Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

31/10/2007 GMT 1

Catalunya, zona catastròfica

lejarza @ 04:42

Jordi Berrio/Catalunya, zona catastròfica.- E l caos en les comunicacions en què està submergida la conurbació de Barcelona, i per extensió tot el país, assoleix les proporcions dels desastres naturals, com els grans terratrèmols, els tsunamis, o les erupcions volcàniques. Però, en aquest cas, la responsabilitat del cataclisme no recau en les forces naturals sinó en nosaltres mateixos, en els humans. I això és així perquè els desastres en la xarxa de ferrocarrils, en les carreteres, en els aeroports són conseqüència de la ineptitud dels qui les administren i dels qui fan les obres de les noves construccions, però també i sobretot, a causa de l´abandonament i la imprevisió dels polítics d´allà, i el que és més greu, dels d´aquí. Tothom coneix abastament la situació, se´n parla un dia rere un altre, tanmateix, no sé si es diu tot el que caldria, car em temo que hi ha aspectes de la qüestió que resten pietosament silenciats. L´origen de les dificultats que experimentem els vells catalans i també els nous, tant els qui voten els partits d´aquí com els prefereixen els d´allà, ve de lluny, de molt lluny. La manca d´inversions a què ha estat sotmès el nostre país en matèria d´infraestructures és un problema, una agressió, que patim, deixant de banda la dictadura franquista, des dels inicis d´aquesta democràcia monàrquica que ens governa. Pel seu cantó, el Govern, en el fons, poc més que una simple Diputació Provincial, mai no ha disposat de suficients diners per fer les inversions necessàries, ni la suficient voluntat política per demanar-los. El que ha succeït és que l´Administració Central sempre ha tingut unes altres prioritats i els partits que han governat, fossin del color polític que fossin, diguem-ho d´una manera clara, han vist Catalunya bàsicament com un lloc on recaptar impostos. El resultat d´aquest conjunt de circumstàncies lamentables ha estat el de situar la conurbació de Barcelona a prop del col·lapse total i el conjunt del país patint les conseqüències que se´n deriven. No és possible traslladar-se des de Girona, Vic o Mataró sense uns entrebancs intolerables. És evident que la Renfe és una companyia de l´Estat, també ho és que el conjunt d´obres que s´estan fent en la construcció tren d´alta velocitat de Madrid són a càrrec d´empreses que han rebut la concessió sense que la Generalitat hi hagi intervingut. El mateix passa amb les renovacions de material i d´infraestructures que es fan, o millor, que s´havien d´haver fet, en les xarxes de Rodalies i en els trens regionals: són responsabilitat exclusiva de l´ens ferroviari públic. Això és així i tothom ho hauria de tenir clar, però en una enquesta feta recentment resultava que una proporció molt important dels ciutadans, que se situava al voltant del cinquanta per cent opinava que el nostre govern n´era el responsable. Es podria dir que la gent que mantenia una tal posició estava mal informada, que desconeixia els mecanismes més elementals del funcionament de les administracions públiques. Però, i si aquests ciutadans, mal informats o no, en el fons, tinguessin la raó? I si els nostres polítics fossin no els responsables directes del que passa, però sí que el seus culpables últims en acceptar sense denunciar el que els han anat imposant?
La cosa començà quan es va negociar l´Estatut l´any 1977, llavors s´hagués pogut obtenir un concert econòmic. En aquella ocasió, els màxims responsables foren els negociadors del PSC i del PSUC que eren els majoritaris. A partir d´una tal incomprensible renúncia, la penúria econòmica va quedar servida i els qui van prendre aquelles fatídiques decisions mai no ens han explicat per què ho van fer. Després va venir el cop d´estat del 81 el qual, en certa forma va triomfar, perquè la conseqüència immediata va ser la congelació de l´autonomia servida pels socialistes espanyols amb la complicitat dels catalans. Des de llavors, el Govern de la Generalitat va restar reduït al que és ara un pur organisme descentralitzat, sense poder polític. Constatant la seva impotència el president Pujol va encetar la política de «peix al cove», que no volia dir altra cosa que anar negociant, una per una, les escorrialles que es podien aconseguir segons cada circumstància. Amb això tenim que CiU s´afegeix a la llista de culpables. Tots aquests partits, amb les seves direccions i els seus líders respectius tenien el deure moral i polític de denunciar al poble la situació que es patia i no ho van fer. Mentrestant, en el tema que ens ocupa en aquesta ocasió, el Ministeri de Foment anava invertint a Madrid amb l´objectiu de convertir, a mitjà termini, aquesta ciutat en la gran metròpoli de sud d´Europa. Com es pot comprendre els interessos de Catalunya en infraestructures restaven absolutament arraconats. Una de les conseqüències ha estat que la nostra economia productiva ha anat perdent importància; aviat serem un país de cambrers i guies turístics. Actualment, per poder tenir una economia competitiva, és absolutament necessari disposar d´uns mitjans de transports marítims i aeris eficients i és evident que nosaltres no els tenim i pel camí que seguim no els tindrem si no és que es canviï radicalment l´actitud de renuncia. Perquè una tal cosa es produeixi caldria que les polítics catalans, tant els que estan en el govern com a l´oposició, però principalment els primers, expliquessin al poble de manera clara quina és la situació. És el seu deure, per això van ser elegits. Només a partir de conèixer la realitat amb tota la seva cruesa es pot començar la regeneració.
jordiberrio@gmail.com

Meneame | del.icio.usTags: cataluñabarcelona valladolid porqueres us beatificación martires 498 romacatalunyafluviàcales cope Barbastro Barbastrer Huesca ceefelipelectricaespañabeckettlliercaa26

Comentarios(16) »

1. Entrevista a Miguel Amorós, escritor y activista:
   ¿Qué es el TAV?

   Antes que nada conviene aclarar que en una sociedad como la nuestra, donde tecnócratas expertos dirigen todos los aspectos de la vida y donde la libertad no es sino otro nombre del despotismo, el lenguaje no es un medio de comunicación entre personas libres, sino la herramienta por la cual los dirigentes transmiten sus ideas y sus órdenes a las masas dominadas. Cada palabra, especialmente si es un neologismo, sostiene una realidad opresiva disimulada tras una apariencia técnica. Sabemos que la técnica no es neutral ni el neologismo tampoco. Así pues por TAV no podemos entender simplemente un artilugio que marcha a 300 km/h. El TAV es el emblema tecnopolítico de la mundialización. En tanto que trasporte preferido de los dirigentes en la media distancia, es una condición necesaria de la economía globalizada; en tanto que figura política del marketing internacional ciudadano, es la pura Razón de Estado.

   ¿Por qué ahora hay tanta prisa con el TAV?

   El TAV ha de construirse cuanto antes porque los intereses del poder así lo requieren. No se trata tanto de ganancias inmediatas, como por ejemplo las de las constructoras de obra pública, los fabricantes de trenes o las empresas de seguridad; tampoco de intereses privados ligados a oligarquías locales; mejor es cuestión de intereses generales relativos a la clase que domina el mundo, y del mundo tal como resulta del dominio de esos intereses. Cuando la población se concentra en unas pocas regiones metropolitanas, la acumulación ampliada de capital depende mucho más de la circulación, incluida la circulación de ejecutivos financieros, empresariales y políticos. Éstos necesitan un medio de locomoción más eficaz que el avión entre dos sistemas suburbiales, es decir, entre dos megaciudades: ese es el TAV.

   ¿Qué beneficios aporta?

   La respuesta depende de si la pregunta se hace a los dirigentes o a los dirigidos. Para los primeros el beneficio es incuestionable, puesto que todo lo que contribuya a la movilidad colabora en la transformación del mundo conforme a su interés. La “intermodalidad”, es decir, la coordinación de las distintas formas de transporte, sería un buen ejemplo del mundo de los ejecutivos, donde “los rápidos se comen a los lentos”. Sin embargo, todo lo que resulta ventajoso para aquellos, forzosamente ha de resultar perjudicial para los demás, pues refuerza su sometimiento y su alienación.

   Pero ¿y la rapidez?

   Si el criterio racional contara, la fórmula perfecta sería un tren de bajo impacto que combinara celeridad y precio. Tales trenes existen y además competirían con las autopistas. Sin embargo para la clase cuyo tiempo es oro, una ganancia de segundos significa un lucro importante, por lo que la velocidad goza de prioridad absoluta. La alta velocidad de los trenes es la alta velocidad de los negocios.

   Sin embargo, lo que es bueno para la economía ¿no es de alguna forma bueno para todos?

   Más bien lo contrario. Si la riqueza se concentra, la pobreza se difunde. Indudablemente los bancos, los especuladores inmobiliarios, las refinerías, la industria turística, el comercio de coches y el sector logístico, van a amasar mucho dinero. Habrá migajas para unos cuantos. Pero en la medida en que se terciariza la economía con la inestimable ayuda de ese caballo de Troya en forma de tren, se imponen para la mayoría las condiciones de trabajo y de vida que le son propias: precariedad, salarios ínfimos, horas extras, hipotecas, vivienda indigna, transporte público infame... Eso es todo lo que saldrá ganando la mayoría.

   ¿Qué consecuencias tiene el TAV para las ciudades?

   Las ciudades “situadas en el mapa” por el TAV acumulan población y, por lo tanto, van extendiéndose como mancha de aceite hasta penetrar en las provincias adyacentes. Mientras el centro de la ciudad original se museifica y peatonaliza para devenir mitad parque temático, mitad centro comercial, la periferia pierde sus límites y se transforma en un entorno artificial, caro, invadido por vehículos, ruidoso, contaminado e insalubre tanto física como síquicamente.

   ¿Qué papel juegan las estaciones?

   Son los edificios por donde llegan las elites de la globalización; arquitectónicamente representan sus valores, sus delirios, su falta absoluta de sensibilidad y su mal gusto. Evolucionan hacia un híbrido entre el centro comercial y el complejo hotelero, pues la intención es que el transporte acabe siendo una actividad económica entre tantas, exactamente igual que sucede con los aeropuertos. La estación del TAV determina un reordenamiento total de la barriada donde se ubica que se convierte en un auxiliar monitorizado de la estación, a través de cuyas pautas toda la ciudad va a remodelarse. La estación en realidad es la ciudad futura en pequeño. Contiene una promesa de ciudad radicalmente distinta, carcelaria y consumista a partes iguales, que sólo espera inversiones para desplegarse.

   ¿Qué significa el TAV para el conjunto del país?

   El TAV contrae el espacio a la vez que la economía lo coloniza. Tiene pues un efecto centralizador. Las conurbaciones quedan conectadas entre sí como densos nódulos de una red gobernada por un enjambre electrodirigente. El territorio resulta agredido de mil maneras, quedando fragmentado, desequilibrado y reducido a decorado paisajístico.

   Entonces ¿hay que ir contra el progreso?

   Solo si el progreso significa despilfarro energético y dilapidación de recursos, desequilibrio territorial, cultivos transgénicos, líneas de muy alta tensión, motorización, centrales nucleares, neurosis y exclusión social. El TAV es esa clase de progreso.

   ¿Cómo funciona la lucha anti TAV en Cataluña?

   Desgraciadamente en Cataluña una lucha de esas características no existe. Lo que hay es una oposición farisea, mediatizada por partidos y alcaldes, que se opone a determinados trazados o que exige soterramientos, pero que no cuestiona la necesidad del TAV, ni mucho menos se interroga sobre la sociedad que lo reivindica. Las plataformas cívicas anti TAV hablan el mismo lenguaje que el poder que lo construye y concuerdan con sus fines. En sus métodos no buscan provocarlo, sino abrir vías de diálogo y colaboración institucional. Pero sucede que por propia naturaleza el TAV no puede permitirse demasiada flexibilidad y tiene poco que ofrecer aparte de dinero. Normalmente las inversiones culturales o deportivas suelen bastar para que los representantes de los intereses locales lesionados miren para otro lado. En último extremo las plataformas tratarán de consolarse con inútiles caceroladas, recogidas de firmas y pleitos administrativos.

   ¿Cuál es la alternativa?

   La lucha contra el TAV no tiene sentido sino dentro de la lucha contra el modelo político y económico de sociedad a la que va asociado. No ha de reivindicar sólo otro transporte, sino otra sociedad. Es una lucha contra todas las infraestructuras típicas de una economía desbocada, autopistas, superpuertos, túneles, macroaeropuertos, etc., y también una lucha contra el automóvil, la suburbialización, la alimentación industrial, la artificialización de la vida, la destrucción del territorio, la explotación del trabajo, etc. Es una lucha antidesarrollista y anticonsumista. La lucha de los afectados por el TAV es una lucha contra la clase dirigente, por lo que ha de saber reconocerse como lucha de clases. Ha de poner en marcha mecanismos organizativos autónomos capaces de elaborar puntos de vista críticos de manera colectiva, así como formas de lucha directa alejadas de la política y el sindicalismo. De ellas ha de nacer un sujeto histórico, una comunidad de oprimidos capaz de enfrentarse como clase a las fuerzas de la dominación y cambiar el mundo según sus deseos.

