Bracons: 300 garrotxins contra la Variant per la Vall d´en Bas,“Portarem tractors a Bracons“, “Treurem els camions a la Carretera“
Bracons: 300 garrotxins contra la Variant per la Vall d´en Bas,“Portarem tractors a Bracons“, “Treurem els camions a la Carretera“.-300 garrotxins van formar una Cadena Humana contra l´opció de construir la Variant de les Preses-Vall d´en Bas soterrada. La concentració, convocada per Salvem les Valls, amb el suport de l´Ajuntament de la Vall d´en Bas. L´alcalde, Miquel Calm CiU-Garrotxa, va afirmar que la Variant no passarà per la plana d´en Bas. L´alcalde Calm va demanar a la Generalitat que no sigui «sectària» i compleixi la paraula de respectar el traçat que els dos municipis afectats acordin. Al municipi veí de les Preses, li va demanar per negociar ja que, a hores d´ara, i després de l´exposició del secretari de Mobilitat, Manel Nadal PSC, al Consell Comarcal de la Garrotxa, la gent té la sensació que la soluciò està «amanida», per això és possible que hi hagi una altra Tractorada, “Portarem tractors a Bracons“. La Vall d´en Bas presentarà una revisió de “l´Alternativa per Marboleny” que, segons l´alcalde, deixa sense arguments als seus detractors, ja que treu la Variant del Polígon dels Empresaris “Treurem els camions a la Carretera“, fa desaparèixer el nus de comunicacions a la cruïlla de la carretera de la Pinya i, al seu lloc preveu un enllaç com els de la ronda de dalt, amb els 
accessos laterals enfonsats. Contra el secretari de Mobilitat del PSC, l´Alcalde de CiU també li va etzivar que no enganyi dient que el traçat estarà decidit en 2 mesos quan, amb el nou període d´exposició pública de l´Estudi d´Impacte Ambiental, en passaran 6, més al-legacions. El Consell Comarcal de la Garrotxa de CiU, ha requerit al Departament de Política Territorial del PSC que, per a trobar el traçat «menys dolent», sol·liciti -i assumeixi- informes sobre els dos traçats en discussió al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa de CiU, l´Agència Catalana de l´Aigua ICV-EUiA, el Departament d´Agricultura PSC i el Col·legi de geòlegs. El Consell Comarcal de la Garrotxa del riu Llierca, creu necessàries aquestes consultes per l´afectació a l´àrea d´influència del Parc de CiU, en uns sòls dels més fèrtils de Catalunya i als aqüífers. Amb la Variant del PSC pel pla, l´abastament d´agua a Olot pot perillar. «Som aquí per demostrar que no hi ha res decidit», va proclamar el portaveu de l´Entitat convocant, Raül Valls. Salvem les Valls va recollir firmes en un manifest, en què també demana la paral·lització immediata de les obres de l´Eix Vic-Olot-Argelaguer per Bracons i denunciar la forma «vergonyosa» com es duen a terme.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Els operaris de la unió temporal d'empreses Fomento de Construcciones y Contratas i Guinovart Obras y Servicios Hispania, així com els de les empreses subcontractades com Ferrotúnel, treballen per torns durant les vint-i-quatre hores del dia per complir el calendari previst. I si no hi ha entrebancs d'última hora, els 4,4 quilòmetres del túnel de Bracons quedaran totalment foradats al final d'aquest any, és a dir, d'aquí a un termini màxim de tres setmanes. A més, els mateixos operaris estan foradant amb tuneladora el túnel d'emergència, a la dreta del de Bracons en direcció cap a Vic. Ara, ja han excavat 2.400 metres. En el tram osonenc que forma part del mateix projecte del túnel de Bracons, tots els túnels estan foradats, els viaductes, executats, i quasi tot el recorregut, pavimentat.
On el ritme de les obres és totalment frenètic és al tram comprès entre la sortida del túnel de Bracons fins a la C-63, és a dir, el de Joanetes. Ja s'està foradant el túnel de la Codina, l'estructura més important amb 1,5 quilòmetres. De moment, se n'han perforat 150 metres per cada banda. Dels altres dos túnels de menys dimensió, un també ja s'està excavant.
On són més evidents els moviments de terres és al sector anterior a can Trona, on s'estan abocant tones i tones de la pedra que s'extreu de les excavacions per aixecar una carretera on fins fa poc hi havia camps. També són molt evidents abans del túnel que es fa al sector nord de Joanetes.
Al traçat proposat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques per la variant de les Preses per l'est i amb un túnel sota la muntanya de Marboleny, s'hi preveia, tant a l'inicial com al millorat arran del període d'al·legacions, un gran nus de comunicacions al sector del Bosc de Tosca, a l'actual C-63, i un traçat que afectava part del polígon industrial del poble. Ara, el treball encarregat per l'Ajuntament de la Vall d'en Bas, a l'enginyer de ponts i camins, el gironí Jordi Quer, inclou un sistema de construcció similar al de la ronda de Dalt i la del Litoral de Barcelona intenta solucionar el primer d'aquests problemes.
La proposta preveu un enllaç, a part de tenir els accessos subterranis, i és més simple que el que va proposar Política Territorial i ocupa molt menys terreny. A més, amaga el traçat del sector anterior a la C-63, el del Corb, amb un sistema d'eix deprimit entre pantalles.
Pel que fa a l'afectació al sector industrial de les Preses, el supera apartant-lo totalment d'aquesta àrea i continuant el traçat per la dreta de la carretera del Corb i enganxant l'eix molt més cap al Bosc de Tosca. Aquest traçat nou permet reduir el fals túnel ja previst a la zona per la Generalitat de 430 metres a 294 metres.
Per fer possible aquest enllaç i traçat nou al sector superior del polígon industrial de les Preses, la proposta de l'Ajuntament de la Vall d'en Bas preveu un disseny de la carretera més cap a l'est i, per tant, amb 1.240 metres més de túnel sota la muntanya de la Marboleny. L'estudi de traçat de Política Territorial el preveia de 1.960 –superava el del principi, que a la pràctica eren dos túnels amb un petit tram de carretera a l'aire lliure entre un i altre a l'altura del càmping de les Preses– i el del govern de la Vall d'en Bas, de 3.200. El primer projecte també incloïa un viaducte de 90 metres per travessar el riu Fluvià al sector posterior a Can Trona, i un de 250 metres al sector proper a Codella. El segon, en canvi, els preveu de 443 metres i 225 metres, respectivament.
Aquest traçat nou el va presentar l'alcalde de la Vall d'en Bas, Miquel Calm, amb la seva homòloga de les Preses, Esther Pagès, en una reunió amb altres regidors dels dos consistoris i amb els respectius equips tècnics, però, el disseny no havia transcendit fins ara. En aquests moments, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha encarregat els estudis de traçat i d'impacte ambiental de la variant de les Preses per l'est i per l'oest. Els primers prendran en consideració l'opció de l'Ajuntament de la Vall d'en Bas, i el segon la subterrània sota la plana, que és l'opció que des d'un primer moment ha vist amb més bons ulls l'administració catalana de Carreteres. Cada Ajuntament en defensa una. Això comportarà un altre període d'exposició pública i una fase nova de resolució d'al·legacions.
Empreses subcontractades treball basura | 29-01-2008 - 08:17:32 GMT 1 #