La Cambra de Comerç de Girona, pel Roine. Tinc una carta per voste !!
La Cambra de Comerç de Girona, pel Roine. Tinc una carta *** Domènec Espadalé i Vergés: tinc una carta per voste !! Cartes al Director Diari de Girona 21-02-2007.-M´ha sorprès la defensa aferrissada i agressiva que fa el Sr. Jaume Tané i Cufí, veí d´Olot, del president de la Cambra de Comerç de Girona, arran d´un text de l´Associació de Naturalistes de Girona (ANG), on es qualifica el Sr. Domènec Espadalé de «membre de sectors econòmics irresponsables», en la seva carta al director d´aquest diari, publicada el divendres 16 de febrer de 2007. Amb data 9 del present, es llegeix en aquest diari el següent titular: «Una segona sentència impedeix a l´empresa Cycosa ampliar les extraccions a la pedrera» de Tortellà (pàg. 19). La noticia parla per si sola. L´empresa Cycosa està situada a Argelaguer al Pla de Tapioles, al riu Llierca, un corredor biològic que comunica el Parc Natural Volcànic amb l´espai protegit de l´Alta Garrotxa. Les empreses Cycosa, Cales de Llierca, Horpisa, etc..., porten a terme activitats industrials inadequades: ocupació i destrucció del bosc de ribera, amb maquinària pesada, per ara, ja s´ha destruït en la seva totalitat el «bosc de Pekin»; alteració de l´espai natural amb la construcció d´embassaments per a la decantació de fangs i contaminans diversos; ocupació dels camins i carreteres de lliure accés; explotació de les aigües del subsòl. Totes les activitats es porten a terme sense cap definició física parcel·lària, estant obertes al pas dels vianants i de la fauna. El Sr. Alcalde de l´Ajuntament d´Argelaguer, 
per voste !!.-La Cambra de Comerç de Girona s'ha afegit sempre a la petició d'augmentar el cabal del riu Ter, perquè creu que la freqüència amb què s'arriba a situacions d'alerta és inadmissible. La Cambra de Domènec Espadalé, perquè el subministrament a l'àrea de Barcelona no quedi desatès, proposa el transvasament del Roine, ja que així es garantiria prou qualitat i cabal per al riu Ter. Segons el President de la Presidencia, Domènec Espadalé i Verges, «la llei del 1959 ha quedat desfasada, i necessitem aigua per al reg agrícola i mis indústries de Arids y Ciment Cycosa-Cales de Llierca S.A., perquè a vegades n'hi ha tan poca que les centrals hidroelèctriques no poden treballar». El Señor Espadalé, Dón Domènec, President de la Presidencia, ha advertit que això minva el potencial econòmic de les seves empreses i negocis varis. Les coses de Cycosa de Argelaguer
Josep Dorca (CiU), té coneixament d´aquests fets mitjançant la Instància núm. 383 de 28-06-2006, fins a la data no he rebut contestació per la seva part, així mateix la regidora de Medi Ambient, Montserrat Mallol (ERC-Acord Municipal), tambéassabentada, no ha donat cap resposta. Sr. Cufí, semblar ser que també hi ha «irresponsables polítics». El president del Consell Comarcal, Sr. Espona (CiU), també té coneixement de l´estat desastrós del corredor biològic del Llierca (Xarxa Natura 2000); deu saber molt de les coses senzilles, però quan s´ha de mullar es fa l´orni.
Sr. Cufí, com que el desastre del riu Llierca, al Sr. Espadalé -el seu «alcaldable»-, li ha sortit gratuït, ara està destruint el Fluvià al seu pas per Argelaguer, quina casualitat també. El lloc anomenat Can Gifreda o Ca l´Hornos, per als veïns d´Argelaguer, és un altre corredor biològic que en la declaració d´impacte ambiental al DOGC núm. 4438-01/08/2005, es diu que «atès que el medi receptor no té capacitat i que existeixen efectes irreversibles i irrecuperables» la Ponència Ambiental en la sessió de 6 d´abril de 2004 «acorda informar amb caràcter desfavorable» de l´extracció de sorres per l´empresa Cycosa (exp.GL 20030096). A dia d´avui, l´empresa Cycosa segueix a molt bon ritme la destrucció de tota aquesta zona, amb el consentiment de l´equip de govern (CiU-ERC). Els veïns no rebem cap informació, ja en devem tenir prou amb els camions de l´ extracció que circulen pel mig del poble amb soroll i pols constant.
Sr. Cufí, hauré de dir-li que és penós el nivell actual d´enriquiment empresarial a costa de la destrucció de la natura de la Garrotxa, aquest és el nostre sondeig entre els treballadors garrotxins. Ja sabem allò d´aquells de salaris baixos recompensats amb hores extres no declarades a l´Estat, treballadors que no tenen cap seguretat en el lloc de treball. El Sr. Domènec Espadalé no és «un membre de sectors econòmics irresponsables» ell és «el cap dels irresponsables econòmics».
