Nadie sensato confía en unos incompetentes
Quim Monzó/Nadie sensato confía en unos incompetentes.-Red Eléctrica de España (REE) está harta de que los ayuntamientos de Osona le cierren las puertas en la cara. Los ayuntamientos están en contra de la MAT, la línea eléctrica de muy alta tensión, y de la forma prepotente con la que los mandamases llevan ese asunto, sin explicar nada con claridad. Hace meses, la primera convocatoria para levantar las actas de expropiación de los terrenos afectados no se pudo celebrar porque los ayuntamientos se negaron, tras respectivos plenosmunicipales.De modo que, con la lección aprendida, en la segunda convocatoria –la semana pasada– los de REE fueron en una furgoneta con mesas y sillas, para no depender de las dependencias consistoriales. No sé si ustedes vieron el 30 minuts de TV3 el pasado domingo por la noche. Emitieron La gran apagada, un reportaje espléndido sobre el apagón que hubo en Barcelona este verano. Se explicó cómo el cable de Endesa que pasa por encima de la subestación de Collblanc cayó, y cómo, con una buena inspección, el fallo podría haberse detectado a tiempo. Se habló del incendio de la subestación del paseo Maragall. Se habló de las culpas de Endesa y de REE. De que la red eléctrica no es la adecuada. De que el diseño de la trama de 
distribución está mal hecho. De cómo Endesa y REE se pasan las culpas la una a la otra. De que REE tiene el monopolio del transporte de alta tensión en España. De que la Cambra de Comerç de Barcelona señala que REE es la principal responsable del caos. De que no invierte lo que debiera. De las averías en los sistemas de protección. De que REE compró en el 2003 cables que no habían sido mantenidos, y que, tras la compra, ha seguido sin mantenerlos. Que, mientras tanto, REE va repartiendo dividendos y se dedica a invertir lejos de aquí. De que la línea Can Jardí-Collblanc –que atraviesa parte de Esplugues y del parque de Collserola– tendría que estar soterrada desde hace años y que no lo está porque ha pasado en parte a manos de REE. En el reportaje, Antoni Sudrià (profesor de Ingeniería Eléctrica en la Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona) habla de “dejadez de responsabilidades” y dice: “Hay falta de profesionalidad. El sector eléctrico ha pasado de ser un sector punta en tecnología a ser un sector más de negocios. Los últimos años, las compañías eléctricas están contratando economistas y abogados, y no están contratando ingenieros”. Más claro, el agua. ¿Y esa empresa (REE, que ha demostrado perfectamente su negligencia y su incapacidad) es precisamente la que desde hace años se dedica a leer la cartilla a los ayuntamientos que se oponen a que construyan la MAT de la forma bárbara como la quieren construir? ¿Esos ineptos son los que dicen que la MAT es una bendición del cielo y que no la hacen para forrarse sino porque la gente es muy comodona y quiere tener aire acondicionado en casa? Y aún pretenden que la gente les crea
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
En una sola sesión, el crudo subió 4,02 dólares y rebasa la “cota 100”, para luego bajar a 99,62. El oro vuela a 855 dólares la onza. Wall Street pierde casi un 2%, mientras el euro llega a valer 1,473 frente al billete verde.
Por vez primera en la historia, el petróleo ha rebasado, ayer [2 enero], el mítico umbral de los 100 dólares por barril. Un aumento fulminante, en una sóla jornada, de 4,02 dólares. El pasado 21 de noviembre, el crudo Light había logrado la anterior marca de 99,29 dólares por barril, para luego bajar hasta 90. También el Brent, en el mercado de Londres, ha alcanzado un nuevo máximo, tocando los 97,07 dólares.
La reacción de Wal Street ha sido instantánea y nerviosa, también porque anduvo condicionada hasta la apertura por las pésimas noticias en el frente industrial: el índice ISM, que mide el complejo manufacturero, ha seguido descendiendo en diciembre por sexto mes consecutivo. Peor todavía: ha terminado bajo “cuota 50” (47,7), convencionalmente asumida como el umbral de la recesión. El dato ha sorprendido, obviamente para mal. Todas las previsiones eran, de hecho, holgadamente superiores.
Para aliviar la moral del mercado de valores estadounidenses no podía bastar la noticia del ínfimo aumento –del 0,1%— del gasto inmobiliario. Las inversiones se han dirigido sobre todo a la construcción de edificios públicos y escuelas. Y su dimensión no basta para recuperar la flexión (-0,4%) registrada en noviembre. Tanto el índice Dow Jones como el Nasdaq han acusado, por ende, pérdidas masivas, que en un determinado momento llegaron a superar los dos puntos porcentuales, para terminar con daños limitados –1,33% y -1,17%, respectivamente, a una hora del cierre—. Confirmando la ola de pánico, los metales preciosos –tradicionales bienes refugio— experimentaban todos un fuerte aumento: el oro tocaba máximos de 855 dólares la onza y, como en el lejano 1980, el platino se comerciaba a 1544 dólares; análogamente con el paladio, a 373 dólares.
