Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Josep Maria Simeon. Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental -Sindicats de classe i «classes» de sindicats.-La manifestació amb el lema «Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures», del dia 1 de desembre, va ser un èxit de participació, amb 700.000 persones al carrer, des de la plaça de Catalunya fins a l'estació de França, amb pancartes, eslògans i càntics que feien referència a la necessitat de poder gestionar les nostres infraestructures des de la nostra realitat quotidiana, és a dir, des de Catalunya. La convocatòria de la manifestació va sorgir d'una plataforma de la societat civil (Plataforma pel Dret de Decidir), a la qual es van afegir moltes organitzacions, entitats (més de dues-centes) i partits polítics (de tots colors), excepte els que tenen l'epicentre a l'Espanya radial. La gran resposta de la ciutadania tenia com a catalitzador el mal funcionament de les infraestructures del nostre país, que han col·lapsat des de l'electricitat fins al transport públic. Aquestes infraestructures han estat i encara són gestionades, majoritàriament, des del govern d'Espanya, sobretot en l'aspecte de finançament. Distintes sensibilitats hi van ser presents: independentistes, autonomistes, federalistes i ciutadans sense adscripció ideològica però que estan emprenyats de rebre'n les conseqüències. Això és política, sí senyor, sense cap pal·liatiu: manifestar i queixar-se que el model de gestió no ens convé. Perquè política és etimològicament tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions.Els sindicats de CCOO i la UGT no hi eren, com també han estat desapareguts sobre la mateixa qüestió en els darrers dos mesos en què el desgavell dels trens ha condicionat una situació caòtica gravíssima tant des del punt de vista laboral com personal i social de moltíssims ciutadans catalans, perquè consideraven la convocatòria massa polititzada i que, en el cas de la UGT, hi afegien que els havien avisat tard. Això, també, és política i aclaridora d'aquests sindicats: en haver-se abstingut de prendre-hi part, és van definir, ens van demostrar on tenen centrat el cap, de qui depenen. El problema és que aquestes organitzacions sindicals reben moltes subvencions que vénen del mateix lloc on han condicionat el dèficit en infraestructures a Catalunya. Com podien fer entendre a l'amo que farien una crida a la participació, per exemple, als veïns del Baix Llobregat, que han estat el paradigma del desgavell del transport i dels quals el govern espanyol va obtenir 350.000 vots? Els ciutadans de Catalunya cal que ens replantegem quins sindicats ens convenen, i precisament per les seves polítiques.