Lejarza, Besos: "seré yo Reina de España antes, de que el AVE llegue a Galicia"
Lejarza, Besos: "seré yo Reina de España antes, de que el Pd: Ya me contaras lo del ZP y el Montilla.
El AVE de Fomento, Galicia en la Prehistoria del TAV.-La de Fomento, Magdalena Álvarez, admitió que "aún" le "escandaliza" que en Galicia las vías ferroviarias estén sin electrificar y, los trenes que circulan sean los Diesel y de Carbón, que son más lentos, y no los eléctricos, que son más rápidos y modernos. Culpó de esta situación al PP, y admitió que tendrá que "hacer un esfuerzo sobrehumano para conectar Galicia con el resto de España", La modernización del tren gallego supone la verdadera "unión de España", en alusión al PP. Zapatero prevé para 2012 la llegada de la Alta Velocidad, TAV AVE a la comunidad, pero Magdalena Álvarez reconoce que queda mucho por hacer, pues hay que empezar por algo tan básico como electrificar las vías. El punto de partida en Galicia es la Prehistoria, denunció en múltiples ocasiones el BNG, que no se cansa de criticar que en la autonomía las vías no son eléctricas y, en la mayoría de los casos, son vías simples, que atropellán a las vacas de los pueblos, y no dobles, lo que reduce la frecuencia de los trenes. Las vías no están electrificadas en el trayecto entre Vigo y Madrid. El tren tarda 8 horas y cinco minutos, aunque son habituales los retrasos de media hora, porque en el trazado gallego la vía no es eléctrica, pero al llegar a Medina del Campo como la vía ya está electrificada se le engancha una máquina que impulsa a “Alta Velocidad” los vagones. Saltó la polémica porque se cambió esa máquina, para su revisión, y el tiempo de viaje se amplió en 19 minutos, igual que hace 30 años. Magdalena Álvarez escandaliza con el tren gallego TAV AVE, pues la ministra de Fomento tiene acostumbrada a esta comunidad a desplantes varios. Magdalena Álvarez llegó a calificar de mierda el Plan Galicia. La ministra acusó al PP de "mantener a España dividida en dos en señalización ferroviaria del norte y del sur, igual que España está separada de Europa por el ancho de vía". 
AVE llegue a Galicia".-Lejarza, Besos: Si Maripuri te hablara de los trenes en Galicia... Y el AVE para el 2012. Supongo que será en el 2020 con un poco de suerte. Vamos, que seré yo Reina de España antes. Juan cariño,llamame, y dime sí vendràs a verme el viernes a la Zarzuela; estaré sola como siempre...,Besos Ardientes,¡llamame que estoy abandonada!ven no me dejes sola. Sar Letizia Princesa
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Cuando "mandé" mi querida Princesa, que "mandará y mucho", formaremos un Gobierno Monarquico-Repúblicano, Letizia cobrará los impuestos de los "monarquicos", y yo que seré su "Presidente Repúblicano", cobraré los "impuestos" de los Rojos.
En cuanto a la Conferencia Episcopal, la COPE etc..., Tranquilos...,abrá "pasta" para todos..., doblaremos el "Presupuesto" eclesiastico.Para que vamos a llevarnos mal, si podemos colaborar...
A la Princesa y a mí, no nos importa entrar bajo "Palio" en la "Almudena".Tampoco nos cortamos un pelo, por ingresar dinero en un "Banco Suizo"..., que así seá...
¡¡Nosotros no votamos, cobramos...!!
Besos
PD:
A Zerolo le haremos "Ministro Gay", siempre hay que dar un "toque" alegre a la "Monarquia-Repúblicana".
Lejarza | 04-12-2007 - 14:44:39 GMT 1 #
Mi amado súbdito: Sir Lejarza: eres un sabio. Eso es lo que hago yo: cobrar. No puedo votar desde que me casé con mi Felipín, excepto en los referéndums.
Sar Princesa Letizia | 04-12-2007 - 14:50:30 GMT 1 #
Änimo, chica, que tu puedes con Chavez. Tienes cara de Presidenta.
Rosa | 04-12-2007 - 15:08:10 GMT 1 #
Mi Presidente será mi "QUERIDO" Lejarza, que tambíen puede con el "Gorila Rojo"
Sar Princesa Letizia | 04-12-2007 - 15:12:19 GMT 1 #
La mejor noticia que pueden recibir los españoles,es, tú la Reina y Lejarza Presidente de la Letizia.
