EUiA-ICV anuncia un procés participatiu per a l'Elaboració del Programa Electoral
EUiA-ICV anuncia un procés participatiu per a l'Elaboració del Programa Electoral.-El cap de llista al Congrés per les Comarques Gironines de EUiA-ICV, Biel Jover, va anunciar que EUiA-ICV obre un procés participatiu per a l'Elaboració del Programa Electoral. Jover, va explicar el calendari i els instruments del procés i va destacat les propostes per a l'estalvi energètic i l'ampliació de l'Estat de Benestar. A més a més el cap de llista de EUiA-ICV va explicar que l'objectiu del procés participatiu «és discutir les 175 propostes programàtiques de la coalició amb experts, entitats i la societat civil». Aquestes propostes han estat confeccionades a partir de les propostes ideològiques i polítiques aprovades en les anteriors assembles de EUiA-ICV i, en conjunt «exigeixen una priorització d'aquelles polítiques que hauran de desenvolupar-se en els propers anys». Des de EUiA-ICV s'anuncia que els canals de participació, 
segons Jover, són el «telèfon de les idees» (902 000 000), el web www.idees2008.cat , l'adreça de correu electrònic info@idees2008.cat i el bloc del candidat gironí, bieljover.blogspot.cat . Les aportacions recollides a través d'aquests mitjans es discutiran a la Convenció Nacional el 26 de gener de 2008, i a la Convenció de Girona el 2 de febrer de 2008, es concretaran les propostes a l'àmbit gironí. En aquests debats, segons ha destacat Jover «es discutiran solucions a aquells problemes que són d'una estratègia bàsica per al desenvolupament humà en els propers anys: la transició energètica i el canvi climàtic».
Respecte als objectius polítics concrets, Jover ha enunciat que cal posar èmfasi en el desplegament d'un programa ferroviari i de transport col·lectiu de qualitat. Així mateix ha apostat per implementar la fiscalitat ambiental per tal de corregir comportaments i finançar els ingressos necessaris per al desplegament de les energies renovables i aconseguir la plena plena eficiència i estalvi energètics, amb l'objectiu de fer decrèixer el consum d'energia per càpita.
Pel que fa a la MAT des de EUiA-ICV s'ha insistit en la negativa a aquesta infraestructura; també ho deien...de...,Bracons..., Pacte del Tinell...
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
DOCUMENTS COMISSIÓ POLÍTICA INTERCOMARCAL
ICV REGIÓ DE GIRONA
DISSABTE 17 DE MAIG DE 2008
CONTINGUT
- Procés Participatiu VI Assemblea ICV Regió de Girona 1
- Ordre del dia VI Assemblea ICV Regió de Girona 3
- Projecte de Reglament 5
- Documents de Referència pels Debat Territorials
previs A LA VI Assemblea ICV Regió de Girona 7 2
Procés Participatiu
VI Assemblea ICV Regió de Girona
Introducció
Durant el mes de maig i juny es durà a terme un procés de debat i participació per tal que, de manera prèvia a la celebració de l’assemblea, els simpatitzants i militants d’ICV a les comarques gironines puguin aportar idees i suggeriments sobre els àmbits en el quals s’estructurarà l’assemblea.
Un cop finalitzades les sessions territorials de debat i recollida d’idees, serà elaborat un document on es sintetitzin les conclusions extretes en cadscuna d’elles. Així mateix, i a partir de l’anàlisi i comparació de les conclusions territorials, seran eleborades les conclusions conjuntes.
El dia de l’assemblea es presentaran les conclusions de les diferents sessions territorials així com el document polític contenidor del resultat del procés: les línies de treball i, si s’escau, compromisos concrets. Aquestes intervencions estaran seguides d’un torn obert de paraules. Durant l’assemblea tindran dret a veu tots els assistents, simpatizants, amics, amigues, adherits i adherides a ICV, i gaudiran de dret a vot els adherits a la organització.
La Celebració de l’Assemblea
L’Assemblea tindrà lloc el dia 28 de juny al Centre Cívic Ter (C/ Can Sunyer, 46 de Girona) a les 10’00 hores.
Els àmbits a debat
a) Eixos Estratègics:
1. Funcionament orgànic
2. Compromisos ètics i principis
3. Imatege pública i promoció externa
b) Eixos Temàtics:
1. Població
2. Territori
3. Model productiu i polítiques socials
Per a l’aportació d’idees i suggeriments a les sessions territorials o, si s’escau, a títol individual, es partirà d’uns documents de referència on es podrà consultar, per cada àmbit de debat, el diagnòstic de la situació actual, els objectius ja identificats per la organització i algunes propostes de línies d’actuació lligades als esmentats objectius les quals han de servir per obrir el debat.
Les sessions territorials
Les sessions territorials tindran una durada aproximada de 3 hores i mitja. El conductor polític del debat presentarà el document de referència i respondrà els possibles dubtes que sorgeixin durant el desenvolupament de la sessió. Per a la correcte recollida de totes les aportacions, es seguirà el següent procediment: per a cada àmbit es disposarà de cinc minuts a l’inici del debat per identificar individualment
i per escrit 3 objectius i 3 línies de treball. Durant els següents 10 minuts es presentarà el que s’ha escrit i seguidament s’obriran 10 minuts per a discutir, modificar i/o ampliar si és necessari. Els darrers 5 minuts es destinaran a la priorització d’aquests obrejctius i l’acord final. 3
Les sessions territorials seran assistides per un tècnic que informarà del temps disponible, moderarà el debat i recollirà les aportacions dels assistents.
Els responsables de les organitzacions territorials s’encarregaran de la preparació de les sales per a la realització de les sessions territorials. La organització intercomarcal facilitarà un paperògran, o algun altre material amb la mateixa finalitat, per a aquestes sessions (si aquest recurs és de més d’una utilització o es serveix d’un suport durader, caldrà que es retorni a la organització intercomarcal).
