Manresa i Vic volem una Vegueria amb Garrotxa Olot, i Ripoll Ripollès
Manresa i Vic volem una Vegueria amb Garrotxa Olot, i Ripoll Ripollès.-El Alcalde de Manresa, Josep Camprubí (PSC), i de Vic, Josep Maria Vila d´Abadal (CiU), han iniciat «una nova estratègia» per el territori del Bages, Osona. De la divisió territorial per vegueries proposada per la Generalitat de Catalunya, que englobaria la de la Catalunya Central, Camprubí i Vila d´Abadal apunten a la creació d´un terrtori que anomenen Catalunya Interior. Aquesta nova Vegueria englobaria el Bages, el Berguedà, el Solsonès, Osona, una part de l´Anolla -Alta Segarra- i la zona que Vic aspira a liderar, la Garrotxa i el Ripollès. Els dos Alcaldes han dinat junts (dietes, sous) a Vic per reprendre les relacions aturades per l´enfrontament territorial. Camprubí va dir que el treball conjunt farà que la futura planificació territorial «sigui més fàcil» i va preguntar-se «per què ens hem de separar després 
si estem treballant junts?». Vila d´Abadal va puntualitzar que Vic no renuncia a tenir contactes amb la Garrotxa i el Ripollès, però que «s´ha d´anar a més» i definir un territori més ampli. L´alcalde vigatà creu que Vic es pot sumar al territori de la Catalunya interior, «l´antiga Catalunya central, un concepte més ampli, que a mi m´agrada molt més». En aquesta nova organització, va reconèixer Vila d´Abadal, la capital d´Osona se sentiria «més potent i més còmoda», tot i que «ningú no renuncia a res, sinó que es fa un pas endavant». Josep Maria Vila d´Abadal va dir que s´ha introduït un nou concepte de coneixença entre comarques veïnes, «a part de les Vegueries i dels conceptes administratius». Josep Camprub í va dir que l´important és que la Catalunya interior tingui capacitat de decisió pròpia, els politics, i va reiterar que cada capital Comarcal, com Olot «ha de ser Capital líder». Per buscar suport a aquesta nova estratègia territorial, Josep Camprubí i Josep Maria Vila d´Abadal es reuniran amb els Alcaldes de les capitals del Berguedà, el Solsonès, l´Anoia , el Ripollès i la Garrotxa. Vila d´Abadal, encapçala un Govern format per CiU, PSC i Esquerra -fins fa només uns dies, també ICV-EUiA. Les coses dels sous i dietes dels politics municipals. Les coses dels sous i dietes dels politics.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
L'informe sobre la futura organització de Catalunya elaborat pel catedràtic Enric Argullol per encàrrec del departament de Governació de la Generalitat no defineix el nombre de vegueries ni de comarques que ha de tenir Catalunya, i aposta per reforçar les competències de les futures vegueries i dels consells comarcals. D'aquesta manera ho va explicar el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, que va avançar algunes de les idees d'aquest informe que està a les seves mans des de fa un parell de setmanes.
Al contrari que l'anomenat «informe Roca», que recomanava la desaparició d'alguns municipis amb molt pocs habitants, l'informe elaborat per aquest catedràtic de dret de la Universitat Pompeu Fabra descarta aquesta mesura i aposta perquè els municipis petits «mancomunin serveis».
Reforçar les vegueries
En aquest sentit, segons va explicar Puigcercós, l'informe aposta per «reforçar» les competències de la vegueria a l'hora d'ajudar aquests petits municipis que tenen dificultats en la seva gestió diària. Segons el conseller, l'informe «no entra en el debat de quantes vegueries o comarques ha de tenir Catalunya», i simplement «ordena» les funcions de cada nivell d'administració.
