Alarma social de debò
Josep M. Loste i Romero. Membre de la plataforma Defensem el tren de l´Empordà. Portbou. -Alarma social de debò.-Mai l´intent de suprimir una infraestructura podria tenir unes conseqüències tan dramàtiques per a la majoria de la població de tota una comarca. Mai la feblesa dels nostres polítics, de les nostres institucions democràtiques, i la força dels interessos plutocràtics havien creat tanta alarma social a la nostre estimada comarca de l´Alt Empordà, i per extensió a tota la Regió de Girona. La supressió de l´estació del tren convencional de Figueres del seu actual enclavament cèntric seria, per damunt de tot, una catàstrofe social, que tindria unes conseqüències negatives més enllà de la comarca de l´Alt Empordà. L´allunyament d´aquesta infraestructura bàsica (diversos quilòmetres de l´actual estació) provocaria, d´entrada, un efecte letal: reduiria dràsticament el nombre d´usuaris del tren convencional, amb la qual cosa es tindria a l´abast la coartada perfecta per suprimir més trens «socials» i, en conseqüència, seria un cop mortal per a la mobilitat de la zona. Per altra banda, la supressió de l´actual estació de Figueres representaria una gran incertesa en el territori, concretament, en una àmplia zona geogràfica entre Portbou i Girona; a més, suposaria un augment desorbitat de la despesa en transport (per l´ús de més cotxes privats i taxis) i molta exclusió social per a milers de ciutadans de les comarques gironines. Amb aquest panorama, i sabent empíricament parlant, que l´opció més racional, econòmica i ecològica és el manteniment de l´actual estació amb el corresponent soterrament/cobriment de les vies per evitar la barrera del pas a nivell de la carretera de Roses, caldria preguntar-se el següent.
1.- Per què, des dels poders públics, es té tan poc en compte la mobilitat sostenible a la demarcació de Girona més enllà de l´àrea urbana de la ciutat de Girona?
2.- Què hem de fer amb els, anomenats actualment, trens regionals/de mitjana distància, que funcionen encara molt pitjor que els trens de rodalies de l´àrea de Barcelona?
3.- Des dels poders públics i la societat civil altempordanesa, i per extensió gironina, què es pensa sobre el túnel de peatge del Pertús?
4.- Per què hi ha tanta manca de voluntat política per escoltar la veu del territori?
5.- Per què, d´una vegada per totes, no s´activa, es planifica una -molt necessària- línia de rodalies Portbou-Girona, Girona-Portbou, amb unes decents interconnexions amb Perpinyà per la costa?
6.- Per què es posen tants pals a les rodes amb la intenció de mantenir, consolidar l´actual estació de Figueres del tren convencional, tenint en compte que és el nucli dur, l´element cabdal d´un bon sistema de mobilitat ferroviària intercomarcal a la Regió de Girona? Seria interessant que aquestes preguntes no quedessin sense respostes.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Si Maripuri te hablara de los trenes en Galicia... Y el AVE para el 2012. Supongo que será en el 2020 con un poco de suerte. Vamos, que seré yo Reina de España antes.
Besos de Princesa
Letizia | 04-12-2007 - 12:15:47 GMT 1 #
Capturar CO2 per fer carreteres
MAR CARRERA. Cerdanyola del Vallès:
Combatre el canvi climàtic sense trastocar el sistema econòmic actual. Diversos centres d'estudis del món han començat a fer avenços en tecnologies per capturar les emissions d'un dels principals gasos d'efecte hivernacle, el diòxid de carboni, per confinar-lo sota terra o transformar-lo químicament. La directora d'un centre especialitzat creat fa poc al Regne Unit, a la Universitat de Nottingham, ha presentat a la UAB les diferents línies de treball del seu grup, innovadores i també polèmiques: una és la captura del CO2 per transformar-lo en material apte per a la construcció, i l'altra la injecció de gas provinent de les centrals tèrmiques al subsòl marí. Aquest grup d'investigació col·laborarà amb la unitat que estudia el CO2 al centre MatGas de la UAB, creat el 2005.
