio, también se pierde entre los embalses y la llegada a las distribuidoras.
El deterioro de la red deriva de fugas acumuladas durante décadas y acrecentadas por el desgaste de las cañerías que abastecen Cataluña. "Forma parte de la tradición nefasta de mala planificación y gestión del agua", apuntó Antoni Tahull, consultor de medio ambiente del Colegio de Ingenieros Industriales de Cataluña. Es el caso del acueducto de Cardedeu, construido en la década de 1960, que a su paso por Badalona escupe 216.000 litros potables a una mina cada día. La fuga se conoce desde 2005, aunque nadie sabe cuándo se abrió la brecha -los vecinos opinan que podría llevar ocho o nueve años expeliendo agua-. Los tres años verificados, en cualquier caso, han servido para malbaratar un total de 2,33 hectómetros cúbicos de agua. Son dos estadios de fútbol abarrotados de líquido, además del Miniestadi del Barça. Equivale a una quinta parte del embalse de Siurana, ayer en el 17,4% de su capacidad. Con la afluencia del manantial de Badalona, este embalse alcanzaría hoy el 36,5% de su volumen.
"Reducir las pérdidas es una cuestión compleja, pero estos datos arrojan que hay bastantes posibilidades", apuntó un directivo de una empresa de abastecimiento de agua, que también pidió que no se revelase su identidad. "No es cuestión de un día. Implica una previsión que, lamentablemente, lleva años sin hacerse", añadió. En efecto, reparar el escape que lleva agua a Barcelona comportaría cortar durante meses el suministro de agua a 2,5 millones de habitantes. Ante la falta de alternativas, la rotura inutiliza 216.000 litros de agua potable al día.
"Un desperdicio que mina la moral a cualquiera", suspiró el regidor de Medio Ambiente de Terrassa, Màrius Massallé. Un ánimo compartido que se manifestaba ayer en las barras de cualquier café. "Y yo me siento mal por afeitarme con el grifo abierto", comentaba un joven durante el almuerzo. "No son fugas decisivas, aunque las cantidades son relevantes", confirmó Tahull.
Aguas Ter-Llobregat (ATLL), empresa responsable del conducto de Badalona, traspapela ocho hectométros de agua al año. Sólo la cañería afectada ya pierde cuatro en un tramo de 22 kilómetros.
La Asociación de Vecinos del barrio de Canyet (Badalona) denunció ante la Fiscalía de Medio Ambiente a la ACA y a ATLL. El presidente vecinal, concejal del PP, pidió "responsabilidades". La campaña electoral sabe aprovechar las grietas.
La red de distribución de agua de Cataluña pierde 25 de cada 100 litros | 29-02-2008 - 10:44:23 GMT 1 #
Gent del Ter veu ´immoral´ que l´ACA concedeixi l´ús de sis pous a un camp de golf:
L'entitat ecologista Gent del Ter considera que "gairebé és immoral que durant el decret de sequera, l'Agència Catalana de l'Aigua aprovi la concessió de sis pous per regar un camp de golf, quan aquest camp ja disposa d'un volum d'aigua de 200.000 metres cúbics per any provinents de l'EDAR de Pals". Aquesta és l'opinió de l'entitat davant la possibilitat, que consideren molt probable, que l'ACA atengui la sol·licitut -encara no aprovada- que l'any passat va fer el Golf Platja de Pals per utilitzar l'aigua de sis pous que hi ha dins de la seva finca per regar.
Gent del Ter ja va plantejar al·legacions a l'agost de l'any passat a la sol·licitut del club, i l'ACA va respondre que amb l'aigua dels pous "es podrà complementar el reg del camp durant els mesos de maig, juny, juliol i agost i només si és necessari, amb un volum d'aigües subterrànies màxim de 30.000 metres cúbics per any".
Així mateix, en les noves al·legacions que ha presentat Gent del Ter aquest mes, creuen "decebedor veure que un cop finalitzades les Jornades de Participació de l'ACA al Baix Ter sobre l'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua, es pugui aprovar la concessió d'extracció d'aigua, en detriment d'uns usos d'aigua de boca o agrícola que són els prioritaris o del manteniment dels aiguamolls del litoral".
Gent del Ter veu ´immoral´ que l´ACA concedeixi l´ús de sis pous a un camp de golf | 29-02-2008 - 14:40:17 GMT 1 #
Celrà.
El conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, va assegurar ahir a Celrà que el retorn del cabal al riu Ter des de les comarques de Barcelona començarà la segona meitat de l'any que ve. Serà, va dir, coincidint amb la posada en marxa de la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, de la qual s'obtindrà uns 60 hectòmetres cúbics d'aigua anuals, "l'equivalent a un embassament de tipus mitjà-gran de Catalunya", segons Baltasar. El conseller, acompanyat del director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, i del delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, va reunir-se a Celrà amb l'alcalde d'aquesta població i president del consorci Alba-Ter, Francesc Camps, qui va dir que l'ens valorarà avui la trobada amb Baltasar. Respecte a la disminució de la pressió sobre el riu Ter, i preguntat sobre si això pot implicar eliminar el transvasament, el titular de Medi Ambient va afirmar que "no hem de posar cap límit".