Juan R. Lejarza. Delegat de Prevenció i personal de CCOO a Cales de Llierca, S.A. Argelaguer
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El grup de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament d'Olot considera que l'aprovació del pressupost municipal pel 2008 en minoria (sols amb els vots de l'equip de govern socialista) va ser «una oportunitat perduda per fer confluir una majoria política a traves del diàleg». La federació va abstenir-se, a l'hora de votar, «per responsabilitat» i per fer evident que pretén fer una oposició «contundent» amb els temes importants, però no pas «crispada ni en contra de tot».
CiU no hi va trobar punts que fessin el pressupost inacceptable, però tampoc li va agradar. Entre altres coses, el portaveu, Josep Maria Corominas, va assenyalar el baix nivell d'execució (el 2007 poc més del 30%), segons ell causat per una programació «nefasta» de les grans inversions que, a més de retardar totes les infraestructures i no permetre estar pel dia a dia, obliga a un esforç financer inassolible. «En 3 anys més de 14 milions en crèdits a 20 anys-va assenyalar Corominas, alarmat per l'endeutament- i aquest any prop d'un 60% del pressupost d'inversions es finança a crèdit».
Pel que fa a despeses, Corominas va dir que «9 milions en costos de personal són molts diners com per no donar un servei molt eficient» i, per tant, va prometre que CiU vigilarà aquesta qüestió. Si bé CiU va alegrar-se dels 18.000 euros per a l'eliminació de barreres arquitectòniques, va assenyalar que sols hi ha 6.000 euros per la revisió del pla de mobilitat i que, malgrat els 380.000 euros destinats a la jardineria, la ciutat no llueix. Altres mancances són l'hotel d'entitats i la revalorització de l'entorn del riu Fluvià.
Pressupost per al 2008 en minoria Olot | 03-01-2008 - 10:47:49 GMT 1 #
Instal·lar una torre de captació a entre 100 i 200 metres mar endins des de la desembocadura del francès riu Roine, on per les característiques del delta l'aigua encara és dolça. Captar així entre 10 i 20 metres cúbics d'aigua per segon. Transportar-la mitjançant dues canonades -col·locades sobre el fons marí a 2 milles de la costa- i amb l'energia de bombes d'impulsió, alimentades per aerogeneradors. Fer-la arribar fins a Llançà, on es construiria un embassament d'aigua dolça i una depuradora, des de la qual aquest líquid es conduiria amb unes altres canonades cap als pantans de Susqueda i Sau, d'una banda, o cap a Cardedeu per abastir Barcelona, d'una altra. En total, entre 2 i 6 milions de metres cúbics trasvasats cada dia, en un projecte que va avançar Diari de Girona el març passat.
Aquesta és, segons un conglomerat d'empreses agrupades sota el nom d'Alba-UE, la forma de portar aigua des del riu Roine fins a terres gironines en entre vuit mesos i un any, pressupostada en al voltant de 1.400 milions d'euros i que ha estat presentada a tots els grups polítics catalans. Ahir la Cambra de Comerç de Girona va acollir la presentació d'aquest projecte a la província, i el seu president, Domènec Espadalé, va qualificar-lo d'"interessant", alhora que va coincidir amb els empresaris que perquè sigui possible cal un acord entre Espanya i França. De moment, l'Estat espanyol l'està estudiant.
Ja s'havia parlat de portar aigua des del Roine, però per via terrestre i no submarina -el projecte és pioner al món-, "cosa que significava més pressupost, més despesa energètica i entre vuit i nou anys de temps d'execució", va explicar el director gerent del projecte, Antonio Ibáñez, que va assegurar que, en aquest cas, el trasvasament estaria llest en un màxim d'un any, i que va defensar la qualitat de l'aigua del riu francès, fortament qüestionada darrerament.
"De metalls pesats n'hi ha al fons de tots els rius espanyols. L'aigua del Roine és riquíssima, i no s'abocarà sense passar controls fisicoquímics i microbiològics, tant a la zona d'extracció com a la depuradora de Llançà", va subratllar Ibáñez.
Pel que fa al cost, construir cada canonada significaria 600 milions d'euros, i canalitzar l'aigua des de Llançà prop de 200 milions d'euros més, de manera que el total del projecte es calcula en uns 1.400 milions. I quant al seu consum energètic total, seria de 30.000 quilovats l'hora, enfront els 400.000 que, segons va indicar Ibáñez, consumeix la dessaladora del Prat.
En aquest sentit, el director gerent va afirmar que aquest "és ara mateix l'únic projecte sostenible i permanent en el temps". "No arribem tard", va afegir Ibáñez, que va qualificar les dessaladores com a "necessàries en moments puntuals", però que va assegurar que cal una instal·lació permanent per garantir les necessitats dels regadius i dels usos industrials.