«El diòxid de carboni és dolent si el llences a l'atmosfera, però en realitat tots vivim gràcies a aquest gas i cal utilitzar-lo bé», argumenta la directora del centre MatGas del Parc de Recerca de la UAB, Lourdes F. Vega, responsable de diversos projectes que exploren aplicacions del CO2. El diòxid de carboni, com els altres gasos d'efecte hivernacle (vapor d'aigua, ozó i metà), contribueix a mantenir el planeta 30 graus més calent que si no hi fos. Tot i això, l'acció humana, sobretot a través de la crema de combustibles, ha disparat els nivells de CO2, fet que ha accentuat l'escalfament global. En les dues dècades vinents es preveu que la temperatura pugi 0,2ºC per dècada, segons l'informe especial sobre escenaris d'emissió (SRES) que esmenta l'avantprojecte del pla català de mitigació del canvi climàtic de la Generalitat (2008).
A escala mundial, l'informe adoptat en la convenció del canvi climàtic feta a Bali al desembre passat recorda que els gasos amb efecte hivernacle han augmentat un 70% entre el 1970 i el 2004. Només l'Estat espanyol ha doblat la proporció de CO2 generada en els últims deu anys i, tot i que el 2005 el conjunt de la Unió Europea va reduir un 2% les emissions en relació amb el 1990, al territori espanyol s'és molt lluny dels compromisos per complir el Protocol de Kyoto en el període 2008-2012.
El sector privat no només és conscient que les pressions per reduir les emissions augmentaran, sinó que, a més, és previsor. «Apostant per reduir el consum i desenvolupant energies renovables no solucionarem realment el problema», recorda la professora de tecnologia energètica, Mercedes Maroto-Valer, la principal impulsora d'un centre creat a finals del 2007 al Regne Unit, especialitzat en l'estudi de les anomenades tecnologies de CO2 Capture and Storage (CCS), és a dir captura i emmagatzemament de CO2. La responsable d'aquest organisme, promogut per diverses empreses, va ser fa uns dies al centre d'estudi de gasos MatGas de la UAB per donar a conèixer les línies d'investigació dels seus equips interdisciplinaris i alhora tancar una col·laboració amb l'equip de recerca del centre català, creat el 2005.
UN PRODUCTE FINAL
Atrapar el CO2 a l'interior de minerals és una de les tècniques que s'està estudiant. Les roques silícies barrejades amb el carbó poden produir un mineral similar a la magnèsia, que es pot utilitzar com a material de la construcció per fer carreteres o altres infraestructures, per exemple. En una conferència que va impartir a la UAB, Maroto-Valer va portar una mostra de CO2 sòlid, en forma de fitxa de dòmino. I va dir: sis ampolletes d'aigua plenes de diòxid de carboni es podrien convertir en un material sòlid, de la mida d'aquesta peça de joc, en la qual s'hauria emmagatzemat un 40% de diòxid de carboni. «D'on traurem els minerals necessaris per capturar el CO2, com ara el calci o el magnesi?», va preguntar un dels assistents a la directora del centre britànic. «Hi ha reserves suficients d'aquests minerals», va respondre Maroto-Valer, i va esmentar Puerto Rico o els EUA com a exemples de països proveïts.
La transformació del gas té un avantatge, segons els experts, en comparació de les tècniques que busquen confinar el CO2 al subsòl. La valorització química no ha de dependre de l'emplaçament de les mines on s'injectarà gas, i alhora presenta «un producte final útil», segons la investigadora, que té més estabilitat a llarg termini. L'altra gran línia d'investigació és la injecció de CO2 als porus de la sorra de sota el mar. Les simulacions són emprades per l'equip de Maroto-Valer per estudiar i «entendre el moviment» que faria el diòxid de carboni un cop introduït en la sorra, ja que no es treballa a escala real.