   Vale, pero ¿no es eso abarcar mucho y apretar poco?

   Evidentemente una lucha de tal envergadura no es cosa de meses ni de guerras civiles para mañana. Es cuestión de saber fijarse objetivos a medio y corto plazo, por ejemplo, la detención de las obras. Su simple parálisis daría un respiro al territorio y sus pobladores, ralentizando la degradación. Sabotear la política de tierra quemada que emplean los dirigentes, obligándoles a retroceder mediante movilizaciones lo más numerosas posible, como en Valsusa. Cuando es la causa de la libertad la que está en juego, primero hay que ir poco a poco; después, cuando pinten la ocasión, ya se procederá de golpe.

   Para acabar y a nivel más personal, ¿qué es para ti el TAV?

   Es la prueba de la insolente rapidez con que unos pocos cuya autoridad cuestiono deciden cómo va a ser la vida de todos.

   Miguel Amorós contribuyó a la formación de varios grupos anarquistas efímeros, durante la «Transición» mantuvo posiciones asambleístas en pro de la autonomía obrera. Posteriormente formó parte del equipo redactor de la revista Encyclopédie des Nuisances (1984-1992).

   Entrevista para AHT Gelditu!

   El Tren de Alta Velocidad es la prueba de la insolente rapidez con que unos pocos deciden cómo va a ser la vida de todos | 27-04-2008 - 08:54:44 GMT 1 #

2. Un terremoto de 3,1 grados en la escala de Ritcher se ha percibido esta tarde en Santa Coloma de Farners (Girona), según ha informado el Instituto Geográfico Nacional.

   El movimiento sísmico se ha producido a las 20:48 horas y también ha podido ser percibido en las cercanas poblaciones de Arbúcies, Sils, Angles y Garrotxa.

   Los dos últimos terremotos registrados en Catalunya se habían producido en el mar, frente a la costa de Tarragona, el pasado 17 de junio, con una magnitud de 2,3 grados; y frente a la costa de Girona, el 16 de junio, con una potencia de 2,6 grados.