El projecte, que Ibáñez va indicar que tindria un impacte ambiental de menys de l'1% sobre el delta del Roine, ha de permetre també nodrir de sorra les platges gironines mitjançant uns mòduls d'autoneteja -instal·lats cada 20 quilòmetres dels 150 que ?ocuparia la canalització-, que arrossegarien la sorra acumulada a les tuberies. En una primera fase es construirien dues canalitzacions, però el projecte preveu instal·lar-ne més tard dues més per abastir d'aigua dolça València i Múrcia, des d'on es podria arribar a Castella-la Manxa i Andalusia.
Domènec Espadalé i Verges,Cambra de Comerç de Girona : pel Roine | 06-06-2008 - 13:59:20 GMT 1 #
Domènec Espadalé i Verges,President de la Presidencia de la Cambra de Comerç de Girona : Del Roine al Ter, via Llançà.
Els promotors del projecte de captació d'aigua del Roine van presentar ahir al migdia la seva proposta en unes jornades sobre aigua celebrades a la Cambra de Comerç de Girona, que es mostra convençuda de la seva viabilitat. Antonio Ibáñez de Alba, director general del projecte, va explicar amb tots els ets i uts la seva idea per captar l'aigua d'aquest riu per portar-la a Catalunya. En principi l'aigua es captaria entre 100 i 200 metres fora de la desembocadura del riu, aprofitant que en aquella zona encara és dolça. La torre de captació absorbiria entre 10 i 20m³ d'aigua per segon. Des d'allà, dues canonades de polietilè de 2,40 metres de diàmetre transportarien l'aigua fins a Llançà. Per impulsar-la a través de les canonades, que estarien a uns 30 metres de profunditat, es col·locarien bombes cada 50 quilòmetres, és a dir, tres en el trajecte Roine-Llançà, que serien impulsades amb energia proporcionada per aerogeneradors (vegeu foto). Un cop a Llançà, una de les canonades deixaria anar l'aigua en un dic que també s'hauria de construir, mentre que l'altra canonada continuaria el viatge fins a Barcelona, per abastir la potabilitzadora de Cardedeu.
Des de Llançà, i gràcies a una nova torre impulsora, una altra canonada transportaria l'aigua fins a la llera del riu Ter. D'aquesta manera el riu augmentaria el cabal amb els conseqüents beneficis per als pantans de Sau i Susqueda.
El cost de cadascuna de les canonades submarines és de 600 milions d'euros, als quals s'ha d'afegir uns 200 milions més pel trajecte Llançà-Ter. Així, en total, el cost seria d'1.400 milions, i les obres durarien només entre 8 i 12 mesos. Les canonades podrien portar d'1 a 5 milions de m³ diaris.
Domènec Espadalé i Verges,President de la Presidencia de la Cambra de Comerç de Girona : Del Roine al Ter, via Llançà | 06-06-2008 - 14:03:39 GMT 1 #
diaridegirona.cat Opinió
EDITORIAL
reiterats incompliments en el riu ter :
Des que a finals dels anys cinquanta el govern franquista va decretar la portada d'aigua a Barcelona, mai com ara s'havia incomplert tant la condició de mantenir un cabal mínim en el riu Ter. En els darrers deu anys s'observa una tendència creixent del volum d'aigua derivat fora de la conca.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, considera un "acudit" proposar el transvasament del riu Roine, però manté el del riu Ter incomplint les condicions de la Llei de 1959 que condiciona la portada d'aigües a Barcelona a l'existència d'un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon al Ter a l'altura de Girona. I no només incompleix una llei, sinó que també ho fa amb la seva pròpia paraula després d'haver assegurat el 28 de juliol de l'any passat a la Cambra de Comerç de Girona que el cabal aniria augmentant progressivament per resoldre les penúries del Baix Ter i que a principis d'enguany ja seria de 2 metres cúbics per segon. Per això, la Plataforma del Ter ha decidit formalitzar una demanda en els Jutjats del Contenciós Administratiu de Barcelona després que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) hagi rebutjat una reclamació instant-la a complir els requisits mínims que preveu la Llei del Ter de 1959. Sembla ser, a més, que la Conselleria de Medi Ambient va suspendre la vigència de la Llei del Ter amb una memòria que no va publicar en el DOGC per evitar una reforma legislativa que forçosament hauria d'haver passat pel Parlament. O sigui que ho hauria fet a esquenes de la sobirania popular. Resulta incomprensible que una agència que ha de vetllar per la protecció del medi ambient i pel conjunt del país es mostri tan insensible amb el riu Ter i fomenti els perjudicis per a la zona agrícola del Baix Ter i el deteriorament ecològic de la conca. Un estudi presentat dijous per la Plataforma revela que el riu no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal. Una adversitat més a les moltes originades pels reiterats incompliments de l'ACA.
---
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons
reiterats incompliments en el riu ter | 30-05-2009 - 06:52:52 GMT 1 #