Tot i avisar que no seria fàcil posar d'acord tots els països i agents implicats, la Universitat de Nottingham fa una proposta real i assenyala una zona europea amb potencial per emmagatzemar CO2, que situa al mar del Nord (al nord-est d'Escòcia). Aquesta proposta representaria construir 150.000 km de canonades en tot el territori europeu. Des de la zona de Tarragona, una àrea amb forta indústria química, sortiria una d'aquestes canonades titàniques. Al febrer passat, el Ministeri d'Industria va anunciar que havia reservat onze emplaçaments en tot el territori espanyol per emmagatzemar, a més de 1.000 m de profunditat, les emissions de CO2 de les centrals tèrmiques. La Fundació per a Estudis sobre l'Energia es va encarregar de la localització. A Puertollano (Castella-la Manxa), la central tèrmica d'Elcogas aplica des del 1999 diverses tècniques per atrapar CO2 abans que s'escapi a l'atmosfera.
RISC DE FUGUES
Greenpeace no dóna suport a l'emmagatzematge geològic de CO2. Hi detecta riscos, com ara possibles fugues que contaminin les aigües o escapaments a gran escala de diòxid de carboni. Així ho donaven a conèixer en el dossier elaborat per valorar el paquet energia i clima presentat per la Comissió Europea a finals del mes de gener. En general, doncs, l'organització ecologista no dóna suport al CCS i, per tant, s'oposa a «qualsevol prioritat política o financera» que s'atorgui a aquestes vies d'investigació, en detriment de les «solucions reals al canvi climàtic del sector energètic: la promoció d'energies renovables i l'eficiència».
«L'objectiu principal és combatre l'efecte hivernacle», segons Maroto-Valer, i per això cal diversificar les tecnologies en funció de les potencialitats de cada país. Una altra tècnica que treballa és la conversió de CO2 en combustibles, un procés que s'emmiralla en la fotosíntesi natural, aprofitant l'aigua i la llum per produir carbohidrats. La baixa eficàcia i el difícil tractament de la llum solar són alguns dels inconvenients d'aquest mètode.
Capturar CO2 per fer carreteres | 16-05-2008 - 07:10:12 GMT 1 #
Figueres: Cap a on ens mena, per M. Àngels Vila Safont FIGUERES Alt Empordà Girona :
A Figueres hi ha vida. Seria injust no reconèixer la vitalitat d´una ciutat que darrerament bull d´activitats culturals.
Però aquell vaixell a la deriva que l´alcalde Santi Vila es va comprometre (en paraules seves) de dur a bon port, sembla que continua a la deriva dos anys després de les eleccions. I no és que no s´hagin fet coses, però em fa l´efecte -disculpeu-me si m´equivoco!- que el capità de vegades s´oblida de la tripulació que l´acompanya en el trajecte i que massa sovint es deixa dur per rampells, sense acabar de tenir clar quin rumb vol. No n´hi ha prou de saber vendre el producte amb embolcalls atractius si el producte no és consistent.
Comença a ser hora de pensar si no podem aspirar a res millor. Fa dos anys molts figuerencs semblaven il·lusionats davant la perspectiva d´un canvi que podia trencar certes inèrcies i maneres de fer... A aquests possiblement els van saber guanyar amb les paraules. D´altres, no acabàvem de veure qui podia dur-nos a un canvi progressista de debò. Però podia fer-nos certa gràcia sentir un discurs renovat. Amb el pas dels dies, darrere aquelles noves formes ha resultat no haver-hi gaire més que el fum de bells i erudits discursos.
Com a ciutadana de Figueres crec que és legítim que reclami als qui tenen la responsabilitat de governar-nos que agafin fort el timó i demostrin la voluntat de fer una política municipal responsable i coherent. No oblido, amb tot, que la ciutat la fem les persones que hi vivim i que també és feina nostra reclamar el lloc que ens toca i vigilar que no ens duguin al naufragi.
De ben segur que a l´Ajuntament i a l´equip de govern mateix hi ha gent vàlida i amb les idees prou clares per liderar aquest canvi des de la responsabilitat de saber que
Figueres: Cap a on ens mena | 17-03-2009 - 07:08:27 GMT 1 #