La cueva de la Bora Gran de Serinyà Girona, el taller de herramientas del «homo sapiens»
La cueva de la Bora Gran de Serinyà Girona, el taller de herramientas del «homo sapiens».-Una tesis de master del arqueólogo Gerard Campeny demuestra que la cueva de la Bora Gran fue un centro tecnológico especializado en la creación de herramientas con cuerno de ciervo Campeny ha estudiado a fondo esta cueva y especialmente las muchas herramientas que se han ido encontrando. Así, ha extraído una muestra de unas 510 piezas, el 70 por ciento de las cuales eran hechas de cuerno de ciervo y el resto, sobre todo de hueso. Este arqueólogo gerundense explica que los Homo Sapiens residentes en esta cueva llegaron a un nivel de especialización en la creación de herramientas con este material mucho más elevado que los anteriores habitantes de la zona. Eran cazadores de este cérvido, que los proveía de muchos recursos. Aparte de la carne, del ciervos también aprovechaban la piel, los tendones, los huesos y los cuernos. Aunque también hacían herramientas con hueso, el cuerno de ciervo les permitía hacer un trabajo más fino, ya que tiene más maleabilidad. Esta característica hacía que las armas que resultaban fueran también más resistentes, en comparación con las de hueso, que era mucho más frágil. Entre las piezas estudiadas hay agujas|alfileres, azagayas y arpones.
Hace quince mil años las herramientas no se encontraban en ninguna tienda; se las tenía que hacer uno mismo, y los materiales eran mínimos. Todavía no se había entrado a la edad del hierro, y ni siquiera se conocían las propiedades de este metal. Los hombres y mujeres que vivían en pleno paleolítico superior se tenían que espabilar con herramientas de otros materiales, que afortunadamente se han localizado en yacimientos prehistóricos y han aportado información que permite reconstruir la historia de nuestros orígenes.
Uno de los yacimientos más importantes sobre este periodo 
concreto, el magdaleniense, en la península Ibérica, aparte del famosíssim de Altamira, es en las comarcas gerundenses. Se trata del yacimiento de las cuevas de Serinyà. Esta información no es nueva, pero ahora el trabajo de investigación para una tesis de master del arqueólogo Gerard Campeny demuestra que una de estas cuevas, la cueva de la Bora Gran, fue un centro tecnológico especializado en la creación de herramientas con cuerno de ciervo durante aquellos millares de años.
El trabajo de tesis de Campeny fue presentado esta semana pasada a la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona. Ara Campeny continuará trabajando y haciendo investigación en yacimientos como el Campo de los Muñecos de Caldes de Malavella y el de Atapuerca, en Burgos, pero también empezará a preparar la tesis doctoral, en la cual quiere comparar los resultados obtenidos del yacimiento de Serinyà con los de los otros yacimientos del mismo periodo encontrados en Occitania, en la comarca del Perigord, una de las áreas más importantes de Europa en yacimientos del periodo magdaleniense.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Menhir del Mas Gros.
L'entorn de protecció del bé cultural d'interès nacional (BCIN) del conjunt arqueològic d'Ullastret ja té la seva modificació. El consell executiu de la Generalitat el va aprovar el passat dimarts i, com a novetat des del primer entorn limitat, hi ha la inclosió del Mas Ral, Camí d'Empúries i el Menhir del Mas Gros. El director dels Serveis Territorials de Cultura a Girona, Miquel Sitjar, ha volgut deixar clar que aquest entorn de protecció no limita les activitats econòmiques que s'hi desenvolupen o, en un futur, s'hi vulguin implantar.