Proposta de Calendari de sessions territorials amb ponents i secretaris
Alt Empordà (Figueres):
07/06 amb Emili Santos i Delmar Blasco
Baix Empordà (Vall-llobrega):
31/05 amb Lluís Medir i Marc Vidal
Cerdanya - Ripollès (Ripoll):
07/06 amb Josep López i Eva Rossell
Gironès (Girona):
07/06 amb Joan Olóriz i Rosanna
Garrotxa (Olot):
07/06 amb Biel Jover i Esther Badosa
Pla de l’Estany (Banyoles):
28/05? amb Cristina Andreu i i Núria Langa
La Selva (Santa Coloma de Farners):
07/06 amb Lluís Postigo i Jordi Romero 4
VI ASSEMBLEA ICV REGIÓ DE GIRONA
Ordre del dia
1.1 La Mesa presideix l’Assemblea
1.2 Lectura, discussió i aprovació del Projecte de Reglament
1.3 Presentació, discussió i votació de l’Informe polític
1.4 Debat dels Documents estratègics i programàtics
1.4.1 Aportacions dels debats territorials per part d’un membre de la sessió comarcal (5x7 min)
1.4.2. Incorporacions als documents per part d’un dels ponents de la sessió comarcal (5x7 min)
1.4.3. Discussió i votació
1.5 Presentació, discussió i votació candidatures Comissió permanent i Presidència
1.6 Presentació de la Presidència d'ICV Regió de Girona
1.7 Cloenda a càrrec del President nacional d'ICV
2. Horari de treball
15 min, 9:45-10 h: Acreditació de participants
5 min, 10-10:05 h: 0bertura de la V Assemblea
5 min, 10:05-10:10 h: Presentació i aprovació del Reglament
20 min, 10:10-10:30 h: Presentació de l'Informe polític
45 min, 10:30-11:15 h: Discussió i aprovació de l’Informe polític
15 min, 11:15-11:30 h: Pausa
105 min, 11:30-13:15 h: Debat dels Document estratègics i programàtics
35 min, 11:30-12:05 h: Aportacions territorials
35 min, 12:05-12:40 h: Incorporacions ponents
35 min, 12:40-13:15 h: Discussió i votació
15 min, 13:15-13:30 h: Presentació candidatures: nova CP i Presidència, i votació
10 min, 13:30-13:40 h: Presentació del President/a d'ICV Regió de Girona
20 min, 13:40-14:00 h: Cloenda de la V Assemblea
14 h: Dinar 5
VI ASSEMBLEA D'LNICIATIVA PER CATAIUNYA VERDS
A LA REGIÓ DE GIRONA
(Girona, 28 de juny de 2008, Centre cívic Del Ter)
SOM L’ESQUERRA VERDA GIRONINA
Projecte de Reglament
1. Funcionament
1.1 Mesa
La Mesa que presidirà la 6ª Assemblea, proposada per la Comissió permanent sortint, estarà formada per 4 membres.
Abans de començar l’Assemblea, el plenari haurà de fer-ne l’aprovació.
La Mesa escollirà, d'entre els seus membres, la Presidència, que moderarà els debats, la Secretaria, que n'aixecarà acta, i les Vocalies.
1.2 Plenari
El plenari es constituirà amb totes les persones adherides i amigues degudament acreditades a l’inici de l’Assemblea.
1.3 Debats
Tots els debats: Projecte de Reglament, Informe polític, Documents estratègic i programàtics i Proposta de Comissió permanent i Proposta de Presidència, es realitzaran en plenari.
La Mesa procurarà la màxima participació i agilitat, garantint l’expressió de totes les sensibilitats, d’acord a l’Ordre del dia i a l’Horari establerts en el present Reglament
Totes les persones acreditades podran participar en tots els debats: les persones adherides amb veu i vot; les persones amigues amb veu sense vot.
Les votacions seran a mà alçada i els seus resultats es faran públics.
Les votacions de la Comissió permanent i de la Presidència seran individuals i secretes.
1.4 Comissió de Candidatures
La CP sortint, constituïda en Comissió de Candidatures, farà una proposta de membres per a la nova CP, que haurà de ratificar el Plenari.
La Proposta, ordenada alfabèticament, ha de ser de consens i ha de garantir la representació de gènere, l'equilibri territorial i sectorial, i la disponibilitat dels seus membres.
Qualsevol altra proposta sorgida durant l’Assemblea es farà arribar a la Comissió de Candidatures perquè la resolgui. 6
1.5 Presidència d'ICV Regió de Girona
Els aspirants a la Presidència faran arribar la seva proposta de candidatura a la Mesa de l’Assemblea.
Les propostes es votaran de manera individual i secreta.
En primera votació, serà elegit qui obtingui la majoria absoluta dels vots. En segona votació, en la qual només podran participar les dues candidatures més votades en primera votació, n'hi haurà prou amb la majoria simple dels vots.
Els resultats de la votació es faran públics.
1.6 Convidats í convidades
Les persones convidades, sense veu ni vot, s’hauran d’acreditar a l’inici de l’Assemblea.
1.7 Mitjans de comunicació
La 6ª Assemblea restarà oberta als mitjans de comunicació. 7
DOCUMENTS DE REFERÈNCIA PELS DEBAT TERRITORIALS PREVIS A LA VI ASSEMBLEA
Eix Orgànic
FUNCIONAMENT ORGÀNIC
Valoració de la Situació Actual
Antecedents
La direcció política d'ICV s’estructura en els següents òrgans: l’Assemblea Nacional, el Consell Nacional, la Comissió Permanent, la/les Vicepresidències, la Secretaria Política i la Presidència. També són òrgans la Comissió de Garanties i la Comissió de Control de Comptes.
Aquesta estructura es completa amb òrgans de coordinació territorial com la Comissió de Territoris i la Comissió d’Organització, àmbits (àrea social, àrea de medi ambient, territori i habitatge, àrea d’economia, àrea de moviments socials, àrea de política europea, àrea de justícia i autogovern, àmbit de feminisme i joves d’esquerra verda), sectorials (dones, economia i treball, medi ambient, funció pública, educació i universitat) i temàtiques (Europa)
L’organització territorial a la regió de Girona s’estructura en el President, la Comissió Política Intercomarcal i l’Assemblea. Per voluntat i delegació del President, els darrers deu anys s’han estructurat una Comissió Permanent i una Coordinació o Secretaria d’Organització.
Pel que fa a les comarques, la militància s’autoorganitza en funció de diferents paràmetres com ara el nombre d'adherits, disponibilitat de local social, etc.