   Escala Ritcher | 22-06-2008 - 23:30:05 GMT 1 #

3. PLA ESPECIAL D’EMERGÈNCIES SÍSMIQUES
   A CATALUNYA
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya(SISMICAT)

   ÍNDEX
   1. Introducció i abast
   1.1. Introducció
   1.2. Abast
   1.3. Conceptes bàsics
   1.4. Marc legal
   2. Coneixement del risc
   2.1. Avaluació de la perillositat sísmica
   2.2. Estudi de vulnerabilitat. Avaluació de la vulnerabilitat sísmica
   2.3. Estimació de danys relacionats amb edificis d’habitatge
   2.4. Estimació de danys a edificis essencials: Hospitals i Parcs de Bombers
   2.5 Estimació de danys a línies vitals
   2.6 Èpoques de perill
   3. Estructura i organització
   3.1. Comitè de direcció
   3.1.1. Director del pla
   3.1.2. Comitè de direcció
   3.1.3. Consell Assessor
   3.1.4. Gabinet d’informació
   3.2. Grups d’actuació
   3.2.1. Coordinació interna dels grups
   3.2.2. Coordinador del Centre de Comandament Avançat
   3.2.3. Grup d’intervenció
   3.2.4. Grup d’Ordre
   3.2.5. Grup logístic
   3.2.6. Grup sanitari
   3.2.7. Grup d’avaluació sísmica
   3.3. Estructura i organització d’altres entitats integradores
   3.3.1. Plans d’actuació municipal (PAM)
   3.3.2. Plans d’autoprotecció
   3.3.3. Plans d’actuació
   3.3.4. Fitxes d’actuació
   3.4 Centres definits en el pla
   4. Operativitat
   4.1. Detecció de l’emergència
   4.2. Criteris d’activació del pla
   4.3. Procediments d’actuació
   4.3.1. Valoració inicial i primeres actuacions
   4.3.2. Activació del pla en alerta
   4.3.3. Activació del pla en emergència
   4.3.4. Primeres actuacions
   4.3.5. Coordinació
   4.3.6. Seguiment del desenvolupament del succés. Fi de l’emergència
   4.4. Interfase i coordinació amb altres plans
   4.4.1. Interfase amb plans d’actuació municipal
   4.4.2. Interfase amb plans d’autoprotecció
   4.5. Actuacions generals de protecció a la població
   4.5.1. Determinació de la zona d’emergència
   4.5.2. Control d’accessos
   4.5.3. Evacuació i allotjament
   4.5.4. Informació a la població durant la situació d’emergència
   4.6. La coordinació amb el pla estatal
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   3
   4.6.1. Sistema d'informació
   4.6.2. Òrgans de direcció
   4.6.3. Assignació de mitjans i recursos de titularitat estatal al pla
   4.6.4. Cooperació de les forces armades
   4.6.5. Sol·licitud de mitjans de socors internacionals
   5. Instal·lacions, mitjans i recursos adscrits en el pla
   5.1. Equipaments i instal·lacions necessàries per a l’activació del pla
   5.2. Mitjans i recursos específics per als grups actuants
   6. Implantació i manteniment
   6.1. Implantació del pla
   6.2. Manteniment del pla: actualitzacions i revisions
   Annexos
   Annex1: Catàleg de mitjans i recursos
   Annex 2: Cartografia
   Annex 3: Plans d’actuació municipal (PAM)
   Annex 4:Plans d’autoprotecció (PAU)
   Annex 5: Guies de resposta
   Plans d’actuació de grup
   Fitxes d’actuació
   Altres guies de resposta
   Annex 6: Metodologia i resultats de l’anàlisi de la perillositat sísmica
   Annex 7: Escala d’intensitat MSK
   Annex 8: Vulnerabilitat sísmica
   Annex 9: Informació complementària sobre criteris d’activació del pla
   Annex 10: Implantació i manteniment del pla
   Actualització i revisió del pla
   Exercicis i simulacres
   Formació dels diferents actuants
   Informació a la població
   Annex 11: Models de comunicats i avisos
   Activació / desactivació del pla
   Contingut dels diferents avisos a la població
   Comunicats a la població davant les diferents situacions (en alerta i en
   emergència
   Annex 12: Pla de recuperació
   Annex 13: Directori d’entitats
   Annex 14 Catàleg de construccions en risc
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   4
   1. INTRODUCCIÓ I ABAST
   1.1. INTRODUCCIÓ
   Catalunya es pot qualificar com una zona d’activitat sísmica moderada. En els registres històrics hi són descrits
   fenòmens sísmics de considerable intensitat. Alhora, els diferents estudis prediuen zones a on és previsible sismes
   d’una intensitat igual o superior a VII, per a un període de retorn de 500 anys.
   Ateses les característiques de l’emergència sísmica i de les que se’n puguin derivar, i la probabilitat de que es produeixi
   un fenomen d’aquestes característiques, es fa necessari el desenvolupament d'un pla que doni una resposta ràpida i
   eficaç, dirigida a minimitzar els possibles danys a les persones, béns i medi ambient, i que permeti restablir els serveis
   bàsics per a la població en el menor temps possible.
   En aquest document es concreten l'estructura organitzativa i els procediments d'actuació, els procediments de
   coordinació amb el pla estatal, els sistemes d'articulació amb les organitzacions de les administracions locals, les
   modalitats d'actuació d'acord amb els criteris de classificació, els procediments d'informació a la població i la
   catalogació de mitjans i recursos específics, adients per fer front a les emergències produïdes per moviments sísmics.
   A més, a través de la zonificació sísmica del territori i de l’estudi de la vulnerabilitat dels edificis de les diferents
   poblacions de Catalunya, i de les infrastructures i serveis essencials (annexos 6 i 8) s'estableixen les zones de
   Catalunya on el risc és més elevat i es determina quins municipis han de fer el corresponent Pla d'Actuació Municipal.
   Aquest Pla d’emergència s’estructura en sis apartats i en 14 annexos.
   En el primer apartat s’exposa els objectius del pla, l’abast del risc, la relació de conceptes i definicions bàsiques que
   s’empren al Pla i el marc legal. El segon apartat recull l’anàlisi del risc, les zones afectades, l’estudi de vulnerabilitat i la
   definició de situacions d’emergència. Al tercer apartat s’especifica l’organització jeràrquica i funcional amb que es
   portaran a terme les diferents actuacions. A l’apartat quart s’exposen els procediments d’actuació dels diferents
   elements de l’estructura segons la necessitat d’intervenció. Al cinquè apartat s’expliquen les instal·lacions, mitjans i
   recursos que estan adscrits al Pla. Al darrer apartat parla de la implantació i del manteniment del Pla un cop homologat.
   1.2. ABAST
   1.2.1. Abast Territorial
   L'abast territorial del pla és l'àrea geogràfica de Catalunya. Aquest pla, doncs, podrà ser activat per a qualsevol sisme
   que afecti de forma important qualsevol punt de Catalunya.
   Tot i amb això, als efectes del Sismicat, sobretot pel que fa a la seva implantació, es podran introduir sectors de risc
   pels quals es concretarà el contingut del pla.
   1.2.2. Abast Corporatiu
   Els serveis i entitats que probablement intervindran en l'operativitat del SISMICAT són:
   * Serveis de Bombers, tant de Barcelona ciutat com de la Generalitat.
   * Forces i cossos de seguretat
   * Serveis de protecció civil (autonòmica, local i estatal)
   * Serveis sanitaris
   * Organismes experts en matèria d’avaluació sísmica
   * Organismes experts en matèria d’avaluació de les construccions.
   * Entitats gestores de la xarxa viària i ferroviària, públiques (Generalitat, Diputacions, Administració Central, RENFE) i
   privades (ACESA, AUMAR...).
   * Entitats responsables de la regulació del trànsit per carretera i ferrocarril.
   * Entitats responsables de la gestió dels serveis bàsics
   * Ajuntaments
   * Altres ens (particulars diversos, mitjans de comunicació...).
   Es troba com annex 13 un directori d'entitats on es desenvolupa aquest llistat.
   1.3. CONCEPTES BÀSICS
   Magnitud d’un terratrèmol: és la mesura instrumental de la grandària del terratrèmol expressada per la energia
   alliberada en el focus del terratrèmol. Es una escala logarítmica, expressada en valors decimals.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   5
   Intensitat macrosísmica: és la estimació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat que depèn, fonamentalment,
   de la grandària del sisme, profunditat i distància de l’epicentre. L’escala, de 12 graus, utilitzada és la M.S.K. (veure
   annex 7).
   Perillositat sísmica: Probabilitat que en un lloc determinat i durant un període de temps de referència s’esdevingui un
   terratrèmol que atenyi o depassi una intensitat determinada.
   Vulnerabilitat sísmica: és la susceptibilitat d’un edifici o instal·lació a patir un dany degut a l’ocurrència d’un terratrèmol.
   Es pot expressar en classes des de A a F de més a menys vulnerable.
   Risc sísmic: risc dels danys o les pèrdues en vides que pot produir un terratrèmol, sovint valorat en costos econòmics.
   Llindar de referència de dany: dany sofert per un municipi consistent en més de 50 edificis inhabitables o més d’un 10%
   del total d’edificis del municipi inhabitables.
   1.4. MARC LEGAL
   Principal bibliografia legal vigent sobre la gestió d'emergències i la prevenció de catàstrofes per fenòmens sísmics, per
   ordre cronològic:
   - Llei 2/1985, de 21 de gener, de Protecció Civil (BOE, 21/01/85).
   - Real Decret 407/1992, de 24 de abril, por el que se aprueba la "Norma Básica de Protección Civil". (BOE,
   01/05/92).
   - Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente: Real Decreto 997/2002, de 27 de setembre, por
   el que se aprueba la Norma de Construcción Sismorresistente: Parte General y Edificación (NCSE-02).
   - Ministerio de Justicia e Interior: Resolución de 5 de mayo de 1995, de la Secretaría de Estado de Interior, por
   la que se dispone la publicación del Acuerdo del Consejo de Ministros por el que se aprueba la Directriz
   Bàsica de Planificación de Protección Civil ante el Riesgo Sísmico.
   - Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (DOGC, 29/05/97).
   2. CONEIXEMENT DEL RISC
   Hi ha determinades àrees a Catalunya que estan exposades a un risc més gran de què es produeixin situacions
   d’emergència sísmica. Els estudis que duen a la identificació d'aquestes zones consten fonamentalment de tres parts:
   1. L’avaluació de la perillositat sísmica, que permet una estimació de la intensitat del moviment sísmic
   que pot raonablement esperar-se a cada municipi de Catalunya.
   2. L’avaluació de la vulnerabilitat sísmica de les construccions en tot el territori català, que permet
   una estimació dels danys que el moviment sísmic considerat pot causar sobre els municipis de
   Catalunya. Construccions tals com:
   • Les edificacions d’habitatge i altres usos per a la població
   • Aquelles en les quals reposen els serveis imprescindibles per a la comunitat
   • Aquelles les quals, degut a les seves activitats, en cas de sisme poden fer que s’incrementin els
   danys per efectes catastròfics associats.
   3. La combinació d’aquests dos estudis permet l’elaboració d’un escenari de risc per a cada municipi de
   Catalunya i per tant identificar les poblacions amb més risc:
   • Poblacions amb una perillositat sísmica més gran
   • Poblacions amb una vulnerabilitat sísmica més gran.
   2.1. AVALUACIÓ DE LA PERILLOSITAT SÍSMICA
   Per a la correcta avaluació de la perillositat sísmica a Catalunya, l’ICC va elaborar el nou Catàleg Sísmic de Catalunya
   que recull i unifica la informació sísmica que prové de diverses fonts existents fins al moment. També s’ha realitzat una
   nova zonació sismotectònica basada en criteris geològics i sísmics.
   L’avaluació de la perillositat sísmica a Catalunya s’ha dut a terme combinant mètodes deterministes i probabilistes que
   tenen en compte aquestes noves dades.
   El mapa que determina les diferents àrees del territori en funció de la seva perillositat sísmica és el mapa de zones
   sísmiques. A la figura 1, es presenta aquest mapa, expressat en diferents valors d’intensitat per a una mateixa
   probabilitat anual de 2 10-3 equivalent a un període de retorn de 500 anys.
   A l’annex 6 es detallen les dades considerades i els processos intermitjos per a arribar al mapa final de zonificació del
   territori. Igualment s’hi presenta una llista de tots els municipis amb la intensitat que correspon a cada municipi segons
   el mapa de la figura 1. A l’annex 7 es pot trobar la definició de l’escala internacional d’intensitat macrosísmica (M.S.K.)
   en la qual es basa l’avaluació.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   6
   Figura 1 Mapa de zones sísmiques considerant l’efecte de sòl
   2.2. ESTUDI DE VULNERABILITAT. AVALUACIÓ DE LA VULNERABILITAT SÍSMICA
   Per a l’avaluació de la vulnerabilitat sísmica s’han considerat mètodes diferents, segons es tracti d’edificis d’habitatge o
   assimilats per les seves característiques constructives i estructurals (hospitals, edificis de bombers, etc.) o bé de línies
   vitals, amb característiques tècniques particulars (conduccions de gas o electricitat, transformadors elèctrics, etc.). Els
   mètodes tenen en comú que estimen danys per moviments sísmics expressats en intensitat macrosísmica (mapa de
   zones sísmiques de la figura 1) i per tant estan basats en la nova escala d’intensitats EMS-92 – que completa la
   definició de la escala d’intensitat MSK , descrita en l’annex 7- ja que de fet, les tipologies constructives poden ser
   expressades sense massa dificultats en les tipologies definides en la escala EMS’92 i els danys que poden esperar-se
   per a una certa intensitat poden deduir-se de la matriu de probabilitat de danys d’acord amb aquesta escala.
   La metodologia utilitzada per a edificis d’habitatge o assimilats té un caràcter estadístic per a poder utilitzar-se amb
   poca informació disponible dels edificis i sense necessitar un treball de camp llarg i costós. Això implica, entre d’altres
   coses, que els resultats que s’obtinguin per a cada municipi, que és la unitat de treball escollida, es refereixin sempre a
   valors globals, sense poder donar resultats amb detall per a edificis individuals. En el cas de interessar-nos per a
   edificis individuals, com són els edificis amb serveis imprescindibles per a la comunitat, la metodologia només permetrà
   obtenir un resultat probabilista per a traduir l’aspecte estadístic de l’anàlisi.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   7
   Classificació de les edificacions d’habitatges o assimilades a habitatge en classes de vulnerabilitat.
   La classificació dels edificis d’habitatge de Catalunya (prop d’un milió) segons les classes de vulnerabilitat definides en
   la EMS-92 s’ha dut a terme partint de les dades del cens d’edificis realitzat l’any 1990 per l’Institut d’Estadística de
   Catalunya (IEC). La informació disponible és l’edat, l’alçada i la situació geogràfica dels edificis.
   L’edat i l’alçada estan clarament associades a la vulnerabilitat sísmica dels edificis. L’edat no només té importància pel
   seu efecte sobre el procés de deteriorament de la resistència de l’edifici sinó que és indicatiu de tècniques
   constructives, variables al llarg del temps. Segons les informacions recollides d’experts en els temes constructius s’han
   pogut fer tres grups d’edificis segons el període de construcció: anteriors a 1950; entre 1950 i 1970 i posteriors a 1970.
   Per la seva part, l’alçada influeix en el comportament dels edificis davant d’una sol·licitació sísmica. En el cas dels
   edificis de Catalunya, que han estat construïts únicament per a aguantar càrregues gravitatòries, aquest paràmetre ha
   servit per a diferenciar els edificis que tenen un marge de seguretat respecte a aquells que estan en el límit de
   resistència. Els grups d’edificis per alçada s’han definit amb els límits següents: 12 m (menys de 5 plantes), que formen
   el primer grup i 18 m (més de 5 plantes), que formen el segon grup. Els edificis d’altures intermèdies (5 plantes) formen
   un tercer grup. Finalment s’ha tingut en compte si l’edifici pertany al nucli urbà o es tracta d’un edifici aïllat.
   A la taula 1 es presenta la distribució dels edificis d’habitatge de Catalunya (apr. 935000) segons els tres paràmetres
   assenyalats.
   Data de Construcció Fins 1950 1951-1970 Després de 1970
   Àrea de Situació Urbana Rural Urbana Rural Urbana Rural
   < 5 plantes 232740 31119 212070 16304 315504 37346
   Alçada = 5 plantes 7065 9 14083 24 11937 22
   > 5 plantes 12699 2 21963 33 22028 44
   Taula 1. Distribució dels edificis d’habitatge de Catalunya segons l’alçada, l’any de construcció i la situació (IEC, 1990).
   Com s’observa en aquesta taula, la gran majoria dels edificis de Catalunya, al voltant del 90%, es troben localitzats en
   nuclis urbans; similar percentatge es determina per a les edificacions menors de 5 plantes; pel que fa a la distribució
   per edat, s’observa el major creixement de la construcció a partir de 1970, amb un 41%.
   Altra informació utilitzada a la classificació de les edificacions en classes de vulnerabilitat fou la tipologia estructural i
   l’estat de conservació dels edificis. Les diferents tipologies estructurals utilitzades a Catalunya han estat identificades a
   partir de les èpoques de construcció considerades. La ponderació de tota la informació disponible, amb els criteris de la
   EMS-92 i el judici d’expert va permetre fer una classificació de les edificacions en classes de vulnerabilitat que
   s’expressa en funció dels tres principals paràmetres, tal i com es detalla a l’ apartat 8.1.1 de l’annex 8 i pot trobar-se a
   Chávez, 1998 i al volum III de l’Atlas Sísmic de Catalunya, 2002.
   Els mapes amb les distribucions de les diferents classes de vulnerabilitat obtingudes per a tots els municipis de
   Catalunya es presenten a l’ apartat 8.1.2 de l’annex 8.
   2.3. ESTIMACIÓ DE DANYS RELACIONATS AMB EDIFICIS D’HABITATGE
   S’ha dut a terme una estimació dels danys que poden experimentar els edificis dels diferents municipis de Catalunya,
   considerant les intensitats previstes en el mapa de zones sísmiques presentat en la figura 1 de l’apartat 2.1. A més,
   com a resultat del dany causat als edificis s’ha realitzat un escenari de les conseqüències per a la població de cada
   municipi.
   Estimació del dany als edificis
   L’estimació del dany que podrien experimentar les edificacions d’habitatge dels diferents municipis, considerant la
   ocurrència d’un sisme com l’indicat al mapa de zones sísmiques representat a la figura 1, s’ha realitzat mitjançant l’ús
   de matrius de probabilitat de danys que han estat determinades per a les classes de vulnerabilitat A, B, C, D, E i F, els
   graus de danys de 0 (no dany) a 5 (col·lapse total) i els graus de intensitat (de VI a X) de l’escala EMS-92, detallades
   en l’apartat 8.1.3 de l’annex 8.
   Com a resultat de l’avaluació del dany físic s’obté el nombre d’edificis de cada municipi distribuït segons els diferents
   graus de danys.
   A partir del dany experimentat pels edificis s’ha fet una estimació dels que podrien quedar en condiciones inhabitables,
   considerant-se en aquest estat aquells que sofreixin els graus de danys 4 i 5 així com un 50% dels que experimenten
   dany 3. Aquests resultats són de màxima importància per a l’avaluació del nombre de persones que poden quedar
   sense habitatge després de l’acció del terratrèmol.
   A la figura 2 es mostra per a cada municipi l’estimació del nombre d’edificis que resultarien inhabitables,
   immediatament després de produir-se el terratrèmol(1)
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   8
   Figura 2. Mapa amb l’estimació del nombre d’edificis inhabitables immediatament després de produir-se un terratrèmol
   amb el grau d’intensitat considerat al mapa de la Figura 1.
   Com a síntesi dels resultats d’aquestes estimacions s’obté que un gran nombre de municipis, poc menys de 400 resultarien
   poc afectats: menys de 10 edificis inhabitables; aproximadament la meitat de municipis de Catalunya veurien entre 10 i 100
   edificis resultar inhabitables; menys de 100 municipis tindrien un nombre superior a 100 edificis, sense poder ser habitats
   desprès del terratrèmol.
   A l’apartat 8.1.4 de l’annex 8 es presenta un llistat de tots els municipis de Catalunya amb el grau d’intensitat assignat
   al mapa de zonificació sísmica de la figura 1, la distribució dels edificis per a classes de vulnerabilitat, el nombre total
   d’edificis, el nombre d’edificis que quedarien inhabitables i el nombre d’edificis per a cada grau de dany i per a cada
   municipi. També es presenten les estimacions dels danys en forma de mapes, amb els límits municipals.