Entró en tremolina también, como consecuencia, el mercado del valores del euro, que se disparó a 1,4731 frente al dólar. Por lo demás, los principales analistas dan por descontado que la Reserva Federal procederá en unos días a un nuevo recorte del tipo de interés (llevándolo por debajo del actual 4%). Para sostenerlo no ha servido ni siquiera la reevaluación del yuan –la moneda china—, que contribuye en cierta medida a hacer menos dramática la situación de la balanza de pagos con el extranjero. Se perfilado así el leitmotiv que podría dominar el escenario de los mercados en el año 2008. Salvo, huelga decirlo, que la debilidad de la economía norteamericana no llegue a manifestarse con una abierta recesión. Impresión confirmada anoche por la publicación del acta de la última reunión del comité operativo de la FED, conforme a la cual “las incertidumbres sobre la marcha de la economía crecen” y “la tasa de crecimiento de 2008 será inferior a lo estimado anteriormente”.
El alza del petróleo tiene, pues, una motivación monetaria (la debilidad del dólar, su unidad de medida); pero está sostenida también por razones geopolíticas, además de los movimientos especulativos. Ayer pesaron los ataques lanzados por los guerrilleros del Delta del Níger a las instalaciones petrolíferas de las transnacionales (el país es el quinto exportador mundial de petróleo), con el resultado de 12 personas muertas en Port Harcourt. Pero en los días pasados había contribuido a la misma dinámica alcista la inestabilidad política de Pakistán, que amenaza ya a la entera región. También tiene su peso, aun si no decisivo, la situación de guerra civil en Kenia.
Al propio tiempo, la especulación financiera está ya “anticipando” estimaciones sobre las reservas estratégicas de EEUU (que se prevén disminuidas), así como la caída productiva de las instalaciones mexicanas. Pero ya se sabe que la especulación “huele la sangre”, cebándose allí donde hay dificultades reales. Agrava los problemas, en una palabra, pero no los causa.
Sea ello como fuere: el haber rebasado la “cota 100” tiene una indudable fuerza simbólica. Como explicaba hace varios años en una entrevista el expresidente de la ENI, Franco Bernabé, se acabó la era del petróleo fácil”. O bien a bajo precio. Eso está resultando ahora evidente también para los renuentes al trabajo. Pero no parece que los “patronos del mundo” tengan en mente la promoción de un cambio de paradigma.
Maurizio Galvani Il Manifesto.
Petróleo a 100 dólares: ahora es otra historia | 07-01-2008 - 07:28:19 GMT 1 #
Pep Taberner, Girona.
La gran obra pública dels governs de l'era Jordi Pujol va ser l'Eix Transversal, carretera que la nomenclatura oficial ha batejat com C-25. L'Eix, inaugurat el 1997 i ara en fase de desdoblament, connecta Girona amb Lleida, passant per Vic i Manresa. De fet, la C-25 pròpiament dita mor a les Oluges, municipi del Segarra. Allà és on la carretera enllaça amb l'A-2, autovia que porta fins a Lleida. A l'altre extrem, la carretera mor també a l'A-2, a Vilobí d'Onyar, molt a prop de l'aeroport.
Onze anys després de la posada en marxa de la C-25, el Govern català, ara presidit per José Montilla, embasta un nou projecte que té tots els números per convertir-se en un nou emblema de l'obra pública: l'Eix Transversal Ferroviari (ETF), un línia fèrria de 313 quilòmetres de recorregut, que travessarà Catalunya d'Est a Oest aprofitant el traçat de la C-25 i que donarà servei als 1,5 milions d'habitants que, segons les projeccions demogràfiques oficials, es concentraran al ?corredor de l'Eix a mig termini. Amb un pressupost astronòmic de 7.000 milions d'euros, la previsió és que el tren transversal comenci a rodar d'aquí a 20 o 25 anys. El gestor Infrastructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) tutela el projecte.
Si les previsions del Govern es compleixen, aquesta infraestructura revolucionarà el transport de passatgers i mercaderies per la Catalunya interior: deu trens comercials diaris aniran de Girona a Lleida (i al revés), segons el Pla Director de l'obra, que es troba en fase d'al·legacions. Vint trens més, en funció de la previsió inicial, connectaran la capital gironina amb Barcelona per l'itinerari que aprofitarà la línia fèrria que, a l'alçada de Manresa, es desviarà cap a Martorell (Baix Llobregat) i, d'allà, desembocarà a la capital.