2008: Situacions problemàtiques / situacions positives
Cal destacar, en primer lloc, la dificultat de dotar-se a nivell territorial de les estructures en àmbits, sectorial i temàtiques. Aquesta situació té com a aspecte positiu la possibilitat d’acostar els temes i facilitar els fluxos entre els òrgans de direcció i les bases. Pot provocar, però, un manca d’informació i d’especialització en determinats debats amb la pèrdua de rigor que això comporta. També pot provocar un sobreesforç en determinats òrgans i persones que faci necessària una certa periodització de temes o be renunciar a un debat a fons d’alguns temes.
Existeix una certa manca d’informació sobre l’estructura econòmica del partit i de la seva distribució, tant a nivell territorial com sectorial, i dels criteris que s’utilitzen.
Es fomenta la participació dels “amics” i dels membres de les “enteses”. Es mantenen nivells molt estrets de relació amb plataformes locals. Aquestes situacions contribueixen a ampliar la base d’influència de partit. Cal estudiar fórmules que contribueixin a convertir aquesta base d’influència en extensió.
Cal conèixer la disponibilitats de temps i la voluntat d’implicació de les persones per poder ampliar els fòrums de debats i facilitar, des de l’organització, una mínima infraestructura que els faci possible.
L’existència i el funcionament de la Coordinació i de la Comissió Permanent han estat supeditades a la disponibilitat de recursos econòmics centrals o de càrrecs institucionals que permetin l’alliberament professional dels seus membres, la qual cosa, alhora que acostuma a comportar una pluralitat de tasques en unes mateixes persones, fa gairebé impossible la participació en aquests òrgans de persones que formin part d’un règim laboral. Tot i això, l’augment de càrrecs institucionals hauria de permetre l’enfortiment de l’organització i la relació amb les organitzacions territorials.
Perspectives
La formació dels governs tripartit i d’entesa, han situat el partit, sovint, en situacions difícils de gestionar. No sempre s’ha pogut separar l’actuació del govern de l’acció del partit. Cal establir fluxos d’informació que facin arribar a les bases informació de les diferents accions de govern i dels pactes de govern que les emparen així com de la posició del partit en relació a elles i establir sistemes interns de comunicació que 8
permetin prendre una postura del partit (a nivell local, comarcal, provincial o autonòmic) i traslladar-la als membres dels governs, prèviament a la decisió governamental.
L’augment de càrrecs institucionals hauria d’afavorir la relació bidireccional entre direcció gironina i organitzacions territorials.
Línies de treball
1. Coneixem l’estructura del partit a nivell nacional ? I a nivell de regió de Girona?
És important disposar d’una estructura regular?
Quina ha de ser la forma d’elecció dels representants del partit?
L’entrada als òrgans de govern (local, comarcal, provincial, autonòmic) ha de comportar modificacions d’estructura (a nivell de suport de les persones que ocupen aquests llocs però també per facilitar la relació amb les bases)? Quines?
Quins són els mitjans administratius necessaris per portar a terme una activitat política mínima a la regió de Girona? Com pot ajudar l’organització de Girona en el funcionament comarcal o local de les agrupacions?
Quin paper han de tenir els càrrecs institucionals en l’organització? Cal dotar-los de responsabilitats específiques i individualitzades? Són suficients aquests càrrecs sense una estructura mínima: administració, cap de premsa, etc? Quins són els mínims necessaris que ha d’afrontar finances centrals?
2. Quina ha de ser la relació del partit amb les plataformes reivindicatives de defensa del territori ? Quina ha de ser la relació amb les entitats socials, sindicats, .... ? Quina ha de ser la relació amb les enteses ? Quina ha de ser la participació dels amics i simpatitzants en els òrgans de decisió del partit ? Com podem facilitar o provocar el pas d’amic o simpatitzant a adherit ?
3. Cal augmentar la participació gironina en els òrgans nacionals de direcció ? Cal participar en les sectorials des de Girona o intentar formar-ne d’àmbit territorial gironí ? Quins mecanismes de decisió es poden establir per facilitar la presa immediata de postures de la regió de Girona davant temes d’abast nacional, regional, comarcal o local? Quins mecanismes de comunicació amb els diferents àmbits de govern es poden establir per fer-los conèixer l’adopció de postures i per rebre la informació de les decisions governamentals ?
9
DOCUMENTS DE REFERÈNCIA PELS DEBAT TERRITORIALS PREVIS A LA VI ASSEMBLEA
Eix Orgànic
COMUNICACIÓ I IMATGE
Valoració de la situació actual
Ens definim com una força ecologista i d’esquerres, radical i alternativa, innovadora políticament, garantista i participativa i amb la voluntat d’estar al costat dels moviments socials. El fet d’estar a l’oposició durant molts anys, els processos de renovació interns, la il·lusió dels companys i companyes... ens van donar una imatge de frescor, d’autenticitat, de credibilitat... Se’ns percep així encara o ens hem allunyat d’aquesta imatge? Tenim iniciativa comunicativa, tenim capacitat d’incidir en les percepcions o anem a remolc d’esdeveniments o d’iniciatives comunicatives generades en altres àmbits? Connectem fàcilment i tenim una comunicació continuada amb els moviments socials?
Si exceptuem les darreres eleccions al parlament espanyol, podem dir que els darrers anys, d’una manera general ha crescut la nostra presència política, respecte a períodes anteriors, en els governs nacional, comarcals i locals. Usem aquests mitjans a les nostres mans per fer polítiques transformadores. Continuem, però, essent un partit petit, amb pocs militants, amb poc teixit social directament vinculat, amb una reduïda participació ens els media, amb molt poc personal amb dedicació exclusiva al partit.
Aquesta presència a les institucions sovint ha suposat la demostració de seriositat amb els compromisos i capacitat de gestió, així com la realització de polítiques transformadores (tot i ésser sovint la força minoritària en els governs que participem) però també ha generat incòmodes tensions tan internes, dins el propi partit, com externes, amb les persones i col·lectius pels quals érem la referència política. Si com qualsevol partit aspirem a governar hem d’assumir les conseqüències d’estar al govern (desgast, crítiques...) però, no hem de combatre el sentiment de desafecció, el “tots són iguals” a partir d’una bona comunicació de la feina que s’està fent en tots els àmbits i del criteri del partit, diferenciat del compliment dels pactes de govern, en el sentit de que som una força responsable amb els acords, però minoritària, i que la nostra resposta política pròpia probablement seria diferent en alguns casos de la que s’acaba imposant en els governs en els quals participem?