Cristina | 04-12-2007 - 15:16:34 GMT 1 #
Sueño todas las noches con Lejarza. Mis sueños son muy bonitos.
Sar Princesa Letizia | 04-12-2007 - 15:19:30 GMT 1 #
Presidente 'Zen'
Elegir un 28 de Diciembre para trazar un balance de legislatura y de mandato (faltan setenta días para las elecciones generales), tiene su aquél porque invita a tomar a broma cualquier proclama, pero el calendario tiene estas cosas. Hemos visto a un Zapatero satisfecho. Cree que el Gobierno que preside puede apuntarse el éxito de la economía española en las grandes cifras -riqueza por encima de la de Italia, tres millones de nuevos empleos- olvidando a los nueve millones que ganan menos de mil euros al mes; o los dos millones de pensionistas que mal viven con la mitad de esa cifra. Muchos de ellos pendientes, por cierto, de la Ley de Dependencia; ley aprobada, pero todavía en el aire. Un "horizonte cercano" es el lapso de tiempo que anuncia el presidente del Gobierno para que esta ley pase de ser un eslogan electoralista a una realidad tangible.
Quizá porque en éstos años no ha tenido tiempo para dar una vuelta por las aulas y comprobar cómo están las cosas Zapatero defendió, también, la última ley de Educación y, entre tanta espuma, el mismo ZP que durante meses estuvo dando la brasa con el famoso "proceso de paz" olvidó hablar en su exposición inicial de la lucha antiterrorista -se lo reprochó una periodista-. También omitió referirse a los desgarros traídos por el proceso de reforma del Estatuto de Cataluña. Sobre estas dos cuestiones que han sido eje de grandes tensiones de la Legislatura pasó de puntillas. Buena salud y mala memoria es la receta 'zen' de la felicidad. Por ahí anda ZP.
Fermín Bocos
Presidente Zen | 29-12-2007 - 19:00:19 GMT 1 #
El seu anterior llibre, "Estatut, aeroports i ports de peix al cove", no va deixar indiferent ningú. Ramon Tremosa publica ara "Catalunya serà logística o no serà", volum que presentarà a Girona properament. Mentrestant, ha estat en aquesta ciutat per ressaltar que el dèficit endèmic d'infraestructures que pateix Catalunya està afectant la seva productivitat.
Albert Soler, Girona
-Per un expert en infraestructures com vostè, és necessari, el TAV?
-El que és important per la productivitat són els trens de rodalies. Tota regió metropolitana el primer que necessita és una bona xarxa de rodalies, igual que necessita el metro i l'autobús, perquè són transports de masses. Un TAV no deixa de ser un transport per a alguns milers de persones, però no per a centenars de milers al dia, com és el cas del metro i del servei de rodalies. Des del punt de vista de la lògica racional, es poden abordar inversions en alta velocitat quan prèviament tens resolta la xarxa ordinària. Però és que trajectes com Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-Lleida, fa 10 anys es feien amb més comoditat, rapidesa i eficiència que avui, perquè no hi ha hagut inversió. Si es fa un tren d'alta velocitat únicament per poder anar a Madrid, té efectes negatius. S'ha dissenyat una alta velocitat radial, i això sucursalitza i converteix en barris de Madrid les ciutats del seu entorn. Per això, per exemple, a Toledo pràcticament no hi ha hotels.
-Però no és el mateix cas del TAV Madrid-Barcelona.
-Què aportarà aquest AVE? 10.000 persones al dia? Val la pena, per la pasta que ha costat? Si pensem que a més s'ha endut una inversió que hauria pogut servir per a millorar Rodalies, el negoci no és gaire rodó.
-Potser té més pes el seu rendiment polític que el de productivitat...
-Els espanyols tenen una feina pendent des del segle XIX, que és vertebrar Espanya. I ara s'equivoquen de segle, perquè estan construint infraestructures com si Espanya fos una illa. Aquest TAV, a Catalunya li aporta poc, entre altres coses perquè ja hi ha un pont aeri que és molt eficient, fent la mateixa funció. S'esta construint una infraestructura que ja està perfectament coberta, amb la intenció de sucursalitzar Barcelona, de fer-la més dependent de Madrid per accentuar la capitalitat d'aquesta ciutat. Pel que fa al seu rendiment polític, també en dubto, perquè si existís, l'inaugurarien amb una gran festa. I no ho faran.
-I mentrestant, l'últim tren Barcelona-Girona surt poc després de les 21h.
