Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

15/11/2007 GMT 1

Manresa i Vic volem una Vegueria “no ens sentim ni d´Osona ni de la Catalunya central“

lejarza @ 03:03

Manresa i Vic volem una Vegueria  no ens sentim ni d´OsonaConsell Comarcal de la Garrotxa negocis particularsn Argelaguer ni de la Catalunya central“.-El President del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona “Orni“ del Llierca (CiU-Garrotxa), va explicar que “ni ens hem plantejat aquest debat, encara no s´ha portat a sobre la taula“. Espona va dir que no comparteix l´opinió dels alcaldes de Vic i Manresa i va manifestar que “no ens sentim ni d´Osona ni de la Catalunya central“, afegint que “tenim més tirada per Girona que per Vic o per Manresa“, “com a president del Consell Comarcal de la Garrotxa, entenc que havien de parlar amb nosaltres abans. La Vegueria del Veguer. Manresa i Vic volem una Vegueria “m´imagino totes les vegueries menys aquesta”

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(5) »

  1. El President de la Presidencia de la Diputació de Girona, el republicà Enric Vilert (que te Bigotes com el Aznar del PP), està disposat que la demarcació gironina perdi la comarca de la Cerdanya en la reordenació territorial que preveu la conselleria de Governació amb la creació de les vegueries. El president de l'ens supramunicipal gironí va explicar que "no" ha vist cap esborrany del text que està preparant la conselleria de Governació -dirigida pel també republicà Joan Puigcercós- per reformar la distribució territorial de les quatre províncies i adaptar-se a les vegueries. En el cas de Girona, Vilert va acceptar desprendre's de la Cerdanya a favor de la vegueria de l'Alt Pirineu.
    De totes maneres va explicar que si surten endavant les vegueries, aquestes hauran de "tenir un contingut que ara per ara les Diputacions no tenen". La seva opinió és que actualment l'organisme que presideix té "molt poques competències" i amb el futur canvi espera que aquestes augmentin. "No tenim competències ni en educació ni en Sanitat, per exemple", va dir.
    Vilert confia que "governi qui governi Espanya" després de les eleccions del 9 de març es "compleixi" el traspàs de competències de l'aeroport Girona-Costa Brava de Vilobí d'Onyar a la Generalitat, tal com estableix el nou Estatut. La intenció d'aquesta institució és participar del futur òrgan de gestió, ja que des de 1967 -quan es va inaugurar l'aeròdrom de Vilobí-"hi estaven presents".
    Segons la seva opinió, actualment "no fa falta que parlem de res", perquè fins que no es configuri el nou govern d'Espanya la situació no avançarà. Després de l'estiu, va explicar, serà el moment d'analitzar "jurídicament" quina és la millor fórmula de gestionar aquest equipament que va tancar l'any 2007 amb uns cinc milions de passatgers.
    Com a president de la Diputació, Vilert també és president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Una institució que "no fa un treball dolent" i que es pretén "adaptar" a la nova realitat, va indicar.
    Vilert vol aprofitar l'estrebada dels vols de baix cost que operen a l'aeroport "centrant la seva incidència" en els 52 destins que ofereix actualment la companyia irlandesa Ryanair des de Girona, on té la seu d'Espanya. El 85% del turisme que arriba a la demarcació gironina és "turisme interior"-català o espanyol- i potenciant aquests destins "és més fàcil" augmentar el nombre de turistes que es queden en la demarcació i no es traslladen a Barcelona o altres destins.
    Pacte de govern entre ERC i PSC
    Després de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, CiU va obtenir 12 diputats a la Diputació, nou el PSC i sis ERC. A principis de maig, socialistes i republicans van fer públic un pacte de govern per a aquesta legislatura que atorgava la presidència a Esquerra.
    Enric Vilert va valorar positivament els primers mesos al capdavant d'aquest organisme, encara que va reconèixer que es troben en un "període d'adaptació". "Ara per ara, no hem tingut dificultats o problemes perquè els dos sabem on volem anar", va dir, i va subratllar que en aquesta legislatura "hi ha més diputats que es dediquen més a la Diputació".
    Per Vilert, una de les prioritats és que els ajuntaments tinguin una "resposta ràpida" de la Diputació quan sol·liciten la seva ajuda per realitzar alguns tràmits. Amb aquesta voluntat, va dir, han potenciat un organisme autònom com el XALOC, creat per prestar serveis d'assistència als ens locals de la comarques de Girona en la gestió i la recaptació dels seus ingressos.