La nova situació política, de presència institucional, especialment a nivell nacional, probablement no ha suposat els desenvolupaments organitzatius que segurament requeria la nova situació. Tan important a efectes interns com l’organització hem de posicionar la comunicació. Igualment el treball dels càrrecs ha quedat més absorbit per la gestió que per la comunicació.
Calia des de comarques gironines elaborar una estratègia comunicativa diferenciada o complementària, en consonància amb les especificitats polítiques del territori i que combinés la seriositat del compliment dels pactes de govern amb l’emissió de missatges en línia amb el pensament del partit? Poca presència en media, poca fluïdesa en la transmissió de la informació interna, lentitud en la resposta davant els problemes plantejats.. Cal un perfil adequat en la mesura que es pugui en cada àmbit i la necessitat de una coordinació amb un referent a nivell de comarques gironines.
De la mateixa manera que compartim uns documents político-estratègics, la militància compartim un pla de comunicació (objectius, accions, mitjans) innovador, una formació comunicativa i uns recursos de comunicació tan prioritaris per altres partits? La militància de base participa de la vida del partit (dels seus problemes, encerts i necessitats de comunicar uns arguments) més enllà de reunions puntuals tenint en compte l’accessibilitat de les noves tecnologies?
10
Referències al tema en anteriors documents d'ICV, Objectius genèrics
1. (A estratègia política de l’esquerra verda nacional). Es planteja la despolitització dels mitjans de comunicació públics. Al final del document: “Ho hem dit anteriorment, ICV ha de superar la diferència entre l'increment del seu pes polític i una organització que ha millorat i ha crescut, però que encara és feble. Per altra banda, l’activitat quotidiana d’una organització que està a l’oposició no pot ser la mateixa que quan està al Govern. L’organització d'ICV ha de tenir, com a tal, una participació activa en el disseny de la política que es realitza des del Govern i en la projecció pública dels seus resultats, amb una activitat organitzativa pròpia, d’elaboració programàtica, de reflexió i d’acció al carrer i als diferents àmbits institucionals. El paper de l’organització en aquest nou període és:
- L’elaboració programàtica.
- La coordinació i seguiment de les polítiques de Govern i dels grups institucionals.
- La comunicació, la projecció exterior de l’acció de Govern d’ICV.
- La relació i el treball conjunt amb organitzacions i moviments socials.
2. Al document “Una organització arrelada a la societat i amb capacitat de govern es descriuen les accions de comunicació internes i externes (pàg. 62 i ss): 2.4. La comunicació i les TIC (Una comunicació de la informació millor i més ràpida, la pàgina web nacional d’ICV, les TIC al servei del treball organitzatiu (les planes web i correus locals d’ICV), La intranet, altres suports de les TIC, vot i consultes electròniques, recursos i equipaments informàtics, publicacions). 2.5.- La seu central d’ICV i l’ús dels locals).
Línies de treball
1. La imatge que transmetem com a organització va molt lligada als processos de comunicació d’allò que pensem, d’allò que fem i d’allò que voldríem fer. Com podríem establir un pla de comunicació a nivell general i que contemplés les especificitats territorials? Convindria una línia de formació associada en comunicació per a càrrecs i militants i com hauria de ser?
2. La comunicació interna té conseqüències directes en les potencialitats de la comunicació externa. Cal que la nostra gent conegui el que es fa en les diferents responsabilitats dels governs on participem i, al mateix temps, cal poder sentir la veu de la nostra gent per assegurar més coherència en la presa de decisions. Com podem millorar els fluxos de comunicació interns?: Quines estratègies concretes poden mantenir un bon grau de comunicació dins de l’organització?
3. L’esforç comunicatiu ha de millorar el que hi ha hagut a les eleccions nacionals (marginalització de comarques gironines) però com resen els documents d’organització hem de prioritzar el treball comunicatiu més enllà de les eleccions, innovant amb mitjans (ja que no tenim els recursos econòmics dels que gaudeixen altres) però també fent que la comunicació tingui un paper en la organització que ara no té. Quins mitjans hauríem d’incorporar per facilitar els processos de comunicació? Com es podrien millorar i com haurien de ser les responsabilitats en comunicació dins de l’organització?
11
DOCUMENTS DE REFERÈNCIA PELS DEBAT TERRITORIALS PREVIS A LA VI ASSEMBLEA
Eix Orgànic
COMPROMISOS ÈTICS I PRINCIPIS
Valoració de la Situació Actual
Antecedents
La política i els polítics són qüestionats per la ciutadania dubtant de la ètica del seu comportament en l’exercici de les seves responsabilitats, els mitjans de comunicació sovint en són una caixa de ressonància d’aquestes opinions. La professionalització, l’abús dels nomenaments a dit dels càrrecs de l’administració, usant formes més o menys encobertes, abonen aquestes opinions. Possiblement aquest és un dels factors que debilita més el sistema democràtic.
2008: Situacions problemàtiques / Situacions Positives
Separar l’ordre moral del polític sense que aquest desaparegui, no és possible” Chateaubriand “En política la injustícia es perillosa, fins i tot per a ella mateixa” Talleyrand En un llibre de recopilacions de idees russellianes, fet por Lee Eisler, Russell respon a la pregunta ¿A què es deu la poca estima en que la gent te als polítics? Diu textualment: “Resulta curiós que en una democràcia on el poble elegeix als polítics eminents, quasi tot el mon està d’acord en que els polítics son un gremi d’inútils, fins a tal punt que fins la mateixa paraula ha adquirit un matis despectiu. Al meu parer, la raó principal d’aquest estat de coses es deu a la rigidesa de la disciplina de partit. En qualsevol moment determinat, un partit té una sèrie d’opinions i polítiques a les que han d’adherir-se tots els seus membres actius, per molt poc de d’acord que hi puguin estar personalment. La ortodòxia es valora més que la honestedat o la perspicàcia, amb el resultat de que a la majoria dels joves que no son mediocres la política de partits els hi sembla intolerable i la abandonen abans de que tinguin ocasió de convertir-se en dirigents”.
Línies de Treball
1. La ètica com una fixació en la consciència ens ha de fer dones i homes capaços, lliures i justos en la política per a poder aplicar aquesta ètica als problemes polítics actuals. Amb Russell podem pensar que la raó, no és causa de l’acció, si no simplement la seva reguladora i raó segons aquest autor, “té un significat perfectament clar i precís. Significa, la elecció del mitjà encertat, per al fi que es desitgi aconseguir”.