   Estimació del dany a la població
   La possibilitat de patir víctimes humanes com a conseqüència de l’acció d’un terratrèmol està directament lligat al
   nombre d’edificis danyats com a conseqüència de la intensitat del moviment sísmic i al nombre de persones que hi
   viuen, però depèn a més d’altres circumstàncies com l’època de l’any, el dia o l’hora que es produeixi el terratrèmol i
   també de la preparació dels responsables de Protecció Civil i dels ciutadans per fer front als primers auxilis.
   En una primera aproximació es pot fer una estimació del nombre de víctimes, de diferent gravetat, a partir de dades
   disponibles de terratrèmols ocorreguts en d’altres indrets i dels resultats de les estimacions d’edificis danyats, que s’han
   exposat anteriorment, acompanyades de les dades del cens de població.
   A l’apartat 8.2 de l’annex 8 es presenten les dades dels cens de població de l’any 1996, que juntament amb el cens
   d’edificis permet fer una estimació del nombre mitjà de persones per edifici a cada un dels municipis de Catalunya.
   Com resultat s’obté que a la gran majoria de municipis , més de 800, el nombre mitjà de persones per edifici és inferior
   a 5 habitants i només alguns municipis, com Barcelona i d’altres de la seva àrea d’influència, arriben a valors mitjans
   de quasi 30 habitants per edifici.
   Al mateix annex i fent una gran simplificació del problema es presenta una estimació molt aproximada del nombre de
   persones que podrien ser afectades amb diferent gravetat a cada municipi en forma d’un llistat i de mapes amb les
   distribucions per municipi.
   A la figura 3 es presenta un mapa amb l’estimació aproximada per a cada municipi del nombre de persones que
   podrien resultar sense llar degut a la inhabitabilitat del seu habitatge, com a resultat del terratrèmol.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   9
   Figura3. Estimació aproximada de la distribució del nombre de persones que poden perdre el seu habitatge per l’acció
   d’un terratrèmol per a tots els municipis.
   Els habitants de les quasi dos terceres parts del nombre total dels municipis de Catalunya es veurien poc afectats per un
   terratrèmol, menys de 100 persones per municipi. El límit superior correspon a la ciutat de Barcelona amb un total de més de
   100.000 persones que quedarien sense llar, en el cas que es produís la intensitat indicada en el mapa de zones sísmiques
   de la figura 1.
   2.4. ESTIMACIÓ DE DANYS A EDIFCIS ESSENCIALS: HOSPITALS I PARCS DE BOMBERS
   S’ha dut a terme una estimació dels danys que poden experimentar els hospitals i parcs de bombers de Catalunya,
   considerant les intensitats previstes en el mapa de zones sísmiques presentat a la figura 1 de l’apartat 2.1 i la
   classificació dels seus edificis en les 18 tipologies definides a l’annex 8.1.1.
   Cada tipologia té un comportament característic que s’ha calculat utilitzant les matrius de probabilitat de danys (annex
   8.1.3) i la distribució dels edificis en classes de vulnerabilitat. Com a resultat s’obté el % de cada un dels graus de dany
   (de dany 0, no dany a dany 5, col·lapse total de l’edifici) que pot patir l’edifici per diferents intensitats.
   Per a cada tipologia s’ha representat la distribució de la probabilitat de danys per a cada grau de dany i per cada
   intensitat. També s’han agrupat els diferents comportaments que poden tenir els edificis en funció de les corbes de
   probabilitat de danys (annex 8.3). Com a resultat es defineixen 4 classes de comportament que molt probablement
   resultarien de l’acció del terratrèmol considerat:
   - Comportament 1 significa que després del terratrèmol l’edifici quedaria indemne i podria continuar amb
   les seves funcions.
   - Comportament 2 significa que després del terratrèmol la instal·lació segueix operativa, però és
   recomanable una inspecció de totes les instal·lacions.
   - Comportament 3 significa que després del terratrèmol la instal·lació quedaria fora de servei, be que
   l’edifici continués sent habitable. Es recomanable en aquest cas una inspecció de l’edifici.
   - Comportament 4 significa que després del terratrèmol caldria evacuar l’edifici.
   2.4.1. Hospitals
   En l’annex 8.3 es presenten els resultats obtinguts per a cada hospital agrupats pel nombre de tipologia creixent amb el
   tipus de comportament resultant.
   A la figura 4 es representen el número d’hospitals atribuïts a cada tipus de comportament: 8 hospitals tindrien un
   comportament 1; 39 tindrien un comportament 2; 18 tindrien un comportament 3 i cap hospital resultaria amb un
   comportament 4.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   10
   Figura 4. Distribució del comportament dels edificis d’Hospitals que resultarien després del terratrèmol
   considerat a cada un.
   2.4.2. Parcs de Bombers
   En l’annex 8.3 es presenten els resultats obtinguts per a cada Parc de Bombers agrupats per tipologia creixent. També
   s’indica el tipus de comportament resultant.
   A la figura 5 es representen el nombre de edificis de bombers atribuïts a cada tipus de comportament: 93 parcs tindrien un
   comportament 1; 69 tindrien un comportament 2; 8 tindrien un comportament 3 i cap parc reultaria amb un compotament 4.
   93
   69
   8
   0
   10
   20
   30
   40
   50
   60
   70
   80
   90
   100
   Comportament 1 C om portam ent 2 C om portam ent 3
   Núm. Edificis
   Figura 5. Distribució del comportament dels edificis de Parcs de
   Bombers que resultarien desprès del terratrèmol considerat a cadascú.
   2.5. ESTIMACIÓ DE DANYS A LÍNIES VITALS
   Les línies vitals estan constituïdes per aquelles infrastructures que són imprescindibles pel normal desenvolupament de
   l’activitat humana i, en general, comprenen línies que possibiliten la mobilitat de mercaderies i persones (transport),
   grans línies de subministrament d’energia i elements de sanejament bàsic, com per exemple, aigua, electricitat, gas i
   combustibles líquids i, finalment les que faciliten la comunicació.
   Per a l’estimació de danys a les línies vitals s’ha seguit la metodologia proposada pel “Consell de Tecnologia Aplicada

   (ATC)1” de Califòrnia i en concret els mètodes ATC-13 i ATC-25 desenvolupats sota el patrocini de la Federal Emergency
   Managemnet Agency (FEMA). Aquests mètodes tenen una amplia difusió i acceptació internacional. A més, són de fàcil
   aplicació una vegada es disposen de les dades sobre els elements que els volem aplicar; aquest aspecte és molt important
   donat la gran quantitat d’elements que s’han d’analitzar a tota Catalunya. Cal dir, però que els resultats obtinguts són d’una
   estimació estadística general que permeten detectar els punts més vulnerables de les línies vitals a Catalunya i que caldran
   metodologies més detallades per a estudiar casos concrets que així ho requereixin degut a la seva vulnerabilitat i
   1 El Consell de Tecnologia Aplicada (Applied Technology Council, ATC) és una societat no lucrativa amb seu a
   Califòrnia, l’objectiu de la qual és assessorar i assistir a professionals en el camp de l’Enginyeria Civil i Arquitectura.
   8
   39
   18
   0
   10
   20
   30
   40
   50
   60
   Comportament 1 Comportament 2 Comportament 3
   Núm. edificis
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   11
   importància.
   Amb aquesta metodologia s’han analitzat les següents línies vitals: xarxa viària, transport ferroviari, sistema elèctric,
   aigües d’abastament, xarxa de gas natural, oleoductes, embassaments i instal·lacions afectades per la normativa
   Seveso. En un futur s’incorporaran els resultats d’altres línies vitals.
   Funcions de vulnerabilitat
   Cada línia vital es considera formada per elements bàsics: tipus de parets, de ponts, de carreteres, de línies
   elèctriques, equipament mecànic, equipament elèctric, etc. Cada element bàsic disposa d’una funció de vulnerabilitat
   que relaciona la intensitat del terratrèmol amb el percentatge de dany que patirà l’element bàsic. A partir de la
   determinació del dany de cadascun dels elements bàsics que composen la línia vital es pot avaluar el dany d’aquesta
   línia.
   Aplicació a Catalunya
   En general, les línies vitals tenen un bon comportament sísmic pels nivells d’intensitat esperats a Catalunya per un
   període de retorn de 500 anys ( sempre inferior o igual a VIII). De fet, les escales clàssiques d’intensitat recullen
   l’experiència d’un gran nombre de terratrèmols i, per exemple, l’escala MSK, només indica danys a les línies vitals a
   partir del grau VIII. Textualment diu: “En ocasions es produeix la ruptura d’algunes juntes de canalitzacions” i els danys
   greus no es produeixen fins el grau X. En referència a les línies vitals, la descripció del grau IX diu: “Danys
   considerables en dipòsits de líquids, es trenquen parcialment les canalitzacions subterrànies. En alguns casos les vies
   del ferrocarril es corben i les carreteres queden fóra de servei.” I el d’intensitat X diu: “Danys perillosos a preses, danys
   seriosos a ponts, els carrils de les vies del tren es desvien i, de vegades, s’ondulen. Les conduccions subterrànies es
   torcen o trenquen. El paviment dels carrers i l’asfalt formen grans ondulacions”.
   Per tant, danys importants a les línies vitals es troben a partir d’intensitat IX i greus a partir d’intensitat X. Val a dir que
   estudis més detallats aplicant metodologies més modernes i sofisticades coincideixen en aquesta gradació dels danys
   causats per crisis sísmiques. Així doncs és molt poc probable que es produeixin danys en zones amb intensitat
   esperada VI o VII. Es poden donar alguns danys lleus en les zones d’intensitat VII-VIII i és probable que es causin
   danys moderats a zones amb intensitat VIII. Les crisis sísmiques relativament recents ocorregudes a Mula, (Murcia,
   1999) i Becerreá, (Lugo, 1997) confirmen aquestes previsions.
   Tot i això, atesa la importància creixent de les estructures i infrastructures vitals a una societat moderna, industrialitzada
   i amb grans aglomeracions urbanes, s’ha considerat oportú aprofundir en l’estudi del comportament sísmic de les
   infrastructures i línies vitals de Catalunya. És per això que s’ha treballat en dues direccions: la primera ha consistit a
   analitzar les metodologies d’anàlisi de risc sísmic d’aquest tipus d’instal·lacions i, la segona, inventariar informació de
   les diferents línies vitals per tal de, en els casos en què la informació disponible ho permetés, fer una estimació
   detallada dels danys esperats. Val a dir que, com hem comentat, en tots els casos, només s’esperen danys lleus a
   partir d’intensitat VII-VIII i, en algun cas , danys moderats a les zones amb intensitat VIII. Atès que en els casos amb
   informació incompleta o dubtosa s’ha optat pel costat conservador i de seguretat, triant la hipòtesi més desfavorable. A
   l’annex 8.4 es troben els estudis de l’anàlisi detallada de vulnerabilitat. Els resultats d’aquests estudis es donen en
   forma cartogràfica de forma que és fàcil observar la ubicació de la conducció o línia vital i el grau de dany corresponent
   a la zona sísmica que travessa.
   Es resumeix, tot seguit, la metodologia emprada i les principals matrius que permeten estimar els danys esperats.
   Tanmateix, aquesta presentació sintètica permet tenir una avaluació preliminar, però completa i suficient pel disseny del
   pla d’emergència, dels danys esperats en les principals infrastructures vitals de Catalunya.
   El Consell de Tecnologia Aplicada va elaborar 2 instruccions o informes referenciats com ATC-13 i ATC-25. El primer,
   “Earthquake Damage evaluation data for California” forma part d’un projecte per avaluar els danys sísmics causats per
   terratrèmols a Califòrnia. L’informe inclou fins a 78 matrius de probabilitat de dany corresponents a diferents tipus
   d’instal·lacions i serveis. El segon, “Seismic Vulnerability and impact of disruption of lifelines in the conterminous United
   Sates” analitza el dany i l’impacte de la interrupció de les línies vitals per causa dels terratrèmols. En aquest segon
   informe s’actualitzen i generalitzen les matrius i funcions que permeten estimar el dany a les estructures i
   infrastructures vitals.
   S’ha considerat adient aplicar aquesta metodologia perquè disposa d’eines que permeten avaluar de forma ràpida i
   eficient el dany esperat de gairebé la totalitat d’infrastructures essencials i, malgrat que les funcions varen ésser
   desenvolupades per a la seva aplicació a Califòrnia, l’extensió de l’ATC-25, preveu la seva aplicació a altres àrees.
   D’altra banda, la tecnologia i costums constructius de casa nostra són típics del mon occidental i, en general, no
   difereixen significativament dels emprats als Estats Units. Els estudis més detallats de l’annex 8.4, incorporen les
   característiques específiques que puguin diferir de les hipòtesis generals, i introdueixen, en els casos que es considera
   oportú, correccions aconsellades a l’ATC-25.
   A mena de síntesi, doncs, posem les principals matrius aplicades als casos analitzats o en vies d’anàlisi en funció de la
   informació disponible.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   12
   Infrastructures del Transport
   Intensitat
   Grau de dany en %
   Infrastructura VI VII VIII IX X XI XII
   Carreteres i paviments (FC 49) 0.0 0.3 3.6 9.3 15.7 15.8 55.3
   Autopistes i paviments (FC 48) 0.0 0.6 2.5 4.6 9.6 18.8 29.6
   Vies de trens (FC 47) 0.0 0.9 3.0 7.8 12.5 19.1 39.1
   Túnels en sòls (FC 38) 0.0 0.2 0.8 1.9 5.5 12.0 23.8
   Túnels en roca (FC 39) 0.0 0.2 0.5 1.8 4.9 9.0 16.4
   Túnels cut&cover (FC 40) 0.0 0.3 1.0 2.8 9.2 17.6 29.2
   Ponts articulats, o de llums simples,
   bigues (FC 24)
   0.4 2.0 8.8 26.4 48.4 81.6 98.9
   Ponts continus, lloses o monobloc (FC
   25)
   0.1 0.5 3.3 9.9 41.2 63.8 89.4
   Ponts importants (FC 30) 0.0 0.1 0.2 1.5 10.2 28.5 61.9
   Abastament i dipòsits (Aigua, gasoductes i oleoductes)
   Intensitat
   Grau de dany en %
   Infrastructura VI VII VIII IX X XI XII
   Canals (FC 61) 0.5 1.1 2.3 3.8 9.7 19.0 35
   Canonades subterrànies (FC 31)∗ 0.0 0.0 0.4 0.7 2.9 7.9 19
   Canonades de superfície (FC 32)∗ 0.0 0.0 0.5 1.1 2.3 5.1 14
   Dipòsits subterranis (FC 41) 0.1 0.1 0.6 2.5 6.2 15 28
   Dipòsits de superfície (FC 43) 0.1 0.5 1.7 4.6 16 28 37
   Dipòsits elevats (FC 45) 0.3 1.4 4.7 10.4 23.8 38.8 58.6
   Preses de formigó (FC 35) 0.0 0.1 1.2 3.4 6.3 17 30
   Preses de Terra i Pedra (FC 36) 0.2 0.6 2.3 5.8 9.2 22.6 39.6
   Abastament elèctric
   Intensitat
   Grau de dany en %
   Infrastructura VI VII VIII IX X XI XII
   Torres d’alta tensió (FC 56) 0.1 0.7 1.1 3.1 8 17 34
   ∗ El valors són ruptures per km (BPK). Es pot suposar que 1 BPK equival al 5% de la canonada.

