El silenci de la Diputació de Girona i la MAT
Lucia Aguilar Rodríguez. Adri. El silenci de la Diputació de Girona i la MAT.-Ja han sortit publicats els dies i hores que aquest novembre, REE intentarà fer signar als propietaris afectats per la MAT en el tram Setmenat - Bescanó. Durant aquest estiu, ja en el primer intent, hi varen haver mobilitzacions populars, amb la forta oposició de tots els ajuntaments, sense poder entrar en les seves seus. Aquesta vegada esperem que hi hagui una resposta més contundent.Però sorprèn que la Diputació de Girona, que en teoria ha d´estar al servei dels Ajuntaments i pobles petits, propietaris etc., no obri la boca; i això que el seu president i Medi Ambient estan en el partits de les «mans netes». Suposo que tenen molts problemes per resoldre i aquest no mereix per part seva cap comentari ni ajuda als pobles afectats; i menys cap visita per on pugui passar, no fos cas que el «cotxe oficial s´embruti». O potser amb el seu sou milionari no pot dir segons quines coses? Però, també amb el seu silenci, parla. I, tindrem memòria: molta memòria.

Meneame
del.icio.us



The European Ombudsman. Defensor del Pueblo Europeo investiga las reclamaciones de Sentmenat, Bescanó i Baixàs. MAT:
Estimado/a Señor/a:
Le agradezco su reciente correo electrónico, en el que me informa de que se ha dirigido a diversas autoridades nacionales y europeas para expresar su desacuerdo con el proyecto de construcción de una línea eléctrica en las poblaciones de Sentmenat, Bescanó i Baixàs.
Me permito informarle de que el Defensor del Pueblo Europeo investiga las reclamaciones interpuestas por cualquier ciudadano de la Unión Europea o cualquier persona natural o jurídica que resida o tenga su sede en un Estado Miembro de ésta, relativas a casos de mala administración en la acción de las instituciones y órganos de la Comunidad Europea, tales como la Comisión Europea o el Parlamento Europeo.
Para mayor información, le sugeriría que visitara la siguiente página en Internet:
http://www.ombudsman.europa.eu
Le saluda atentamente,
Европейският омбудсман
El Defensor del Pueblo Europeo
Evropský veřejný ochránce práv
Den Europæiske Ombudsmand
Der Europäische Bürgerbeauftragte
Euroopa ombudsman
Ο Ευρωπαίος Διαμεσολαβητής
The European Ombudsman
Le Médiateur européen
An tOmbudsman Eorpach
Il Mediatore europeo
Eiropas ombuds
Europos ombudsmenas
Az európai ombudsman
L-Ombudsman Ewropew
De Europese Ombudsman
Europejski Rzecznik Praw Obywatelskich
O Provedor de Justiça Europeu
Ombudsmanul European
Európsky ombudsman
Evropski varuh človekovih pravic
Euroopan oikeusasiamies
Europeiska ombudsmannen
The European Ombudsman. Defensor del Pueblo Europeo investiga las reclamaciones de Sentmenat, Bescanó i Baixàs. MAT | 02-07-2008 - 21:34:42 GMT 1 #
Porten el projecte de la MAT al Suprem:
Dues de les entitats gironines que han mostrat una oposició més forta a la interconnexió elèctrica de molt alta tensió entre Espanya i França, la Plataforma No a la MAT i l'associació Ammat, han portat finalment el projecte davant el Tribunal Suprem. En concret, hi han presentat dues demandes, una contra el traçat de la línia en el tram Sentmenat-Bescanó i una altra contra la subestació d'aquest últim municipi. Mentrestant, Red Eléctrica ha explicat que ja està treballant, "en les zones en què tenim tots els permisos" dins el tram Sentmenat-Bescanó, tant en l'obra civil (obertura de camins, construcció dels fonaments...) com en la col·locació de les torres, que en algunes zones ja s'ha fet efectiva. Amb tot, i tenint en compte el temps que triga el Tribunal Suprem a resoldre les demandes que li arriben, és ben probable que quan la justícia decideixi la línia ja estigui ben avançada, o enllestida en aquest tram.
Segons va informar ahir el Col·lectiu Ronda -l'assessoria jurídica dels opositors a la línia-, els seus advocats, després de presentar els corresponents recursos contenciosos-administratius contra l'execució d'aquest tram de la interconnexió, han pogut finalment formalitzar les demandes al Tribunal Suprem espanyol.
Els arguments jurídics presentats contra la línia de 400 kV fan referència a la manca de respecte pel medi ambient. En concret, apel·len a la falta d'una llicència ambiental integrada; al frau de llei en la tramitació d'un projecte fragmentat "quan en realitat és un projecte unitari de caràcter transfronterer", i a la manca de justificació tècnica del projecte, d'un estudi d'altrenatives i d'una anàlisi dels impactes sobre la salut humana i el medi ambient.