En la declaració institucional que va pronunciar després de la reunió, Baltasar va destacar que el riu Ter "suporta una explotació ingent", i va "reconèixer i agrair" el "paper fonamental" del riu en el desenvolupament social i econòmic del conjunt del país. A més, va indicar que el compromís de Medi Ambient per reduir gradualment la sobreexplotació del Ter "és avui més ferm que mai". Malgrat tot, l'única dada que va concretar va ser que el retorn del cabal començarà la segona meitat de l'any que ve, alhora que va assegurar que "no ens hem de posar cap límit" en la disminució de la pressió sobre el riu Ter.
Pel que fa a les mesures que han de fer possible aquest retorn, el conseller les va desgranar en quatre punts: dessalinització de l'aigua marina -va anunciar que en un termini màxim de tres anys la Tordera tindrà una nova dessalinitzadora amb capacitat per a 60 hectòmetres cúbics-, reutilització, recuperació dels aqüífers i polítiques d'estalvi. Totes elles, mesures estructurals en comparació amb una que va qualificar de conjuntural: la portada d'aigua amb vaixells que, si es mantenen les condicions actuals, començarà al mes de maig.
Els regants del Baix Ter
Respecte a la situació dels agricultors de les poblacions de la zona del Baix Ter -als quals actualment es garanteix un 10% de l'aigua que necessiten-, Baltasar va explicar que la setmana vinent es reunirà amb ells, i va afirmar que, tot i que espera que puguin regar aquest estiu, tampoc els en pot donar "garanties plenes".
Baltasar diu que el retorn del cabal al Ter no s´iniciarà fins la segona meitat del 2009 | 29-02-2008 - 14:42:13 GMT 1 #
La paperera que ha treballat con el aigua del Riu Ter (Gratis Total) va presentar suspensió de pagaments el 1983, que va desencadenar la compra de la majoria d'accions per part del Grup KIO-Ter i el tancament de la planta de pasta con aigua del Riu Ter. L'antic Ateneu Saltenc Can Panxut ha estat remodelat durant aquests anys, però conserva l'estructura de la façana. Actualment esdevé un escenari important, sobretot per les representacions del programa Temporada Alta. El carrer Major, un dels punts més característics del poble, ha sofert un canvi radical amb la conversió en carrer, i que ha passat de dos a un carril, després del desdoblament de l'actual passeig Països Catalans. El traçat de l'N-II va partir el poble en dues parts, fet que va originar moltes protestes veïnals. L'actual autovia, amb millores notables, continua sent l'entrada nord de Girona amb un alt flux de trànsit.
Torras Hostench del Riu Ter | 02-03-2008 - 18:46:08 GMT 1 #
Verges.
Un centenar de tractors i més de 800 persones es van mobilitzar ahir en els dos ponts més emblemàtics que creuen el riu Ter al Baix Empordà, el de la C-31 a Torroella de Montgrí i el de la C-252 a l'alçada de Verges, per reclamar el retorn de l'aigua del Ter, expressar el seu descontentament per la "manca de previsió" de l'administració en la sequera que pateix Catalunya i criticar la pretensió del Govern de penalitzar la pagesia en el repartiment de l'aigua. "Volem aconseguir que la societat catalana s'adoni que la situació al Ter és insostenible", va comentar el portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter, Narcís Illa. "No podem permetre ni un dia més que s'esgoti l'aigua del riu a causa d'un transvasament brutal cap a Barcelona i com a conseqüència d'això els pagesos i els regants haguem de perdre el fruit i l'esforç de molts anys de treball", va continuar Illa mentre els manifestants tallaven de forma intermitent les dues carreteres i repartien pomes entre els conductors.
Igualment, s'adjuntaven còpies d'un manifest en què es denunciava la "injusta" gestió de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua, la manca de compromís dels polítics gironins amb la conca del Ter i on es va insistir en el fet que si tota l'aigua del Ter se l'emporta Barcelona "el riu s'acabarà morint". "Pot significar la seva mort biològica. Molta política de l'aigua i de no als transvasaments i resulta que a Catalunya de fa molts anys hi ha un transvasament brutal del Ter, de més del 70% del seu cabal, i la societat catalana sembla que no se'n vol adonar", va reflexionar en veu alta el portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter, que no obstant això no va voler entrar en disputes entre territoris "perquè això és un problema del Govern, que ha de trobar les solucions i les fonts de subministrament d'aigua necessàries".
"L'aigua pot venir d'altres llocs i l'intolerable és que se'n treguin 2/3 parts del Ter", va afegir Illa, que es va negar a donar per perduda la collita d'aquest 2008 tot i que l'ACA només els ha garantit un 10% dels 45 hectòmetres cúbics d'aigua que necessiten per mantenir les 15.000 hectàrees de fruiters, blat de moro i horta. En total, són unes 3.000 explotacions, amb un valor aproximat de 50 milions d'euros, les que veuen perillar la collita d'aquest any.