L'estudi contempla la possibilitat que hi hagi cinc o més nivells d'administració, i planteja un model de consell comarcal «molt més executiu». «L'informe recull el positiu que s'ha fet fins ara», va precisar el conseller, que va afegir que la seva idea de portar al govern català un text marc que tracti de l'ordenació del territori, els governs locals i l'àrea metropolitana sorgeix d'aquest estudi.
Ajornar el nombre de vegueries
En aquest sentit, el conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat va precisar que la memòria de la nova llei de governs locals arribarà al govern català «en el primer trimestre» de l'any que ve, i que després iniciarà una ronda de contactes amb els partits polítics per parlar d'aquesta qüestió.
Així doncs, el departament de Governació i Adminstracions Públiques de la Generalitat ha optat per ajornar la definició del nombre de vegueries i de comarques per a Catalunya fins que s'aprovi aquesta llei «de bases».
Segons el conseller Joan Puigcercós, la Llei està previst que s'encarregui de definir els diferents nivells d'administració de Catalunya i quantes àrees metropolitanes té Catalunya, així com les seves funcions i òrgans de govern.
Segons el parer de conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, ara és moment de discutir com es farà la transició de les diputacions a les vegueries, però «no de perdre's a debatre sobre el nombre de comarques i vegueries» que tindrà Catalunya.
La idea del conseller Joan Puigcercós és que la nova organització territorial no afecti les províncies des del punt de vista electoral, de forma que a les eleccions catalanes i municipals la circumscripció electoral sigui la vegueria, mentre que en les generals continuï sent la província.
Vegueries: desaparició de municipis petits | 02-01-2008 - 09:46:41 GMT 1 #
Consells de vegueria fins a 2011
El govern pretén que el sistema de vegueries no suposi cap increment pressupostari
L'última sessió del Consell Executiu de la Generalitat va donar llum verd a les memòries prèvies als avantprojectes de llei de governs locals i transició de les diputacions a les vegueries. El govern planeja que la nova organització territorial s'apliqui abans que s'acabi la legislatura sense que suposi «un increment pressupostari a l'administració de la Generalitat» ni «una pèrdua de qualitat» del servei als ciutadans. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, confia que els textos quedaran enllestits a final d'any i iniciaran el tràmit parlamentari a principi del 2009. Ausàs, que ja ha iniciat contactes amb les diputacions i el món local per aplanar el consens polític, destaca que les lleis garantiran «un model d'organització territorial i institucional del país dissenyat des del catalanisme».
El procés de transició des de les diputacions provincials distribuirà els recursos entre les vegueries hereves. Tot això, a més, «no ha de suposar ni una pèrdua de qualitat o un decrement dels drets dels usuaris, ni una rebaixa dels nivells de prestació», recull un document de treball del govern a què ha tingut accés aquest diari.
Ausàs explica que el seu departament està «treballant sense pausa però de manera tranquil·la» per aconseguir el màxim consens polític al voltant de la futura llei dels governs locals de Catalunya (LGLC), un text «ambiciós, ampli i potent» que serà la pedra de toc de la «nova arquitectura institucional i administrativa» de Catalunya.
Aquesta llei, extensa, desplegarà les quatre seccions del capítol VI del títol segon de l'Estatut, és a dir, l'organització, competències i normatives dels òrgans de govern local –el municipi i el règim especial de Barcelona com a capital–, les vegueries, les comarques i els altres ens supramunicipals –en què els consells comarcals perdran pes polític i esdevindran organismes tècnics per mancomunar serveis.
De fet, el text integrarà i substituirà en un sol redactat les actuals lleis municipals i de règim local, la d'organització comarcal, la de règim provisional de les competències de les diputacions provincials, i la que regula l'actuació pública a la conurbació de Barcelona i les seves comarques d'influència.
Una altra prova de la complexitat de la norma és el document de bases de 132 pàgines que s'utilitzarà en la redacció i tramitació, obra d'un extens equip redactor de juristes coordinats des de la Universitat Rovira i Virgili.