    Les Vegueries del President Vilert (Diputacio de Girona) Els sous dels politics | 28-01-2008 - 09:39:03 GMT 1 #

  2. L'Ajuntament de Ripoll enquesta els veïns de la Vila Vella per fer una diagnosi de la realitat social
    L'Ajuntament de Ripoll vol conèixer la realitat social dels veïns de la Vila Vella, on hi està liderant un projecte de rehabilitació integral que està subvencionat per la llei de barris de la Generalitat. En el marc d'aquest programa a través de l'Oficina Municipal d'Habitatge, el departament de treball del govern català ha concedit un ajut a l'Ajuntament que permetrà que es dugui a terme una diagnosi del centre de la vila per conèixer aquesta realitat.
    Per tal de fer aquesta tasca, s'ha creat un equip de treball integrat per un tècnic AODL i dos col·laboradors que seran els encarregats de realitzar el treball de camp. En aquest sentit, s'ha dissenyat una enquesta per obtenir un seguit d'informacions necessàries per a l'informe. Es tracta de saber la tipologia de les famílies, el règim de tinença i les condicions dels habitatges, la situació econòmica i social de les famílies, l'apreciació positiva o negativa del barri on viuen, el coneixement dels serveis i els ajuts que existeixen, etc.
    Les famílies que resideixen a la Vila Vella rebran aquesta enquesta, que podran respondre ells mateixos, però que si ho prefereixen, els agents els ajudaran a contestar-la. Cal tenir en compte que es tracta d'una zona on hi ha un gran nombre de persones grans i molts immigrants.
    L'Ajuntament ha fet repartir un fullet informatiu amb el lema El barri respon , on s'explica per què i com es du a terme aquest estudi. S'ha dividit el centre en diferents sectors i el treball de camp es començarà per la zona del Raval de Barcelona.
    La diagnosi s'establirà al mes de setembre, així com les conclusions extretes del treball.

    Ripoll, diagnosi de la realitat social | 14-02-2008 - 08:20:45 GMT 1 #

  3. Desplegar les vegueries:
    El diputat al Parlament per ICV-EUiA Francesc Pané va proposar que el Govern desplegui les vegueries de l'Alt Pirineu i l'Aran i les Terres de l'Ebre entre el 2009 i el 2010, com a experiència pilot que ha de servir per marcar el desplegament de la resta de vegueries. En aquest sentit, Pané va manifestar que una de les peticions que faran a l'executiu és que el projecte de llei de les vegueries s'aprovi en el decurs del 2009, perquè es pugui dur a terme aquesta experiència pilot de les dues vegueries que considera "més significatives". Pané confia que l'actual conseller de Governació, Jordi Ausàs, posi en marxa un tema que creuen que amb l'anterior conseller va quedar estancat.
    Pané es va desplaçar dilluns fins a la Seu d'Urgell per exposar les intencions de la seva formació política en matèria de distribució territorial. En aquest sentit, ICV creu que és necessari posar-se a treballar per poder aprovar la llei de vegueries durant el proper any i així iniciar el desplegament al més aviat possible i dins de l'actual mandat. Pané va instar Ausàs perquè "faci fer la feina que Puigcercós no va començar", en relació al marc legislatiu que ha de permetre el desplegament de les vegueries.
    Debat al Parlament
    El diputat ecosocialista va recordar que el 2009 serà el moment de debatre al Parlament la llei dels governs locals i que paral·lelament s'hauria de debatre el projecte de llei de vegueries perquè tots dos textos tenen en comú el territori. El diputat d'ICV-EUiA va explicar que per agilitzar la constitució de les vegueries estan disposats a mantenir converses directes amb la conselleria, i va anunciar que en la sessió parlamentària d'aquesta setmana la seva formació política farà una interpel·lació directa al conseller Ausàs en què se li demanarà en quin moment es troba l'elaboració del projecte de llei de les vegueries. Segons va explicat Pané, d'aquesta interpel·lació se'n derivarà una moció que serà debatuda al ple del Parlament d'aquí a dues setmanes.
    Paral·lelament, ICV trametrà als ajuntaments pirinencs una moció perquè sigui aprovada en el ple dels consistoris i en què s'insta el Govern a iniciar el procés de reconeixement institucional de l'Alt Pirineu i l'Aran amb l'impuls de la creació de la vegueria d'aquesta regió. Pané considera que les mocions aprovades pels ajuntaments seran "molt útils" davant el Govern.
    Pané creu que és necessari donar un impuls al text de les vegueries perquè "si no hi ha descentralització i desconcentració del poder, no serà possible l'equilibri territorial".

