Denúncies urbanístiques (Ajuntaments)
Denúncies urbanístiques .-Les denúncies per delictes Urbanístics i contra el Medi Ambient s'han triplicat, a les comarques gironines. En total, se n'han rebudes 74. El fiscal de l'Audiència especialitzat en la matèria, Enrique Barata, ha atribuït aquest augment a la conscienciació que hi ha al voltant d'aquests afers i ha demanat més implicació dels Ajuntaments per fer complir la Llei. El fiscal ha llançat una dura crítica perquè, segons ha dit, molts cops la justícia ha d'actuar per la «ineficàcia de l'administració», ja que els Alcaldes no són prou ferms a l'hora de frenar construccions il·lícites o abocaments incontrolats. Fa dos anys es va crear la Fiscalia especialitzada en Medi Ambient i Urbanisme de l'Audiència de Girona, el degoteig de casos que hi ha arribat no ha parat de créixer. En tot el que portem de 2007, de fet, les denúncies que hi han entrat s'han triplicat respecte l'any passat. Aquestes s'han presentat tant per part de particulars, com entitats, grups polítics i Agents Rurals o Mossos d'Esquadra, «hi ha bastants casos on s'han denunciat equips de govern locals, per aprofitar-se del càrrec a l'hora de donar llicències», ha concretat el fiscal especialitzat. 
El fiscal ha advertit que, si no es posa fre al desordre actual, Ajuntaments de les comarques gironines, «es poden veure involucrats en delictes de grans prevaricacions urbanístiques» que esquitxin tot l'equip de govern, ha carregat durament contra els Ajuntaments per no ser prou ferms a l'hora de fer complir la Llei. «El problema és que la fiscalia intervé a conseqüència de la ineficàcia de l'administració», ha afirmat Enrique Barata, contundent. Segons ha concretat, quan hi ha il·lícits urbanístics i es reben denúncies, els consistoris «no saben com actuar», obren un expedient administratiu o sancionador, «però moltes vegades la sanció no es compleix». Així, el fiscal ha afegit que «els vessaments il·legals a la natura continuen, o els constructors aixequen edificacions al marge de la legalitat». Enrique Barata ha recordat que els afers de disciplina urbanística són competència dels Ajuntaments (Argelaguer).
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
denuncias urbanisticas? podria escriure un llibre de les que es fan al meu poble si les voleu coneixer visiteu blogs de google posar al buscador : sanmigueldefluvia
josep | 13-02-2008 - 22:18:09 GMT 1 #
visiteu el link..
http://migueldefluvia.blogspot.com
juan | 09-03-2008 - 10:50:56 GMT 1 #
La frenada en sec de les vendes al sector immobiliari i el fre a les noves promocions d'habitatge es comença a notar en el preu del sòl, especialment a la ciutat de Girona. Aquest és un dels principals factors a l'hora de determinar el preu final d'un pis, ja que suposa entre un 40% i un 60% del cost d'adquisició per part del comprador.
Segons dades del Ministeri d'Habitatge fetes públiques ahir, a les comarques gironines el preu mig del sòl urbà es va situar a finals del primer trimestre en 215,2 euros per metre quadrat. Això suposa un descens del 2,8% respecte al preu de març de l'any passat. El descens experimentat a la demarcació de Girona queda lluny del 7,7% del conjunt de l'Estat o del 10,3% de Catalunya.
No obstant, l'anàlisi detallada de l'estadística del Govern assenyala que a la ciutat de Girona el preu del sòl ha baixat un 40,8% en dotze mesos, fins a situar-se en 552,4 € euros per metre quadrat, quan a finals del primer trimestre de 2007 cotitzava a 987,5 euros.
Si a la ciutat de Girona els preus baixen de forma espectacular, als municipis gironins petits i mitjans el mercat manté encara una lleugera tendència a l'alça.
Així, segons el Ministeri d'Habitatge, als pobles gironins d'entre 1.000 i 5.000 habitants, el preu del sòl puja un 12,3% interanual fins a situar-se en una mitjana de 136,7 euros per metre quadrat. Pel que fa a les localitats d'entre 5.000 i 10.000 habitants, la cotització se situava al març en una mitjana de 217,7 euros, amb un creixement anual del 8,8%.
Els municipis gironins de menys de 1.000 habitants i els de més de 10.000 habitants experimenten lleugers descensos de preus, en línia amb la mitjana de la demarcació.