   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   13
   Torres normals (FC 55) 0.1 0.6 1.1 3.8 9.1 19 34
   Canonades subterrànies (FC 31) ∗ 0.0 0.0 0.4 0.7 2.9 7.9 19
   Els cables aeris tenen un bon comportament. Mai pitjor que les canonades de superfície.
   Comunicacions
   Intensitat
   Grau de dany en %
   Infrastructura VI VII VIII IX X XI XII
   Torres de comunicacions (FC 57) 0.5 1.0 2.4 4.9 11 28 49
   Les línies telefòniques es poden assimilar a canonades subterrànies i conduccions de superfície.
   Aigües residuals
   Es poden assimilar a túnels (FC 38, FC 39 i FC 40) i canonades subterrànies (FC 31).
   Riscos majors
   Es poden considerar composats de dipòsits subterranis (FC 41), dipòsits de superfície (FC 43) i dipòsits elevats (FC 45)
   i poden tenir xemeneies metàl·liques.
   Intensitat
   Grau de dany en %
   Infrastructura VI VII VIII IX X XI XII
   Xemeneies metàl·liques (FC 52) 0.1 0.8 2.7 6.3 16.4 30 45.2
   Ports
   Intensitat
   Grau de dany en %
   Infrastructura VI VII VIII IX X XI XII
   Estructures portuàries (FC 63) 0.2 1.7 7.1 13 25 45 72
   Grues (FC 53) 0.4 1.4 5.5 12 25 41 54
   Altres (equipaments)
   Intensitat
   Grau de dany en %
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   14
   Infrastructura VI VII VIII IX X XI XII
   Equipament elèctric (FC 66) 2.1 3.7 8.7 19 32 43 59
   Equipament mecànic (FC 68) 0.5 2.5 6.1 13 22 33 49
   Equipament d’alta tecnologia (FC 70) 1.4 4.7 13 24 41 59 75
   Per tal de tenir una idea qualitativa dels danys, l’escala MSK i la mateixa ATC-13 descriuen 7 nivells que van de sense
   dany fins a la destrucció. La següent taula mostra les correspondències amb els percentatges i la descripció dels graus
   de dany:
   Grau de Dany Percentatge Descripció
   SENSE DANYS 0 No hi ha danys
   INSIGNIFICANTS 0-1 Danys mínims i localitzats. No requereixen reparació per mantenir la
   operativitat..
   LLEUS 1-10 Danys significatius localitzats en alguns elements que normalment no
   necessiten reparació per mantenir la operativitat.
   MODERATS 10-30 Danys significatius localitzats en bastants elements i que cal reparar.
   FORTS 30-60 Danys generals. Cal efectuar reparacions importants.
   GREUS 60-99 Danys greus que poden interrompre la operativitat o la funció de l’element.
   Cal reparar, substituir o enderrocar.
   DESTRUCCIÓ 100 Destrucció de l’element i inutilitat total de la línia o element.
   Penalitzacions
   El ATC 25 suggereix modificacions (penalitzacions) a les corbes desenvolupades pel ATC-13 per a Califòrnia quan es
   desitgen aplicar altres regions d’Estats Units. Els criteris per a penalitzar es basen en els hàbits sísmics de la regió a
   estudiar. Les penalitzacions a alguns casos arriben a ser de tres graus d’intensitat. Les infrastructures més sensibles
   són: 1) els ponts (articulats i continus) que poden presentar danys greus a zones d’intensitat VIII i moderats a zones
   d’intensitat VI; 2) els dipòsits de superfície i els elevats així com les grues i estructures portuàries que poden sofrir
   danys moderats a zones d’intensitat VIII. 3) Finalment els edificis i equipament que composen les instal·lacions i serveis
   relacionades amb el funcionament de les línies vitals poden sofrir danys moderats a zones d’intensitat VII i VIII.
   Una assignació adequada de les penalitzacions a aplicar a Catalunya necessita una major informació sobre les
   infrastructures i el judici expert de professionals de la construcció, reparació i manteniment d’aquest tipus
   d’instal·lacions. Tot i així s’ha de tenir en compte el mal comportament sísmic de ponts, dipòsits i edificis i instal·lacions,
   als quals en el seu disseny i construcció no se n’han tingut en compte criteris sísmics.
   Conclusions generals
   La següent taula descriu la distribució de la superfície del territori, en km2 i en %, segons les diferents zones d’intensitat
   macrosísmica.
   Intensitat Superfície
   (km2)
   Superfície
   (%)
   V-VI 1569 5
   VI 9967 31
   VI-VII 5783 18
   VII 6436 20
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   15
   VII-VIII 5022 16
   VIII 3322 10
   TOTAL 32099 100
   Com a conseqüència de les corbes que relacionen intensitat i dany per als elements que constitueixin les línies vitals i
   dels nivells de perillositat esperats a Catalunya per a un període de retorn de 500 anys, en el 90% dels casos no
   s’esperen danys superiors al 5% (danys lleus) i que a la resta, els danys esperats són inferiors al 10% en el llindar entre
   danys lleus i moderats. Per a una superfície superior al 53% del territori estem parlant de danys insignificants. D’altra
   banda, si tenim en compte que la concentració d’instal·lacions i línies vitals es dóna a l’àrea metropolitana de
   Barcelona, al Sud de Catalunya i al litoral, el percentatge de línies afectades és encara menor.
   Els majors danys esperats es produeixen als equipaments mecànics i elèctrics i sobre tot als d’alta tecnologia, que
   formen part de les xarxes de transmissió i de transport d’electricitat, gas i aigua , de les grans xarxes de transport com
   per exemple autopistes i ferrocarrils i les que formen part dels sistemes de comunicació (telefonia, ràdio, televisió, entre
   d’altres). És doncs a les estacions de bombeig, a les estacions i subestacions transformadores, i als centres de
   comunicacions o d’altres centres dotats amb equips d’alta tecnologia on es pot esperar que sorgeixin incidències en
   cas de terratrèmols d’intensitat VII-VIII i VIII.
   L’experiència de terratrèmols succeïts a altres indrets està d’acord amb l’escenari de dany dissenyat per a les línies
   vitals de Catalunya per aquest nivells de perillositat, probable per a un període de retorn de 500 anys.
   Tot i així, caldrà considerar amb més detall les aplicacions de les penalitzacions suggerides per la ATC-25.
   Particularment sensibles són els ponts, els dipòsits i els edificis que formen part de les infrastructures vitals.
   Els resultats més concrets de l’anàlisi de vulnerabilitat per a les línies vitals es troben a l’annex 8.4.
   2.6. ÈPOQUES DE PERILL
   No hi ha estacionalitat pel que fa a la probabilitat de que es produeixi un sisme. No obstant, s’ha de considerar el fet
   que hi ha zones que experimenten un increment de població important en determinades èpoques de l’any coincidint
   amb períodes de vacances i que per tant les estimacions que s’han presentat poden veure’s modificades de manera
   important per aquest factor.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   16
   3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ
   El SISMICAT s'estructura organitzativament d'acord amb l'organigrama que es mostra a continuació:
   El Director del Pla és el màxim responsable de la gestió de l'emergència, amb el recolzament del Consell Assessor i del
   Gabinet d'Informació. Els grups d'actuació executen les ordres emanades del Director del Pla. Aquests grups estan
   coordinats en el lloc de l'emergència pel responsable del Centre de Comandament Avançat (CCA). Les entitats
   responsables de les vies de comunicació s'integren dins d'aquesta estructura mitjançant llurs plans d'actuació.
   L'actuació municipal és responsabilitat de l'alcalde. En aquells municipis que els correspongui, aquesta actuació
   s'estructura a través del Pla d'Actuació Municipal (PAM).
   3.1. COMITÈ DE DIRECCIÓ
   3.1.1. Director del Pla
   Correspon al/la Conseller/a de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya, o persona en qui delegui, dirigir el Pla
   de protecció civil per emergències produïdes per fenòmens sísmics a Catalunya (Sismicat), mentre no sigui declarat
   l’interès estatal.
   Les funcions bàsiques del Director del Pla són les següents:
   - Declarar l'activació del Pla.
   - Convocar el Consell Assessor.
   - Coordinar els alcaldes dels municipis afectats, establint directrius i gestionant els mitjans i els recursos que
   es considerin adients.
   - Analitzar i valorar les situacions provocades per l'emergència amb tota la informació disponible.