Temps rècord
Pel que fa a temps, el tren transversal batrà rècords: una línia directa que no efectuï parades intermèdies, trigarà només 56 minuts a cobrir la distància entre Girona i Lleida, segons el Pla Director. Ara, l'única possibilitat de cobrir aquesta distància en transport públic l'ofereix l'Eix Bus, que triga un temps estimat de 3 hores i 20 minuts. Una altra dada prou il·lustrativa: d'aquí a uns anys serà possible anar de Girona a Vic, amb l'ETF, en només 17 minuts. Ara, l'autocar triga, com a mínim, 50 minuts.
Els convois de viatgers circularan per l'ETF a velocitats superiors als 200 km/h, i seran els 250 km/h l'objectiu màxim que es fixa Ifercat (en el cas dels trens de mercaderies la velocitat mitjana serà sensiblement inferior, de l'ordre dels 120 km/h).
Les puntes de velocitat variaran en funció de les complicacions orogràfiques que presenta cada tram. El segment Girona-Vic és, precisament, un dels més complicats, ja que creua el massís de les Guilleries. En aquest tram els trens comercials assoliran els 215km/h; entre Vic i Cervera, els convois podran circular a 241 km/h. A efectes pràctics, doncs, l'ETF esdevindrà una línia d'alta velocitat que, tot i estar molt ben connectada amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, no tindrà la capital com a epicentre.
La connexió amb el sistema ferroviari català es farà, per l'Oest, a Lleida, on l'ETF connectarà amb la línia de La Pobla de Segur. Cap al Sud, el tren transversal empalmarà amb la xarxa metropolitana de Barcelona per dos punts: a l'alçada de Manresa, a través de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat, i a Girona, mitjançant la línia de Renfe i, en un futur, a través de l'AVE. Cap al Nord, l'Eix Ferroviari estarà connectat amb la línia Barcelona-Puigcerdà, a l'alçada de Vic, i amb la frontera francesa, a l'extrem Est, a través de la línia Barcelona-Portbou i l'AVE.
Vic 200 km/h | 21-04-2008 - 09:06:43 GMT 1 #
Freqüències de trens entre Ripoll i Vic.
Renfe incrementarà a partir del proper dissabte la seva oferta de transport entre Vic (Osona) i Ripoll, amb tres nous trens en cada sentit durant els dies laborables. Aquesta nova oferta significarà un increment del 25 per cent respecte a l'oferta actual, que són 12 trens per sentit. D'aquesta manera, els municipis de Manlleu, Torelló, Sant Quirze Besora (Osona) i Ripoll passaran de tenir dotze trens diaris a quinze en els dos sentits, per tal de facilitar més la mobilitat.
Millores a l'estació de Ribes
D'altra banda, Adif ha licitat ja les obres de rehabilitació de les l'estació de Ribes de Freser, amb un pressupost de 217.841,94 euros. El seu objectiu serà modernitzar l'estat de les instal·lacions i augmentar la qualitat de l'atenció al client de l'estació, utilitzada cada any per 30.000 persones.
Freqüències de trens entre Ripoll i Vic | 29-05-2008 - 07:23:10 GMT 1 #
Apagón de Barcelona condena a Endesa y REE:
El juzgado de Primera Instancia número 22 de Barcelona dictó ayer una sentencia por la que estima parcialmente la demanda de la OCU contra Endesa Distribución y REE por el apagón que, entre los días 23 y 25 de julio de 2007, dejó sin suministro a más de 300.00 usuarios de Barcelona. La sentencia condena a ambas empresas al pago solidario de los daños derivados de la interrupción de suministro, que se establece entre 122 y 300 euros por abonado, según el tiempo de interrupción de cada afectado. Estas indemnizaciones sumarían, según calcula la organización de consumidores, unos 70 millones de euros.
Se da la circunstancia de que el importe de los daños a satisfacer es exactamente el ofrecido por la distribuidora en la audiencia previa al juicio, que no fue aceptado por la OCU. Y coincide, además, con los criterios de indemnización aplicados por ella misma en las reclamaciones presentadas por los clientes a partir de la fecha del suceso. Dado que Endesa, como suministradora, asumió el pago de los daños producidos, y que la sentencia condena también y de forma solidaria a REE (gestor y transportista del sistema) la primera debería recibir de REE la parte del pago que ya adelantó la distribuidora. La decisión del juzgado barcelonés permitiría a Endesa "recuperar de REE la parte que corresponde a ésta como causante del daño, dado que ambas empresas han sido condenadas solidariamente", señalan fuentes judiciales. Además de estas indemnizaciones, la sentencia obliga a descuentos de hasta un 10% de la tarifa al que tienen derecho los usuarios y que también se aplicaron en su día.