"Penseu que això és com si a una indústria li diguessin que estarà un any sense corrent, significa la seva mort", va puntualitzat Illa abans de cedir la paraula al coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, que, juntament amb el president de JARC a Girona, Pere Rubirola, van acompanyar a la comunitat de regants del Ter en aquesta jornada reivindicativa. Caball va lamentar que "es vagin ampliant pobles i creant polígons i després sempre es retalli aigua als mateixos, als pagesos".
"Només que tapin totes les fuites ja tindrem aigua per regar", va finalitzar amb ironia Francesc Riu, un pagès de Verges.
Un centenar de tractors i 800 pagesos reclamar l\\\'aigua del Ter | 03-03-2008 - 14:43:18 GMT 1 #
Roser Reyner, Girona.
"Reconeixem que les mesures que apliquem al Baix Ter són insuficients, però intentarem pal·liar-les". Amb aquestes paraules va referir-se ahir el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manel Hernández, a les actuacions derivades de la fase 2 d'excepcionalitat del decret de sequera que aquest ens ha instaurat a la conca del Ter. Unes actuacions que prohibeixen el reg dels camps, de manera que només es permet gastar aigua per mantenir l'arbrat i per al consum humà. Fa prop d'un mes les set comunitats de regants del Baix Ter -les del ter?ritori situat entre l'embassament del Pasteral fins la ?desembocadura del riu- quantificaven en 50 milions les pèrdues d'agricultors i ramaders si no poden regar durant la campanya que va d'abril a setembre. I ahir Hernández va admetre que és cert que aquestes 5.000 explotacions agràries no en tenen prou, amb l'aigua que se'ls permet usar. Malgrat tot, va insistir en la necessitat que les conques catalanes siguin solidàries, i va lamentar que el debat entorn de l'aigua s'hagi "tensionat" en els últims temps, a causa de la sequera i també del context electoral.
El director de l'ACA va fer aquestes declaracions a la Llotja de Contractació de Girona, on va obrir la conferència inaugural del cicle que, sota el títol Jornades sobre recursos hídrics, ha organitzat la Cambra de Comerç. Per cert, que serà el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, qui clausurarà les xerrades, previsiblement al mes de juny.
Prop d'un centenar de persones van assistir a la conferència, on es van exposar el pla d'actuació de l'ACA en els propers quatre anys, xifrat en uns 6.000 milions d'euros. Després es va obrir un torn obert de paraules, en què representants empresarials, regants i entitats del territori van mostrar la seva insatisfacció amb la situació que actualment es viu a les comarques de Girona, i van aprofitar per fer les seves preguntes i demandes a Manel Hernández.
L'ACA no pot actuar sola
"L'ACA sola no podrà aguantar la pressió de l'actual sequera", va afirmar Hernández, que va augurar que a curt termini no vénen temps millors i va reclamar la col·laboració de les diverses conselleries de la Generalitat i l'actuació conjunta i solidària de tot el territori català. El director de l'ACA va explicar que s'està avançat als propers quatre anys inversions previstes per al 2015. "Esperem que el finançament no ens falli", va afegir.
I és que el pla d'actuacions de l'ACA preveu generar 300 hm3 nous d'aigua cada any a partir del 2012 i assegurar els recursos com a mínim fins el 2025, i per aconseguir-ho l'ens compta amb l'Estat espanyol com a font bàsica d'ingressos. Així, Espanya aportarà aquest any 160 milions d'euros a l'ACA, la Generalitat n'hi destinarà 150 milions fins el 2010 i els fonts de cohesió europeus cada vegada seran més minsos perquè es concentren en els països de nou ingrés. "Esperem que l'Estat es mantingui com una de les principals fonts de finançament", va dir un altre representant de l'ACA, Jordi Molins.
Transvasaments
Per generar aquests 300 hm3 anuals l'ACA preveu tres tipus de mesures: dessalinització de l'aigua del mar (amb les dessaladores d'el Prat, Tordera Blanes i Cunit es generaran 200 hmcada any); recuperació dels aqüífers (25 hm3 anuals); i reutilització de l'aigua (els 75 hm3 restants), sobretot als llocs propers a les depuradores.
En qualsevol cas, ahir va quedar clar que l'opció del transvasament és, de moment, remota. En aquest sentit, Hernández va subratllar que ja és coneguda la resposta en negatiu dels territoris que envolten l'Ebre i el Segre per transvasar aigua des d'aquests rius cap a Barcelona -i la conca de l'Ebre, va voler ressaltar, és, a diferència de les conques internes, competència a mitges de l'Estat i la Generalitat-.
Pel que fa al transvasament des del francès riu Roine, el director de l'ACA va afirmar que no és bo perquè l'aigua vindria d'un altre país i perquè trigaria massa temps a ser un fet.
Baix Ter | 19-03-2008 - 08:13:26 GMT 1 #