El Consell Comarcal de la Cerdanya aprova revisar la planificació urbanística de la Comarca
Eduard Palomares, Puigcerda -El Consell Comarcal de la Cerdanya aprova revisar la planificació urbanística de la Comarca.-El Consell Comarcal de la Cerdanya ha acordat revisar el Pla d'Ordenació Urbanística de Plurimunicipal (POUP) perquè es divideixi en setze plans municipals.
L'acord s'ha pres després que en la sessió plenària d'aquest dilluns a la nit els alcaldes de Llívia i Bellver de Cerdanya, Josep Pous; i Francesc Xavier Porta, expliquessin els motius de la disgregació del POUP dels dos municipis.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Joan Pous, va admetre que la fórmula que ha seguit Llívia i Bellver podria ser la més segura de cara a preservar l'autonomia dels ajuntaments en matèria d'urbanisme.
El president del Consell Comarcal ceretà va acordar en aquell moment que es revisaria el projecte i que després d'una consulta jurídica es proposaria desfer el POUP en setze Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Aquesta qüestió només respon a una preocupació legal dels ajuntaments de Llívia i Bellver que han advertit que si els plans urbanístics no s'aproven directament des dels consistoris, després qui tindrà la principal potestat serà el Consell Comarcal i que no es podran fer modificacions sense l'acord de la resta d'ajuntaments.
Vistiplau dels arquitectes
Des del punt de vista de l'equip d'arquitectes que ha redactat el projecte, els ajuntaments implicats estan d'acord amb la feina que s'ha realitzat i no pensen retocar cap cosa, simplement que l'aprovació es faci individualment des de cada municipi.
Fins i tot, els dos alcaldes van proposar que si definitivament s'opta per la seva proposta es podria quedar el mateix dia a la mateixa hora perquè tots els municipis fessin l'aprovació en el mateix moment. Aquesta proposta es va realitzar amb la voluntat que aquest acte servís per fer veure que existeix una unitat cerdana en matèria urbanística.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
La Cerdanya va presentar la pitjor evolució de les comarques gironines i també un dels menors creixements del conjunt de comarques de Catalunya. El creixement del VAB al 2006 va assolir un contingut del 2,70%, inferior al 3,71% català i al 3,20% de les comarques de muntanya, i força per sota els resultats del 2005 (6,63%). Aquesta contenció s'explica pel menor creixement del terciari i de la construcció, mentre que la indústria millorà i el primari, tot i continuar caient, ho va fer amb menys intensitat que l´any 2005.
Cerdanya | 06-12-2007 - 09:59:11 GMT 1 #
El 2006, l'avenç del VAB de la Garrotxa va situar-se en un elevat 3,18%, per sota l'augment català (3,71%) i de l'augment mitjà de les comarques de Girona (3,62%) i lleugerament inferior, també, al registre del 2005 (3,67%). La raó d'aquesta menor progressió està en la contenció del terciari, atesa la seva participació en el valor afegit (54,1% el 2005), que explica que aquest sector sigui responsable d'1,52 punts percentuals de l'increment total. Els serveis van presentar un augment del 2,81% (4,08% el 2005).
Garrotxa | 06-12-2007 - 10:00:05 GMT 1 #
El 2006, el Gironès va presentar una certa moderació de la forta progressió anterior, amb un augment del VAB del 3,68%, en línia amb la mitjana del 3,71% de Catalunya, però vora un punt percentual inferior a la forta expansió del 2005 (4,96%). Aquest increment expressa les millores del primari i la indústria, que contraresten només parcialment la menor expansió de la construcció i dels serveis. El VAB del primari va presentar un augment pràcticament nul, la indústria va accentuar la seva progressió (2,48%) i la construcció (5,18%) es va desaccelerar.
Gironès | 06-12-2007 - 10:01:19 GMT 1 #
La Cambra de Contractistes d'Obres i el Gremi de Constructors d'Obres van expressar dimecres la seva preocupació perquè més de la meitat del parc d'habitatges de Catalunya no superen els estàndards de confort, accessibilitat i eficiència energètica exigibles, i demanen que l'IVA sobre les obres de rehabilitació baixi i s'iguali al que s'aplica a les de nova construcció. Aquest interès no es deu a un rampell d'indignació per les condicions de vida de molts catalans sinó que és un altre signe evident que el sector preveu temps magres i busca facilitats per fer unes obres de manteniment que durant deu anys li han preocupat ben poc perquè mentre no faltaven les promocions noves no hi havia temps ni ganes de pensar a repicar façanes.
Amb aquest interès per la rehabilitació –expressat el mateix dia que se sabia que en els tres primers trimestres del 2007 s'han començat un 31% menys d'habitatges que en el mateix període de l'any passat– ha passat el mateix que amb l'entusiasme amb què els constructors van firmar el pacte per l'habitatge, del qual esperen que surtin milers d'habitatges de protecció oficial, figura que en el boom immobiliari gairebé va deixar d'existir perquè el benefici que se'n treia era una misèria comparat amb el que oferia l'habitatge lliure.
Interès dels promotors per l'habitatge protegit i la rehabilitació, augment d'un 5% mensual en l'atur del sector de la construcció, increment anual del 10% dels treballadors autònoms en aquest ram, tipus d'interès que no pugen més perquè el Banc Central Europeu té por d'agreujar la crisi del crèdit... Tot són senyals que la construcció es desinfla. Els experts diuen que s'acaba un model de creixement que no era gaire sa ja que depenia massa de la construcció i el consum, però és il·lús pensar que la recuperació de la indústria serà prou forta per substituir el descens del totxo.