Segons els documents de treball del govern, «al marge de l'elaboració d'un avantprojecte de la LGLC, cal tramitar simultàniament una llei de transició de les diputacions a les vegueries» que, segons el que estableix l'article 91.3 de l'Estatut, «especifiqui el procediment de creació i delimitació territorial de les vegueries i i el procés de transferències de serveis que l'ha d'acompanyar».
També es preveu que els equipaments, funcionaris i béns de les diputacions siguin transferits a cada vegueria possiblement «al voltant d'una comissió mixta de transferències». En el cas del personal, però, el govern preveu que els moviments es faran «respectant, en tot cas, els seus drets» laborals.
Cap de les lleis «no fixarà cap mapa ni dirà quantes ni quines seran les vegueries», avança Ausàs. Tot i que el tripartit treballa sobre un model de set divisions territorials, el text «no bloquejarà» la possibilitat que un conjunt de municipis demanin constituir-se en vegueries no previstes encara, com ara els casos del Penedès i l'Alt Ter. L'organització del territori català en vegueries també donarà lloc en el futur a les circumscripcions electorals vigents per als comicis catalans. La concepció estatal de província només perviurà com a circumscripció en les eleccions generals.
La previsió del conseller de Governació és que el nou mapa territorial sigui una realitat abans que s'acabi la legislatura actual. Això implica que l'administració de la Generalitat es podrà descentralitzar i adaptar al futur sistema. Tampoc hi hauria cap trava per engegar el procés de transferència d'equipaments supramunicipals de les diputacions a les vegueries. Ara bé, la figura de les actuals diputacions té la vida assegurada, com a mínim, fins a l'any 2011.
El motiu és que els futurs consells de vegueria –els òrgans de govern supramunicipal encara sense estructura i característiques definides– estaran integrats per representants municipals d'una manera anàloga a les diputacions. I la llei preveu la transició cap a les vegueries, però no pas la dissolució dels organismes actuals.
Per aquesta raó, els diputats actuals podran esgotar el seu mandat, que coincideix amb el de les corporacions municipals. Després de les eleccions locals de la primavera del 2011, els nous alcaldes i regidors electes seran els que formin part dels pioners consells de vegueria.
Vall del Llierca Argelaguer Garrotxa
Consells de vegueria fins a 2011 | 03-08-2008 - 07:45:26 GMT 1 #
Règim electoral especial per a les vegueries :
L'arribada de les vegueries farà desaparèixer les diputacions provincials, i una llei s'encarregarà de fer la transició entre un ens i l'altre. A més, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs (ERC), ha assenyalat que el Govern "no és favorable" a la creació de la nova vegueria de l'Alt Ter, ja que el consens polític actual consisteix a crear només set vegueries: Comarques Gironines, Àrea de Barcelona, Comarques Centrals, Terres de l'Ebre, Ponent, Alt Pirineu i Aran i Camp de Tarragona. Segons el conseller, per poder tirar endavant una llei d'aquestes característiques cal un "consens" sobre el tema, i aquest s'ha aconseguit al voltant del número set.
La creació de les noves vegueries depèn de la nova Llei de governs locals, que aglutinarà totes les lleis que fan referència al món local i servirà per ordenar-ne el funcionament.
Segons ha pogut saber Diari de Girona, aquesta llei anirà acompanyada d'una altra que servirà per fer una transició de les actuals diputacions als nous consells de vegueria, ja que està previst que les diputacions desapareguin amb la nova legislació. El procés de transició començarà a les Terres de l'Ebre.
L'aplicació de la nova llei afectarà quatre llei catalanes actuals: la municipal i de règim local; la de les diputacions; la comarcal i la llei per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials de Barcelona i les comarques compreses en la seva àrea d'influència. El contingut de totes aquestes lleis quedarà integrat en únic text legislatiu que permetrà definir un nou règim jurídic dels municipis, vegueries i la resta d'ens locals.
