Xerrada obres “restauració Esglesia”: Ajuntament de Argelaguer. Comentaris dels Veïns
Xerrada obres “restauració Esglesia”: Ajuntament de Argelaguer.Comentaris dels Veïns.-El dimecres dia (avui) 19 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre, es farà una xerrada sobre les obres de restauració del campanar de l´esglesia de Santa Maria a càrrec de l´arquitecte de la Diputacio de Girona, Sr. Lluís Bayona,redactor del projecte, al Casal d´Argelaguer (Casal del Paco). Argelaguer 14 de desembre de 2007 (17-12-2007) L´Ajuntament. *** Comentaris publics dels Veïns de Argelaguer al “Formigonat” An-Hola, Aquesta tarda he rebut una notificació de l’ajuntament per assistir a una xerrada sobre la destrossa del campanar del poble amenitzada per l’ajuntament del poble i l’arquitecte de la diputació que va redactar el projecte. Jo em pregunto sobre tal destrossa històrica i patrimonial: l’Arquitecte redacta el projecte però qui firma l’execució de tal obra? L’ajuntament (CiU)? Que valdria ara mateix fer-ho bé? deixar-ho com era originàriament? Dónen ganes de no anar més a missa. Jordi-Hola. Només volia saber si ERC va tenir accés als plànols i pressupostos de restauració del campanar. Ja que no us heu pronunciat. ens veiem. An-Ara només falta esfaltar darrera l’esglèsia i delimitar amb lineas blanques un pàrking per acabar-ho de destrossar. Ah, i tallar els arbres que embruten els carrers a la tardor. Lejarza-Saludos.¡Un sol poble, una sola veu! ¡¡Salvem la nostra Esglèsia!! ¡¡¡Organització!!! Alabau-Jordi, la veritat és que aquest tema ja estava decidit quan nosaltres ens hi vam interessar. L’única cosa que vam arribar a votar a ple era l’adjudicació de l’obra, sobre la qual ens vam abstenir per falta d’informació. Sobre el comentari de l’anònim 8 (qui ets, com et dius?), compte, no dius capo tonteria! Arribarà més subvenció d’aquest tipus i sembla que es podria destinar a arreglar carrers contigus a patrimoni, darrera l’Església per exemple. Aquí sí que hi estarem a sobre. Vagi bé. PD: us animo a escriure al Pati d’Argelaguer. És important cerar debat i fer-lo arribar a tothom. An,11-Alabau, a veure si treus els cullonets i boicoteges l’acte i fas venir la premsa. tens l’oportunitat de guanyar uns vots per les pròximes de 2011. salut!!
Argelaguer-ERC (alabau) Anònim 11, Com pots demanar-me una cosa així quan tu ni t’atreveixes a posar el teu nom? Et convido a posar els teus collonets i que facis tu mateix el que creus que s’hauria de fer sobre aquest “acte” (no sé de què parles?). An-Hay posibilidad de boicotear el acto del senyor arquitecte? El grupo ERC no mueve un dedito por la destroza del campanar.El mas feo de catalalunya.Nunca vi un campanar emporlanat.ahora parece una mezquita hecha por un alcalde mezquino. Yo propongo hacer una pancarta y que venga el punt diari a hacer fotos. Hacer ressó de tal destroza patrimonial-historica. salud. Fonts: http://argelaguer.nireblog.com/
de la Esglesia:
Tot neix d’una subvenció a la qual s’acull l’Ajuntament que només es pot destinar a Patrimoni, i es decideix restaurar l’Església. Són uns 150.000 euros.
Jo sóc veí pròxim de l’Església i no entenc aquest estil de restauració. Anys enrere estava recoberta d’aquesta espècie de ciment beix amb alguns gravats i ara volen recuperar-ho. Em sembla que aquest és l’argument de la línia que es segueix.
La meva opinió és que hagués estat millor fer una restauració de manteniment, resseguir la paret de pedra i arreglar allò que estructuralment fos perillós.
El que estem fent el nostre grup no és per “vots” sinó perquè creiem que s’ha de fer. Vagi bé
An-Hola Lejarza. Mañana se le podran preguntar cosas al senyor arquitecto Bayona? no serà hermano del medico del pueblo? El Dorca quiere limpiarse las manos trayendo al culpable de tal chapuza. Pero fue el quien firmó l'execució de tal chapuza. Crees que hay comisiones? como las del 3%? ens veiem pel poble.

Meneame
del.icio.us



Hola Lejarza. Mañana se le podran preguntar cosas al senyor arquitecto Bayona? no serà hermano del medico del pueblo? El Dorca quiere limpiarse las manos trayendo al culpable de tal chapuza. Pero fue el quien firmó l'execució de tal chapuza. Crees que hay comisiones? como las del 3%? ens veiem pel poble.