El conjunt arqueològic d'Ullastret va ser declarat BCIN el 3 d'octubre de 2006 pel Govern de la Generalitat. Quasi dos mesos després, es va obrir un nou expedient per a la modificació de la delimitació de l'entorn del bé cultural d'interès nacional del conjunt d'Ullastret, que afecta els termes municipals d'Ullastret, Serra de Daró, Forallac i Fontanilles. Un expedient de modificació dels límits que va concloure amb l'aprovació d'aquesta setmana i que ha comportat la modificació dels límits en alguns punts i la inclosió de tres elements que la Direcció General del Patrimoni Cultural la zona dels Clots de Sant Julià per "raons d'interès científic, social i de preservació d'aquest importantíssim conjunt per al coneixement i el gaudi i actual i de les generacions futures", d'acord amb el que recull la justificació de la nova delimitació. Així, els nous límits de l'entorn de protecció del BCIN inclouen el Mas Ral, el Camí d'Empúries i el Menhir del Mas Gros. Sitjar, a més, ha comentat que s'han fet petits retocs per adequar millor el perímetre de protecció al terreny.
El delegat de Cultura ha explicat que l'entorn de protecció respon a la voluntat de preservar els jaciments de l'entorn del poblat ibèric d'Ullastret. Alhora que ha destacat que la declaració de protecció a l'entorn del conjunt arqueològic "no implica que en aquesta zona es paralitzi qualsevol activitat econòmica, industrial o humana". En aquest sentit, ha explicat que la protecció implica regularitzar les activitats que es vulguin desenvolupar dins de l'àmbit. Així, ha indicat que les activitats que proposin implantar-se dins d'aquests límits seran examinades per Cultura i, molt probablement, es plantejaran algunes correccions que, si s'apliquen, no hi hauria d'haver cap problema perquè es posin en marxa. Sitjar ha comentat que en la majoria de casos es permetrà tirar endavant.
A més dels Clots de Sant Julià, el conjunt d'Ullastret inclou, lògicament, el poblat ibèric del puig de Sant Andreu a Ullastret, l'Illa d'en Reixac i la Creu de l'Estany.
Menhir del Mas Gros | 08-06-2008 - 07:07:41 GMT 1 #
Un equip d'investigadors tarragonins inicien la campanya d'excavacions a Atapuerca:
Són membres de l'IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, i de l'àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, per CARINA FILELLA. Tarragona:
Un equip de més de quaranta persones, ha començat la campanya d'excavacions d'aquest any a la serra d'Atapuerca (Burgos). La majoria dels participants, una trentena, són personal investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'àrea de Prehistòria de la URV (Universitat Rovira i Virgili).
La nova campanya arqueològica a la rica serra d'Atapuerca a Burgos s'allargarà fins a final del mes de juliol, quan la xifra total de participants haurà arribat a uns cent quaranta.
De moment, els primers a arribar, la majoria dels quals són personal investigador de l'IPHES i de l'àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, centren el seu treball als jaciments de la Sima de l'Elefant, a la Covacha de los Zarpazos, a la Gran Dolina, la cova del Mirador i l'assentament a l'aire lliure conegut com a Hotel Califòrnia.
PRIMER, L'INFRAESTRUCTURA
Eudald Carbonell, director de l'IPHES i codirector del Projecte Atapuerca, ha explicat que els primers dies s'han centrat «a muntar tota la infraestructura que necessitem per efectuar el treball de camp, però a partir d'ara ja començarem l'excavació», que aquest any arriba ja a la 31a temporada.
MÉS RESTES D'HOMÍNIDS
Segons diuen els responsables de l'IPHES, un dels objectius principals d'aquesta campanya és la possibilitat de trobar més restes d'homínids a la Sima de l'Elefant, segons Carbonell.
I és que l'any passat es va trobar en aquest jaciment una mandíbula humana d'1,2 milions d'anys d'antiguitat, atribuïda inicialment a l'Homo antecessor. Al març, aquesta imatge va ser portada de la revista Nature.
A Gran Dolina, els investigadors continuen intervenint al nivell on van sortir les restes que van permetre identificar per primer cop l'Homo antecessor, de 800.000 anys. «Volem obtenir més fòssils per poder-lo estudiar millor, tant d'aquesta espècie com de la fauna que va conviure amb ell», diu Carbonell a la pàgina web de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. En un altre nivell, datat en uns 370.000 anys, també s'ha registrat una intensa ocupació humana i es continuarà treballant per aprofundir en la recerca sobre aquest campament.
