Els preus
Miguel Dueñas. Tarragona/Els preus.-Al govern d'Espanya se'l veu molt content, o almenys això volen fer veure-ho en les seves declaracions dient que cada vegada estem millor, que vivim molt bé, etcètera. I, malgrat això, la realitat del dia a dia dels ciutadans és que ja no només és difícil arribar a finals de mes, sinó que molts no arribem a final de mes. Els sous de la majoria estan estancats, el nombre d'aturats ha pujat durant els últims dos mesos, els preus dels productes alimentaris fins avui han pujat: un 20 per cent la llet; un 20 per cent les cebes (per plorar); els tomàquets, un 7 per cent; l'oli de gira-sol, un 10 per cent. I encara falten els dos pitjors mesos en les pujades dels aliments que es produeixen per Nadal i per Cap d'Any. Senyors del govern, ¿hem d'estar il·lusionats els ciutadans? Ah, ja està! Quan el govern diu que tot va bé es refereix que els bancs van guanyar mils de milions d'euros més que l'any passat; que les companyies telefòniques, de la llum i les grans cadenes d'alimentació s'estan enriquint. Com no m'havia adonat abans que el govern no parla pels assalariats, sinó que ho fa per aquells que condonen deutes als seus partits i dels que els donen suport mentre que a nosaltres en espremen.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
José Luis Rodríguez Zapatero va presentar divendres passat un balanç econòmic de l'any triomfalista, amb només un problema, l'augment de la inflació, en el qual va dir que el seu govern no té cap responsabilitat. Aquest problema és el que afecta més els ciutadans, als quals interessaria més sentir dels governants propostes per aturar l'encariment del menjar que no pas mostres de satisfacció per l'augment del superàvit de l'Estat, però sobre això només se sentirà dir des del govern que es vagi amb compte a l'hora d'apujar massa els sous, perquè es crearia més inflació. La contradicció de tot plegat és que l'administració no fa el que recomana. Amb un increment anual dels preus que al novembre va ser del 4,1% per l'encariment de l'energia i els aliments, empreses i sindicats mantenen la línia de pactar per al 2008 augments salarials d'un 2% d'objectiu oficial d'inflació amb clàusules de revisió que a final d'any assegurin el poder adquisitiu, però mentre en l'àmbit laboral es pacta en funció de l'IPC que vindrà, en els preus regulats es revisen en funció dels encariments passats, i així ens trobem que el 2008 començarà amb pujades del 3,3% en l'electricitat, del 4,7% en el gas natural, del 5,3% en el butà, del 3% en les taxes dels aeroports i del 4% en els ferrocarrils. Les altres administracions fan el mateix: la Generalitat apuja els peatges de les autopistes el doble de la inflació prevista, i el cànon de l'aigua, un 7,20%, i els preus dels transports públics que depenen dels ajuntaments també pugen per sobre de l'objectiu d'inflació, a més que fa basarda calcular algun dels increments de les contribucions urbanes que s'han aprovat per compensar la pèrdua de recaptació per la caiguda de l'activitat de la construcció. No ho fan per caprici, sinó perquè amb un 2% no sortirien els comptes, però almenys que no diguin que el sector públic no té responsabilitat en l'increment del cost de la vida.
Preus públics i encariment de la vida | 31-12-2007 - 08:08:54 GMT 1 #
Any nou, preus més alts. Aquesta és la norma que segueixen la majoria de serveis al gener:
PEATGES.
Els peatges de la Generalitat costaran un 4,16% més de mitjana a partir de l'1 de gener. Els increments de les tarifes van des dels 5 cèntims de més que pagaran els usuaris del peatge de Mollet o del de les Fonts entre Sant Cugat i Terrassa els dies laborables fins als 48 cèntims de més que es pagaran al túnel del Cadí i als seus accessos. Els increments més importants després d'aquest es produiran al tram de Terrassa a Manresa de la C-16, els dissabtes i festius, que representaran una despesa de 27 cèntims més, així com la tarifa general dels túnels del Garraf, que costarà 22 cèntims més que ara. Per altra banda, les autopistes que depenen del govern estatal, com l'AP-7,la mierda de la AP-7, s'apujaran de mitjana un 2,53%.
ELECTRICITAT.
La tarifa de la llum pujarà un 3,3% a partir de demà, tant per als consumidors domèstics com per als industrials. Des de mitjan any, les tarifes elèctriques regulades es revisen cada tres mesos, en lloc d'una vegada a l'any com es feia abans. Malgrat aquestes revisions, les tarifes domèstiques s'han mantingut sense canvis en les últimes dues revisions (1 de juliol i 1 d'octubre) i l'última apujada (2,8%) es remunta al gener del 2007.
GAS.
Pel que fa al gas natural, per a clients particulars i petites empreses, la pujada serà del 4,7%. També puja el preu de la bombona de butà, que s'incrementarà un 5,2% i costarà 12,94 euros.
TREN.
Renfe també ha anunciat que apujarà el preu del bitllet. Per a trens de llarg recorregut i alta velocitat els bitllets s'apujaran un 3%, mentre que els de línies regionals s'encariran un 1,9%. Rodalies serà el servei de transport de viatgers que experimentarà un menor increment de preu, ja que s'apujarà un 1,3%.
AUTOBÚS I METRO.
Les tarifes dels Ferrocarrils de la Generalitat, el metro i l'autobús les fixa l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), i l'augment és important i supera la previsió de l'IPC. Així, la T-10 d'una zona, el bitllet més utilitzat, passarà de costar 6,90 euros a 7,20, la qual cosa suposa un increment per sobre del 4,3%. La T-10 de dues zones, utilitzada per viatjar, per exemple, de Cerdanyola a Barcelona i moure's per la ciutat passa de 13,80 a 14,40 euros, amb un augment del 4,1%. L'increment aprovat de les tarifes és, de mitjana, del 4,2% per als títols integrats i del 3,8% per a la resta de bitllets. Es calcula que per cada viatge realitzat es pagarà, de mitjana, uns 2,3 cèntims més que ara.
