Ley de memoria histórica: Artículo 3. Declaración de ilegitimidad
Ley de memoria histórica: Artículo 3. Declaración de ilegitimidad. 1.Se declara la ilegitimidad de los tribunales, jurados y cualesquiera otros órganos penales o administrativos que, durante la Guerra Civil, se hubieran constituido para imponer, por motivos políticos, ideológicos o de creencia religiosa, condenas o sanciones de carácter personal, así como la de sus resoluciones. 2. Por ser contrarios a Derecho y vulnerar las más elementales exigencias del derecho a un juicio justo, se declara en todo caso la ilegitimidad del Tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo, el Tribunal de Orden Público, así como los Tribunales de Responsabilidades Políticas y Consejos de Guerra constituidos por motivos políticos, ideológicos o de creencia religiosa de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 2 de la presente Ley.
3. Igualmente, se declaran ilegítimas, por vicios de forma y fondo, las condenas y sanciones dictadas por motivos políticos, ideológicos o de creencia por cualesquiera tribunales u órganos penales o administrativos durante la Dictadura contra quienes defendieron la legalidad institucional anterior, pretendieron el restablecimiento de un régimen democrático en España o intentaron vivir conforme a opciones amparadas por derechos y libertades hoy reconocidos por la Constitución.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El Museu Memorial de l´Exili de la Jonquera
Benvolgut Senyor Francesc A. Picas, la setmana passada en una carta al director em reclamava que no oblidés les persones (capellans) que van ser perseguides i afusellades en la rereguarda durant la Guerra Civil. La meva solidaritat per a totes.
Però, recordi que cap d´aquestes persones va ser oblidada pel Règim franquista. Al contrari, com vostè ja sap, la jerarquia catòlica va donar suport entusiasta al Franquisme i va beneir cadascun dels assassinats que va perpetrar el feixisme franquista. Fins i tot, la jerarquia catòlica vaticana ha promogut durant anys una beatificació en sèrie, i això, en els paràmetres catòlics vol dir reconeixement i homenatge, gens d´oblit. Els capellans o familiars que varen morir en la rereguarda han rebut un homenatge durant més de 40 anys i alguns dels que varen retornar de l´exili varen col·laborar activament en la repressió franquista contra els defensors de la llibertat i la democràcia.
En canvi, milers i milers d´homes i dones varen ser perseguits, torturats i assassinats en «època de pau», durant el règim franquista. Alguns, al final de la guerra varen marxar exiliats i només creuar la frontera amb França varen ser separats de les seves famílies i internats en camps de concentració. Alguns varen continuar la lluita contra el feixisme al costat de la Resistència contra el nazisme. I, al final, quan Europa s´havia tret de sobre el jou feixista i respirava llibertat, els exiliats espanyols i catalans del febrer del 1939, que encara vivien, no podien tornar a casa seva ja que els feixistes, amb el suport de la jerarquia catòlica ( i molts capellans) continuaven perseguint, torturant i assassinat les persones que defensaven les llibertats i la democràcia.
El Museu-Memorial de l´Exili de la Jonquera és un homenatge (molt tardà) a totes aquelles persones que foren perseguides pel feixisme i que, durant molts anys varen ser oblidades per tothom, fins i tot per la caritativa església catòlica. Aquests exiliats varen ser els portadors i els continuadors a l´exterior dels valors de la democràcia i les llibertats fins el retorn de la democràcia a Catalunya i a Espanya.
Entrar al Museu-Memorial de l´Exili significa conèixer el nostre exili i el de tantes persones que encara el pateixen. Sentiran una profunda emoció i solidaritat cap als homes i dones exiliades al final de la Guerra Civil, els defensors de les llibertats i la democràcia del nostre país.
-Joan Boada i Masoliver. Secretari General d´Interior, Relacions Institucionals i Participació. Girona.
Museu Memorial | 29-12-2007 - 12:00:03 GMT 1 #