A la serra d'Atapuerca hi excava un equip transdisciplinari, amb especialistes d'àrees tan diverses com ara l'arqueologia, la biologia, la paleontologia, la zoologia, la palinologia i la zoologia, entre d'altres.
La majoria del personal que participa són doctors o llicenciats, encara que també hi participen estudiants del Màster d'Arqueologia del Quatermari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili.
A més de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i de la URV, hi prenen part membres de la Universitat de Burgos, del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos, del Centre Mixt UCM Sobre Evolució i Comportament Humà i de la Universitat de Zaragoza.
Excavacions Atapuerca | 25-06-2008 - 05:19:46 GMT 1 #
Excavacions a Serinyà:
La campanya d'excavacions a les coves de Serinyà es va començar el 30 de juny passat, en concret a la cova de l'Arbreda. La recerca, en la qual participen una quinzena d'arqueòlegs de la Universitat de Girona i d'altres centres universitaris francesos, alemanys i austríacs, vol arribar als nivells més antics de l'època musteriana. Actualment, ja estan treballant en aquests nivells, però es tracta d'una etapa del musterià en què hi havia poca ocupació humana.
Segons va explicar ahir una de les directores de l'excavació, Laura Romero, estan trobant moltes restes de fauna, especialment d'ós de les cavernes, ja que usava la cova per hivernar-hi, però també restes de hiena i d'algun altre gran carnívor. També han localitzat eines fetes pels humans, però poques, dada que indica que la cova només era ocupada momentàniament. De tota manera, la direcció de l'excavació considera que en nivells inferiors i més antics es poden trobar indicis clars d'ocupació humana més estable i de més riquesa pel que fa a troballes. Per aquest motiu es vol anar rebaixant el terreny per arribar a una zona més profunda. L'excavació està dirigida també per Narcís Soler i Quim Soler i està previst que es dugui a terme al llarg de tot aquest mes de juliol. El jaciment de les coves prehistòriques de Serinyà és un dels més antics de les comarques gironines pel que fa a recerca arqueològica.
Excavacions a Serinyà | 11-07-2008 - 06:04:06 GMT 1 #
Neandertal paleolític mitjà:
Una dotzena de persones, entre estudiants i historiadors, estan treballant aquests dies i fins al dos d'agost a la cova de l'Arbreda de Serinyà (Pla de l'Estany), el jaciment més important que hi ha a la zona gràcies a la varietat d'ocupacions humanes que s'hi van succeir. En aquests moments, s'està treballant a un dels nivells més profunds de la cova fins ara explorats, a uns vuit metres de profunditat, corresponents al paleolític mitjà. Els treballs d'excavació han tret a la llum restes d'eines de pedra i d'animals caçats per l'home de Neandertal, com ara cavalls, cérvols i sobretot bous.
Un dels codirectors del jaciment, Joaquim Soler, va explicar que la "diferència substancial" d'aquest any és que han notat una "presència humana més forta" respecte campanyes anteriors per la descoberta d'animals caçats. Aquests van aparèixer en majors quantitats que fa uns anys i amb forma de petits fragments d'ossos, juntament amb una rica presència d'eines de pedra.
El fet de treballar en els nivells més antics de la cova fins ara explorats, ha posat al descobert estructures d'estalactites i travertins que de ben segur aportaran més informació sobre les dimensions de la cova. "A hores d'ara no coneixem exactament la forma que tenia, perquè el sostre es va desprendre", explicava Soler. Les parts de l'estructura que estan sortint a la llum, com ara pilars, seran una informació molt valuosa per saber com es va reomplir la cova i quins usos tenia.
Els estudis fets fins a l'actualitat apunten que la cova va servir de refugi per animals de la zona, com ara hienes i ossos, tal com s'ha confirmat amb les restes descobertes en campanyes anteriors. D'altra banda, també hi haurien habitat homes del Neandertal (des de fa 90.000 i 39.000 anys). Aquests eren caçadors i recol·lectors nòmades que es desplaçaven constantment a la recerca d'aliments i que haurien utilitzat la cova com a refugi per a alimentar-se dels animals caçats i produir eines.