En el conjunt de l'Estat, el preu del sòl ha caigut més d'un 7%, fregant els 251 euros. Els majors descensos interanuals es van produir a Ceuta-Melilla (-35,7%) i la Rioja (-20,9%), enfront dels increments de Cantàbria (+15,5%), Madrid (15%) o Navarra (14,6).
Així, el preu del metre quadrat més elevat es va localitzar als municipis de més de 50.000 habitants d'Àlaba (1.110,7 euros), Barcelona (1.098,5 euros) i Madrid (956,5 euros).
El preu € del sòl urbà | 20-06-2008 - 05:44:22 GMT 1 #
Construccions Coll :
NOU ANYS DESPRÉSJoan, Pere i Benet Coll Turias per fi seuran a la banqueta dels acusats pel presumpte frau en l'administració de Construccions Coll d'Albons. L'empresa hauria anat fent desviaments de diners a un compte privat just abans de fer suspensió de pagaments. Amb aquest mecanisme els creditors no van cobrar els deutes i ara l'acusació demana 24 anys per estafa processal i apropiació indeguda.
GIRONA | MARC ROVIRA Val més tard que mai, si la dita és bona. El presumpte frau comès pels tres germans que administraven l'empresa Construccions Coll d'Albons serà finalment jutjat per l'Audiència Provincial de Girona. El jutjat que investigava la trama, Instrucció 1 de la Bisbal, ja ha dictat la interlocutòria d'obertura de la fase de judici oral i nou anys després dels fets els encausats (els germans Joan, Pere i Benet Coll Turias) seuran a la banqueta dels acusats.
El ministeri fiscal demana per a ells una condemna de 10 anys de presó per un delicte d'insolvència punible, un de presentació de dades falses i un d'aixecament de béns. L'acusació particular, exercida pel lletrat Agustí Carles en representació de diversos perjudicats pel frau, eleva fins a 24 anys de presó la petició de condemna per als germans Coll.
Més acusacions
A banda dels delictes que manté contra ells el ministeri fiscal, l'acusació particular hi veu també la concurrència d'una estafa processal i d'una apropiació indeguda. De la mateixa manera, l'acusació implica també en els fets el presumpte testaferro dels germans i altres persones -familiars i gent de l'entorn dels Coll Turias- per la seva presumpta participació en el cas.
Els tres germans eren administadors de Construccions i Obres Coll, una empresa amb seu a Albons que es dedicava a la realització d'obra pública i també privada. Coneixedors de la mala situació en què estava l'empresa, el 20 de maig del 2000 van transmetre a favor seu (de manera gratuïta i sense cap contraprestació per a la societat), els drets d'explotació que tenia l'empresa sobre la pedrera d'Albons. La cessió va suposar un perjudici per als creditors de la societat i més encara quan, 18 dies després, Construccions Coll feia suspensió de pagaments.
Els germans van ser cessats com a administradors de l'empresa i en el seu lloc van posar-hi un home de palla perquè figurés com a cap visible del negoci. Els tres germans, en tant que socis, i aquest nou administrador de l'empresa van instar la suspensió de pagaments però els interventors van emetre un dictamen que posava de manifest que els números de Construccions Coll havien estat manipulats.
Desviació de fons
Mentrestant, els ara acusats havien estat, presumptament, minvant el patrimoni de Construccions Coll per evitar que els creditors de l'empresa tinguessin alguna cosa per poder satisfer els deutes.
El darrer cop de gràcia per als creditors de Construccions Coll va ser, una vegada ja estava instada la suspensió de pagaments, fou desviar els diners que havien d'entrar als comptes de l'empresa. Es tracta, almenys, de dos milions i mig d'euros que la Diputació de Girona, l'Incasol i els ajuntaments de Palamós, l'Escala i Castelló d'Empúries pagaven a Construcccions Coll per diverses obres que l'empresa havia fet.
La fallida de Construccions Coll va suposar un fort cop econòmic per a diversos petits empresaris que havien fet feines per a l'empresa i que mai van veure cobrats els treballs. La infinitat de moviments que hi havia rere els comptes de l'empresa ha allargat molt el cas.
Gairebé 6 milions d'euros
La Fiscalia calcula que els tres germans, administradors de Construccions Coll, van desviar 5.916.406 euros a un compte particular perquè els creditors no poguessin cobrar els deutes de l'empresa.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
Construccions Coll | 09-11-2009 - 07:01:50 GMT 1 #