Argelaguer an-1 | 19-12-2007 - 09:07:10 GMT 1 #
Hay posibilidad de boicotear el acto del senyor arquitecte? El grupo ERC no mueve un dedito por la destroza del campanar.El mas feo de catalalunya.Nunca vi un campanar emporlanat.ahora parece una mezquita hecha por un alcalde mezquino. Yo propongo hacer una pancarta y que venga el punt diari a hacer fotos. Hacer ressó de tal destroza patrimonial-historica. salud.
Argelaguer an-2 | 19-12-2007 - 09:08:17 GMT 1 #
Tot el que s´ha escrit com a crítica, envers la restauració del campanar de l´esglèsia de Santa Maria i Sant Damas I de Argelaguer, amb sembla correcta. Tanmateix, espero que aneu a la "xerrada", no m´agradaria trobar-me quasibé sola com en els Plens de l´Ajuntament.
Hi ha molt que dir i més, molt més, que fer.Si ara tinguessim una "Associació de Veïns" podriem fer més força. La necessitem.
Eva Llansana i Benaiges | 19-12-2007 - 10:04:12 GMT 1 #
La diputació (juntament amb CIU) no només destrossa el patrimoni d’Argelaguer. Penso que no ens hem de deixar impressionar pel nom “arquitecte”. La restauració del campanar no té cap explicació coherent possible, però està en la línia de les accions que fa la gran Diputació de Girona.
Només cal que doneu una volta per Besalú per veure les grans “xapusses” que hi ha dut o i duu a terme (juntament amb l’ajuda del senyor Guinó de CIU).
És lamentable.
Almenys a Argelaguer algú dona la cara i s’hi posa oposició… que a Besalú sembla territori feudal d’en Guinó i ens ho deixem xafar tot. Només cal que doneu una volta pel pont i aixequeu el cap per veure el que han fet a la muralla i a les restes de la sinagoga!
A veure si en prenem exemple.
An-1 | 19-12-2007 - 22:42:48 GMT 1 #
Bona nit,
Per força major no he pogut assistir a l’acte sobre el campanar, cosa que em dol molt ja que crec que se l’ha malmès molt. El campanar era la bandera d’Argelaguer i ara mateix és la vergonya del poble.
Algú ha enregistrat l’acte en suport audio-video? m’agradaria molt que es pengés al web si algú ho té… tantmateix m’agradaria que ens en féssiu 5 cèntims els que hi heu assistit.
Gràcies, Anna.
El campanar de la vergonya | 19-12-2007 - 22:44:21 GMT 1 #
La diòcesi de Girona té documentades 167 parròquies que són mil·lenàries
La diòcesi de Girona té documentades fins a 167 parròquies mil·lenàries, segons s'explica en el llibre Una història de la diòcesi de Girona, obra pòstuma de Josep Maria Marquès, que va morir al novembre i que es va presentar en societat la setmana passada. L'exhaustiva anàlisi de Marquès en el llibre permet conèixer de manera detallada i minuciosa l'evolució del bisbat. El llibre constata que de les 469 esglésies que han format part de la diòcesi, en 55 casos hi ha testimonis escrits que existien al segle IX i 112 més acrediten que tenen una història de més de mil anys. La publicació recull també tota la història de la diòcesi des de l'any 300 fins avui dia. També s'hi deixa constància que sant Bartomeu, Caterina i Magdalena són els preferits per als gironins.
La minuciosa obra de Josep Maria Marquès, la primera que recull tota la història sencera del bisbat, subratlla la «rellevància teològica i social» que tenien les parròquies. L'obra recull que la parròquia documentada més antiga és la d'Ultramort, que data del 816, seguida per la parròquia de Borrassà i la de Sant Feliu de Girona, amb referències escrites des del 817. La implantació de les parròquies tenia com a principal objectiu controlar uns territoris i que els habitants paguessin delmes a l'església.
Un fet significatiu que recull Marquès és que l'extensió ràpida de la distribució parroquial permet afirmar que l'any 1050 «no hi ha a la diòcesi cap peça de terra o de bosc que no estigui adscrita a cap parròquia.» La història de la diòcesi es remunta però molts segles abans, i es considera que des de l'any 300 hi havia comunitats cristianes en territori gironí. La romanització va ajudar a la penetració del cristianisme, com va ser el cas de Fèlix, que en el segle IV va patir el martiri a Girona, lloc on segons l'historiador es van donar nombrosos casos de màrtirs.