El totxo cau i no té relleu | 07-12-2007 - 07:31:30 GMT 1 #
Eduard Palomares, Puigcerdà.
Els consellers de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i d'Innovació Universitats i Empresa, Josep Huguet, van debatre dissabte la divisió administrativa actual de la Cerdanya, repartida entre Lleida i Girona, durant la Festa del Trinxat de Puigcerdà. Els dos mandataris van escoltar les reivindicacions fetes per tots els alcaldes de la comarca que reclamen que es faci una llei específica per a la Cerdanya per garantir una unitat de gestió davant la divisió administrativa actual. En aquest aspecte, els consellers catalans van assegurar que aquesta qüestió s'haurà de debatre en el marc d'una llei més àmplia que inclogui tota la divisió territorial del país, en la qual la Cerdanya estaria inclosa dins de l'Alt Pirineu i Aran.
Joaquim Nadal va indicar que "s'haurà d'analitzar amb molta calma i, més que un estatut com el de la Vall d'Aran, és evident que el conjunt del Pirineu ha de tenir una legislació específica, però abans que ens posicionem hem d'analitzar quina és la posició respecte a tota l'organització territorial, en aquest tema n'hi ha per un any llarg". Huguet, per la seva banda, va explicar que "s'han d'escoltar les reivindicacions fetes des del territori i el que està clar és que la Cerdanya en general té un problema històric de partició política en el qual també hi ha un estat pel mig". En aquest aspecte, Huguet va aprofundir més i va afirmar que si es fes una llei específica per a la Cerdanya s'hauria de fer dins un marc europeu que preveiés la seva especificitat d'estar entre dos estats. El sopar també va servir per enfortir les relacions pirinenques amb Andorra. Es va tornar a parlar del futur aeroport de la Seu d'Urgell. El cap de govern d'Andorra, Albert Pintat, va assegurar que el seu executiu està disposat a tirar endavant el projecte, tot i que va instar a la Generalitat a ser el "motor".
Els alcaldes demanen una unitat en la gestió administrativa de la Cerdanya | 25-02-2008 - 11:24:16 GMT 1 #
El Consell Comarcal de la Cerdanya té previst demanar les subvencions europees Interreg IV per poder tirar endavant l'escorxador transfronterer, la xarxa de senders turístics que es vol fer amb l'Alt Urgell, ?An?dorra, la Cerdanya nord i el Capcir, i pels estudis del Segre amb la part francesa de la comarca. Dels tres projectes, la novetat és fer un producte turístic basat en el senderisme que abraçaria les dues bandes de la Cerdanya, l'Alt Urgell, Andorra i el Capcir. Aquesta xarxa es vendria turísticament sota un mateix nom comercial, amb una sèrie de camins transversals que fessin d'eix vertebrador d'aquests ?territoris i que, a la vegada, vertebressin també les xarxes de cada comarca i d'Andorra.
El projecte inclou fer l'inventari dels camins, la senyalització cartogràfica i la promoció turística conjunta. Amb això es vol donar alternatives al turisme tradicional d'esquí i al familiar de l'estiu. Pel que fa al projecte de l'escorxador transfronterer, és el que a hores d'ara està més avançat. Ja hi ha un avantprojecte fet, i l'estudi de viabilitat que també es va fer amb fons europeus. Pel que fa a la ubicació, el més probable és que es faci a uns terrenys del municipi d'Ur. El cost de les obres es va establir fa dos anys, per sobre dels 2 milions d'euros, tot i que encara falta fer el projecte executiu definitiu.
Amb l'entrada en vigor d'aquesta instal·lació, es vol donar servei als ramaders i carnissers de les dues bandes de la comarca per poder ser més competitius, ja que actualment hi ha molts productors o venedors que han d'anar a matar a fora de la Cerdanya, o vendre el bestiar abans perquè no hi ha cap instal·lació equipada a la Cerdanya.
En tercer lloc, pel que fa a la subvenció que es vol demanar per l'estudi i manteniment del Segre al seu pas per la Cerdanya, és un Interreg que ja fa uns quants anys que es porta fent. Els objectius que persegueix aquesta cooperació són els de vetllar pel bon estat del riu a tots els nivells i realitzar estudis continus per verificar la seva evolució.
El Consell Comarcal de la Cerdanya té previst demanar les subvencions europees Interreg IV | 17-06-2008 - 10:15:34 GMT 1 #
Pla de la Cerdanya [POUPM 2007]
Participació ciutadana
En el marc del procés de redacció del Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal de la Cerdanya (POUPM) es plantegen un
seguit de propostes de caràcter general sobre les quals es demana l’opinió ciutadana. Podeu utilitzar els requadres per a
escriure les vostres aportacions, o bé utilitzar qualsevol altre document o format. Tots els escrits rebuts seran analitzats i
tinguts en compte en la redacció del POUP.
A. Polítiques de sòl i habitatge
A.1. Desacceleració del creixement
El ritme de construcció de la Cerdanya durant els darrers anys ha estat molt intens. Ho és especialment al ritme dels
darrers 5-6 anys, en els quals s'ha edificat més que en els 15 primers anys de vigència dels plans generals. També ho és
perquè solament 1 de cada 10 nous habitatges és per a residència permanent, i perquè el manteniment d'aquest ritme de
creixement és incompatible amb la preservació de les condicions paisatgístiques que han estat a la base, precisament,
d'aquest desenvolupament.
