Eix ferroviari Vic-Olot-Argelaguer-Figueres, L'alcalde de Olot, Garrotxa, Lluís Sacrest, (PSC) buscarà passar l'Eix per les poblacions
Eix ferroviari Vic-Olot-Argelaguer-Figueres, L'alcalde de Olot, Eix ferroviari Vic-Olot-Argelaguer-Figueres, Francia Pla director territorial de la Garrotxa, Extracte: “Aquest Eix Transversal es proposa al marge de la comarca de la Garrotxa i la traça pròxima enllaça Vic amb l’aeroport de Girona. La comarca de la Garrotxa s’ha plantejat l’oportunitat de formar part de la Xarxa AVE proposant una alternativa a l’Eix Transversal Ferroviari, previst per Lleida-Vic-Girona i connexió amb el corredor Barcelona-França, amb un traçat que connectaria Lisboa-Madrid-Zaragoza-Lleida-Vic-Olot-Argelaguer-Besalú-Figueres per passatgers i mercaderies i Vic-Olot-Argelaguer-Besalú-Girona per passatgers amb connexió amb l’aeroport Girona-Costa Brava.Aquesta alternativa, impulsada per l’Ajuntament de Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa, es basa en les següents consideracions: a) cal apostar per un sistema d’infraestructures de mobilitat sostenible que consolidi el model de reequilibri territorial que es planteja des de la Secretaria de Planificació Territorial del DPTOP, model que ha de permetre reforçar l’estructura nodal del territori català connectant les capitals regionals, les comarcals i altres ciutats mitjanes de certa dimensió. b) amb una escala de planificació euroregional i també des del punt de vista territorial català, l’alternativa per Vic-Olot-Argelaguer-Figueres compleix el doble objectiu de reequilibri del territori i de millora d’accessibilitat al ferrocarril que queda reflectit al PEIT de l’Estat, a l’estudi de l’ETF i del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya. c) hi ha la possibilitat d’un traçat per la Garrotxa i amb connexió amb Figueres i Banyoles-Girona compatible amb les exigències mediambientals. d) la longitud de via nova de la xarxa ferroviària de conjunt que es proposa (Vic-Olot-Argelaguer-Figueres + Besalú–Banyoles-Girona) és de 98 Km, idèntica a la que es deriva de l’adopció de la solució base proposada pel PITC: 53 Km previstos directament en l’estudi del DPTOP entre Vic-Aeroport de Girona i 45 Km de nova via complementària per resoldre els problemes de falta de capacitat en el tram Aeroport de Girona-Figueres. Donades les característiques i dificultats dels traçats les dues alternatives tenen un cost similar. e) l’alternativa que es proposa té suficients indicis de viabilitat perquè el PEIT proposi el seu estudi. g) aquesta alternativa permet treure les mercaderies del congestionat eix aeroport- Girona-Figueres, allunyant-les del territori més densament poblat. El present Avantprojecte del Pla Territorial de la Garrotxa incorpora en el seu text aquesta proposta en tant que alternativa plantejada des del territori i promoguda pel Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament de Olot amb l’objectiu que s’estudií la seva viabilitat ambiental, tècnica i econòmica. La connexió Olot-Argelaguer-Girona amb tren lleuger. En el cas que es mantingui la proposta de traçat inicial de l’Eix Transversal Ferroviari per Vic-aeroport de Girona, el Pla planteja que una altre possibilitat per la Garrotxa és la creació una alternativa ferroviària de mitja velocitat que permeti garantir l’accés des dels principals nuclis que formen el sistema d’assentaments comarcal amb una adequada freqüència. El PITC-2006 planteja la conveniència de considerar en un futur un Corredor Ferroviari entre Olot, Argelaguer i Girona d’aquestes característiques. Aquesta alternativa permetria enllaçar les principals poblacions de la comarca, des de Olot a Argelaguer seguin el traçat de la N-260, A-26 amb la línia de Alta Velocitat TAV AVE amb estacions a Girona i l’aeroport, i finalment amb la línia convencional i el futur corredor Girona-Sant Feliu de Guixos part de la possible anella ferroviària de la Costa Brava. 