   - Valorar i decidir en tot moment amb l'ajut del consell assessor, les actuacions més adients per a fer front a
   l'emergència i l'aplicació de les mesures de protecció a la població, al personal adscrit al Pla, als béns i al
   medi ambient.
   - Determinar i coordinar la informació a donar a la població directament afectada, així com la seva forma de
   difusió i la informació oficial a subministrar als mitjans de comunicació social i a les entitats de les diferents
   administracions.
   - Informar de l'emergència a l'Administració General de l'Estat.
   - Declarar la desactivació del Pla.
   - Assegurar el manteniment de l'operativitat del Pla.
   Centre Coordinació
   Operativa de Catalunya
   (CECAT)
   Consell
   Assessor
   Gabinet
   d'Informació
   Alcalde
   CECOPAL
   Director del Sismicat
   COMITÈ D'EMERGÈNCIES
   GRUP
   D'INTERVENCIÓ
   GRUP
   SANITARI
   GRUP
   D'ORDRE
   CENTRE DE COMANDAMENT AVANÇAT
   GRUP
   D’AVALUACIÓ
   SÍSMICA
   GRUP
   LOGÍSTIC
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   17
   El/la Conseller/a de Justícia i Interior pot delegar funcions directives en els delegats territorials del Govern de la
   Generalitat i en els alcaldes.
   Tot i que ordinàriament, el CECAT és la seu del consell assessor, del gabinet d'informació i, en el seu cas, del Comitè
   de Direcció, el Director del Pla pot decidir, si s'escau, canviar-ne la ubicació.
   3.1.2. Comitè de direcció
   Quan l'emergència es declari d'interès estatal o en les què el Director del Pla ho consideri necessari, la direcció i
   coordinació de l'emergència serà exercida dins d'un comitè de direcció constituït per un representant del Ministeri de
   l'Interior de l’Estat i el/la Conseller/a de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
   Correspon al/la Conseller/a de Justícia i Interior dirigir el pla en coordinació amb l'Administració de l'Estat i amb les
   autoritats locals. El representant del Ministeri de l'Interior ho dirigirà en el supòsit de que s'hagi declarat l'emergència
   d'interès estatal. En aquest supòsit el CECAT actua com a Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI).
   L'interès estatal finalitza en el moment en que el Ministre de l'Interior declari el final de l'emergència, o el seu pas a una
   emergència d'àmbit autonòmic. En les emergències d'àmbit autonòmic, si s'ha constituït el comitè de direcció,
   correspondrà al/la Conseller/a de Justícia i Interior donar per finalitzada l'emergència.
   3.1.3. Consell Assessor
   El consell assessor és un comitè tècnic que assisteix el Director del Pla en els diferents aspectes de l'emergència, i, per
   tant, té com a missions:
   - assessorar el Director del Pla
   - analitzar i valorar la situació de l'emergència.
   Composició bàsica del consell assessor :
   - Representant del grup d'intervenció.
   - Coordinador del grup sanitari.
   - Coordinador del grup d'ordre.
   - Coordinador del grup logístic.
   - Coordinador del grup d’avaluació sísmica
   - Un representant de protecció civil de l'Estat.
   - Un representant de l'organisme competent en matèria de protecció civil de la Generalitat de Catalunya
   (Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil).
   - Representants dels ajuntaments afectats.
   - Un representant de les empreses de gestió de vies de comunicació afectades.
   - Un representant de les empreses gestores dels serveis bàsics afectats.
   - Un representant de l’organisme de l’administració responsable de les vies de comunicació.
   - Un representant de l’organisme de l’administració responsable dels serveis bàsics.
   3.1.4. Gabinet d’Informació
   El Gabinet d'Informació és l'estructura oficial a través de la qual s'ha de canalitzar la informació a la població durant
   l'emergència, i depèn directament del Director del Pla.
   Les seves funcions són:
   - Centralitzar, coordinar i preparar la informació general sobre l'emergència per a facilitar-la als mitjans de
   comunicació socials.
   - Informar sobre l'emergència als organismes i mitjans de comunicació que ho sol·licitin.
   - Difondre les ordres i recomanacions dictades pel Director del Pla a través dels mitjans de comunicació social.
   El cap del gabinet d'informació es el cap del gabinet de premsa del departament de Justícia i Interior. La seu habitual
   del gabinet d'informació del Sismicat és el CECAT.
   3.2. GRUPS D’ACTUACIÓ
   Les actuacions previstes en aquest pla, seran executades per cinc Grups d'Actuació:
   - Grup d'Intervenció.
   - Grup d’Avaluació Sísmica.
   - Grup d'Ordre.
   - Grup Sanitari.
   - Grup Logístic.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   18
   Els grups d'actuació formen la part operativa del Sismicat. Cada grup està format per personal especialitzat i els seus
   mitjans. La seva estructura i els procediments operatius es concreten en el corresponent pla d'actuació (PAG). Per a
   una millor eficiència, el funcionament dels grups s'haurà d'adequar al tarannà habitual de cada demarcació territorial,
   per la qual cosa es proposa que aquests plans es divideixin en els sectors de risc definits en el punt 1.2.1.
   A continuació es presenten els diferents grups d'actuació amb les seves funcions i els seus components bàsics, tot i
   que hi poden ser adscrits altres elements.
   3.2.1. Coordinació interna dels grups
   Cada grup té un coordinador, que s'encarrega d’integrar i optimitzar el funcionament conjunt de totes les entitats
   adscrites en ell. A partir d'aquí, els actuants funcionen segons els seus comandaments naturals. El coordinador és el
   responsable de l'elaboració i implantació del corresponent pla d'actuació i del manteniment de l'operativitat del grup.
   A més, a l'esmentat pla d'actuació es definirà un responsable del grup al CCA. Normalment es tractarà del professional
   de més alt grau adscrit al grup present a la zona.
   3.2.2. Coordinador del Centre de Comandament Avançat
   L'actuació dels grups a la zona afectada per l'emergència és responsabilitat del Coordinador del CCA. Mentre no hi
   hagi una designació expressa, el responsable serà el Coordinador del Grup d'Intervenció o, a falta d'aquest, el
   responsable del Grup d'Ordre en el lloc de l'emergència. El Director del Pla, si ho considera oportú, pot designar un
   altre responsable del CCA diferent dels esmentats.
   * Funcions:
   - Establir a prop del lloc de l'emergència, el centre de comandament avançat -CCA-.
   - Coordinar els diferents grups d'actuació des del CCA.
   3.2.3. Grup d’intervenció
   * Funcions:
   - Valoració des del lloc de l'emergència i determinació inicial de la zona de rescat i salvaments i de la prioritat
   d’actuació.
   - Salvament i socors dels supervivents atrapats.
   - Extinció d’incendis i altres emergències derivades del fenomen sísmic.
   - Recepció i transmissió de la notificació de l'accident.
   - Reparació d'urgència de les vies de comunicació afectades.
   - Desenrunament.
   - Reforç i demolició, segons s’escaigui, d’edificis danyats.
   * Estructura:
   - Bombers de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil, excepte a Barcelona ciutat.
   - Bombers de Barcelona, per al municipi de Barcelona.
   - Grups especialitzats de l'administració.
   - Mitjans provinents de l'empresa privada, bombers d'empresa i altres.
   - Brigades de manteniment i obres de les vies de comunicació.
   - Serveis de manteniment dels serveis bàsics.
   3.2.4. Grup d’Ordre
   * Funcions:
   - En detectar la situació d’emergència, transmetre l'alarma.
   - Valorar la repercussió de l’emergència en el lloc.
   - Ordenar el trànsit.
   - Garantir el control d'accessos i fer la vigilància vial de les zones afectades. Establir rutes alternatives a les vies
   afectades.
   - Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves missions sense ingerències estranyes.
   - Ordre públic.
   - Custòdia de béns a les zones afectades.
   - Col·laborar si són requerits en els avisos a la població.
   - Organitzar i/o executar, si cal, d'acord amb les autoritats municipals, l'evacuació de la població, o qualsevol altra
   acció que impliqui moviment gran de persones.
   - Per la autoritat que representen tenen la funció de mobilitzar, si és necessari, tots els mitjans que la Direcció del
   Pla i els altres Grups d'Actuació necessitin per a complir les seves respectives missions.
   - Funcions de policia judicial.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   19
   * Estructura:
   - Mossos d'Esquadra.
   - Guàrdia Civil.
   - Policia Nacional.
   - Servei Català de Trànsit.
   - Unitats de circulació i manteniment de RENFE i FGC.
   - Unitats de circulació i manteniment de carreteres i grans vies.
   - Policies locals, dins de les seves possibilitats, tal com s'hagi establert prèviament en el Pla d'Actuació del Grup i
   respectant les atribucions reflectides en el Pla d'Actuació Municipal corresponent.
   3.2.5. Grup logístic
   * Funcions:
   Aquest grup té com a objecte assegurar la provisió dels recursos complementaris necessaris per a la gestió de
   l'emergència, als efectes d’assegurar la provisió dels recursos complementaris que el Director del Pla i els grups
   d'actuació necessitin per a complir les seves respectives missions i de la mobilització d'aquests mitjans. En
   particular:
   - Donar suport a la constitució del CCA.
   - Subministrar material lleuger i pesant de treball i transport i en particular mitjans tècnics específics per al
   Grup d'Intervenció, per al rescat i salvament de persones tals com excavadores, grues, etc.
   - D’acord amb les consignes del grup d’avaluació sísmica, valorar l’afectació als serveis bàsics essencials
   (aigua, gas, electricitat, comunicacions …) i definir accions d’urgència per a assegurar-ne els mínims.
   - Donar suport a l'abastament de queviures per al personal dels grups i combustibles per als vehicles i
   màquines i assegurar el subministrament d'aliments, medicaments, roba i serveis bàsics en general a la
   població.
   - Donar suport al grup sanitari en l’establiment d’hospitals de campanya.
   - Garantir les comunicacions entre els centres operatius, CECAT, CECOPALs, CCA, etc. i establir sistemes
   complementaris alternatius de comunicacions on sigui necessari.
   - Aportar mitjans de suport per a l'aplicació de les mesures de protecció a la població i organització de zones
   de refugi temporal i segur per a les persones evacuades o amb residents en edificis inhabitables.
   En el CECAT, a més, es farà la primera valoració de l'emergència d'acord amb la primera informació disponible.
   Un cop presents al lloc de l'emergència, els responsables de Bombers i dels altres grups actuants confirmaran o
   rectificaran aquesta valoració inicial.
   * Estructura:
   - Serveis logístics de les administracions autonòmica i estatal, a través de les delegacions territorials del
   Govern i serveis territorials afectats.
   - Serveis dels municipis afectats (brigades d'obres, serveis socials, voluntaris municipals, etc...).
   - Creu Roja (Servei d'abastament).
   - Serveis de manteniment dels serveis bàsics.
   - Unitats de circulació i manteniment de les infrastructures viàries.
   - Empreses de serveis públics que puguin ser requerides pel Director del Pla.
   - Direcció de Protecció Civil de RENFE.
   3.2.6. Grup sanitari
   * Funcions:
   La seva funció principal és l'atenció mèdica als afectats. Per tant, són feines pròpies del grup :
   - Recollir tota la informació possible sobre l'estat sanitari de l'emergència tot valorant l’afectació i operativitat
   dels centres hospitalaris de la zona afectada pel fenomen sísmic.
   - Establir l'Àrea Sanitària (AS) i d’hospitals de campanya, si s’escau, en zona adequada i segura prop del lloc
   de l'accident, d'acord amb el responsable del CCA.
   - Donar assistència sanitària d'urgència als afectats que eventualment poguessin produir-se.
   - Procedir a la classificació i evacuació d'aquells ferits que, per la seva especial gravetat, així ho requereixin.
   - Organitzar la infrastructura de recepció hospitalària.
   - Prevenció d’epidèmies, control higiènic-sanitari d’aigua i aliments, ràpid tractament i enterrament de cadàvers
   i altres mesures de sanitat pública.
   - Participació en l'evacuació de persones especialment vulnerables.
   - Assistència sanitària als evacuats.
   * Estructura:
   - SEM.
   - Creu Roja.
   - 061 (Barcelona).
   - Serveis i elements sanitaris municipals.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   20
   - Hospitals i centres assistencials propers.
   - Hospitals de referència i especialitzats.
   - Ambulàncies privades.
   - Companyies amb transport sanitari aeri.
   3.2.7. Grup d’Avaluació Sísmica
   * Funcions:
   - Determinació de les característiques del fenomen sísmic, tot valorant la possible producció de rèpliques.
   - Avaluació i seguiment, en el lloc de l'emergència, de la seguretat de les edificacions i juntament amb el grup
   logístic, dels serveis imprescindibles per a la població. En particular:
   ! Delimitació geogràfica de l’àrea afectada.
   ! Primera estimació dels possibles danys.
   ! Inspecció i classificació de les edificacions, en funció del seu estat i perillositat.
   ! Delimitació dels danys a habitatges, xarxa hospitalària i altres construccions essencials.
   ! Seguiment de l’estat de les infrastructures i vies de comunicació.
   ! Seguiment de l’estat dels serveis bàsics: aigua potable, combustibles, xarxes gas, elèctriques i
   telefòniques,
   ! Valoració de fenòmens associats, tals com incendis, fuites y vessaments de substàncies tòxiques o
   perilloses, esllavissaments i moviments del terreny, inundacions, etc.

