Factors divergents
Lluís Torner i Callicó. Girona. Factors divergents.-Tot i que no és agradable parlar, ni que sigui molt per sobre, de temes econòmics quan l´economia està entrant en una etapa d´una certa recessió que no dóna massa peu a l´optimisme, és quelcom que sura a l´ambient i encara que vulguem -tot i que alguns s´entestin a voler disfressar-nos-ho un xic-, la gent normal i corrent no podem amagar una certa intranquil·litat. A part d´altres qüestions prou importants, l´actual crisi que està afectant el mercat immobiliari -un dels principals motors de la nostra economia- i que afecta també l´hipotecari, ha fet que alguns dels principals indicadors econòmics apuntin cap avall, entre ells el de l´estabilitat econòmica i laboral de la gent que es mou en els esmentats mercats, tant dintre del món empresarial com del més feble, el dels treballadors. Mentrestant, i d´aquí ve el títol del present escrit, mentre uns factors apunten a la baixa, veiem amb preocupació que els preus d´allò que ens és més imprescindible, com són alguns dels principals productes que integren el cistell de la compra, van anant envers un progressiu augment, és a dir a l´alça, i en aquest punt sí que... noi! poca broma! no dóna per massa alegries, ans al contrari, no ens fa gaire goig. Esperem que aquells que, dintre l´Administració, tant l´estatal com l´autonòmica, han de vetllar per l´estabilitat econòmica del país, s´esmercin a posar-hi aquelles solucions que considerin més plausibles, per intentar posar-hi remei. Ara bé! que no facin com han fet alguns ajuntaments, que per compensar la pèrdua d´ingressos, motivada pel decreixement de llicències de noves construccions, s´han proposat d´apujar alguns dels impostos, com per exemple l´IBI i el de recollida d´escombraries, entre d´altres, fins i tot per sobre del nivell marcat per l´IPC; humilment, creiem que hi ha d´haver altres solucions que no passin per tocar massa la butxaca dels contribuents, en uns moments que potser no són els més escaients.

Meneame
del.icio.us



La pujada de preus dels serveis bàsics, inevitable cada principi d'any, tindrà un cost en aquest 2008 per a tots els ciutadans espanyols de 120 euros per habitant, segons el càlcul que han efectuat les organitzacions de consumidors. L'increment té una conseqüència de dues trajectòries. D'una banda, els ciutadans veuran com s'eleva el volum de despesa coincidint amb una conjuntura en la qual els crèdits, especialment els hipotecaris, s'encareixen en cada revisió (l'Euríbor s'ha situat a finals de 2007 en un 4,492%, el més elevat des de l'any 2000); en la qual els preus dels aliments registren valors insòlits i increments encara més inaudits mes a mes; i en la qual el cost de la gasolina -i sembla que així seguirà per molt temps- es dispara alhora que ho fa el del petroli en els mercats internacionals. D'altra banda, com s'han apressat a denunciar les organitzacions de consumidors, aquest increment pot dificultar més si és possible la necessària domesticació del que és un dels principals problemes que l'economia espa nyola afronta el 2008: una inflació que va acabar l'any anterior en el 4,1%, gairebé el doble de la previsió del Govern. Sobre això, convé posar en relleu que alguns dels serveis s'han encarit amb l'arribada de 2008 per damunt de l'esmentat percentatge d'inflació o molt a prop seu. És el cas del gas natural (un 4,73%) i de la bombona de butà (5,29%), o del transport ferroviari (4%) i la tarifa elèctrica, que, malgrat seguir subvencionada per l'Estat, s'incrementa en un 3,3%. Per sort per a les butxaques de molts ciutadans, l'any nou arriba també amb augments en la part dels ingressos. Pugen les pensions en un 4,1%, el salari mínim arribarà fins als 600 euros al mes i la rebaixa fiscal suposarà per als espanyols un estalvi global de 5.000 milions d'euros. Amb tot, no es pot ignorar un horitzó econòmic amb més núvols que clarianes en els mercats mundials. La volatilitat de la borsa els últims cinc mesos de 2007 és una prova fefaent d'incertesa.
Notícies sobre els preus | 03-01-2008 - 10:58:30 GMT 1 #