Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Jordi Soler/Només 498.-Totes les 498 persones que l'Església va beatificar aquest diumenge a Roma van morir assassinades a Espanya en la zona republicana durant la Guerra Civil. Molts dels assistents a l'acte, celebrat a la plaça de Sant Pere, portaven banderes de la monarquia, similars a la que va aixecar Franco, amb el personal afegitó de l'àliga i la simbologia de l'època dels Reis Catòlics, i que la Constitució va tenir cura de suprimir. En cap de les fotografies del religiós esdeveniment s'ha pogut veure una sola bandera republicana, i això que durant aquells tristos temps, i un cop guanyada la guerra pel bàndol franquista, també van ser assassinats religiosos i civils catòlics, ciutadans i ciutadanes que no havien fet mal a ningú, per l'únic delicte de ser demòcrates i mantenir-se fidels a la República. Alguns dels assistents entrevistats van explicar que en la seva família hi havia hagut morts a cada bàndol, i que, per a ells, tant els uns com els altres eren màrtirs. En la família de qui això signa hi havia un sacerdot, mossèn Joan, que recorria el continent pronunciant homilies en esperanto, atès que era el president dels esperantistes catòlics europeus. En les cartes i postals que enviava a casa, esmentava l'aparició d'uns moviments que li produïen una forta angúnia: el feixisme i el nazisme, que considerava dolents i perillosos. Quan va tornar a Catalunya, amb la seva impecable sotana, li van demanar que se la tragués, perquè ja havia començat la cacera de capellans i de gent de missa. «I per què me l'haig de treure, si jo mai no he perjudicat ningú?» Mossèn Joan Font i Giralt, un home de bé, un catòlic que va saber detectar la maldat intrínseca del feixisme i el nazisme, va ser afusellat pels rojos en una paret del Collell; és a dir, va morir com un màrtir, com un dels 498 màrtirs que l'Església acaba de beatificar. Però no era a la llista, se'l va ignorar, com a tants altres la vida dels quals va ser arrabassada en uns dies d'odi generalitzat, en un moment històric terrible i esfereïdor. I que això ho hagi d'explicar un descregut!