Garrotxa, Lluís Sacrest, (PSC) buscarà passar l'Eix per les poblacions.-L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, PSC buscarà el suport del de Vic i el de Figueres perquè la Generalitat faci passar el Eix Transversal Ferroviari per Argelaguer i demés poblacions de la Garrotxa. Sacrest manté que l'estudi encarregat per l'Ajuntament de Olot, demostra la viabilitat de la proposta, i no ha estat prou tingut en compte. L'alcalde ho va dir durant la trobada amb el de Vic, Osona Josep Maria Vila d'Abadal, per tractar temes comuns en el marc de la propera obertura del túnel de Bracons.
f) la infraestructura proposada permetria la possibilitar, segons com evolucioni el tràfic de mercaderies, de dotar de punts a de càrrega la Garrotxa i el Pla de l’Estany i pel que fa al tràfic de viatgers permetria tenir una estació a Olot i Banyoles, un possible baixador a Besalú i segons com evolucioni l’ús de la xarxa ferroviària l’establiment de trens de rodalies Olot-Argelaguer-Banyoles-Figueres, opcions que no admet l’alternativa proposada pel PITC.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Santa Coloma i Olot, descartats
El traçat que va fer públic ahir el Departament de Política Territorial i Obres Públiques manté en gran mesura el que ja s'havia presentat el 2005. Així, es descarten peticions de consistoris com ara Olot i Santa Coloma de Farners, que havien demanat tenir una estació del tren. En el cas de Santa Coloma, Manel Nadal ha justificat que no s'hi faci estació perquè seria molt a prop de la de l'aeroport, i en un tren d'alta velocitat com aquest això no estaria justificat. Pel que fa a Olot, el consistori havia demanat –amb altres ciutats com ara Banyoles i Figueres– que es canviés el recorregut perquè després de Vic, en lloc d'anar cap a Girona, la línia anés cap a Figueres passant per Olot. Fins i tot van presentar estudis per defensar aquesta opció.
Santa Coloma i Olot | 08-12-2007 - 13:01:35 GMT 1 #
La moció que CiU va presentar per tal que la Generalitat doni explicacions sobre el traçat -lluny de la Garrotxa- que prefereix per l'Eix Transversal Ferroviari (ETF) va prosperar en obtenir el suport del PSC. Entre els vots contraris va destacar el del regidor del Partit Popular, Joaquim de Trincheria, que va explicar que, després de reflexionar-hi molt, canviava "descaradament" de criteri. Per De Trincheria, l'ETF causaria un "estrip" en un territori fràgil i ja prou masegat "que no quedaria justificat". El regidor del PP tambe va exposar un argument que després altres grups (ERC, per exemple) repetirien: que amb l'obertura del túnel de Bracons, Olot estarà a 25 minuts en cotxe de l'estació de tren de Rodalies de Vic i que amb l'arribada del tren d'alta velocitat a Vilafant, la Garrotxa també tindrà aquest mitjà de transport a mitja hora. Així les coses, la Garrotxa ha de demanar busos per a anar a Vic i l'estació de l'alta velocitat, va afirmar també la regidora d'Alternativa per la Garrotxa, Margarida Verdaguer. Quan al transport ferroviari, "potser algun dia s'haurà de plantejar fer un tren petit per la Garrotxa, el Ripollès, Osona, el Solsonès i el Bages", va afegir Verdaguer. El regidor de Plataforma per Catalunya, Moisès Font, es va abstenir en considerar que la moció creava expectatives falses. Quant al PSC, va argumentar el seu sí indicant que calia estudiar a fons l'alternativa de l'ETF per la Garrotxa, perquè, si més no, "ens donaria pistes a tots".
Olot insisteix sobre el tren transversal | 26-01-2008 - 09:25:51 GMT 1 #
Tren i desdoblaments
PERE GIMBERNAT. SANT FELIU DE GUÍXOLS (BAIX EMPORDÀ)..