2. La renuncia de privilegis i beneficis personals i la recerca de la veritat que no pertany a ningú, com deia Antonio Machado, el poeta filòsof a qui la mala política foragità de la seva terra:
¿Tu verdad? ¿Mi verdad? No; ¡la verdad! ¡Y vamos juntos a buscarla…!
12
DOCUMENTS DE REFERÈNCIA PELS DEBAT TERRITORIALS PREVIS A LA VI ASSEMBLEA
Eix Temàtic
IMMIGRACIÓ
Antecedents
Els moviments migratoris són una part intrínseca de la història dels pobles, i en particular de Catalunya. La nostra societat és diversa i està construïda a partir de l’arribada i assentament de persones vingudes d’arreu. A finals dels anys 90 s’ha produït un gran flux de migrants amb característiques diferents a les que s’havien produït fins al moment, fruit de les desigualtats socials i de la globalització. En els darrers vuit anys el nombre de persones amb nacionalitat estrangera i que s’han assentat a Catalunya s’ha incrementat amb unes 900.000, dades que representen el 15,40% de la població catalana. A les comarques de Girona el percentatge és del 20,84%, superior doncs al de la resta del país. La procedència i el nivell de formació és molt divers, per tant no podem parlar d’un col·lectiu homogeni sinó de poblacions diverses amb l’únic nexe comú de la procedència forània.
A Girona el col·lectiu magrebí continua essent el més nombrós (com a tot l’Estat) amb el 24,5%,seguit dels romanesos (7,98%), gambians (5,24%) i hondurenys (3,64%).El perfil de la població nouvinguda és el d’una població jove, ja que la franja d’edat que va dels 15 als 44 anys concentra el 70% de la població, molt feminitzada amb un percentatge del 45% de dones i urbana doncs el 73% es concentra en 14 nuclis urbans (Girona, Salt, Palafrugell, Olot, Figueres, La Bisbal, Roses...).
2008: Situacions problemàtiques / situacions positives
La immigració : un risc i una oportunitat. El risc del sentiment d’amenaça amb que es viu entre determinats segments de població (la immigració apareix com a principal problema en estudis demoscòpics), les tendències xenòfobes latents a la nostra societat, que poden desembocar en situacions de crisi temporal, puntual o quallar en moviments de fons: partits ultres, neo-feixisme i fins i tot determinar canvis polítics d’importància. La oportunitat es, molt sintèticament, la doble creació de riquesa: la purament econòmica (que actualment ja es mesurable) i la cultural (amb els processos de fusió, mes a mig i llarg termini, esperables i desitjables).
Els fluxos migratoris en els darrers anys s’han caracteritzat per la situació d’irregularitat administrativa. A partir de l’any 2006 després dels diversos processos de regularització extraordinària aquestes persones han pogut accedir a l’autorització de residència i de treball i iniciar el procés de reagrupament familiar. La magnitud d’aquets processos ha generat un fort impacte mediàtic i ha provocat alguns recels de les classes socials més desafavorides que han temut una disminució de les prestacions socials i la pèrdua de llocs de treball. No obstant, podem afirmar que no hi hagut conflictes rellevants.
La bona marxa (fins fa uns mesos) de la economia, les vàlvules que ha ofert l’economia submergida, el caràcter recent del fenomen i la baixa natalitat dels autòctons han provocat que els costos socials de la immigració hagin estat de moment assumibles. Ara davant la conjuntura de menor creixement econòmic caldrà esperar i veure com evoluciona la realitat. S’ha de tenir present la condició de fenomen estructural : no son ni seran treballadors convidats (a l’estil del gast-arbeiter alemany dels anys 60)
Malgrat la inexistència de conflictes rellevants tenim encara molt reptes. Cal portar a la pràctica polítiques transversals en matèria d’immigració que desenvolupin l'acollida, la perspectiva de gènere i el reconeixement dels drets de ciutadania. Fa falta esmerçar més mitjans en polítiques d'acollida transversal a tot el territori, amb prioritat absoluta a les polítiques locals : la immigració sigui quina sigui, sempre arriba a un municipi. Una bona acollida és fonamental per al coneixement de la societat i la seva posterior integració. També té una importància cabdal fer polítiques d’alfabetització (també alfabetització funcional) al gran nombre de dones que han estat reagrupades, ja que en molts casos la manca de coneixement de l'idioma i dels costums del nostre país,els hi
13
provoca un gran aïllament amb la conseqüent incapacitat per viure i desenvolupar-se com a persones autònomes i amb drets. Per últim és necessari poder donar una ciutadania de ple dret a les persones que ja porten molt anys a Catalunya i que malgrat tot encara no poden exercir el dret a vot.
Perspectives
Les previsions de l'Idescat preveuen diversos escenaris de creixement de la població de Catalunya en l’horitzó 2020. Per a un escenari moderat, corresponent al 2020 i basat principalment en el component migratori, els escenaris mitjà i alt preveuen aproximadament que la població assoleixi els 8 o 8,5 milions d’habitants respectivament. Per al període 2007-2020, aquests representarien un creixement total de 900 mil persones(escenari mitjà alt) i d'1,3 milions d’habitants (escenari alt). El saldo migratori en aquests escenaris de més creixement és de 600.000 persones (escenari mitjà alt) o d’1 milió (escenari alt), el que suposa una mitjana anual, respectivament, de 46 mil o de 71 mil migracions netes.
Línies de treball
Crear una comissió permanent, amb capacitat d’ajut, seguiment i proposta per a totes les organitzacions i grups municipals d’ICV en les polítiques d’immigració.
1. Des de les institucions públiques (Estat, Generalitat, Ajuntaments, Consells Comarcals) i socials (partits, ONG) com s’han d’articular els serveis d'acollida per poder oferir a les persones nouvingudes la informació que els pugui capacitar i orientar en el procés d’integració a la societat d’acollida ? Quines institucions han de tenir més pes i més recursos ? Ha de fer-se de forma transversal ? Cal redactar plans locals d’acolliment ? Son necessaris els serveis de mediació ?