TELÈFON.
Telefónica té previst elevar les seves tarifes de telefonia fixa entre un 2% i un 2,7%. En concret, s'apugen un 2,7% el lloguer i manteniment dels terminals, les tarifes metropolitanes, provincials i interprovincials, els 902 (nivell 1) i la connexió de banda ampla a internet. La quota d'abonament mensual de la línia individual s'apuja un 2% i quedarà establerta en 13,974 euros més l'IVA. Telefónica també té previst modificar les seves tarifes de fix a mòbil, de manera que l'establiment de la trucada pujarà de 12 a 15 cèntims.
CORREUS.
Correus apujarà un 3,33% el preu del segell postal per a cartes ordinàries, que a partir de demà costarà 0,31 euros, un cèntim més. En el cas de les cartes i targetes postals de més de 20 grams de pes, i fins a 50 grams, la pujada serà del 2,3%, també d'un cèntim, des dels 0,42 fins als 0,43 euros.
Any nou i pagar més | 31-12-2007 - 08:22:24 GMT 1 #
Gustavo Duch Guillot y Miquel Ortega: Con una mano en el bolsillo y la otra sosteniendo un periódico hemos tomado conciencia del aumento de los precios de los productos agrícolas en casa y en todo el planeta. Aunque el aumento no afecta todos los productos, lo hace, sí, sobre algunos de los más importantes, en particular los cereales y el arroz. Por ejemplo el trigo ha aumentado en un año 130 por ciento su precio, el maíz 38 por ciento y el arroz ha subido 36 por ciento su precio en dos meses.
Según la FAO, el peso del aumento de precios internacionales ya se empieza a notar en los países con la ciudadanía con menos recursos de todo el mundo. Por ejemplo en Costa de Marfil los precios del arroz se han doblado respecto al año anterior (marzo 2007-08). En Senegal los de trigo se han duplicado (febrero 2007-08) y los del sorgo han aumentado 56 por ciento. En el mercado de Dawanau, en Nigeria, los precios del sorgo se han duplicado en cinco meses. En África del este, en Somalia, el precio de la harina de trigo en la zona norte se ha triplicado en un año. En Khartoum, Sudán, el del trigo es 90 por ciento superior al año pasado. En Uganda, el maíz en marzo de 2008 había aumentado 65 por ciento respecto al último septiembre. En Tajikistan, el pan costó en febrero el doble que el año pasado; en Armenia era una tercera parte superior al del año anterior. En Haití los precios alimentarios han aumentado entre 50 y 100 por ciento en un año, y así una larga lista.
A nivel macroeconómico para muchos de los países empobrecidos importadores netos de alimentos esta situación es un riesgo, pues su balanza exterior se va a desequilibrar, aumentando el riesgo de endeudamiento. Pensemos que para el conjunto de los países menos desarrollados se calcula que el aumento de los precios va a sup0oner un alza en sus importaciones agrícolas asociadas a los cereales de 56 por ciento respecto al año anterior, año en el que ya aumentó 37 por ciento.
Como respuesta algunas naciones están desarrollando ya planes para aumentar la producción interna de alimentos (como Malí) y así disminuir la dependencia exterior, junto con medidas para evitar exportaciones de producción interna (como Bolivia, aunque la oligarquía cruceña trata de impedirlo). Es decir, medidas en favor de su soberanía alimentaria. Los países que opten por este modelo de soberanía alimentaria deberán enfrentarse a las limitaciones impuestas en algunos tratados de libre comercio para poder priorizar el comercio de proximidad frente al comercio global de alimentos y frente a las oligarquías locales para equilibrar un acceso justo a los recursos productivos. Es una apuesta contra los patrones políticamente correctos y contra los patrones amos del mundo.
Pero también la situación de un aumento en los precios puede acabar generando ?debido al desequilibrio macroeconómico en los estados con menos recursos y actividades alternativas de exportación? un nuevo impulso de las políticas de apertura económica en el sector agrícola y pecuario, ignorando los impactos sociales del modelo agroexportador sobre los campesinos y habitantes del ámbito rural, la pérdida cultural que supone la opción mayoritaria de un consumo centrado en pocos productos que son aptos para el comercio internacional, y los impactos ecológicos y sobre la salud asociados a la no adaptación en el entorno de los métodos productivos, y a los riesgos sobre la salud que estos modelos proponen. En estos países es importante recordar que la conversión de la producción de autoconsumo y de comercialización local a modelos de agroexportación requiere de los campesinos una inversión de capital importante para poder ser competitivos. Incluso si el precio es temporalmente alto, es necesario comprar maquinaria, semillas optimizadas, insumos diversos (fertilizantes, pesticidas, etcétera). La obtención de capital por parte de los pequeños campesinos pasa por el endeudamiento de los mismos, asumiendo así un riesgo que en el pasado ya causó grandes problemáticas cuando se produjeron fluctuaciones rápidas en el precio. Los ejemplos de Argentina y buena parte de África nos mostraron las consecuencias para los pequeños y medianos agricultores de las fluctuaciones en el precio: despoblación rural, tensiones sociales, etcétera.
Es la hora de optar por un modelo. Es la hora de la soberanía alimentaria.
Gustavo Duch es director de Veterinarios Sin Fronteras;
Miquel Ortega, coordinador de la comisión de deuda ecológica de la RCADE
Precios en aumento | 24-04-2008 - 20:55:52 GMT 1 #