El martiri de sant Fèlix està documentat i va ser l'origen més tard de la veneració del sant, amb la construcció de l'església que porta el seu nom.
No serà fins al 404, quan es troba la primera constància que Girona era seu episcopal i el primer bisbe de Girona del qual coneixem el nom és Frontinià, actiu el 516, un any abans que la capital gironina fos la seu d'un concili amb set bisbes. L'obra repassa amb detall l'arribada d'ordes eclesials, la creació dels primers monestirs en època carolíngia o el major pes de la diòcesi amb la cort pontifícia a Avinyó.
La diòcesi de Girona té documentades 167 parròquies | 29-01-2008 - 08:14:34 GMT 1 #
Daniel Raventós:
Quien más quien menos ha leído algo sobre la pérdida de masa del fotogénico glaciar del hemisferio sur Perito Moreno, o de otros gigantes de Alaska y hasta de Groenlandia. Y del Polo Norte, claro está. Hasta del glaciar boliviano Chacaltaya, como el 17 de junio de 2007 publicaba Sin Permiso. No es tan frecuente, en cambio, leer sobre las pérdidas glaciares pirenaicas del Posets, Comaloformo, Monte Perdido, Pica d'Estats o Balaitús. Pero la velocidad de desaparición de la masa glaciar de estos macizos pirenaicos, a causa del calentamiento de nuestro planeta, es igual o mayor.
Los Pirineos están formados por un buen número de valles, aún más lagos, multitud de riachuelos, centenares de picos de más de 2.000 metros y unas pocas docenas de más de 3.000 que están agrupados en 11 macizos con sus correspondientes puntos culminantes. De Occidente a Oriente, estos 11 puntos culminantes son: Balaitús, Gran Vignemale, Monte Perdido, La Munia, Pic Long, Gran Bachimala, Posets, Perdiguero, Aneto, Comaloformo y Pica d'Estats. El Aneto, con 3.404, es el mayor y el Comaloformo, con 3.033, el menor. La mayor parte de los 3.000 está en Aragón, otra buena porción está situada en Francia y, finalmente, unos pocos están en Cataluña. Según la autoridad montañera internacional, la Unión Internacional de Asociaciones de Alpinismo (UIAA), entre las elevaciones de más de 3.000 metros de los Pirineos debe hacerse una distinción entre las cumbres principales (que serían las formadas por una cúspide con al menos tres aristas) y las secundarias (formadas por agujas o puntas que no gozarían de las condiciones anteriores). Según la UIAA, existen en los Pirineos 129 cimas que cumplen los requisitos para ser catalogadas como principales, 83 que son secundarias y 117 cotas que ni tan sólo se las considera cumbres sino simples bultos al lado de las grandes elevaciones. Todos los 3.000 principales y muchos de los secundarios son fascinantes formaciones de roca vertical que no mucha gente ha podido contemplar de cerca.
Los 11 3.000 culminantes de sus respectivos macizos han estado acompañados hasta muy recientemente de glaciares o, como más popularmente se conocía, de "nieves perpetuas". Nieves que permanecían todo el año, incluso en los meses más calurosos. Por este motivo estas nieves recibían (el tiempo verbal en pasado es cada vez más adecuado) la denominación de perpetuas. Un glaciar pirenaico es todavía un legado de la llamada "pequeña edad de hielo" que termina a finales del siglo XIX. Con datos de 1894, había 1.779 hectáreas cubiertas por glaciares en las inmediaciones de estos macizos pirenaicos. Datos del año 2001 rebajan el número de hectáreas a 290. Es decir, en poco más de un siglo, se ha perdido un 85% de la superficie cubierta por glaciares en los Pirineos. Y en tan solo 20 años (de 1982 a 2001) se ha pasado de 608 hectáreas a las mencionadas 290, es decir, se ha perdido más del 50% de superficie glaciar. En 1980 había 27 glaciares en esta cordillera, en el 2000 solamente 10. Habían pasado 20 años tan solo. En los Alpes, la situación es algo diferente porque si bien la superficie glaciar del conjunto de la gran cordillera europea se ha reducido entre un 30 y un 40% en los últimos 50 años, ha habido algún glaciar que ha aumentado de volumen (el Grosse Aletsch en Suiza, por ejemplo).