2. Hem de considerar prioritària l’educació a tots nivells : ensenyament reglat i no reglat ? S’han de reforçar les escoles d’adults, l’accés als ensenyaments ocupacionals, l’educació als barris ? Respecte a les polítiques d’habitatge : és necessària la creació d’oficines locals o comarcals d’habitatge ? Cal una vigilància estricta del desenvolupament de la política urbanística a nivell local ? Com s’ha de facilitar la integració de les dones migrades a la societat d’acollida ? Quins serveis han d’oferir les administracions ? Quins models d’alfabetització s’han d’utilitzar ? Quines accions s’han de portar a terme per tal de facilitar la seva integració a la societat d’acollida ? Quins mecanismes es poden establir per tal d’evitar la vulneració dels seus drets ? Quines accions es poden portar a terme per tal d’assegurar la igualtat d’oportunitats
3. La situació de crisi econòmica afectarà a la percepció de la ciutadania sobre els nouvinguts ? Quines mesures s’haurien de prendre per evitar reaccions o percepcions negatives que relacionin immigrants i disminució de prestacions de l’estat del benestar? Cal enfortit l’estat del benestar per fer front al augment de la demanda produït per l’augment de la població a Catalunya ? Cal redimensionar els serveis a les persones per garantir-ne un accés igual i universal ?
4. La situació de les persones reagrupades no els permet obtenir permís de treball, en quina situació les deixa ? Quines condicions s’haurien de donar per poder garantir el dret al vot ? Quines normes que regulen l’estrangeria haurien de ser modificades ?
14
DOCUMENTS DE REFERÈNCIA PELS DEBAT TERRITORIALS PREVIS A LA VI ASSEMBLEA
Eix Orgànic
MEDI AMBIENT I TERRITORI
Antecedents
En el document “La proposta d’esquerra verda per a la Regió de Girona” (V Assemblea) plantejàvem la nostra estratègia programàtica per a les comarques gironines des d’una visió més condicionada per l’experiència d’oposició que per la incipient gestió de govern. Allà dibuixàvem la necessitat de plantejar alternatives sostenibles davant l'inèrcia de projectes més propis de les velles polítiques (23 anys de govern conservador), de caràcter desenvolupista i clarament insostenibles però que eren compartits per alguns dels socis de govern. Des d’aleshores, i malgrat els nostres esforços, els diferents indicadors de sostenibilitat (veure 1r Informe de Sostenibilitat de les Comarques Gironines) han anat empitjorant: més superfície construïda, menys diversitat, més consum d’aigua i energia, més emissions contaminants, etc. Podem doncs afirmar, sense por a equivocar-nos que la creixent consciència ambiental i la nostra presència en el govern català no han estat suficients, fins al moment, per a capgirar aquesta tendència vers la insostenibilitat. La diferència entre aquella assemblea i aquesta és que ara atresorem quatre anys de govern de coalició, amb l’experiència que això comporta, i que en teoria hauríem d’estar en millors condicions per fixar objectius i per saber com aconseguir-los. Superada doncs la estratègia d’incidir en l’acció de govern des de l’oposició pública per a posteriorment rendibilitzar la nostra feina, sobretot en aquelles actuacions amb major càrrega simbòlica, s’ha incrementat el treball intern en el sí de la coalició, prèvia elaboració d’alternatives més consistents. És cert que moltes de les obres a les que ens oposàvem fins a la darrera assemblea s’han executat o estan a punt d'executar-se (TGV, AP-2, AP-7, N-260, polígon de Vidreres, anella de Figueres, Bracons, MAT, etc.) però també ho és que s’han construït, o estem en disposició de fer-ho, els fonaments de noves cultures polítiques que donaran el seu fruit a mig i llarg termini (habitatge, aigua, participació, memòria històrica, etc).
2008: Situacions problemàtiques /situacions positives. Perspectives
Dos són els fenòmens ambientals que marquen l’agenda política i la continuaran marcant en els propers anys. Se’ns plantegen com reptes però també seran oportunitats:
1. La crisis energètica (fi del petroli), amb l’encariment com a primer símptoma i amb la conseqüent depressió econòmica, social i alimentària (per la competència dels biocombustibles). Per una banda la inversió pública es veurà qüestionada, però per l’altra bona part dels nostres plantejaments seran més assumibles (energies renovables, mobilitat col·lectiva, eficiència, modificar els hàbits de consum, etc)
2. El canvi climàtic, que empitjorarà les condicions de vida arreu. La crisis de l’aigua pot esdevenir permanent i ens obligarà a emprendre noves polítiques en un context cada cop més desfavorable. No obstant, la necessitat de reduir emissions esdevindrà indiscutible i el temps novament ens donarà la raó.
Referències al tema en anteriors documents d'ICV
1. “...davant cada projecte de desdoblament hem d’exigir i oferir una alternativa de transport col·lectiu modern, àgil i eficient...augmentant la mobilitat sense incrementar les emissions de CO2.”
2. “...el nostre model reconeix que venim d’un passat energèticament insostenible que fa difícil substituir a curt termini els consums actuals però que ens permet assumir els increments de la demanda actual i futura en base a una producció local basada en les renovables.”
15
3. “Definir democràticament els grans eixos de la planificació territorial amb la implicació dels agents socials i territorials exigeix fer efectiva la transposició de la directiva europea sobre plans i programes.”
4. “...els criteris de gestió del cicle de l’aigua per proper decenni haurien d’incorporar a nivell territorial els paràmetres de la nova cultura de l’aigua...això pressuposa l'autolimitació del desenvolupament urbanístic i demogràfic de cada conca en funció de les disponibilitats hídriques.”
5. “...proposem per Girona un pacte cívic pels residus, que recollís per aquest ordre la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus...ens hem de proposar una etapa de transició per arribar a uns nivells de valorització dels residus propers als 70-80 %...”
Línies de treball
1. Hem de continuar plantejant com objectiu polític l’adopció de mesures tendents al desenvolupament sostenible o hauríem de donar un pas més i apostar pel creixement zero o el decreixement? Pot pregonar-se un decreixement essent opció de govern?
2. Hem de plantejar els nostres models alternatius en el llarg termini (noves cultures) com objectius polítics prioritaris o hauríem de ser capaços de prioritzar objectius en la transició cap a aquests models, en el curt i mig termini (més assequibles)?
3. Quina hauria de ser la nostra aportació emblemàtica a l’acció de govern?
4. Quines serien les accions que en cap cas podríem permetre com a socis del govern?
5. Podem continuar essent coherents, creïbles i respectats sense la denúncia i la oposició pública a determinades actuacions o mantenint punts de discordància amb els moviments ecologistes?