En la història més moderna, fins fa uns 16.000 anys, aquestes coves també es van utilitzar com a lloc sepulcral, on s'enterraven persones acompanyades d'objectes funeraris. A l'Arbreda, però, només s'han trobat restes humanes d'èpoques més recents, com ara el neolític i el bronze antic, però mai de la prehistòria antiga paleolítica. A la cova de Mollet i el Reclau del Viver -ubicades a la mateixa zona-, en canvi, sí que se n'han trobat indicis.
Sense sorpreses i amb feina
Joaquim Soler és professor de la Universitat de Girona al Departament d'Història i Geografia i des de fa vuit anys que treballa en aquest jaciment. Soler va afirmar que "hi ha poques sorpreses" perquè el que estan fent és "ampliar" una primera excavació de l'any 1972 que va fer el doctor Coromines i que els serveix de guia. Tot i això, Soler va reconèixer que els esforços dedicats en campanyes posteriors han permès "veure molt més clar" tot allò que ja s'havia apuntat en aquesta primera prospecció.
En la campanya d'aquest any, els historiadors compten amb el treball i ajuda d'una dotzena d'estudiants de Catalunya i també d'Alemanya i Àustria, que han escollit aquest jaciment per aprofundir els seus coneixements d'història. De fet, la cova de l'Arbreda permet endinsar-se en la prehistòria d'una forma "profunda" i "continuada", explicava Soler, perquè "hi ha restes de gairebé totes les edats", un fet que no passa en altres jaciments, que se centren més en un únic període.
La cova de l'Arbreda té una superfície d'uns 25 metres quadrats però el que la fa més interessant és la seva profunditat, uns nou metres d'alçada, on hi ha concentrats sediments i restes acumulades des de fa milers d'anys. Les peces que se n'extreuen s'estudien i passen a formar part de la col·lecció del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Des de l'any 1975, la cova està essent estudiada però encara falten molts anys de treball per conèixer tot el que s'hi amaga.
Neandertal paleolític mitjà | 20-07-2008 - 05:04:52 GMT 1 #
Trenta excavacions arqueològiques:
Des les 34 excavacions previstes aquest estiu, a l'Alt Empordà és on n'hi ha més, un total de deu. Entre aquestes hi ha la restauració dels grafits de la presó de Castelló d'Empúries, del segle XIV, i l'excavació d'uns sitges ibèriques a Saus. A les altres comarques no hi ha moltes novetats, tot i que al Baix Empordà es fan prospeccions a la vall del Daró, que també són d'època ibèrica. Al Gironès també s'excava en diferents polígons com ara al Mas Xirgu i al sector que fa frontera amb Vilablareix. A la comarca de la Garrotxa es reprendrà la recerca de restes romanes als horts del carrer Tallaferro, demà mateix, i al Pla de l'Estany es tornarà a excavar als voltants de la Draga.
-----------------------------
El Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries ofereix un menú de 12 visites a la ciutat romana en quatre idiomes (català, castellà, francès i anglès), cada 30 minuts. La primera visita del matí comença a 2/4 d'11 i l'última és a la 1 del migdia. A la tarda, comencen a les 4 i acaben a 2/4 de 7. L'activitat s'ofereix des d'aquesta setmana i fins a final d'agost, val 2,5 euros per persona i de franc per als menors de 7 anys, cada dia de la setmana. Una altra novetat és una visita teatralitzada nocturna, que portarà el visitant a l'inici de les excavacions el 1908. Al juliol seran a 2/4 de 9, els dies 21, 23, 25, 28 i 30, i a l'agost, a 2/4 de 8, els dies 1, 4, 6, 8, 11, 13, 15, 18, 20, 22, 25, 27 i 29. Cal reserva prèvia. El preu és de 10 euros i gratuït per als menors de 7 anys.
Trenta excavacions arqueològiques | 20-07-2008 - 05:25:15 GMT 1 #