   Recomanar al Director del Pla
   les mesures de protecció més adients a cada moment tant per la població, com per al medi
   ambient, els grups d'actuació i els béns.
   - Donar tot el suport necessari al responsable del CCA.
   - Fer les recomanacions i el seguiment de les tasques de rehabilitació de la zona, en cas que sigui necessari,
   d'acord amb el que preveu la llei de protecció civil de Catalunya.
   * Estructura:
   - Institut Cartogràfic de Catalunya. Servei Geològic.
   - Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General d’Arquitectura i Habitatge.
   - Tècnics especialistes en la matèria dels municipis i de les diferents institucions (Institut Català de Tecnologia de la
   Construcció de Catalunya –ITEC-, etc.), col·legis professionals, etc.
   3.3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ D’ALTRES ENTITATS INTEGRADORES
   3.3.1. PLANS D’ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM)
   Les actuacions d'un municipi davant d'una emergència sísmica queden reflectides en el Pla d'Actuació Municipal.
   També hi consten, a més, les actuacions encaminades a garantir l'operativitat dels mitjans humans i materials de què
   disposa. Els PAM formen part d'aquest pla i es desenvoluparan en el procés d'implantació d'aquest.
   Han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal:
   - Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un període de retorn associat de
   500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1.
   - Els municipis pels que s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència en el parc d’edificis
   d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat període de 500 anys, segons els
   estudis de risc elaborats per a la redacció d’aquest pla.
   Llistat dels municipis que han d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal:
   Municipis amb intensitat sísmica igual o superior a VII (500 anys):
   Abella de la Conca, Àger, Agullana, Aiguafreda, Aiguaviva, Albanyà, Alella, Alins, Alós i Cerc, Alp, Alpens, Alt Aneu,
   Amer, l’Ametlla del Vallès, Angles, Arbúcies, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argelaguer, l’Armentera, Arres, Arsèguel,
   Avia, Avinyonet de Puigventós, Badalona, Baga, Baix Pallars (Gerri de la Sal), Banyoles, Barberà del Vallès,
   Barcelona, Barruera, Bàscara, Bausen, Bellver de Cerdanya, Berga, Besalú, Bescanó, Beuda, Bigues i Riells, Biure,
   Blanes, Boadella d’Empordà, Bolvir, es Bordes, Bordils, Borrassà, Borredà, Bossòst, Breda, el Brull, Brunyola,
   Cabanelles, Cabanes, Cabo, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Caldes d'Estrac, Calella, Calldetenes, Callús,
   Camós, Campdevànol, Campelles, Campins, Campllong, Camprodon, Canejan, Canet de Mar, Canet d'Adri,
   Canovelles, Cànoves i Samalus, Cantallops, Capmany, Capolat, Cardedeu, Castell d’Empúries, Castell de Mur, Castell
   de l'Areny, Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, Castellar del Vallès, Castellcir, Castellfollit de la Roca, Castellterçol,
   Cava, Celrà, la Cellera de Ter, Centelles, Cercs, Cerdanyola del Vallès, Cervià de Ter, Cistella, Colera, Coll de Nargó,
   Collsuspina, la Coma i la Pedra, Cornellà del Terri, Crespià, Darnius, Das, Dosrius, l’ Escala, Espinelves, Espolla,
   Esponellà, Espot, Estamariu, l’ Estany, Esterri de Cardós, Esterri d'Aneu, el Far d’Empordà, Farrera, Fígols, Fígols i
   Alinyà, Figueres, Flaca, Fogars de Montclús, Fogars de Tordera, Folgueroles, Fontanals de Cerdanya, Fontcoberta,
   Foradada, Fornells de la Selva, Fortià, les Franqueses del Vallès, Gallifa, Garrigàs, la Garriga, Gavet de la Conca, Ger,
   Girona, Gironella, Gisclareny, Gombrèn, Gósol, Granera, Granollers, Gualba, Guardiola de Berguedà, Guils de
   Cerdanya, la Guingueta d'Aneu, Guixers, Gurb, l’ Hospitalet de Llobregat, els Hostalets de Balenyà , Isona i Conca
   Dellà, Isòvol, Ivars de Noguera, la Jonquera, Josa i Tuixén, Juià, Les, Lladó, Lladorre, Lladurs, la Llagosta, Llanars,
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   21
   Llavorsí, Llers, Lles, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt, Llimiana, Llinars del Vallès, Llívia, les Llosses, Lluca, Maçanet de
   Cabrenys, Maia de Montcal, Malgrat de Mar, Malla, Manlleu, Martorelles, Masarac, les Masies de Roda, les Masies de
   Voltregà, el Masnou, Matadepera, Mataró, Meranges, Mieres, Mollet de Peralada, Mollet del Vallès, Molló, Montagut,
   Montcada i Reixac, Montellà i Martinet, Montesquiu, Montferrer i Castellbò, Montmany - Figaró, Montmeló, Montornès
   del Vallès, Montseny, Muntanyola, Naut Aran, Navata, Navès, la Nou de Berguedà, Odèn, Ogassa, Oliana, Olost, Olot,
   Olvan, Ordis, Organyà, Oris, Oristà, Osor, Palau de Plegamans, Palau de Santa Eulàlia, Palmerola, Palol de Revardit,
   Pallars Jussà, Pardines, Parets del Vallès, Perafita, Peralada, Peramola, Pineda de Mar, les Planes d'Hostoles,
   Planoles, la Pobla de Lillet, la Pobla de Segur, Polinyà, el Pont de Bar, Pont de Molins, el Pont de Suert, Pontós,
   Porqueres, Portbou, Prats de Lluçanès, Prats i Sansor, Premia de Mar, les Preses, Prullans, Puigcerdà, la Quar,
   Queralbs, Rabós, Rialb, Ribera d'Urgellet, Ribes de Freser, Riells i Viabrea, Ripoll, Ripollet, Riudarenes, Riudaura,
   Riudellots de la Selva, Riumors, la Roca del Vallès, Roda de Ter, Roses, Rubí, Rupit i Pruit, Sabadell, Sagàs, Salas de
   Pallars, Saldes, Sales de Llierca, Salt, Sant Adrià de Besos, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Andreu Salou, Sant Andreu
   de Llavaneres, Sant Aniol de Finestres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant
   Celoni, Sant Climent Sescebes, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve de Palautordera, Sant Esteve de la Sarga, Sant
   Feliu Sasserra, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Fost de
   Campsentelles, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Jaume de
   Llierca, Sant Joan de Mollet, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan les Fonts, Sant Jordi
   Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Julià de Vilatorta, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sant Llorenç Savall, Sant Llorenç
   de Morunys, Sant Llorenç de la Muga, Sant Martí Vell, Sant Martí de Centelles, Sant Martí de Llémena, Sant Martí
   d'Albars, Sant Miquel de Campmajor, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pau de Seguries, Sant Pere Pescador,
   Sant Pere de Torelló, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Sant Quirze de Besora, Sant Quirze del Vallès, Sant
   Sadurní d'Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d'Aro,
   Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Llogaia d' lguema, Santa Maria
   de Besora, Santa Maria de Corco, Santa Maria de Martorelles, Santa Maria de Merlès, Santa Maria de Palautordera,
   Santa Maria d’Oló, Santa Pau, Santa Perpetua de Mogoda, Santa Susanna, Sarria de Ter, Sarroca de Bellera, Saus, la
   Selva de Mar, Senterada, Sentmenat, Serinyà, Setcases, la Seu d'Urgell, Seva, Sils, Siurana, Sobremunt, Sora,
   Soriguera, Sort, Susqueda, Tagamanent, Talarn, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Terrades, Tírvia, Tona, Torelló, la
   Torre de Cabdella, Torroella de Fluvià, Torroella de Montgrí, Tortell, Toses, Tremp, Ulla, Urús, la Vajol, la Vall de
   Bianya, Vall de Cardós, la Vall d'en Bas, Vallcebre, Vallfogona de Ripollès, Vallgorguina, Vallromanes, les Valls de
   Valira, les Valls d'Aguilar, la Vansa i Fórnols, Vic, Vidrà, Vielha e Mijaran, Vilabertran, Vilablareix, Vilada, Viladasens,
   Vilademuls, Viladrau, Vilafant, Vilalba Sasserra, Vilaller, Vilallonga de Ter, Vilamacolum, Vilamalla, Vilamòs, Vilanant,
   Vilanova de Meià, Vilanova de Sau, Vilanova del Vallès, Vilassar de Mar, Vilaür, Vila-sacra, Vilobí d'Onyar.
   Municipis que superen el llindar de dany de referència:
   Alcanar, Amposta, Argentona, Artesa de Segre, Balaguer, la Bisbal d'Empordà, Calonge, Cardona, Cassà de la Selva,
   Castell - Platja d'Aro, Cornellà de Llobregat, Cubelles, Igualada, Llagostera, Llançà, Lleida, Lloret de Mar, Maçanet de
   la Selva, Manresa, Mont-roig del Camp, Palafrugell, Palamós, el Prat de Llobregat, Reus, Sallent, Salou, Sant Boi de
   Llobregat, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet, Sitges,
   Tarragona, Terrassa, Tordera, Torredembarra, Tortosa, Tossa de Mar, Valls, Vidreres, Vilanova i la Geltrú, Vila-seca i
   Salou, Vilassar de Dalt
   La llista d'aquests municipis serà actualitzada periòdicament.
   Es recomana també l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal:
   - Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VI en un període de retorn de 500 anys
   segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1.
   Llistat dels municipis als que es recomana l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal:
   Abrera, Agramunt, Aguilar de Segarra, Aiguamúrcia, Aitona, Els Alamús, l’ Albagés, Albatàrrec, Albesa, Albinyana,
   l’Albiol, l’ Albi, Albons, Alcanar, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alcover, Aldover, l’Aleixar, Alfarràs, Alfes, Alforja, Algerri,
   Alguaire, Alio, Almacelles, Almatret, Almenar, Almoster, Alós de Balaguer, Alpicat, Altafulla, Anglesola, Arbeca, l’Arboç,
   Arbolí, Argençola, l’Argentera, Artés, Artesa de Lleida, Ascó, Aspa, les Avellanes i Santa Linya, Avinyó, Avinyonet del
   Penedès, Badia del Vallès, Balsareny, Banyeres del Penedès, Barbens, Barberà de la Conca, la Baronia de Rialb,
   Bassella, Begues, Begur, Belianes, Bellaguarda, Bellcaire d’Empordà, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt del Priorat, Bellmunt
   d'Urgell, Bellprat, Bellpuig, Bellvei, Bellvís, Bell-lloc d'Urgell, Benavent de Segrià, Benifallet, Benissanet, Biosca, la
   Bisbal de Falset, la Bisbal del Penedès, Blancafort, Bonastre, les Borges Blanques, les Borges del Camp, Botarell,
   Bovera, Bràfim, el Bruc, Cabaces, Cabanabona, les Cabanyes, Cabra del Camp, Cabrera de Mar, Cabrera d'Igualada,
   Cabrils, Cadaqués, Calaf, Calafell, Calders, Calonge de Segarra, Camarasa, Cambrils, Canyelles, Capafonts,
   Capçanes, Capellades, Carme, Casserres, Castellar de la Ribera, Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castelldans,
   Castelldefels, Castellet i la Gornal, Castellfollit de Riubregós, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages,
   Castellnou de Seana, Castelló de Farfanya, Castellolí, Castellserà, Castellvell del Camp, Castellví de Rosanes,
   Castellví de la Marca, el Catllar, Cervelló, Cervera, Cervià de les Garrigues, Ciutadilla, Clariana de Cardener, el Cogul,
   Colomers, Collbató, Colldejou, Conesa, Constantí, Copons, Corbera de Llobregat, Corbera d'Ebre, Corbins, Corca,
   Cornudella de Montsant, Creixell, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Cubells, Cunit, Deltebre, Duesaigües,
   Esparreguera, l’ Espluga Calba, l’Espluga de Francolí, Esplugues de Llobregat, l’Espunyola, Estaràs, Falset, la Febró,
   la Figuera, Figuerola del Camp, Flix, la Floresta, Foixà, Fondarella, Fonollosa, Fontanilles, Font-Rubí, Forallac, Fores,
   la Fuliola, Fulleda, Gaia, Garcia, Els Garidells, Garrigoles, Garriguella, Gavà, Gelida, Gimenells, Ginestar, Golmés, la
   Granada, la Granadella, la Granja d'Escarp, Granyanella, Granyena de Segarra, Granyena de les Garrigues,
   Gratallops, Gualta, els Guiamets, Guimerà, Guissona, els Hostalets de Pierola, Hostalric, Ivars d'Urgell, Ivorra, Jafre,
   Jorba, Juncosa, Juneda, Linyola, la Llacuna, Llambilles, Llardecans, el Lloar, Llobera, Llorac, Llorenç del Penedès,
   Madremanya, Maials, Malda, Marca, Margalef, Marganell, Martorell, Masllorenç, la Masó, Maspujols, Masquefa, el
   Masroig, Massalcoreig, Massanes, Massoteres, Mediona, Menàrguens, el Milà, Miralcamp, Miravet, Moià, el Molar,
   Molins de Rei, la Molsosa, Mollerussa, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Montblanc, Montbrió del Camp,
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   22
   Montclar, Montferri, Montgai, Montgat, Montmajor, Montmaneu, el Montmell, Montoliu de Lleida, Montoliu de Segarra,
   Montornès de Segarra, Mont-ral, Mont-ras, Mora d'Ebre, Mora la Nova, el Morell, la Morera de Montsant, Mura, Nalec,
   Navarcles, Navas, la Nou de Gaia, Nulles, Odena, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Olesa de Montserrat, Oliola, Olius,
   Olivella, les Oluges, els Omellons, els Omells de na Gaia, Orpí, Órrius, Os de Balaguer, Ossó de Sió, Pacs del
   Penedes, Palafolls, el Palau d'Anglesola, Palau-sator, Palau-saverdera, la Palma d'Ebre, Pals, els Pallaresos, Pallejà,
   el Papiol, Parlava, Passanant, Pau, Pedret i Marzà, Penelles, Perafort, la Pera, Piera, les Piles, Pinell de Solsonès,
   Pinós, Pira, el Pla de Santa Maria, el Pla del Penedès, els Plans de Sió, el Poal, la Pobla de Cérvoles, la Pobla de
   Claramunt, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, Poboleda, el Pont de Vilomara i Rocafort, el Pont
   d'Armentera, Pontons, Ponts, Porrera, el Port de la Selva, la Portella, Pradell de la Teixeta, Prades, Pratdip, els Prats
   de Rei, Preixana, Preixens, Premia de Dalt, Puigdàlber, Puiggròs, Puigpelat, Puigverd de Lleida, Puigverd d'Agramunt,
   Puig-reig, Pujalt, Quart, Querol, Rajadell, Rasquera, Regencós, Rellinars, Renau, Riba-roja d'Ebre, la Riba, Ribera
   d'Ondara, la Riera de Gaia, Riner, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, Rocafort de Queralt, Roda de Barà, Rodonyà,
   Rosselló, el Rourell, Rubio, Rupia, Salomó, Sanaüja, Sant Andreu de la Barca, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cebrià
   de Vallalta, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant
   Fruitós de Bages, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Iscle de Vallalta, Sant Jaume dels Domenys,
   Sant Jaume d'Enveja, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Just Desvern, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant
   Martí Sesgueioles, Sant Martí de Riucorb, Sant Martí de Tous, Sant Mateu de Bages, Sant Pere Sallavinera, Sant Pere
   de Riudebitlles, Sant Pol de Mar, Sant Quinti de Mediona, Sant Ramon, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Salvador de
   Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa
   Coloma de Queralt, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida de Montbui, Santa Margarida i els Monjos, Santa Maria de
   Miralles, Santa Oliva, Santa Perpetua de Gaia, Santpedor, Sarral, Sarroca de Lleida, Savalla del Comtat, la Secuita, la
   Selva del Camp, Senan, la Sentiu de Sió, Seròs, Serra de Daró, Sidamon, el Soleràs, Solivella, Solsona, Soses,
   Subirats, Sudanell, Sunyer, Súria, Talamanca, Talavera, la Tallada d’Empordà, Tàrrega, Tarrés, Tarroja de Segarra,
   Teia, Térmens, Tiana, Tiurana, Tivenys, Tivissa, Torà, els Torms, Tornabous, la Torre de Claramunt, la Torre de
   Fontaubella, la Torre de l'Espanyol, Torrebesses, Torrefarrera, Torreflor, Torregrossa, Torrelameu, Torrelavit, Torrelles
   de Foix, Torrelles de Llobregat, Torrent, Torres de Segre, Torre-serona, Torroja del Priorat, Ultramort, Ullastrell,
   Ullastret, Ulldemolins, Vacarisses, Vallbona de les Monges, Vallbona d'Anoia, Vallclara, Vallfogona de Balaguer,
   Vallfogona de Riucorb, Vallirana, Vallmoll, Vall-llobrega, Vandellòs, Veciana, el Vendrell, Ventalló, Verdú, Verges,
   Vespella, Vilabella, Viladamat, Viladecans, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilagrassa, Vilajuïga, Vilalba dels
   Arcs, Vilallonga del Camp, Vilamaniscle, Vilanova de Bellpuig, Vilanova de Prades, Vilanova de Segrià, Vilanova de la
   Barca, Vilanova de l'Aguda, Vilanova del Camí, Vilanova d'Escornalbou, Vilaplana, Vilaverd, Vila-rodona, Vila-sana, la
   Vilella Alta, la Vilella Baixa, Vilobí del Penedès, Vilopriu, el Vilosell, Vimbodí, Vinaixa, Vinebre, Vinyols i els Arcs, Viver i
   Serrateix, Xerta.
   Els consells comarcals podran elaborar plans d'assistència i suport (PAS) per als municipis del seu àmbit territorial per
   ajudar-los a complir les seves responsabilitats, d'acord amb el que per reglament es desenvolupi, segons l'article 50 de
   la llei 4/97.
   Els municipis amb riscos especials d’inundacions degudes a embassament o indústries amb substàncies perilloses
   hauran de revisar els seu pla municipal per tenir en consideració els escenaris d’efecte dòmino que poden produir els
   terratrèmol en les instal·lacions de risc.
   3.3.1.1. Responsabilitats dels municipis
   Les responsabilitats del municipi, per tal de prevenir i mitigar les conseqüències d'un fenomen sísmic són:
   - Elaborar, implantar i mantenir operatiu i actualitzat el PAM, designant una persona encarregada d'aquesta tasca,
   amb els mitjans necessaris, i establint un programa d'actuacions ben detallat.
   - Determinar els elements vulnerables ubicats en zones de risc.
   - Determinar les instal·lacions que per la seva activitat han de dotar-se d'un pla d'autoprotecció en base als criteris
   definits al Sismicat, i donar suport a la seva elaboració i execució.
   - Elaborar els estudis complementaris que siguin necessaris (bàsics, sigui per geologia local, sigui per vulnerabilitat
   edificis: àrees de pública concurrència, escoles, hospitals, etc.).
   - Conèixer els mitjans i recursos del municipi.
   - Col·laborar en l'elaboració dels plans d'actuació dels grups i, en general, en les accions d'implantació i
   manteniment del pla Sismicat.