Tot i això, Ausàs precisa que el govern local no funciona de manera interna i aïllable, sinó que cal una relació fluïda amb l'Estat. Per això, defensa que hi hagi un acord amb el Govern central, per diferents motius: els canvis en els límits provincials han de ser aprovats per llei orgànica; que es pugui facilitar un règim electoral especial per a les vegueries i que sigui reconegut com a règim especial en la llei orgànica del règim electoral general i que el legislador estatal col·labori en el procés reorganitzador, per tal que aquest nou quedi "orfe" de suport financer.
Règim electoral especial per a les vegueries | 06-11-2008 - 09:54:25 GMT 1 #
Els Consells Comarcals volen que les vegueries eliminin la confusió :
El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, va ser l'encarregat ahir de clausurar la jornada sobre els governs locals i el nou model territorial a Catalunya que aquest divendres s'ha celebrat al Consell Comarcal de la Selva, a Santa Coloma de Farners. En la seva intervenció, Bassaganya va remarcar que la futura Llei de governs locals obre "una nova etapa" en l'estructura política i la rellevància dels Consells Comarcals. Per la seva banda, els representants dels Consells Comarcals gironins van demanar que el nou model territorial català, que es concretarà amb l'aparició de les set vegueries, s'encarregui d'eliminar aspectes com l'actual confusió de competències amb les Diputacions.
"El paper dels consells comarcals hauria de ser el mateix però el que sí s'hauria de resoldre són el problemes de duplicitat de competències amb les Diputacions", va reconèixer el president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria. "Parlo per experiència pròpia perquè he estat als dos llocs i és una situació que esperem que amb l'arribada de les vegueries es pugui solucionar", va continuar Fauria. "I així marqui clarament quines són les competències de cadascú, quines són les responsabilitats, etcètera", va assenyalar el president del Consell Comarcal de la Selva, que considera que amb l'aparició de les vegueries es reformularà el paper dels Consells Comarcals.
Per la seva banda, el president del Fòrum Comarcal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Jordi Xargay, creu que la nova llei d'organització territorial ha de ser "efectiva, eficaç i amb consonància amb el que demana el territori". "S'ha de buscar i trobar un nou rol per als Consells Comarcals, convençuts com estem de la seva singular importància per a Catalunya", va reflexionar el director general d'Administració Local, que va recordar les paraules del conseller de Governació, Jordi Ausàs, al Parlament. "Va dir que els Consells Comarcals tenen una funció important i que s'hauria de notar en aquesta nova Llei de governs locals", va apuntar Bassaganya.
"Aquest és el repte tant des del punt de vista competencial com econòmic", va puntualitzar el director general d'Administració Local, que no ha volgut tancar les portes a reivindicacions de noves comarques com el Baix Montseny o redefinicions de vegueries com la de Catalunya Central, el Penedès o l'Alt Ter. "Un dels encerts d'aquesta legislatura és haver-la començat sense mapes sobre la taula", va comentar Bassaganya. "És evident que el país té noves realitats comarcals i que la Llei de governs locals haurà de preveure com aquestes realitats s'acullen dins el nou mapa comarcal", va reiterar el director general d'Administració Local. "Així, la llei preveurà la forma en què s'han de constituir les vegueries i quin és el procediment. Després, perquè això sigui possible, dependrà de la voluntat ciutadana", va insistir Bassaganya. "Això sí, no podem crear nous mapes sense garantia d'una eficiència administrativa i una suficiència econòmica del territori", va avisar. "Aquest és un missatge claríssim, i més en la situació econòmica actual, que ha de ser assumit per la població", va afirmar el director general d'Administració Local. "El que no podem és anar duplicant i fent capes de nous nivells administratius, com si el territori català fos una ceba", va finalitzar Bassaganya.
Els Consells Comarcals volen que les vegueries eliminin la confusió | 06-12-2008 - 18:12:42 GMT 1 #