Honorable senyor Nadal, a Barcelona, tot i els grans enrenous, per desplaçar-se disposen de tramvia, metro, autobusos, rodalies, Ferrocarrils Catalans, Renfe i aviat l'AVE.
Nosaltres, a les comarques gironines, teníem, en unes èpoques glorioses, uns trens que encara que petits varen representar un gran avenç. No es varen modernitzar i en uns moments en què tot es feia per decret, es varen retirar de la circulació per vells. Després amb la democràcia hem aconseguit fer el recorregut del tren amb bicicleta. Gran solució!
Ara que ens hem adonat que no tot s'arregla desdoblant carreteres, crec que seria el moment que la Generalitat demostrés algun esforç per les nostres comarques, i tornés a muntar uns trens en forma de 8, partint del centre de Girona i unint la costa amb l'interior: Girona, Cassà, Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Palamós, Palafrugell, la Bisbal, Flaçà, Girona, per un costat, i Sarrià, Banyoles, Besalú, Argelaguer, Olot, Sant Feliu de Pallerols, Amer, Anglès, Salt, Girona, per l'altre, per donar un exemple, perquè l'autobús no és la solució al transport públic. Ens evitaríem moltes cues, problemes d'aparcaments, etc.
Referent a la gran recomanació que per anar a Girona hem de passar per Vidreres i agafar l'N-II, com a excusa per no desdoblar de Llagostera a Girona, sembla estrany que ho digui vostè que s'hi pensa tant abans no diu una paraula. Pensi que si s'ha desdoblat la C65 de Vidreres no és pas per afavorir els gironins, sinó perquè els benvinguts barcelonins no hagin de fer tantes cues.
Ah, i per acabar, quan vingui de Barcelona a Girona li recomano que surti a Maçanet, circuli per la flamant C-65 fins a Llagostera i es dirigeixi a Girona per la C-250 i si pot ser a hora punta, sense escorta que li obri el pas, i s'adonarà per què es demana aquest desdoblament i que la solució la podem tenir també amb el tren.
Tren i desdoblaments | 23-02-2008 - 14:13:18 GMT 1 #
Eix Transversal Ferroviari :
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha donat el vist-i-plau al pla urbanístic de l'Eix Transversal Ferroviari. L'aprovació del pla suposa el primer tràmit per poder reservar el sòl per construir aquesta infraestructura, a banda de concretar i millorar els traçats que s'havien proposat inicialment.
ACN L'Eix Transversal Ferroviari tindrà una longitud de 300 quilòmetres i a Lleida i Girona connectarà amb les línies d'alta velocitat. El projecte preveu un ramal que, des d'Igualada i per Martorell, connectarà amb les línies de mercaderies cap al Port i amb les línies de viatgers de Barcelona. Alhora disposarà d'estacions a totes les comarques que travessa en el recorregut.
Els trens de viatgers circularan a una velocitat de 250 quilòmetres per hora, mentre que els de mercaderies ho faran a 120. El projecte, d'ample internacional, contempla la creació de set noves estacions de passatgers i terminals de càrrega. Un 40% del traçat de la línia serà en túnels i un 14% circularà per sobre de viaductes.
El Pla director urbanístic que s'ha aprovat incorpora les aportacions que han fet ajuntaments afectats pel traçat i les institucions. Això ha permès redefinir i concretar el projecte i introduir-hi modificacions importants, entre les quals el DPTOP ha destacat les remodelacions de les connexions als extrems de la línia, les millores de traçat entre Lleida i Cervera i a la comarca d'Osona, la creació d'estacions a Santa Coloma de Farners i Gurb i la redefinició del ramal Igualada-Martorell com a connexió amb l'Àrea Metropolitana.
