Besalú Comtat Pirinenc: De la "tribu" al "pagus"(III)
Besalú Comtat Pirinenc: De la "tribu" al "pagus"(III).-Abans de la dominació romana, que va tenir efecte a començaments del segle III a. de J. C., existien vies de comunicació entre les tribus auso-ceretanes i les altres veïnes. Aquests camins foren perfeccionats pels nous dominadors, essent el més destacat aquell que, arrencant de Narbona i Elna, passava per Portules (el Portús), fent vía a Juncariam, que no correspon a l´actual Junquera, sinó al veinat i font de l'Aigüeta, prop de Figueres, on han aparegut diversos fragments de construcció romana i un vas molt notable del període iberic, avui al Museu Arqueológic de Barcelona, decorat. amb rosetes, espirals i ales d'ocells, que presenta certa relació amb els vasos de Archena i Elx. De Juncariam seguía el camí per Sant Pau de la Calçada cap a Cinniana i la vi.la Octaviano, situada prop de Guialbes, des d'on es dirigía cap a Medinyà i Celrà, per a fer cap a la ciutat de Gerunda (Girona). Important fou també el camí que del Capcir, pel Coll de la Perxa descendía a les valls de Ribes, Ripoll i Vallfogona i pel Coll de Canes i lloc de Artigues seguía cap a Riudaura, deixant a l'esquerra el Coll de Bremirad (Sant Andreu del Coll), fent cap a la Vall de Bianya, davant de Lloc Alou. En aquest punt s'ajuntava un altre camí que, procedent del Vallespir, passava per Coll d'Ares i Molló, descendint pel Cap-sa-Costa fins arribar al citat Lloc Alou. D'aquest darrer camí encara hem pogut veure restes interessants del seu enllosat i rigoles, possiblement obra de reparació feta pels romans. Units ambdós camins en un sol, seguía aquest la direcció de Fontibus subterioribus (Sant Joan les Fonts, Pla de Poliger, Argelagarios i Besalú. Des d'aquest lloc s'esten a, encara, un ramal fins a Pontons i Villa Arca (Báscara) . Tant o més antic que els ja citats deuria ésser el camí que des de lmpurias civitate menava a Castro Bisulduno, des d'on arrencava un altre camí que per Banyoles i Porqueres es dirigia a Puig Arnol i Coll de Portelles per davallar a les valls de Mieres i Santa Pau en direcció a Bas, serra de Tarrús, colls de Uria, Pruit i Mateus i, pel clot de la Rotllada, arribava a Ausa (Vic). Antoni Noguera manifesta haver-se trobat a Coll de Pruit "restes d'un fanum o templet romá, possiblement pertanyents a un monument funerari". Administrativament, els romans dividiren les terres gironines en pagus o districtes, passant a integrar el pagus bísuldunense (o de Besalú) la totalitat del territori auso-ceretá, que va prendre per capitalitat el Oppidum quem olim Bisuldunem voluit vocitare vetustas, com apareix citat en cert document del 978 de J.C. Els romans crearen diverses vil.les o granges agrícoles, ordenant els cultius. Record d'aquelles grans masies són els noms romans de Albinus (Albanyá), Borgonius (Borgonyá), Borracius (Borrassá), Corneliano (Cornellà), Jovinus (Juvinyá), Leonem (Lió), Patricius (Puigpalter), Pompeius (Pompià), Petrinus (Pedrinyà), Sirinus (Serinyà), Ursinus (Orsinyà), etc. Exemple clássic de villa romana es la Villa Alba, descoberta l'any 1932 davant de "Can Vilauba" (Puig Arnol, en la qual es poden veure restes de llurs estades on varen trobar-se diverses ámfores, vasos, gerros, dóliums, moles a má, mosaics, vidres, braçalets de coure, llantions i qualques monedes. Hem de recordar, també, els fonaments d'una altra villa romana en un camp situat a la vora de Besalú, on aparegueren fragments de cerámica roja, groguenca i grisa, poc cuita, de tipus hel.lenístic; pesos de teler; objectes de ferro i bronze, i dos denaris de plata, un d'ells folrat, de la República romana, emés per C. Poblicius Malleolus, triumvir monetal, entre els anys 96 al 91 a. de J. C. També una moneda de bronze de l'emperador Galba. En la cambra més important es troben fragments d'estuc amb els dibuixos i colors usats a les vil.les romanes. Tot aquest material es conserva al local de la institució "Amigos de Besaiú y su Condado". Altrament, l'any 1907 es