    Desplegar les vegueries | 17-06-2008 - 10:18:38 GMT 1 #

  4. La Vegueria del Veguer: El Govern de la Generalitat ha consensuat que la nova ordenació territorial de Catalunya estarà formada per set vegueries, que coincidiran amb els set àmbits funcionals territorials que preveu el Pla Territorial General de Catalunya, l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya. D'aquesta manera, no es satisfà la reivindicació de les comarques que reclamaven una vegueria pròpia per a la zona del Penedès. Tot i això, el Govern donarà una especificitat especial a aquesta zona, ampliant fins a vuit els àmbits funcionals territorials que es preveuen en el pla general.
    Actualment, el Pla Territorial General de Catalunya té set àmbits funcionals territorials: Barcelona, Catalunya Central, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Girona. Segons fonts del Govern, aquests àmbits coincideixen amb les set vegueries consensuades en el si de l'executiu, i s'ampliaran a vuit amb una modificació de pla per incloure la del Penedès.
    La previsió del Govern és que en la futura llei d'ordenació territorial no aparegui cap mapa, és a dir, que no s'estableixi quantes vegueries hi haurà ni quines seran. La llei especificarà que Catalunya es divideix per vegueries i quines són les seves atribucions, però sense més concrecions.
    Ahir dimarts, després de la reunió del Consell de Govern, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va explicar que un dels objectius del seu Departament és "dibuixar una nova ordenació territorial del país, una nova arquitectura institucional lligada al catalanisme polític i que superés una administració provincial".
    Tot i "avançar en aquesta direcció", el conseller remarca que aquest és un "camí complex" i que "per garantir d'èxit calen prendre totes les determinacions des de l'acord i el consens entre els partits polítics i les institucions vinculades al territori. Els passos poden semblar, a ulls d'algú, lents o no tant ràpids com es voldria", ha dit, però "cada pas que fem no té marxa enrere".
    El Govern té previst aprovar dues memòries sobre aquesta qüestió en la sessió de la setmana que ve. Una tracta sobre la memòria de la llei de governs locals, i l'altra sobre la transició de les diputacions provincials als consells de vegueries. Un cop s'aprovin aquestes dues memòries, "s'encendrà la llum verda per poder elaborar l'articulat de les dues lleis". Ausàs espera que es puguin aprovar abans de finals d'any al Govern, per portar-les al Parlament per començar la tramitació per a l'aprovació definitiva.
    D'aquesta manera, pronostica que el 2009 "serà un any important" per a la nova ordenació territorial de Catalunya. Ausàs va explicar que l'ordenació territorial és una competència "pròpia" de Catalunya, però que amb aquesta nova arquitectura "precisem d'un acord polític amb l'Estat".
    Vall del Llierca

    La Vegueria del Veguer: El Govern de la Generalitat ha consensuat que la nova ordenació territorial de Catalunya estarà formada per set vegueries | 23-07-2008 - 08:05:59 GMT 1 #

  5. Barcelona no hauria de tenir més de dues vegueries:
    El nou president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué (PSC), va defensar que la província de Barcelona no hauria de tenir més de dues vegueries; les de Barcelona i Catalunya central, i no la del Penedès-Garraf ni tampoc la de l'Alt Ter. Fogué va considerar que a Catalunya, tot i que l'Estatut preveu les vegueries però no en fixa el número, seria raonable que hi hagués, a partir de 2011, set vegueries (Terres de l'Ebre, Tarragona, Lleida, Alt Pirineu, Girona, Barcelona i Catalunya central). Així s'ajustarien les necessitats suficients per a la gestió local, "si no, per a mi no són raonables ni set ni vint-i-set" perquè "si això es transforma en un criteri estrictament local, que cadascun diu si vol ser vegueria o no, si té entitat pròpia o raons històriques per ser-ho, podem entrar en un desgavell" va ?advertir el president de la Diputació. A part, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va anunciar que la nova organització territorial serà una realitat l'any 2011, coincidint amb les eleccions municipals.

    Barcelona no hauria de tenir més de dues vegueries | 27-07-2008 - 06:43:10 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>