Aquesta desacceleració està regulada pel Pla Territorial de l'alt Pirineu i l'Aran (PTAPA), document que és el marc
urbanístic vinculant i que és vigent des de l'estiu passat. La política de noves àrees de desenvolupament està limitada per
les directrius del PTAPA (i també pel Pla Director urbanístic -PDU-, però aquest encara es troba en curs de redacció, i per
tant no és vigent), però, a més, ha de ser servidora de les noves estratègies urbanes, ha d'estar orientada a l'estructuració
dels nuclis, la diversificació tipològica i d'usos, el reequipament i la creació d'espais centrals i, finalment, estar emmarcada
en una estratègia de desacceleració del creixement que tingui en el seu horitzó (tot i que llunyà) la definició i el tancament
de la taca urbana fins ara indefinida i oberta.
A.2. Estructuració dels nuclis urbans
Les característiques del planejament general, i especialment la dinàmica de creixement que ha sofert la Cerdanya, han fet
que els esforços es centressin especialment en el creixement en el sòl amb menys dificultat de gestió, deixant de banda
especialment la intervenció en el sòl urbà consolidat, de gestió més difícil. Les conseqüències d'això han estat, en primer
lloc, la presència, encara, de molt sòl urbà no desenvolupat, tant en sòl d'actuació directa com en sòl d'actuació poligonal.
D'altra banda, és palesa la manca d'una estructura urbana clara i funcional en bastants dels nuclis: alguns d'ells no
disposen ni d'una plaça on realitzar els actes propis de la vida social comunitària. Per tant, l'estructuració dels nuclis,
utilitzant precisament els espais encara vacants o necessitats d'una renovació o rehabilitació generalitzada, esdevé objectiu
essencial del pla.
És important, però, que el POUP preservi el patrimoni que suposen els milers d'habitatges antics en la tradicional tipologia
cerdana, poc protegits per l'actual planejament i molt probablement objectiu preferent de transformació com a conseqüència
de la major restricció (en relació al creixement extensiu) del nou marc normatiu: PTAPA, Pla director, el propi POUPM, la
legislació urbanística actual, etc.
A.3. Utilitzar la unitat de parcel·la rústica i el manteniment del prat amb filera d'arbres que
l'envolta com a marc unitari, complert, mínim de desenvolupament
El segon pilar del POUP i un dels elements o propostes més innovadores d'aquest pla és la decisió d'adoptar una matriu
generadora de l'estructura territorial i urbana basada en la parcel·la rústica tradicional, particularment en el prat amb filera
d'arbres, element bàsic del paisatge cerdà, que defineix la unitat mínima de desenvolupament i gestió, i a la vegada permet
la conservació dels elements claus d'aquest medi natural. Es rebutja per inadequada, agressiva amb el medi natural i poc
gestionable, la introducció de models de creixement de matriu geomètrica importats de territoris en absolut comparables.
A.4. Desenvolupament del sòl urbanitzable.
Adaptació a les característiques topogràfiques del terreny
Les extremes condicions topogràfiques dels sòls urbanitzables, conjuntament amb la anivellació forçada dels espais
comuns produeixen greus problemes d'adaptació, en forma de murs de gran alçada, agreujats per la utilització de materials
de difícil integració com rocalles, etc. Es proposarà la regulació estricta dels moviments de terres, amb la limitació de
l'alçada dels murs, el pendent dels talussos, i altres mesures d'integració topogràfica dels elements construïts.
Adaptació de la ordenació a les traces de camins, recs i sèquies. I protecció d'aquests elements i dels seus
marges.
El manteniment de la unitat de terreny definit pel prat amb filera d'arbres permet la protecció del conjunt d'elements que el
defineixen. La vegetació del prat tradicional constitueix el seu element més visible i ha de ser objecte de protecció
específica.
Ocupació de parcel·les rústiques complertes
Sempre que és possible, es proposa qualificar unitats parcel·laries completes (per tal de mantenir l'estructura del prat amb
filera d'arbres), ajustant les cessions en funció d'això.
A.5. Criteris d'ordenació
El criteri fonamental és el de no crear nous nuclis de població, mentre que l'extensió de nuclis urbans existents, quan això
sigui viable, ho haurà de ser amb criteris integradors.
Per a regular aquest creixement, es tindrà en compte en primer lloc el criteri de protecció visual. S'analitza, per a cada
àrea de creixement, la seva visibilitat des dels punts de vista més importants en cada cas, limitant especialment la
projecció en alçat del sòl urbanitzable, de manera que s'evitin acumulacions excessives d'alçades d'edificació. També
s'eviten els descrestaments o els contactes o la proximitat excessiva amb elements del patrimoni natural o arquitectònic.
Per a estructurar els nous creixements, el POUP determina la utilització al màxim de la vialitat existent, restringint així
l'obertura de nous vials.
Finalment, la definició dels sectors s'adaptaran a les traces del territori: vialitat existent, parcel·lació, sòl protegible, etc., i
respectaran les limitacions establertes per la legislació urbanística pel que fa a inundabilitat o pendents del territori.
A.6. Diversificació tipològica
Potenciar els tipus edificatoris que possibiliten la vertebració de nuclis urbans, l'habitatge permanent i, en el seu cas,
l'habitatge protegit: edificació contínua (uni o plurihabitatge) de mitjana densitat Caldrà refondre els tipus existents amb
noves qualificacions més adaptades als objectius.