va trobar sota els fonaments de la Església de Santa Maria de Besalú un fragment d'estátua femenina, un relleu i un tros d'inscripció romana, barrejats amb tegula plana. L'estátua i la inscripció es conserven al Museu Arqueológic de Girona. El fragment d'estátua és de format natural i d'alabastre guixós del que existeix a la Mare de Déu del Mont. Pertany a la baixa época del Imperi Romá i sembla obra d'un escultor del país. Segons Juli Cèsar (Comentarii de bello civili), els pobladors d'aquestes terres lluitaren aferrissadament contra la dominació romana, construint atalaies (specula) dalt de les serres per a la vigiláncia del territori, peró, vençuts i desarmats per Marius Porcius Cató l'any 194 a. de J. C., pactaren amb ell, lliurant-se definitivament. Amb tan heróica resisténcia, els auso-ceretans o castellaunos sols aconseguiren la destrucció dels poblats i castros per ells ocupats, veient-se obligats per la força a traslladar-se a terres productives, abans possessió comunal de les tribus. Aquestes terres foren assignades als més addictes, seguint l'ús i costums dels dominadors, donant origen a la propietat vinculada o patrimoni familiar. D'aquest nou concepte de la propietat va néixer el colonat o cultivadors de la terra aliena, els qui, sense tenir la condició d'esclaus, no podien abandonar la terra que menaven sense previ permís dels seus senyors. Les ciutats de Girona i Empúries constituiren amb llur rodalia dos bisbats ja al segle IV de J. C., erigint-se algunes capelles rurals, el record de les quals sha esborrat al pas dels segles. La llavor de la paraula divina fou sembrada—segons la tradició—per l´apóstol Sant Pau, i en veure que la nova fe anava germinant, l'Imperi començà la persecució dels cristians, que va culminar amb el martiri de Sant Feliu i Sant Narcís, a Girona. Es de creure, aixó no obstant, que les creences i ritus primitius deurien subsistir per molt de temps. L'any 413 de J. C., els visigots, procedents del sud de la Península Escandinava, acabdillats per Alaric, pactaren amb Roma l'ocupació de la Septimánia, territori que comprenia les set ciutats de Narbona, Carcassona, Beziers, Nimes, Magalona, Agda i Elna. L'any següent Ataülf, successor d'Alaric, casat amb Gal.la Placídia (germana de l'emperador 
Honori), va estendre els seus dominis fins al Llobregat. El pagus bisuldunenc passá des de llavors a formar part del reialme visigot, que va prendre a Tolosa per capitalitat, fins l'any 533. Si bé l'arrianisme fou la religió professada pels visigots, adquireix alta volada el catolicisme en el regnat de Recared (586-601 ), creant-se noves metrópolis i bisbats. Segons Mn. Gudiol, "de la major part de les esglésies episcopals sols en queden els recards literaris i consta que moltes d'elles foren destruides per la dominació musulmana". Grans propietaris — segons consta en una Llei de l'emperador Honori, del 398 - posseien capelles en les seves vil.les, que foren administrades cap al segle V per clergues rurals. A Banyoles deuria existir un temple visigot que destruiren els sarrains pels anys 713 al 714. En el curs d'aquest treball hem fet esment de les troballes de monedes indigetes, gregues i romanes; no será de més de recordar ara la visigótica d'or, del temps del rei Recesvint, encunyada a Girona i trobada a Sant Jaume de Llierca, en un camp del Mas Aulina. Recesvint fou associat al tron pel seu pare Xindasvintus l'any 649 i governá per espai de vint-i-tres anys. L'ambició de poder entre els cabdills dominadors, més turbulents que assenyats governants, obrí pas als sarrains l'any 711, els quals s'endinsaren per Girona i Banyoles en esbojarrada empenta. Travessaren es ports pirinencs envaint les Gál.lies, essent desfets per Eudes, Duc de Aquitània, l'any 721. Ambesah, successor del vençut Al-Samah, reunint les forces disperses, les va llançar contra Carcassona, apoderant-se d'aquella ciutat; pero en intentar seguir la seva triomfal carrera, trobá la mort. L'any 759, Pepí "el Breu", fundador de la dinastía