Concretament i en relació amb la primera proposta que es va fer pública l'any 2007, el Pla aprovat aquest divendres defineix un accés al futur aeroport de Lleida-Alguaire a través d'una connexió ferroviària amb la xarxa actual. També a Lleida es planteja un pas exterior per a les mercaderies i una connexió amb la xarxa del Tren d'alta velocitat existent per accedir al centre de la ciutat.
En el tram que uneix Lleida i Cervera s'ha dissenyat un nou traçat més vinculat a l'actual corredor de l'autovia A-2 per evitar una nova barrera a les planes del Segrià i l'Urgell i no afectar els polígons existents. Això contempla el soterrament del pas per Mollerussa i d'altra banda fa que el traçat no afecti Bellmunt. També modifica l'estació del Pla d'Urgell, manté la de la Segarra prop de Cervera i incorpora una estació intermodal a Vilagrassa que permetrà connectar amb la línia que actualment comunica Lleida i Manresa.
A l'Anoia, les modificacions contemplen un ajustament del traçat a les previsions del Pla director de la Conca d'Òdena. D'una banda, les mercaderies passaran pel nord d'Igualada, mentre que els trens de viatgers entraran soterrats a la ciutat, que es dotarà d'una nova estació. Pel que fa a la comunicació entre Igualada i Martorell, el pla preveu un ramal amb un túnel per salvar el coll del Bruc. Aquest ramal connectarà el tren transversal, i per tant els territoris de l'Anoia, la Segarra, l'Urgell i el Pla d'Urgell, amb la Regió Metropolitana de Barcelona.
En el cas del Bages, els canvis introduïts a la primera proposta tenen com a finalitat reduir les afectacions al territori. La capital de comarca, Manresa, disposarà d'una estació intermodal que compartiran el Tren Transversal, Rodalies, una variant de Ferrocarrils de la Generalitat i la futura xarxa de trens-tramvia que connectaran la ciutat amb Súria i Sallent aprofitant els actuals ramals de mercaderies de potassa. En el cas del Bages, el projecte desestima una reserva per connectar Manresa amb Martorell.
A Osona s'ha dibuixat un nou traçat que aprofita el corredor de l'Eix Transversal Viari. Incorpora una estació comarcal a Gurb, en l'encreuament amb la línia Barcelona-Puigcerdà, per acostar el servei ferroviari a tota la comarca.
Al territori gironí, els canvis afecten la comarca de la Selva i Girona. A la Selva s'ha dissenyat un ramal exclusiu per a viatgers que permeti l'accés a Santa Coloma de Farners, on hi haurà l'estació comarcal. També està previst un ramal per evitar el pas de mercaderies per la població. Finalment, a Girona, s'hi preveu una connexió amb la línia d'alta velocitat Barcelona-França prop de l'aeroport de Girona Costa Brava. Això permetrà accedir al nucli de Girona aprofitant el traçat de la línia Barcelona-França. En aquest punt també hi confluiran els serveis de tren-tramvia per completar l'accés a l'aeroport i a altres municipis de la comarca.
L'aprovació del pla urbanístic de l'Eix Transversal Ferroviari s'ha fet després dels informes favorables de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Ara, el document sortirà a informació pública perquè s'hi puguin presentar al·legacions. La intenció del Govern és que l'aprovació definitiva del pla es pugui fer abans de l'estiu de l'any que ve.
La tramitació i el disseny d'aquests projectes es va iniciar l'any 2005 i hi han treballat empreses d'enginyeria i institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d'Innovació del Transport de la Universitat Politècnica. La direcció ha anat a càrrec de l'ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat). Durant la tramitació s'han fet consultes amb més de 180 ajuntaments i amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge.La creació del Tren Transversal respon a la voluntat de trencar la radialitat de la xarxa ferroviària i d'apostar pel reequilibri territorial. Serà una línia de transport tant de mercaderies com de viatgers en alta velocitat i unirà Lleida amb Girona amb parades a Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. Suposarà una inversió de 7.000 milions d'euros.
Eix Transversal Ferroviari | 19-12-2008 - 23:21:02 GMT 1 #