Redefinir la tipologia cerdana dels nous creixements amb criteris de millor adaptació topogràfica i paisatgística, amb
disminució, en algun cas, de la densitat neta i de l'alçada i del nombre de plantes. La normativa actual no genera res de
semblant a la magnífica edificació cerdana tradicional, i probablement no és viable que ho torni a fer. En qualsevol cas,
l'agrupació d'un nombre reduït d'habitatges compartint una única parcel·la, amb un sol accés i amb els vehicles concentrats
i fora de la vista, és una bona idea que cal seguir desenvolupant. El punt feble és l'obsessió de mantenir la ficció de l'era
com un espai anivellat, quan el territori en el qual avui és possible desenvolupar aquesta tipologia, no ho suporta. El que
no és admissible és que l'espai públic sigui el que pateixi la totalitat de la càrrega paisatgística de l'adaptació topogràfica
per tal que els habitatges puguin disposar d'un espai totalment pla.
Finalment, caldrà regular una nova tipologia en base a agrupacions d'habitatges al llarg dels vials, alliberant sòl privat
posterior i permetent una bona transició entre el sòl urbà i el no urbanitzable. És imprescindible disposar d'una tipologia
d'aquesta mena per a resoldre implantacions en contacte amb les àrees centrals dels nuclis.
A.7 Criteris d'urbanització
La mateixa reflexió que es fa sobre les característiques de l'edificació caldrà traslladar-la als criteris d'urbanització:
El POUP regularà els elements d'adaptació paisatgística de la nova vialitat, definint seccions tipus, materials i elements de
mobiliari, regulació de tanques, elements d'enllumenat, etc. Alguns dels criteris utilitzats en les implantacions de segona
residència més antigues (dels anys cinquanta i seixanta, o anteriors), poden servir d'exemple a seguir. Caldrà garantir una
amplada mínima dels vials, i elevar el grau de prevalença de l'espai públic sobre el privat, en funció també de les
condicions topogràfiques de les àrees urbanitzables restants.
A.8. L'habitatge de protecció pública
Noves tipologies aptes per a l'habitatge protegit
L'habitatge protegit és incompatible amb els tipus edificatoris habitualment utilitzats, per tipologia i per dimensió. Cal lligar la
reflexió sobre la consolidació dels nuclis amb aquesta qüestió.
Criteris de localització: no segregació, reforç dels centres urbans
Un dels problemes urbans de la Cerdanya és la disgregació del model urbà, la seva invertebració. No podem afegir-hi ara
un nou element de dispersió: l'habitatge protegit. Al contrari, ha de ser un element relligador, molt urbà, integrador. Els
habitatges protegits no han de ser exclosos dels nuclis; ben al contrari, han d'adquirir un paper rellevant en la seva
regeneració, especialment a través del desenvolupament del sòl urbà no consolidat.
Habitatges dotacionals: pla d'equipaments comarcal.
A mig camí entre la reflexió sobre l'habitatge protegit i sobre la política d'equipaments comunitaris, es troba el tema dels
habitatges dotacionals (habitatges de lloguer per a grups específics: joves, gent gran, etc.).
Caldrà que del POUP se'n derivi un Pla d'equipaments comunitaris, dins del qual es concreti la política d'habitatges
dotacionals?
Política comuna per l'habitatge protegit
La dimensió dels municipis cerdans (exceptuant els més grans: Bellver, Alp o Llívia) fa complicat la gestió de l'habitatge
protegit a que obliga la Llei.
Seria interessant i/o possible la creació d'un instrument comú de gestió, per a gestionar els sòls de cessió (o els seus
equivalents monetaris) derivats del desenvolupament urbanístic?
En aquest instrument, i per raons de coherència urbanística, s'hi hauria d'incloure el municipi de Puigcerdà?
B. El medi natural.
B.1. Regulació de les unitats de paisatge
La regulació del sòl no urbanitzable és tant o més important que la del sòl urbà. Les unitats de paisatge i els elements que
la composen són l'objecte d'atenció del POUP. En aquest aspecte tampoc no es parteix de zero: El PTAPA, així com el
PDU (aquest encara no vigent), defineixen un marc estricte que el POUP no pot contradir, però sí desenvolupar i
concretar. D'altra banda, l'actual planejament general vigent (PICC i NSP) estableix qualificacions específiques per al sòl
rústic protegit que el present POUP conserva com a criteri general. Finalment, les proteccions específiques (espais PEIN,
Natura 2000, etc.) suposen una protecció complementària que garanteix la pervivència dels valors ambientals de les zones
més valuoses del paisatge de la Cerdanya.
Les unitats de paisatge les hem agrupat en tres àmbits:
1. La Plana i les valls pirinenques (els turons a la plana, els prats, camins, sèquies i la vegetació que acompanya sèquies,
camins o partions dels camps).
2. L'alta muntanya. Els Pirineus i els prepirineus: els prats de muntanya i els boscos.
3. El Sistema de transició entre plana i muntanya: el Segre, el Querol, les rieres, els torrents i els boscos de ribera
Un element que sotmetem a especial reflexió és la feblesa d'aquells elements del paisatge que han anat esdevenint
obsolets a causa generalment de la seva proximitat a les àrees urbanes (conreus abandonats, amb els corresponents
elements: camins, sèquies, etc.). L'àrea de màxima atenció urbanística per part del POUP serà precisament l'entorn dels
nuclis urbans, on coincideixen aquesta degradació dels valors ambientals amb l'interès pel seu desenvolupament urbanístic
a curt termini.