carolíngia, s'apoderá de Narbona i de quasi tota la Septimánia. El seu fill bastard, el gran Carlemany, ordenó l'assalt de Girona l'any 785, ordre executada pel cabdill Rostany, no pel propi Emperador, con insinua la llegenda, ja que aquell any Carlemany es trobava lluitant a Saxónia, que s'havia sublevat contra el seu Imperi. Acceptem la suggeréncia que la presa de Girona hauria estar difícil de no lliurar la plaça els seus habitants al cabdill cristiá. Davant la rápida escomesa dels sarraíns, alguns visigots hispans es refugiaren en la Septimánia, restant aquí els més ardits, que es feren forts en amagades valls i alterosos cims, iniciant la reconquesta del territori, desig que no assoliren fins a rebre l'ajut dels francs. No és de creure que els invasors arribessin a dominar tot el país, ja que limitaren llur esforç a ocupar els llocs estratégics o més adients per a obrir-se pas cap a les Gál.lies. Es per aixó que a les terres bisuldunenques no es nota influéncia Àrab. Com a nota curiosa, hem de fer esment d'un vas de vidre hispano-àrab del Segle IX al X, trobat a la Església de Sant Vicenc de Besalú, segurament importat, avui conservat al Museos Diocesá de Girona. Presenta decoració en relleu i repetida de dos aus afrontades. Fou trobat per Joan Subias, el 1936, en una cavitat del Absis Central de la dita Església. En Gómez Moreno el judica per la millor peça de vidre que es coneix d'aquell temps. Són moltes les llegendes i tradicions que ens recorden la defensa del territori per la gent no sotmesa als sarrains. Prescindint de poétiques contalles, ens plau de recordar dues tradicions que, si bé de lluny, presenten cert carácter históric. Es conta que la familia Cartellà, de Sant Gregori, atacada pels sarrains, passá a refugiar-se amb llurs fidels "a les muntanyes del Gironés", on es van fortificar; pero no precisen els narradors quines muntanyes eren aquestes. Ara bé; per documents posteriors als suposats fets, podem assegurar que des del segle X es troba a la citada familia en possessió del Castell de Fulgoso o Falgons, a la serra d'aquest nom. Cas semblant presenta la família Ademar de Porqueres, de la qual es conta que davant la invasió sarraina s'encastellá a la serra de Finestres, prenent els seus successors el nom de Ademar de Finestres; peró aquest nom no fou emprat fins que van vendre el Castell de Porqueres al Abat de Banyoles, l'any 1251. Més endavant, en alçar la seva estada senyorial al peu de la serra, prengueren el nom de Ademar de Santa Pau, nom d'aquella Vall.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
L'Ajuntament de Besalú està preparant uns itineraris per la vila que tindran de fil conductor diverses cites literàries relacionades amb el municipi. La iniciativa, que tindrà la col·laboració de la Càtedra Maria Àngels Anglada de la UdG, consistirà en la senyalització de quinze indrets que s'esmenten o són escenari d'alguna obra literària. En cadascun d'aquests llocs hi haurà uns cartells amb informació sobre el text. Paral·lelament s'editaran uns fullets perquè els visitants els utilitzin d'autoguia. Més endavant (probablement per Setmana Santa) es posarà en marxa una visita teatralitzada per la Besalú literària.
Els autors, els gèneres i l'època en què es van escriure els textos escollits són molt variats. Segons ha avançat l'alcalde, Lluís Guinó, l'escriptor més antic serà el trobador Ramon Vidal i el més modern, Martí Gironell, el besaluenc autor d'El pont dels jueus. Josep Pla, Montserrat Vayreda, Ramon Grabulosa, Jacint Verdaguer, Francesc Cambó, Josep Maria Espinàs i el caputxí Nolasc del Molar són altres dels autors que tindran textos en aquesta ruta.
La iniciativa s'emmarca en la voluntat de potenciar el patrimoni literari de l'antiga vila comtal, segons ha manifestat l'alcalde. En aquest sentit, es té la intenció d'establir una subseu de la fundació Bernat Metge a Can Cambó, així com d'integrar-se a la xarxa europea de ciutats literàries.
Ruta inspirada en textos literaris | 29-12-2007 - 09:58:00 GMT 1 #