-Això és una vergonya. A Madrid el servei de Rodalies funciona fins la 1 de la matinada. El ferrocarril, a Catalunya, és una infraestructura no competitiva. Si mires els ferrocarrils de les principals ciutats europees, són infraestructures pensades per ser competitives. No tenim infraestructures per competir. Cal preguntar per què no les tenim, de qui depenen, i prendre consciència que tenim un problema.
-Aquí està previst fer passar el TAV per sota Girona. No es podia haver buscat una solució més senzilla i barata?
-Si no és molt complicat, no em sembla malament, que passi per sota de Girona. El que sí que seria interessant, ja que esmenta el tema, seria tenir una comunicació ferroviària entre l'aeroport de Girona i el del Prat, cada 30 minuts per exemple, com té Lutton amb Londres. Això donaria a l'aeroport de Girona una altra empenta molt forta.
-La pregunta de qui és la culpa, sembla senzilla: tots els governs catalans donen la culpa a Madrid.
-Home, les competències en aquest camp són de Madrid. I la major part dels impostos catalans els recapta l'Agència Tributària espanyola, que els reparteix als ministeris espanyols. La culpa, si de cas, és nostra, perquè aquí no s'ha sabut ni explicar, ni mobilitzar, ni conscienciar sobre qui té el poder tributari i la potestat inversora. Està clar que qui havia d'efectuar les inversions és a Madrid, però en darrer terme els culpables són els catalans.
-Els ciutadans o els seus polítics?
-Els ciutadans, perquè els polítics reaccionen quan hi ha un debat social. Hi ha temes en què el polític ha de liderar la societat, però en altres ha de ser la gent qui l'empenyi; i aquest és un d'aquests casos. No hem sigut prou reivindicatius.
-Una bona xarxa d'infraestructures contribueix a paliar la deslocalització?
-Hi ha una oportunitat, i és que els ports catalans siguin porta d'entrada del comerç asiàtic, sobretot de productes que es fabriquen allà, es milloren aquí, i surten a exportar-se. Aquest és el model de la regió de Flandes. Si poguessim tenir uns ports amb capacitat i uns trens per assumir aquest comerç, seria la millor garantia perquè continuessin aquí les empreses que hi ha, s'hi arrelin. Per exemple, si aconsegueixes que tot el que Volkswagwen fabrica a Àsia, entri a Europa pel port de Tarragona o pel port de Barcelona, no hauràs de patir per la planta de Martorell, ni subvencionar-la perquè es quedi. Fins i tot algunes altres fases de la producció s'acabarien instal·lant aquí. I fins i tot fàbriques situades a altres punts de l'estat muntarien aquí plantes de distribució i logística. o d'ensamblatge, etc. Els catalans tenim la sort de tenir un mar que tornarà a ser el més important del món, és una gran oportunitat que hauríem de saber aprofitar.
-Els empresaris demanen infraestructures, cert. Però també demanen més energia, i precisament la patronal gironina ha reclamat que es debati seriosmanet sobre la possibilitat de construir centrals nuclears.
-Miri, el mateix Gordon Brown, laborista, ara engega un programa de centrals nuclears. S'ha de ser conseqüent. Si a Girona hi ha gent que no accepta parcs eòlics, aleshores , que sigui conseqüent i que visqui sense llum a casa seva, sense neveres i sense televisió. És clar, és molt bonic voler preservar el paisatge, però llavors en un lloc o altre haurem de fer una central nuclear. La demanda energètica augmenta, i s'ha d'escollir. Amb la gent s'ha de ser molt clar, i no marejar-la ni enganyar-la: si s'ha de resoldre el dèficit energètic s'ha de fer amb decisió, i no podem estar amb moratòries, anar passant l'estona, ja que ens arrisquem a un gran col·lapse o a perdre oportunitats. No només Anglaterra, sinó també altres països, com Finlàndia, estan reconsiderant el tema nuclear. I França, un païs tan progressista, em penso que és el que té més centrals nuclears d'Europa. A Catalunya, en aquest tema, hi ha un cert infantilisme.
-Què pensa un professor d'economia quan la inflació es dispara però el Govern diu que és una cosa conjuntural, i que cap allà el mes de març tornarà a baixar?