B.2. Actuacions de millora paisatgística.
El punt anterior tracta de protecció, de prevenció. En el present punt plantegem mesures concretes, siguin de millora de
situacions de degradació del medi, siguin de polítiques concretes a seguir en l'àmbit de l'exercici de l'ús del sòl.
Regeneració pedreres i mines, abocadors. Existeix un munt d'àrees sotmeses a processos extractius que cal regenerar
i tornar a la seva situació original. El POUP conté la informació de tots aquests punts, i llistarà les actuacions a realitzar-hi.
Adequació paisatgística de les infraestructures
El POUP també inclourà en el seu redactat les actuacions que calgui en ordre a adequar els elements infraestructurals
com: Carreteres, Rotondes, Obres de fàbrica, Dipòsits, Depuradores. De la mateixa manera, establirà els criteris per les
noves actuacions, sobretot aquelles d'especial rellevància paisatgística, com la E-9, N-152, etc.
Actuacions paisatgístiques en l'exercici privat de l'ús del sòl
Si en l'àmbit públic, o en el de les concessions privades de caire extractiu o similar cal actuar de manera eficaç, no cal
insistir en la importància d'incidir en les actuacions privades:
Millores en urbanitzacions existents. Com s'ha dit abans, la normativa vigent privilegia l'espai privat en detriment del públic.
L'adaptació topogràfica de les implantacions urbanístiques, en terrenys cada vegada més pendents (els terrenys plans van
ser els primers en desenvolupar-se) produeix un gran impacte ambiental en forma de murs de dimensió excessiva, no
sempre ben resolts.
Millores en càmpings, camps de golf, hípiques, etc. Aquestes instal·lacions, en diversos graus, mostren una manca
d'integració paisatgística important, accentuada per la dimensió i emplaçaments que els són propis. Caldrà programar en el
POUP mesures d'integració a través de plans especials específics o d'altres instruments?
Criteris per a la implantació dels nous sectors urbans. El POUP contindrà un repertori de mesures normatives que han de
permetre el correcte desenvolupament dels sectors de nova creació, i la transformació dels àmbits urbans. Aquestes
mesures han d'incloure criteris com la minimització dels moviments de terres, l'adaptació a les característiques
topogràfiques dels terrenys, a la parcel·lació existent i a l'ordenació de les traces de camins, recs i sèquies, protegint
aquests elements i les fileres d'arbres.
Mesures de racionalitat de les obres d'urbanització, amb criteris d'estalvi energètic, mínim consum de sòl per a vialitat,
criteris de prioritat als recorreguts per a vianants i ciclistes, reducció de la contaminació lumínica, utilització d'elements,
materials i colors propis de la Cerdanya, etc.
B.3. La proposta del Pla especial del riu Segre i entorns fluvials.
El POUP programarà un Pla especial destinat a l'ordenació específica del Segre i el seu entorn. L'àmbit definit en
el PE inclou els següents tipus de sols:
Part dels espais definits en el Pla Territorial com a Sòl de protecció especial.
Sòls definits com a corredors fluvials, aigües permanents i sòls inundables en períodes de retorn de 500 anys, en el
PTAPA i en el projecte de PDU.
Sòls estratègics per a la separació entre nuclis urbans.
Sòls estratègics per a la connectivitat entre nuclis o activitats de lleure.
Propostes que ha de contemplar el PES:
Considerar aquest espai com l'eix vertebrador de la plana
Propiciar la gestió i la protecció del paisatge en aquest entorn.
Assegurar la connectivitat ecològica entre el espais PEIN i la ribera del Segre a través del diferents cursos d'aigua
Regular la implantació urbana en aquesta àrea.
Relligar els passos de torrents i rieres a través dels nuclis urbans o de nous creixements urbans:
Riu de la Llosa al seu pas per Martinet
El Segre al seu pas per Martinet
Torrent de Pi al seu pas per Pi
El Segre al seu pas per Bellver
Riu de Santa Maria al seu pas per Riu de Santa Maria
Torrent de la Valira al seu pas per Sanavastre
Riu de Ger al seu pas per Ger.
Torrent dels Estanys i torrent dels agustins al seu pas per Bolvir
Riera d'Alp al seu pas per Alp i Estoll
El Segre al seu pas per Llívia
Regular els terrenys per afavorir el cicle hidrològic.
Canals i sèquies
Abocaments de depuradores
Rescloses
Noves implantacions d'aiguamolls.
Regular la gestió del verd
Talussos vegetats a la vora de cursos d'aigua
Bosc de ribera.
Vegetació patrimonial
Definir els espais d'ús agrari, mitjançant la qualificació urbanística adequada.
Regular les activitats econòmiques turístiques vinculades als cursos fluvials.
Àrea de pesca de truites a Martinet
Recorreguts pels búnquers de la Línia P
Parc Fluvial a Fontanals.
Itineraris de passejada que enllacin zones amb diferents interessos al llarg del riu
Càmpings
Zones hoteleres
C. El lleure i l'equipament
Polítiques d'equipaments comunitaris locals:
El POUP delimitarà, en el sòl urbà no consolidat, sectors de millora urbana o polígons d'actuació amb la finalitat de
desenvolupar el sòl urbà restant amb criteris de correcta ordenació urbanística i possibilitant la cessió dels corresponents
sòls per a equipaments i zones verdes, d'acord amb el que estableix la llei.
