Condemnats al canvi i al decreixement
A hores d'ara poca gent dubta ja de la certesa dels efectes del canvi climàtic. L'avalen la majoria de la comunitat científica internacional i gran nombre d'estudis públics i privats. La societat en conjunt, però, sembla no acceptar plenament encara que tots ens hem d'imposar uns canvis d'hàbits que comporten efectes contaminants, escalfament global, malbaratament de recursos, desertificació i destrucció progressiva de formes de vida. No cal ser alarmista, només realista, per adonar-se'n. Perquè no ho diuen solament els naturalistes, els ecòlegs o els poetes. A més, ens haurien de merèixer respecte les veus provinents d'estudiosos que parlen de l'actual creixement sense aturador com quelcom irracional i suïcida. Venerem el creixement com un fi en si mateix: créixer per créixer. Això comporta una enorme pressió sobre els recursos planetaris; amb només un creixement del 2% anual del PIB a Europa, Estats Units, Xina i Japó, en cinquanta anys més haurem esgotat els recursos de la Terra. Un 20% dels habitants de la Terra consumeix el 86% dels recursos planetaris. Consumim el patrimoni acumulat per la mare Terra durant milers d'anys i, si continua creixent el 2% anual, l'any 2050 la humanitat haurà d'explotar l'espai «bioproductiu» de trenta planetes com el nostre per poder subsistir. Amb aquests advertiments, els països del «Primer Món» s'haurien de plantejar seriosament començar a «decréixer». 
Jaume Itchart. Mataró (Maresme) -Condemnats al canvi i al decreixement.-A la capital noruega acaben de lliurar el Nobel de la Pau a Al Gore i al Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), organisme de l'ONU.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Ja fa gairebé un any que la Generalitat, arran d'un programa d'estalvi energètic elaborat per l'Institut Català de l'Energia (Icaen) del Departament d'Economia, va decidir posar fil a l'agulla per estalviar energia i contaminar menys. Les més sensibles per al cos funcionarial i els ciutadans que visiten les dependències han estat les que afecten la regulació de la temperatura dels edificis públics, on a l'hivern la calefacció no pot superar els 20ºC i a l'estiu el termòstat de l'aire condicionat es limita als 25ºC.
Fins ara, la Generalitat és el segon consumidor d'energia del país, amb un consum anual d'electricitat de 1.000 GWh i una factura de 90 milions d'euros durant tot el 2006. I per retallar-la en un 11% l'any 2015, a més dels reajustaments en els sistemes de climatització, també donaran prioritat a bombetes, maquinària i electrodomèstics de baix consum i vehicles híbrids –en el cas de motors de gasolina– o aptes per fer servir biocombustible –en el cas dels dièsel.
El pla afectarà, progressivament, tots els departaments del govern, i l'empresa encarregada de les auditories ja n'ha enllestit tres. I això inclou la remodelació d'edificis existents i la introducció de criteris d'eficiència en el disseny d'instal·lacions noves. La inversió total prevista per al programa és de 42 milions d'euros, 34 dels quals destinats a adquirir equips d'estalvi. En cada departament hi haurà un responsable energètic que coordinarà els gestors de cada instal·lació i treballarà conjuntament amb l'Icaen. Per il·lustrar-ho de manera gràfica, la Generalitat planeja estalviar d'aquí al 2015 l'energia equivalent a la càrrega d'un vaixell petrolier carregat amb 58.000 tones de cru.
20ºC | 03-01-2008 - 10:36:15 GMT 1 #