6. La esquerra verda transformadora només ho pot ser amb clara vocació de govern?
7. La política municipal podria ser un instrument bàsic per aconseguir objectius d’àmbit nacional en el sí del govern?
16
DOCUMENTS DE REFERÈNCIA PELS DEBAT TERRITORIALS PREVIS A LA VI ASSEMBLEA
Eix Orgànic
MODEL PRODUCTIU I POLÍTIQUES SOCIALS
Valoració de la Situació Actual
Antecedents
Per model productiu entendrem el complex tecnològic (sistema de producció industrial basat l’extracció massiva de combustibles fòssils), institucional i social (relacions de producció capitalistes) que regula les decisions sobre quines són les necessitats i com es satisfan aquestes, així com la distribució de la renda entre els grups socials. Aquest model, tant des de la perspectiva ambiental com des de la perspectiva social, en els darrers 25 anys, ha provocat greus problemes ambientals (contaminació, canvi climàtic, reducció biodiversitat, infermetats relacionades amb el medi, desplaçaments massius de les poblacions dels països afectats, etc.) i també una creixent desigualtat en la distribució de la renda i la riquesa, tant a escala estatal com a la mundial (regressivitat sistemes fiscals, deteriorament dels serveis públics, migracions). Endemés, en aquest període, la producció d’aliments, l’agricultura, s’ha convertit en un dels focus de tensió econòmica: el creixement demogràfic, l’especulació dels fons de capital sobre les collites futures i la producció per fabricar biocombustibles han creat tensions polítiques i fam a moltes zones del tercer món. Aquesta situació, contrasta, paradoxalment amb l’ abandonament progressiu i massiu de les terres de cultiu als països industrialitzats, on aquests processos tenen un altre tipus de conseqüències socials (població rural envellida, falta de relleu generacional, baixa valoració de les professions associades al sector agrari, etc), ambientals (potenciació d’una agricultura industrial agressiva i contaminant, pèrdua de biodiversitat, contaminació d’aigües, erosió del sòl, incendis forestals, etc) i sanitàries (alteracions en la dieta, incertesa sobre els efectes futurs de determinades aplicacions químiques o alteracions genètiques).
2008: Situacions problemàtiques / situacions positives
En aquests darrers anys els efectes perversos del creixement econòmic s’han traduït en una acceleració del canvi climàtic, que provoca greus problemes ambientals (major intensitat i irregularitat dels períodes humits i secs; pèrdua de sòls fèrtils, contaminació de l’aigua, etc) i econòmics (augment de la pobresa relativa i absoluta, migracions, desigualtat, etc.); però també una major intensitat en les crisis econòmiques, especialment de caràcter financer, que afecten als preus de les matèries primeres (minerals, combustibles, etc.) i a les necessitats bàsiques de la població (aliments, habitatge, aigua, etc.). La reducció dels controls públics sobre les institucions econòmiques, i molt especialment sobre els moviments del capital, generen una creixent volatilitat en la renda de la població, poden afectar el finançament de les polítiques de benestar i, augmentar les tensions socials (crisis i avalots per les subsistències) i els conflictes ambientals (lluita pels controls de les reserves de combustibles fòssils, aigua, etc). En alguns casos les propostes legislatives del parlament espanyol i català (lleis AAE, dependència, llei d’habitatge, etc.), així com algunes accions polítiques (Programa AGUA, política habitatge, etc.) poden obrir el camí a un escenari de major justícia social en determinats àmbits, però si aquestes polítiques no es recolzen en polítiques fiscals progressistes i un augment de la despesa pública, el seu fracàs pot agreujar els problemes socials i augmentar la desconfiança de la població envers les institucions representatives.
Perspectives
Com a conseqüència en els propers anys podem assistir a uns processos d’encongiment de la democràcia i el benestar (aparició de propostes autoritàries, respostes polítiques a problemes socials, desplaçament de les decisions claus sobre
17
l’economia i el benestar fora dels marcs institucionals ‘democràtics’, etc.), una ampliació de la desigualtat i del deteriorament ecològic. .). Tot i que hi ha una major informació i consciència social sobre aquests problemes, les debilitats organitzatives (associacions de consumidors, veïnals, ecologistes, etc.) i culturals de la majoria de la població, la descomposició del moviment obrer tradicional (sindicats i partits) i la creixent influència dels grups de pressió dels poderosos sobre les institucions de poder polític, no albiren a curt termini unes perspectives optimistes per a la salut de planeta i el benestar de la ciutadania. En el món rural, són necessàries accions decidides per a fixar famílies pageses independents en les zones rurals i fomentar el desenvolupament de pràctiques agroecològiques; per tal d’evitar la definitiva transformació de l’agricultura en una peça més de la producció industrialista, provocant així la pràctica desaparició de la cultura agrària (tecnologies, coneixements, experiències, etc.), una creixent dependència econòmica i tecnològica de les grans companyies transnacionals, i posant en greu perill, així, la nostra sobirania alimentària.
Referències al tema en anteriors documents d'ICV
1. Document: V Assemblea d'lniciativa per Catalunya Verds a la Regió de Girona. (Girona, 27 novembre de 2004, Centre cívic del Pont Major): consolidem l’esquerra verda gironina.
2. Programa d'ICV-EUiA per a les eleccions al parlament de Catalunya 2006
3. Solucions justes, lògiques i valentes. Programa electoral d'ICV-EUiA a les eleccions generals de 2008.
4. A. Valencia Sáiz Edt. (2006) La izquierda verde. Nous Horitzons-Icària, Antrazyt.
5. Nous Horitzons. Número, 181: Es pot sobreviure a aquest creixement?
6. Nous Horitzons. Número, 180: Els nous reptes de les classes treballadores
7. Nous Horitzons. Número, 179: Quina fiscalitat per a quins drets?
8. Nous Horitzons. Número: 176: Pel dret a l'habitatge
Línies de Treball
1. Com des de les institucions públiques (UE, Estat, Generalitat, Ajuntament) i socials (partits, moviments cívics, sindicats) poden engegar iniciatives per reconduir aquest model productiu cap un altra escenari més just socialment i ecològicament sustentable? Quines mesures necessitem per enfortir la democràcia en les institucions públiques (Ajuntaments, estat, Generalitat, etc.) i també econòmiques (empreses, organitzacions estats o supra-estatals de caràcter econòmic, etc.)