A través de la delimitació dels sectors es tractarà de resoldre els dèficits d'aquest tipus de sòl, particularment en els nuclis
urbans amb un nivell més alt de població permanent. En qualsevol cas, l'objectiu és el d'homogeneïtzar el nivell de servei i
d'accés de la població.
Donada la singular estructura urbana de la comarca, amb una multiplicitat de nuclis de població, el POUP proposarà un
Pla especial d'equipaments com a instrument per a coordinar la política d'àrees esportives, escoles, centres de salut,
centres cívics i culturals i altres.
Un element específic del programa, que participa de la política d'equipaments col·lectius i de la d'habitatge és el Pla
d'habitatges dotacionals, destinats a joves, gent gran i sectors especials.
Les activitats de lleure i esport vinculades al turisme
Instal·lacions de la neu. El tractament urbanístic de les instal·lacions relacionades amb la neu constitueix un capítol
essencial del POUP. Els criteris bàsics per a una política urbanística relacionada amb l'esport de la neu han de ser:
Fomentar la modernització i creació d'instal·lacions, la racionalització dels dominis esquiables i la reconducció del
creixement edificatori cap a les activitats de serveis o residencials d'alta ocupació.
Les instal·lacions relacionades amb l'esquí de fons han de ser objecte d'un tractament específic i diferenciat.
Noves instal·lacions de golf, i millora de les existents.
El POUP establirà els criteris d'implantació i tractament paisatgístic dels nous camps de golf o pitch & putt previstos, així
com la millora específica dels camps de golf existents.
Per als nous equipaments, caldrà respectar les condicions del sòl no urbanitzable protegit on s'assentin, mantenir la
vegetació, integrar-se a la morfologia topogràfica del lloc; i l'adopció de criteris de tractament formal dels elements
artificials com tanques, edificacions de serveis, etc. L'adopció de sistemes de reg i estalvi de recursos hídrics, i la
implantació d'espècies vegetals autòctones han de formar part també d'aquest marc.
Hípiques. Per aquest tipus d'instal·lació es parteix d'una política d'integració paisatgística i del foment del trasllat
d'instal·lacions en medi inadequat.
Excursionisme, esports de muntanya. El POUP analitzarà la política de mobilitat a tots els nivells, incloent el foment i la
protecció dels recorreguts de caire esportiu, proposant xarxes d'excursionisme o de BTT, rutes alternatives protegides de la
circulació rodada, així com la creació de punts d'inici d'aquests recorreguts, equipats amb els serveis corresponents,
sempre basant-se en les preexistències d'aquest tipus d'equipament.
D. L'activitat econòmica
La implantació d'àrees d'activitat local. La política de sòl per activitats econòmiques.
El POUP assumeix la inviabilitat de dotar a cada municipi o nucli d'un polígon industrial convencional. A l'extrem contrari,
tampoc és raonable pensar que la pràctica totalitat de l'activitat econòmica hagi de recaure en el municipi de Puigcerdà. En
aquest marc, és raonable pensar en una estructura en la qual es concentrin, en punts estratègics de màxima centralitat i
caràcter nodal, les àrees per activitats econòmiques, que al seu torn arrosseguin altres elements de centralitat que
caracteritzin el caràcter multipolar de la Cerdanya, caràcter multipolar que el POUP vol reforçar.
Els punts on han de recaure aquestes funcions són, d'una banda, el nucli de Bellver, per la seva posició central, per la
funció que li assigna el PTAPA, per l'existència, avui ja, d'un polígon d'activitat econòmica (en el límit amb Prullans), i el
municipi d'Alp, en el punt en el qual s'han de trobar les dues infraestructures més importants de la xarxa viària: l'autovia E-
9 i la carretera N-152 incorporant el túnel de la collada de Tosses.
Pel que fa a la resta de municipis, el POUP preveu la reserva de sòl per a petites implantacions destinades bàsicament a
tallers i activitats artesanals, integrades generalment en la trama urbana corresponent, compatibles amb l'activitat
residencial i que potenciaran la vida urbana dels nuclis.
Millora de les àrees existents a través dels instruments de gestió o planejament.
Les instal·lacions existents, sigui el polígon industrial o les petites àrees de tallers, requereixen un tractament de
reurbanització i integració paisatgística a través de plans de millora urbana o altres instruments. En el cas del polígon de
Bellver, la proposta consisteix en la seva ampliació en el terme veí de Prullans amb el caràcter de centre direccional
terciari: Oficines, ús hoteler, comercial, etc., com alternativa a la funció que actualment exerceix Puigcerdà en exclusiva.
Per al polígon industrial impulsat pel municipi de Prats, i que entra en conflicte amb les propostes del PTAPA, caldrà trobar
un punt de coincidència que faci viable un cert desenvolupament d'activitat econòmica sense contradir el seu emplaçament
a la plana. Una proposta tipològica adequada i una definició precisa de les activitats permeses haurien de ser-ne el camí.
Granges
Polítiques d'integració paisatgística
Foment del trasllat d'instal·lacions en medi inadequat.
Comerç
La Llei d'equipaments Comercials Llei 18/2005, és una llei pensada fonamentalment per situacions molt urbanes i de forma
compacta de la urbanització, condicions que no sempre es donen a la Cerdanya. Els problemes que la situació territorial de
la Cerdanya pot topar amb la legislació d'equipaments comercials, es poden exemplificar en els següents punts:
- Dispersió de la població en petits municipis i nuclis de població diferenciats, que obliguen a desplaçaments per realitzar
les compres quotidianes.