Pel que fa a la subestació que s'ha d'instal·lar a Bescanó, la demanda fa referència a la manca d'un estudi d'impacte ambiental d'aquest projecte concret, i a la falta d'un procediment de tramitació establert a la llei catalana d'urbanisme tenint en compte que la infraestructura s'ubica en sòl no urbanitzable.
Mentrestant, a Bescanó ja hi ha fets tots els fonaments per a les torres que s'ha d'instal·lar al municipi, igual que en la majoria de municipis gironis per on passa el tram que comença a Sentmenat. I l'empresa Red Eléctrica va confirmar ahir que en tot aquest traçat de la interconnexió hi està duent a terme els treballs tant d'obra civil com de col·locació dels recolzaments. O, el que és el mateix, de preparació del terreny per a la instal·lació de la línia i de col·locació de les torres de 400kV.
En qualsevol cas, i tenint en compte el temps que triga a resoldre el Suprem (sol ser com a mínim de 2 o 3 anys), tot fa pensar que quan la justícia decideixi l'obra estarà més que avançada.
Porten el projecte de la MAT al Suprem | 24-09-2008 - 08:33:07 GMT 1 #
Bescanó: un poble idíl·lic?, per JOAN RIBAS :
Sortint del nucli de Bescanó i anant cap a Vilanna hi ha una edificació del segle XVII coneguda com el Pou del Glaç. Es tracta d'un mur circular de pedra i morter de calç, d'una alçària que arriba als 15 metres. Altres pous similars eren excavats a terra, però, en canvi, aquest és de construcció alçada. El glaç es produïa a l'hivern al voltant del pou en unes basses preparades, que quan quedaven desglaçades se serraven en motlles i s'empouaven. A l'estiu, el glaç era traslladat en càrregues de bast a Bescanó, Girona i els pobles de la rodalia. La gent que podia pagar-ho, gaudia d'aliments refrigerats i beguda fresca quan la calor sufocava de valent... Alguns pous funcionaven encara durant el segle XX.
L'entorn d'aquest pou s'ha convertit recentment en un paratge idíl·lic, que arranca de la plana superior i va baixant per una llarguíssima i serpentejant escala de troncs, que intercala unes balconades del mateix material que permeten contemplar el pou des de l'altura. El bosc del voltant és net i s'hi han dissenyat unes taules molt atractives, situades a poca alçària, per permetre que s'hi dipositi el menjar, mentre hom seu sobre l'herbei. Si fos possible tancar els ulls i trobar-te de cop en aquell paratge, qualsevol pensaria que no es troba a Catalunya, sinó més aviat nord enllà, per la màgia que respira aquell lloc, on, probablement, a la nit ronden les fades. L'equip d'arquitectes i dissenyadors hi ha fet una bona feina, gairebé avançada en el temps.
La instal·lació forma part dels equipaments de què es va dotant Bescanó per tal de convertir-se en un referent de pau i benaurança. Si hom es perd per la vila, després d'un temps de no haver-hi estat, queda impressionat per les novetats: centre cívic, camps d'esport, pavelló polivalent... Tot plegat està envoltat d'espais amplis amb una gespa fresca i ben tallada, que convida a caminar-hi i perdre's cap al bosc. L'Ajuntament està reedificant el teatre, a tocar de la carretera, que s'ha de convertir d'aquí a poc en un local de primer ordre, que en permetrà l'ús als amants del teatre i infinitat d'actes cívics al poble.
D'altra banda, no falta gaire perquè tanqui la darrera fàbrica important que hi havia al municipi –la càrnia Carsodo–, que es traslladarà a Campllong. I d'aquell poble treballador, menestral, fabril, industrial que havíem conegut no en quedarà gairebé res al nucli urbà. Però Bescanó no és només el poble habitat. Amb una superfície total d'uns 36 quilòmetres quadrats, conté paratges d'un valor paisatgístic impressionant, entre Estanyol, Montfullà i Vilanna. Per voluntat del comú, Bescanó avui és un edèn on es menja i es viu bé, amb habitacles de poca alçària, escampats i limitats. Molts anys d'un alcalde murri i ben relacionat –en Xavier Soy– han possibilitat una transformació que ha de costar molt de preservar, sobretot pensant que a l'altra costat de la pilastra s'hi amunteguen els immigrants i que l'Ajuntament veí de Salt ha autoritzat que el solar de Frigorífics del Ter sigui ocupat per edificis residencials de gran alçària, que previsiblement seran ocupats per nouvinguts, tocant el final del seu terme.
Aconseguirà, aquest municipi, mantenir-se molts anys indiferent i al marge de tot el problema demogràfic que presumiblement ens caurà al damunt? La resposta estarà a les mans de les noves generacions i les seves circumstàncies.
Bescanó: un poble idíl·lic? | 07-12-2008 - 09:10:03 GMT 1 #