2. L’esgotament dels recursos energètics no-renovables implica pensar en una transició energètica a curt termini? Quins són les mesures des de l’oferta de noves fonts d’energia i des de la regulació de la demanda que hauríem de proposar? Aquesta transició de model energètic l’hem de deixar únicament en mans privades? Quin ha de ser el paper de les institucions públiques?
3. Quines són les mesures fiscals que podrien incentivar canvis en els processos de producció i consum de la població(indústria, turisme, transport i agricultura)? Com es poden desenvolupar aquestes mesures des de les diferents institucions públiques locals, autonòmiques i estatals? ¿La nova fiscalitat verda ha de suposar una simplificació de l’actual sistema tributari, on els nous impostos ecològics ha de substituir altres mesures impositives? O bé, són sistemes fiscals distints què tenen objectius finals distints?
4. Quins efectes tindrà aquests canvi de model productiu sobre el sector industrial i l’agrícola? La fi del petroli barat provocarà crisis incontrolables en sectors productius que poden generar borses d’atur de llarga durada en determinats sectors? Quines mesures hauríem de prendre per tal de garantir l’accés de la població als béns de primera necessitat? Quina ha de ser la posició dels sindicats davant d’aquests conflictes?
18
5. És consistent plantejar-nos un model econòmic basat en el decreixement econòmic? Com podem fer arribar a la població la idea de decreixement sense que s’associï a la idea de pobresa i la reducció del benestar real? Com lluitar contra la idea generalitzada de que hem posseir béns materials per a ser feliços? Per què suposadament l’adquisició de determinats béns materials donen satisfacció a demandes immaterials?
6. La definició dels béns comuns i necessitats bàsiques de les persones: Quins són aquells drets i béns que no ha de passar pel mercat i s’han de garantir a la ciutadania: educació, salut, habitatge, aigua, aliments, etc.? Fins on ha de garantir l’estat aquests béns? En quines quantitats i per a qui? Cóm s’han de proveir (renda bàsica, els serveis públics, agències provades)? Quin nivell de l’administració o quines agències, i quin nivell de l’administració pública ha de garantir l’accés a aquests béns?
7. Pot un partit polític governar anant en contra dels interessos de les grans multinacionals i grups econòmics de pressió? Com podem fer política de transformació socials, ecològica i econòmica des de les institucions? Com des de la societat civil podem construir nitxos socials, culturals i econòmics no-capitalistes i no consumistes? Com des de les institucions públiques podem ajudar a consolidar i prosperar aquests espais alternatius, de la mateixa manera que l’estat ho fa amb les institucions econòmiques capitalistes mitjançant subsidis, ajudes creditícies preferents, mesures fiscals, etc.?
8. Com podem intervenir des de les institucions públiques i l’acció social en el conflicte entre una agricultura industrial —on el pagès passa a ser empresari o treballador agrari, basada en la concentració de terres, el monocultiu i l’ús de varietats transgèniques i creixents inputs d’energia— i una agricultura basada en models més sostenibles com l’agricultura ecològica pagesa —on la família pagesa recupera la seva independència econòmica, es redueixen al màxim els inputs que entren al sistema agrari i es recuperen sistemes tradicionals de producció, varietats autòctones, unió entre ramaderia i agricultura—. Es pot resoldre aquest conflicte sobre la sostentabilitat sense l’acció decidida de les polítiques públiques en favor de la pagesia i l’agricultura ecològica?
9. Propostes per avançar en un model de transició productiu i energètic:
a. Adreçar els recursos en I+D al paquet de tecnologies que apunten cap a una alternativa al model energètic i productiu actual. Aprofitar l’oportunitat que ofereix una plataforma científica important com és la UdG i el futur Parc Tecnològic, i d’un teixit de escoles professionals i d’equips privats i públics de recerca que poden ser la millor subvenció econòmica i tecnològica al nou teixit industrial.
b. Les administracions públiques han de jugar un paper determinant en la creació d’una demanda efectiva directa (instal·lacions en els edificis públics i municipals d’energies i materials alternatius) i indirecta a través de normatives municipals que indueixin als productors a la reorientació de la seva oferta de materials, inputs i instal·lacions energètiques.
c. Llei d’estalvi i eficiència energètica amb l’objectiu de reduir el consum d’energia primària un 20% l’any 2020 respecte el nivell del 2000, i un 50% pel 2050; creació de l’Agència d’Estalvi i Energies Renovables. Llei d’energies renovables; per potenciar les energies renovables, amb l’objectiu d’assolir a partir d’energies renovables un 30% de l’energia primària l’any 2020, i un 80% l’any 2050. Tancament gradual de les centrals nuclears, mitjançant un Pla Pont que assegurarà al mateix temps el subministrament energètic a partir de fonts netes.
19
d. Reforma fiscal verda. Per avançar en un model d’economia ecològica que incentivi comportaments respectuosos amb el medi ambient i que internalitzi els costos externs, perquè el conjunt de la societat no els continuï assumint.
e. Llei de mobilitat sostenible. Per la gestió sostenible i segura de la mobilitat de persones i mercaderies, amb el mínim impacte ambiental. Aplicar la directiva Eurovinyeta, que preveu un gravamen als vehicles pesants de transport de mercaderies. Pla Ferroviari 2014. Invertir, en el període 2008-2013, 7.000 M€ en la modernització i ampliació de la xarxa de rodalies i regionals. Amb l’objectiu de que el 94% dels catalans puguin comunicar-se amb ferrocarril.
f. Els espais naturals protegits haurien de servir de model agrari sostenible basats en una veritable agricultura pagesa en harmonia amb l'entorn. S'hauria d'apostar des de l'administració per polítiques d'ajuda (suport tècnic i econòmic) als pagesos que treballen encara dins d'aquests espais per ajudar-los a una veritable reconversió agroecològica i allunyar-los del model productivista. A les comarques de Girona, el Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, el Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, les Alberes i altres futurs parcs on encara hi ha activitat agrària, haurien de ser fars agroecològics on la resta de pagesos del territori puguin trobar un model a seguir.
Procés Participatiu VI Assemblea ICV: DOCUMENTS COMISSIÓ POLÍTICA INTERCOMARCAL | 20-05-2008 - 11:52:08 GMT 1 #