- Manca d'unes estructures urbanes que puguin suportar la implantació de mitjans i/o grans establiments comercials, en el
que en la terminologia de la Llei d'equipaments Comercials es coneix com "trama urbana consolidada1".
- Necessitat d'agregar demanda per tal d'aconseguir establiments comercials d'una dimensió que els faci rendibles.
Tot això ha de portar a una redacció de la normativa d'usos que faci compatibles els criteris de la Llei d'equipaments
Comercials amb les necessitats d'oferta a la Cerdanya.
Especial consideració com a criteris:
- Extensió de la trama urbana consolidada que permeti una continuïtat en usos residencials plurifamiliars.
- Utilització del mecanisme previst en l'article 13.8 de la Llei d'equipaments per la dotació de supermercats a determinats
municipis de menys de 2000 habitants2.
Noves activitats econòmiques
Solament a tall de reflexió, i precisament perquè ha estat un tema suggerit des de la ciutadania, cal avaluar la possibilitat
de preveure la implantació a la Cerdanya d'una àrea d'activitats econòmiques o d'investigació relacionades amb les noves
tecnologies, aprofitant l'emplaçament transfronterer i les altes qualitats ambientals. Malgrat tot, algunes de les
infraestructures que semblen imprescindibles per aquests tipus d'activitats (aeroport, bàsicament) són poc compatibles amb
la política de contenció del creixement i protecció del medi natural.
E. Allotjaments turístics.
Hotels
El principal problema urbanístic de la Cerdanya és la preeminència del sector de la construcció sobre la resta de motors
econòmics, tradicionals o nous. No només l'agricultura i la ramaderia han entrat en crisi, sinó que la resta d'activitats
(vinculades al sector turístic, bàsicament) són poc competitives (al menys durant els darrers anys) en relació a les
plusvàlues generades pel negoci immobiliari. Per això, cal potenciar al màxim totes aquelles altres àrees econòmiques que
permetin diversificar els motors econòmics i rebaixar la pressió sobre el sector immobiliari.
L'activitat hotelera és una molt bona alternativa, tota vegada que permet una ocupació més alta, genera llocs de treball i
reactiva els demés sectors vinculats a l'activitat turística, com el comerç, els esports de neu, etc.
Els ajuntaments són plenament conscients d'aquesta qüestió, i han plantejat la necessitat que el POUP faci les reserves de
sòl per a noves instal·lacions hoteleres. El POUP proposarà, a més, instal·lacions hoteleres vinculades als centres
direccionals (Bellver/Prullans i Alp) i també potenciarà una xarxa d'àrees d'ús exclusiu hoteler en emplaçaments singulars
(estacions esquí, punts d'accés viari principals) o en el medi urbà dels nuclis.
Càmpings
El POUP no preveu ni permet la creació de nous càmpings. En canvi, proposarà programes de readaptació dels càmpings
existents, moltes vegades amb problemes de perill d'inundabilitat, manca de protecció envers les infraestructures i gairebé
sempre amb un gran impacte paisatgístic negatiu. El POUP proposarà mesures de protecció i restauració paisatgística,
internes i externes i establirà una nova normativa única en matèria urbanística per a la comarca.
Turisme rural
El POUP inclourà el Catàleg de masies i cases rurals, i dins d'aquest catàleg, aquelles edificacions susceptibles d'acollir
activitats de turisme rural. Per aquest cas, la Llei d'urbanisme permet que, mitjançant un pla especial, es puguin produir
petites ampliacions per a acollir el programes del turisme rural. El catàleg, òbviament, també regularà els demés usos
permesos: hoteler, habitatge, etc.
F. Infraestructures
Xarxa bàsica de carreteres: E9, N-260, N-152, nou túnel de Toses
El POUP recollirà les reserves de sòl prescrites pel planejament sectorial i/o territorial, especialment pel que fa a les vies i
elements principals: Eix del Llobregat (E-9), N-152 amb nou túnel de Toses i rectificació de trams de la N-260.
El pla proposarà, en cada punt, mesures de traçat, model i secció adequades en funció de les característiques dels nuclis i
del territori, per tal de garantir la millor integració d'aquestes vies amb l'estructura viària local, així com mesures de
tractament paisatgístic d'aquestes vies.
Xarxa comarcal i local de carreteres
La xarxa anteriorment esmentada ha de garantir la mobilitat bàsica, d'accés a la Cerdanya, però aquesta xarxa ha d'estar
completada per xarxes locals amb característiques molt diferents, en les quals predomini la seguretat, la coexistència dels
diferents tipus de trànsit (vehicles rodats amb velocitat limitada, ciclistes, vianants...), les qualitats paisatgístiques i
ambientals, etc. Aquestes vies han d'estar segregades al màxim de la xarxa bàsica i han de formar, al seu torn, una malla
de mobilitat segura entre el conjunt de nuclis de població i indrets d'interès, i connectada, a més, amb la xarxa de camins i
senders.
Les mesures de tractament paisatgístic dels nous traçats o ampliacions de seccions, han de partir de la protecció i
manteniment dels elements de la vegetació existent, i també d'altres com recs, sèquies, marges, camins, etc.
FFCC de Barcelona a La Tour
Tot i que aquesta infraestructura ultrapassa la competència del POUP, sembla clar que la modernització de la línia és una
condició indispensable per permetre un nivell d'utilització adequat als temps presents. A un nivell més concret, el pla ha de
permetre la implantació de nous usos per als edificis vinculats a la línia, així com la restauració dels edificis i entorns de les
estacions.