-Això de la inflació acostuma a estar infravalorat en tots els països, perquè com que els calculen els governs, ja tenen ells el principal interès a infravalorar-la, per no haver d'actualitzar salaris. Un senador dels Estats Units va engegar una comissió, i l'informe resultant demostrava que en els ?dar??rers 10 anys els diferents governs americans havien subestimat un 2% anual la taxa d'inflació, cosa que estalviava molts diners en actualització de sous. Aquí, per exemple, el gener de 2002, quan va entrar l'euro, la taxa d'inflació va ser negativa, cosa que va provocar les riotes fins i tot de la UGT.
-Però per què aquí som tan inflacionistes?
-Els tècnics d'Hisenda acaben d'elaborar un informe on ho atribueixen a l'excés de diner negre que hi ha a l'economia espanyola. Tot i només representar un 5% del PIB de la zona euro, a Espanya hi ha el 25% dels bitllets de 500 euros. Això vol dir que el que té diner negre, se'l gasta, i per tant crea inflació de demanda i fa pujar els preus.
-La gent ja no protesta quan li apugen els preus; tampoc no protesta, com recordava vostè, per les infraestructures. La societat s'ha quedat adormida?
-Hi ha molt de benestar. Una societat que viu molt bé no surt al carrer cada setmana. Hi ha problemes greus, però bé, mentre el dèficit d'infraestructures no afectava el dia a dia dels catalans ningú no es manifestava. És molt difícil que en les societats acomodades la gent estigui permanentment mobilitzada. Jo no pretenc això, que es manifestin cada setmana, però sí que hi hagi un nivell de rigor i de coneixement, i de maduresa. I que tot això es canalitzi democràticament.
TAV AVE durà 10.000 viatgers al dia, amb la ´pasta´ que costa?´ | 07-02-2008 - 09:43:09 GMT 1 #
Un pla ferroviari proposa quatre noves línies de tren a les comarques gironines
Fa pocs dies el partit polític ICV va presentar un pla ferroviari 2008-2014 proposant la creació de quatre noves línies de tren a les comarques gironines per tal de fer arribar-lo a tot el territori. La primera línia partiria de l´actual eix Maçanet-Massanes, Girona i Figueres per perllongar-lo pel nord i el sud entre Blanes i Lloret i Figueres i Roses. La segona línia seria una anella de les Gavarres que connectaria Girona amb la Bisbal d´Empordà i fins a Cassà de la Selva. Seguia en tercer lloc una via per connectar l´aeroport de Girona amb el Baix Empordà. Finalment hi hauria una xarxa per anar de Girona a Banyoles i a Olot. Amb aquet projecte totes les poblacions de Catalunya amb més de 25.000 habitants estrien directament connectades amb xarxa ferroviària.
Curiosament alguns d´aquests enllaços ja es van preveure amb l´inici del ferrocarril a la província de Girona fa un segle i mig, els quals no es van portar a cap. La història oficial del ferrocarril a Girona s´inicia amb l´ordre reial del 1844 en la qual es va projectar una línia fèrria entre Sant Joan de les Abadesses i Roses que es titulava Camino de hierro de la Sereníssima Señora Infanta DªMaria Luisa Fernanda, des de las minas de carbón de piedra immediatas a Sant Joan de las Abadesas al puerto de Rosas. El projecte té un gran valor històric ja que era una segona petició d´una línia fèrria de Catalunya després de la de Barcelona a Mataró del 1843.
En ell es deia que era molt necessària pel transport del carbó mineral de tota la conca d´Ogassa i Surroca directament al mar, ja que el filó es considerava inesgotable i d´una qualitat igual als millors carbons importats de l´estranger. L´itinerari a seguir era a través de Besalú, Figueres i Castelló d´Empúries fins a Roses. Costava mig milió de duros i comportava construir cinc grans ponts, onze de petits i dotze passos a nivell. La sol·licitud no es va tramitar.
Allargar la línia fins a la frontera
Uns anys després, en el 1852, l´Ajuntament de Figueres va rebre una carta de l´alcalde corregidor de Barcelona demanant si la via de Figueres estaria disposada a fixar en el seu pressupost municipal una partida econòmica per ajudar a pagar l´interès del capital invertit per allargar una línia fèrria fins a la frontera ja que en aquell moment tot just arribava a Granollers. No va ser fins cinc anys més tard quan el Ministeri de Foment, a petició dels regidors figuerencs, autoritzava la prolongació de la línia del ferrocarril fins a Girona i Figueres per acabar a la frontera francesa.
També es va parlar de completar-lo amb tres projectes il·lusoris com eren un tren de Figueres a Banyuls, una deFigueres a Roses i un altre de Figueres al Portús, però el tema va quedar oblidat.