El apagón tuvo su origen en un cortocircuito en la subestación de Collblanc, propiedad de REE, tras el desplome sobre dicha instalación de un cable de distribución de la red de Endesa.
----
L'apagada de Barcelona més enllà de la falta d'inversions.
L'apagada que encara afecta a una part significativa de la ciutat de Barcelona, tot i tenir causes concretes i evitables, no és un fet aïllat en el context dels països més desenvolupats, els darrers anys.De fet, encara tenim sort que l'accident no s'ha produït en un moment de temperatures extremes, fred o calor, que és el més habitual en aquests casos, ja que és el moment en què la xarxa elèctrica es posa més a prova.
Altres grans ciutats i zones del primer món han patit també grans apagades elèctriques:
Així, el 14 d'agost del 2003, una gran apagada a diversos estats dels EUA i a Canadà va deixar sense llum a 50 milions de persones durant 24 hores. A l'estiu del 2004 una apagada va deixar sense corrent força hores a 200.000 usuaris de Sevilla en plena onada de calor. El passat 5 de novembre una fallada a la xarxa elèctrica europea va arribar a deixar sense llum uns minuts a 10 milions d'europeus, la meitat dels quals a París i rodalies. L'incident va demostrar la feblesa de la xarxa a nivell macro. El desembre del 2006 una avaria elèctrica a l'estat de Missouri, coincidint amb l’onada de fred i de neu, va causar 40 morts i va deixar 500.000 usuaris sense electricitat. I, finalment, a finals d'aquest mes de maig, Moscou es va quedar a les fosques durant gairebé 24 hores , afectant 500.000 usuaris.
A l'hora, en els països del sud, els problemes elèctrics i d'altres fonts energètiques han esdevingut una constant els darrers temps. És, per tant, un fet generalitzable que més enllà de la causa concreta que trobem en cada cas, ens pot fer extreure una causa més general en el fet que la quantitat de potència generada en grans nuclis de població i el creixement de la demanda, especialment en moments de fred o de calor anormals, provoca una sèrie de febleses a les xarxes elèctriques que de tant en tant estan afectant a grans nuclis de població i que aquesta és una qüestió que no depèn tant que les xarxes elèctriques estiguin “subdesenvolupades”, com que el consum està intensament “desenvolupat”, havent-se creat una sistema massa complex com per no tenir dificultats greus.
Evidentment, quan la infraestructura no respon a la demanda, es poden qüestionar les inversions realitzades i aquestes poden augmentar i haurien de millorar. Però fins quan pot augmentar aquesta demanda i l’oferta seguir-s'hi adaptant? Darrerament a l’opinió pública, i de la mà de la conscienciació sobre el canvi climàtic, ha anat guanyant força l’opinió que tot allò que es pugui consumir en forma d'electricitat és més net i més sostenible que allò que cremi directament petroli o gas. Aquesta idea no és lluny de la veritat, tenint en compte que les energies renovables generen de manera predominant electricitat. Però aquesta transició energètica s'enfronta amb la feblesa de les xarxes elèctriques centralitzades, que quan han de suportar grans consums, es mostren dèbils. Si a més a més haguessin de suportar el recarregament de les bateries dels cotxes que fossin elèctrics, és difícil de preveure quina reacció poden tenir.
A més hem de fer comptes, ja que les pèrdues dels sistema elèctric són d'un 70 % aprox. Amb la qual cosa haurem de produir més del doble d'energia en forma eléctrica per aconseguir al mateix consum energètic que tenim de derivats del petroli. Si a això li haguèssim d'afegir un creixement anual de consum d'energia l'equació esdevè impossible.
Així doncs, tot i que segur que es pot millorar i que s'hi ha d'invertir en la xarxa elèctrica, potser ja va sent hora que es replantegin aquests problemes primer des del punt de vista de la demanda, abans que des de l'oferta. És a dir, que ens comencem a preguntar com a primera qüestió com podem redimensionar l'economia i la societat per a consumir menys electricitat en lloc de més cada vegada.
Com diem i sentim dir cada vegada amb més continuïtat, és hora de plantejar-se el decreixement.
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers Barcelona
Apagón de Barcelona condena a Endesa y REE | 16-07-2009 - 01:36:59 GMT 1 #