Aeròdrom
L'opció del pla serà la de mantenir l'activitat actual i l'ús esportiu d'aquesta instal·lació, d'acord amb els criteris mantinguts
pels ajuntaments implicats en el seu àmbit.
G. Regulació normativa de l'edificació i la urbanització.
Els criteris per al tractament normatiu del POUP es basarà en les següents premisses:
Unificar i racionalitzar el conjunt de documents urbanístics avui vigents, de manera que s'obtingui un únic instrument
entenedor i fàcil d'aplicar.
Posar un èmfasi especial en la regulació del procés d'adaptació del patrimoni de cases cerdanes existents a les noves
exigències de l'habitatge, sense pèrdua dels seus valors arquitectònics.
Regular les característiques de les noves edificacions de manera que es freni la banalització formal derivada d'una
interpretació poc rigorosa dels trets característics de l'arquitectura tradicional de la Cerdanya. Alguns elements de reflexió
seran:
Adaptació a les característiques topogràfiques del terreny
Cal evitar els desmesurats murs d'escullera. L'adaptació topogràfica s'ha de fer en base a talussos de pendent màxim 2/3,
limitant l'alçada total a 3 metres, puntualment 3,5 metres.
Volumetria
Cal tendir cap a volumetries senzilles, ben adaptades al terreny, individualment, defugint la repetició mecànica i
l'arquitectura de consum.
Alçada de l'edificació. Nombre de plantes.
En la tipologia cerdana, la limitació a PB+1 pot ser una mesura necessària, al menys per als nous creixements.
Geometria de les cobertes
Caldrà evitar les cobertes de múltiples pendents, amb aparició de capelles i altres elements deslligats de la tradició
cerdana.
Densitat d'habitatges
La tipologia cerdana podrà incloure variants de densitat limitada fins a un habitatge per cada 400 m2 nets de parcel·la, per
coherència amb les demés mesures integradores. En qualsevol cas, és molt més important l'adaptació topogràfica.
Obertures. Relació buit/ple a les façanes
El POUP regularà els elements mínims de composició de les façanes, limitant la creació de forats, la seva proporció i
posició, per evitar resultats extravagants de difícil integració.
Debat sobre els materials i acabats
Tot i que a aquestes alçades sembla estèril un debat sobre aquests aspectes, pot ser important pronunciar-se sobre
l'agressió al paisatge que suposa la introducció de tipus de pedra, elements i colors molt diferents dels tradicionals, que
han produït un enfosquiment dels nuclis urbans. Idèntica reflexió es podria fer sobre el tipus i tractament dels elements de
fusta a les façanes, i dels materials i geometries de les cobertes.
H. Temes específics per al vostre municipi
Opinió general respecte de la proposta de Criteris del POUP per al vostre municipi (dimensionat del creixement, situació
dels nous sectors, propostes de reforma de sectors en sòl urbà...)
Edificis en el sòl no urbanitzable que cal incloure en el Catàleg
Edificis o elements d'interès cultural que cal protegir
Elements o espais naturals a protegir
Actuacions de millora dels centres urbans que creieu necessàries
Actuacions d'habitatge protegit que creieu necessàries
Actuacions de millora de la mobilitat rodada o de vianants que creieu necessàries
Millora del transport públic
Nous serveis i equipaments al municipi que el POUP hauria de preveure
Altres
ALTRES QÜESTIONS
Si voleu que aquest qüestionari inclogui altres temes o que matitzi o desenvolupi algun dels punts inclosos, assenyaleu-ho
en el requadre següent:
Informació de contacte
Nom (requerit)
E-mail (si es vol rebre informació per correu electrònic)
Adreça (si es vol rebre informació per correu postal)
Ocupació (opcional)
En nom propi
En nom de:
Comentaris (opcional)
Enviar dades
Gràcies per la vostra col·laboració
Pla de la Cerdanya POUPM 2007 | 08-07-2008 - 21:33:42 GMT 1 #
La Cerdanya, la Garrotxa i el Ripollès rebran diners 5,2 MEUR € :
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques atorgarà un total de 5,2 MEUR en ajuts per a accions de dinamització territorial a les zones de muntanya, dirigides als ajuntaments i als consells comarcals, amb l'objectiu compartit de millorar la qualitat de vida de la població i impulsar el desenvolupament econòmic d'aquestes àrees. Les comarques que rebran les subvencions són l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d'Aran.
Els destinataris dels ajuts són, segons el cas, els ajuntaments o els consells comarcals de les zones de muntanya o aquells que incloguin algun municipi considerat així. Amb aquest fi, s'han pogut acollir a les subvencions actuacions com ara el condicionament d'equipaments lligats a l'economia productiva, de suport al sector turístic o de caràcter social; la millora integral de nuclis; l'ordenació i valorització del paisatge i medi natural, i la consolidació d'infraestructures d'electrificació i abastament d'aigua. L'ajut no pot superar el 80% del cost total del projecte i, per al seu atorgament, s'han tingut en compte criteris com el grau d'incidència territorial, la generació de llocs de treball, la contribució a fixar població en els petits nuclis rurals i la inclusió de mesures de correcció de l'impacte paisatgístic.
La Cerdanya, la Garrotxa i el Ripollès rebran diners 5,2 MEUR € | 08-12-2008 - 09:03:53 GMT 1 #