La línia fèrria de Barcelona des de Mataró fins a Girona va arribar a la capital gironina en el 1862. Dos anys després el Consell de Ministres va aprovar el traçat del ferrocarril nacional entre Barcelona i la frontera francesa passant per Figueres i pel coll de Balitres, ja que aquest últim recorregt fou una imposició dels francesos que disposaven d´un ferrocarril fins a Port Vendres, que era port de mar. D´allà es perllongaria fins a Espanya per l´indret de Portbou, una vila que es formaria amb l´arribada del ferrocarril. Així quedava resolt l´enllaç entre les dos nacions, encara que amb un ampla de via diferent per evitar la facilitat de comunicacions en cas d´invasions en futures guerres nacionals.
Pel traçat d´aquesta línia per l´indret de Figueres en aquesta població van caldre 28 expropiacions de terres amb un total de 885 àrees de terrenys plantats d´oliveres, vinyes i horts. S´hagueren d´omplir de terra gran extensions ja que a la zona hi havia molt de fondals i clotades. Finalment el 30 de setembre del 1877 quan es van donar per acabats els treballs des de Girona Figueres i una màquina va recórrer el seu trajecte. Oficialment el servei fou inaugurat el 28 d´octubre. A Portbou va ser el 20 de gener de l´any següent.
En el mateix any 1877 un grup econòmic va projectar una línia de ferrocarril propera al mar entre Caldes de Malavella i Figueres, on enllaçaria amb el tren nacional. Entre les poblacions que passava hi havia Llagostera, Castell d´Aro, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgí, Albons, Armentera, el Far d´Empordà i Figueres. L´obra costava uns quinze milions de pessetes i encara que es va declarar d´utilitat pública no es va realitzar. Dos anys després va sorgir una nova idea per construir un ferrocarril que havia de creuar la banda nord de Catalunya des de Torelló fins a Roses, passant per Figueres. L´Ajuntament de Figueres el va recolzar amb entusiasme, però inútilment.
Ja entrats en el segle vint, l´any 1907 una empresa francesa va pensar en una línia de ferrocarril entre Perpinyà i Roses, encara que en realitat es tractava d´un tramvia especial ja que era un automòbil que arrossegava tres vagons. L´anomenaven el «tren Renart» i va arribar a Figueres per la carretera general a la tarda del dia 2 d´octubre del 1907. El «tren» disposava d´un enginyós sistema que obligava als vagons a descriure les mateixes corbes que el «locomòbil», com en deien de la màquina motriu. Anava a una velocitat de vint quilòmetres per hora i en els vagons hi viatjaven diversos diputats francesos i personalitats. El dia següent aquest «tren» va arribar fins a Castelló d´Empúries amb el propòsit d´allargar-se fins a Roses, però no va seguir el trajecte i retornà a Perpinyà i del qual mai més se´n va parlar.
Una línia de tren d´Agullana
En el 1919 es va iniciar un altre projecte de línia ferroviària a l´Alt Empordà que procedia d´Agullana i passava per Darnius, Biure, Llers i Figueres per tal de donar sortida als productes boscans d´aquella zona, especialment el suro. Tampoc es va portar a cap. Posteriorment es va estudiar una altra idea acollint-se a un reial decret del 29 d´abril del 1927 que estava subvencionat per l´Estat i per la Mancomunitat de les corresponents comarques. Dos anys després es va constituir la Mancomunitat municipal del ferrocarril de Roses a Guardiola, amb dos trams, un de Guardiola a Olot i un altre d´Olot a Roses. Tornaven a exposar l´interès que tindria la nova línia per ser l´enllaç de la rica conca carbonífera del Bergadà amb la badia de Roses. En el projecte d´estatut hi ha diversos articles molt curiosos. És força llarga ja que disposa de 91 articles i 10 disposicions especials. Es deia que la Mancomunitat tindria una duració indefinida però que si algun municipi mancomunat volia separ-se podria fer-ho lliurement. La seva capital era Olot i cada municipi havia d´aportar unes quantitats econòmiques que es determinarien al seu temps les quals havien de ser lliurades amb caràcter preferent. Posteriorment, ja no s´han presentat nous projectes fins l´actual projecció del tren d´alta velocitat amb un traçat que anirà directament de Figueres a la Jonquera.
Cronista Oficial de Figueres
Argelaguer Express:Un pla ferroviari proposa quatre noves línies de tren | 11-03-2008 - 08:15:22 GMT 1 #