El plàstic que ens embolica
Kim Durall Banyoles -El plàstic que ens embolica.-No m'havia fixat mai en la quantitat d'embalatges de plàstic semirígid amb què la vida ens empaqueta. Un vulgar interruptor, un grapat de claus, un parell de piles o un accessori per penjar els draps de cuina. Tot és dins d'una voluminosa casaca de plàstic transparent, que Déu n'hi do la feina que tens per obrir-la. Apostaria que, moltes vegades, és més cara la funda que el contingut. Ara enlloc trobes un martell amb mànec de fusta que transmeti bones vibracions per saber com i on piques: tots són de plàstic amorf i deformable.Després del canvi climàtic reconeixerem que no hi ha res millor que un mànec de fusta funcional i econòmic; també passarem les vacances a la Costa Brava o a l'estany de Banyoles, en lloc de perdre-les en viatges en avió. És més lògic i racional que anar, cada any, a fer una pixarada a les quimbambes.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs, va defensar ahir a Banyoles un model de consell comarcal amb un perfil menys polític i que potenciï la funció de gestor de serveis, sobretot, pels municipis més petits. Ausàs, que va presidir els actes de celebració del vintè aniversari de la comarca del Pla de l'Estany, va explicar que, amb la nova ordenació territorial, caldrà fer una "redifinició" de la funció dels consells com a institució de la comarca. El conseller va dir que la comarca, una divisió històrica en què es divideix el territori de Catalunya, ha d'assumir un "segon nivell". A redós, Jordi Ausàs va afirmar que caldrà trobar més recursos per a l'administració local. El conseller va assegurar que el Consell Comarcal del Pla de l'Estany és un bon exemple del que voldria per a la resta d'aquests ens públics.
Jordi Ausàs va defensar que la proximitat en la gestió dels afers col·lectius és una de les característiques que han de definir els consells. Creu que han de ser el resultat de la conjugació entre el "nivell més proper", la "flexibilitat" i les "necessitats territorials". El conseller va admetre que la província -divisió estatal del territori- és la "competidora" dels consells. I que, en algunes ocasions, han pogut existir solapaments en la funció que han d'assumir cadascun dels ens. Ho va atribuir a algunes disfuncions en la legislació. En referència a la nova llei d'ordenació territorial, Jordi Ausàs va argumentar que serà necessari tenir en compte l'"experiència" dels consells. També que caldrà donar més rellevància al consell d'alcaldes. El titular de Governació és del parer que aquests ens han de ser "vertebradors" de petits i mitjans municipis. El conseller ha estat alcalde de la Seu d'Urgell i un dels defensors de l'Alt Pirineu. A la conselleria, ha substituït Joan Puigcercós.
Ausàs va arribar a la seu del Consell Comarcal a dos quarts de dotze del migdia i, abans de començar l'acte institucional, va visitar les instal·lacions. Acompanyat del president, Jordi Xargay, va escriure una dedicatòria en el llibre d'honor. També va admirar la vista sobre Banyoles, i una part de la comarca observable des d'una de les vidrieres del recinte. L'acte institucional va ser participat per una seixantena de persones vinculades a l'ens -plenari, exconsellers, expresidents...-. Finalitzat l'acte, es va inaugurar l'exposició Paisatge i Història, que mostra fotografies aèries dels onze municipis que formen la comarca. I, finalment, es va projectar l'audiovisual El Consell Comarcal, la institució de la comarca, que està adreçat als estudiants que visiten les instal·lacions. L'audiovisual divulga els serveis que l'ens realitza. Entre d'altres, el delegat del govern de la Generalitat, Jordi Martinoy, i la directora dels Serveis Territorials de Governació, Mireia Mata, van assistir a la commemoració.
Joaquim Bohigas, Girona.
El president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, va realitzar ahir una acèrrima reivindicació de la tasca que realitzen els consells comarcals en la divisió territorial de Catalunya. Previ al parlament del conseller Jordi Ausàs, Xargay va argumentar que els consells comarcals són "dinamitzadors" del seu territori, subratllant el treball que assumeixen en els municipis més petits. En va defensar la proximitat -"administració propera"- però va assegurar que els límits en la tasca que tenen assignada està delimitada pel finançament. El president de l'ens va començar explicant que, al cap de vint anys, el Pla de l'Estany és una comarca "consolidada". I que s'ha afermat el "sentiment de pertinença a un territori". És del parer que el consell ha anat millorant els serveis que ofereix. Va explicar diferents casos de millora en el funcionament executiu. "Uns canvis que han estat paral·lels als de la nostra societat", va raonar. Jordi Xargay va enumerar alguns dels personatges il·lustres nascuts a l'ara comarca del Pla de l'Estany i que pertanyen a diferents àmbits del coneixament. El president va justificar el rol de "capitalitat" que té Banyoles respecte a la resta de municipis de la comarca. Xargay va recordar, breument, el procés de gestació de la comarca, que havia començat amb la Mancomunitat Intermunicipal de l'Estany. Les mancomunitats, com a figura jurídica, són ens supramunicipals fruit d'una associació lliure entre municipis -bàsicament, per raons de veïnatge- impulsada per a la gestió comuna de serveis amb competència local. Alhora que el conseller de Governació escrivia una dedicatòria en el llibre d'honor del consell, Jordi Xargay va comentar, als reunits, diferents aspectes del procés de gestació de la comarca. Per exemple, les propostes que el territori fos anomenat L'Estany -per l'accident geogràfic- o Baixa Garrotxa.
Consells Comarcals menys polititzats | 25-05-2008 - 09:09:18 GMT 1 #