Un estudio de Greenpeace (http://www.greenpeace.org/espana_es/ ) concluye que "Los indicadores glaciológicos y criológicos de la alta montaña pirenaica nos inducen a pensar que, de continuar las condiciones actuales y recientes (dos a diez décadas), o de cumplirse las predicciones máximas o mínimas del IPCC [el Panel Intergubernamental del Cambio Climático, por sus siglas en inglés], los glaciares actuales tenderán a una drástica reducción o a desaparecer hacia mediados del siglo XXI, entre 2050 y 2060." La isoterma de -2 grados centígrados se situaría entonces a 2.900 metros, de cumplirse los cálculos más favorables, o a 3.100 de acertar los más desfavorables. En estas condiciones, el permafrost –es más habitual este barbarismo que las palabras propiamente castellanas "permagel" o "pergelisol"—, término por el que se denomina la existencia de suelos permanentemente helados, que es un concepto que abarca más espacios que un glaciar, desaparecería casi completamente. Estamos hablando de poco más de 40 años.
Más específicamente, la zona de equilibrio glacial es la línea o zona de altitud que separa las zonas de acumulación y de ablación de un glaciar. Dicho de otra forma, es la línea de altitud que señala el lugar en donde se gana o pierde masa de hielo. Cuanto más abajo se sitúe esta línea de altitud, a igualdad de otros factores, más hielo habrá; cuanto más arriba, menos. La línea de equilibrio glaciar varía con la orientación cardinal. En el hemisferio norte, las caras orientadas al norte acumulan más nieve y hielo que las orientadas al sur, porque estas últimas tienen muchas menos horas anuales de insolación. Pues bien, la línea de equilibrio glaciar está subiendo rápidamente, en todos los puntos cardinales. El estudio de Greenpeace señala muy concretamente que el segundo gigante pirenaico, el Posets (3.375 metros), tendrá situada la zona de equilibrio glaciar por encima de los 3.100 metros entre los años 2046 y 2053. Dicho más crudamente: desaparecería, de ser estos datos correctos, todo el glaciar del segundo pico de los Pirineos. Habría solamente tres macizos pirenaicos que conservarían alguna pequeña masa de hielo, ya que sus zonas de equilibrio glaciar estarían aún por encima de los 3.100 metros.
El 24 de agosto de 2005, una docena de jovencísimos activistas de Greenpeace de entre 13 y 16 años compusieron con grandes letras sobre el glaciar de Aneto: "No más CO2". Habían ido a comprobar de primera mano los impactos del cambio climático en el glaciar de la cumbre culminante de los Pirineos. Y lo comprobaron: actualmente este glaciar abarca una superficie de 90 hectáreas, hace menos de 20 años era más del doble. Las reducciones de estas masas glaciares de los Pirineos son perfectamente observables a lo largo de una vida humana. Dos ejemplos. En alguna guía de alta montaña pirenaica editada hace menos de 10 años (por citar una de famosa y de muy útil: los tres tomos de 3.000 de los Pirineos, de Luis Alejos, Ed. SUA, 1999) puede leerse que la vía clásica o normal (con este término se denomina la vía más fácil para acceder a una cima) para atacar el Pic Long es por el glaciar de Pays Baché. El rápido descenso de este glaciar (ahora, en realidad, poco más que un nevero) ha convertido la vía normal de hace tan sólo 10 o 12 años en una ruta bastante más complicada. Más concretamente, la desaparición del glaciar en su parte más alta ha dejado al descubierto canchales de roca pulida por millones de años de erosión bajo las capas del otrora imponente glaciar de Pays Baché, que debe escalarse con precaución y no es, desde luego, para principiantes. Ahora es incluso más fácil (o menos difícil) ascender al Pic Long por otras vías que no hace mucho años se consideraban más raras y complicadas. Segundo ejemplo. En las imponentes noches pasadas en refugios de alta montaña, he sido testigo de conversaciones casi idénticas en las que un montañero que anda por los cincuenta años le explica a otro considerablemente más joven las cantidades de nieve, muy superiores, que el glaciar del Monte Perdido, o del Gran Vignemale, o del Posets… tenían hace 15, 20 o 25 años. Esta conversación, cada vez más repetida en ambientes de alta montaña, está corroborada, no ya por concluyentes observaciones como las citadas más arriba, sino también por el abundante material gráfico disponible. Se dispone de una buena colección de fotografías del glaciar del Monte Perdido y del Aneto, entre otros, que permiten comparar su estado de hace unas cuantas décadas con el que ofrece ahora. Las diferencias son enormes. Es lo que comprobaron los doce adolescentes en agosto de 2005.
* Daniel Raventós, miembro del Comité de Redacción de SINPERMISO, es un veterano pirineísta. Es, además, profesor de teoría social en la Facultad de Ciencias Económicas de la Universidad de Barcelona, y su último libro es Las condiciones materiales de la libertad (El Viejo Topo, 2007). http://www.sinpermiso.info/
UPyD
La agonía glaciar de los Pirineos | 22-02-2008 - 08:27:13 GMT 1 #