   - Informar la població en general.
   - Organitzar i controlar els voluntaris municipals.
   El municipi tindrà un Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), normalment ubicat al costat del Centre
   Receptor d'Alarmes Municipal (CRA), en contacte permanent amb el Centre de Comandament Avançat (CCA) i el
   Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
   3.3.1.2. Funcions bàsiques del PAM
   Són funcions bàsiques dels PAM:
   - Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències per fenòmens sísmics
   que afectin el seu terme municipal, en coordinació amb els grups d'actuació previstos en aquest pla.
   - Preveure procediments d'informació i alerta a la població en coordinació amb els previstos en aquest Pla, parant
   atenció especial als elements vulnerables possiblement afectats.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   23
   - Preveure l'organització necessària per a la posada en pràctica, en cas d'emergència, de mesures orientades a la
   disminució de l'exposició de la població als fenòmens perillosos que puguin produir-se. Això implica la direcció i
   coordinació de l’avaluació de la seguretat i en el seu cas l’evacuació, enderroc, etc., d’aquells edificis afectats pel
   fenomen sísmic d’acord amb les indicacions del director del Pla. Alhora, la valoració dels possibles accidents
   associats per efecte en cadena. En cas d'evacuacions, cal preveure allotjament, proveïment d'aliments, control,
   serveis socials, etc.
   - Catalogar els mitjans i recursos específics per a la posada en pràctica de les activitats previstes.
   3.3.1.3. Direcció del PAM
   El Director del PAM és l'alcalde, o persona en qui delegui (tinent d'alcalde o regidor).
   Les funcions bàsiques dels alcaldes en cas d'emergència, com a "autoritat local superior de protecció civil, sens
   perjudici de les funcions del/la Conseller/a de Justícia i Interior en cas d'activació d'un pla autonòmic" es defineixen a
   l'article 48 de la Llei de Protecció Civil de Catalunya. D'acord amb aquesta disposició legal, les funcions del Director del
   PAM quan el Sismicat està activat són:
   - Declarar l'activació i la desactivació del PAM.
   - Informar i coordinar-se amb el director del pla autonòmic, a través del CECAT.
   - Exercir la direcció i el comandament superior i la coordinació i inspecció de tots els serveis i recursos afectes al
   PAM i de les actuacions que es facin, sense perjudici de les funcions que corresponen al Director del Pla.
   - Convocar el comitè d'emergències municipal.
   - Constituir el CECOPAL i exercir-ne la direcció superior.
   - Dirigir i coordinar en el terme municipal les actuacions adreçades a informar i protegir la població, en contacte
   permanent amb el Director del Pla.
   - Dirigir i coordinar l'avaluació i definició dels principals elements vulnerables del terme municipal afectats per
   l'emergència.
   - Requerir l'activació dels plans d'autoprotecció i, si cal, activar-los i desactivar-los subsidiàriament.
   - Coordinar la integració dels recursos municipals adscrits als grups d'actuació del Sismicat
   - Requerir les entitats privades i els particulars per a la prestació de la col·laboració necessària.
   - Dirigir i coordinar, en general, l'execució de les funcions encomanades al municipi.
   3.3.2. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ
   3.3.2.1. Titulars dels elements vulnerables. Plans d’autoprotecció (PAU).
   Les empreses, centres i instal·lacions tant públiques com privades ubicades en els municipis que tinguin una intensitat
   sísmica prevista igual o superior a VII en un període de retorn de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica
   presentat al punt 2.1 i que estiguin obligades a elaborar i homologar els seus plans d’autoprotecció segons el Catàleg
   d’activitats i els tipus de centres a què fa referència l’article 7 de la llei 4/97 de Protecció Civil, inclouran en el
   corresponent pla les mesures de resposta interna davant una emergència sísmica que els pugui afectar.
   La redacció i manteniment dels PAUs correspon a la persona titular o representant del bé a protegir, mentre que la
   seva aprovació correspon a l’òrgan competent de la Generalitat. L'homologació sempre correspon a la Comissió de
   Protecció Civil de Catalunya, amb informe previ de l'ajuntament, d'acord amb l'article 19 de la llei de protecció civil.
   Per aquells casos que l'explotació estigui cedida o arrendada a una altra entitat o persona física o jurídica el
   concessionari o arrendatari assumirà l'obligació del titular, si bé aquest resta responsable subsidiàriament.
   3.3.2.2 Elements que en cas de sisme poden canviar els danys per efectes catastròfics associats.
   Els elements que en cas de sisme poden canviar els danys per efectes catastròfics associats han d’incloure en el
   corresponent pla d’autoprotecció les mesures de resposta interna davant una emergència sísmica que els pugui
   afectar. Aquests elements venen definits en el corresponent estudi de vulnerabilitat de construccions essencials i línies
   vitals que apareix a l’annex 8.
   3.3.3. PLANS D’ACTUACIÓ
   3.3.3.1. Plans d’actuació de sector de risc
   En el cas que es consideri necessari, es podran introduir sectors de risc pels quals es concretarà el contingut del pla en
   un pla d’actuació particular pel sector.
   3.3.3.2. Plans d’actuació dels grups actuants
   Les actuacions previstes en el Sismicat seran executades pels Grups d’actuació:
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   24
   - Grup d’intervenció.
   - Grup d’ordre.
   - Grup logístic.
   - Grup d’avaluació sísmica.
   - Grup sanitari.
   Els grups d’actuació formen la part operativa del Sismicat. Cada grup està format per personal especialitzat i els seus
   mitjans. La seva estructura i els procediments operatius es concreten en el corresponent pla d’actuació (P.A.G.).Cada
   grup té un coordinador que s’encarrega d’integrar i optimitzar el funcionament conjunt de totes les entitats adscrites en
   ell. A partir d’aquí els actuants funcionen segons els seus comandaments naturals. El coordinador és el responsable de
   l’elaboració i implantació del corresponent pla d’actuació i del manteniment de l’operativitat del grup. A més, a
   l’esmentat pla d’actuació es definirà un responsable del grup al Centre de Comandament Avançat (CCA). Normalment
   es tractarà de l professional de més alt grau adscrit al grup que estigui present a la zona.
   3.3.3.3. PLANS D’ACTUACIÓ D’ALTRES ELEMENTS DE L’ESTRUCTURA DEL SISMICAT
   3.3.3.3.1. Pla d’actuació del CECAT
   3.3.3.3.2. Pla d’actuació del Gabinet d’Informació.
   3.3.3.3.3. Titulars de les vies de comunicació. Plans d’actuació de les vies de comunicació (PAVIC).
   És responsabilitat dels titulars de les vies de comunicació situades en els municipis que tinguin una intensitat sísmica
   prevista igual o superior a VII en un període de retorn de 500 anys segons el Mapa de zones sísmiques (punt 2.1).
   1. Elaborar un pla d'actuació on es defineixi l'organització, el funcionament i els mitjans disponibles per:
   - Avaluar ràpidament els punts afectats de la xarxa i el nivell de dany.
   - Fer front a l'emergència.
   - Facilitar i col·laborar l'actuació dels grups.
   - Prendre les mesures adequades relatives al trànsit d'acord amb l'autoritat competent (grup d'ordre).
   - Fer les accions necessàries per a la rehabilitació del servei.
   2. Realitzar estudis tècnics especialitzats per a la valoració del comportament de la via en cas de sisme i aportar la
   informació necessària per a que aquesta informació estigui integrada en l’anàlisi de risc del Sismicat.
   3.3.3.3.4. Titulars i gestors dels serveis bàsics: electricitat, gas, llum, telèfon (PASB)
   És responsabilitat dels titulars i gestors dels serveis bàsics situats en els municipis que tinguin una intensitat sísmica
   prevista igual o superior a VII en un període de retorn de 500 anys segons el Mapa de zones sísmiques (punt 2.1).
   1. Elaborar un pla d'actuació on es defineixi l'organització, el funcionament i els mitjans disponibles per:
   - avaluar ràpidament els punts afectats de la xarxa i el nivell de dany
   - fer front a l'emergència
   - fer les accions necessàries per a la rehabilitació del servei.
   2. Realitzar estudis tècnics especialitzats per a la valoració del comportament de la xarxa de servei en cas de sisme i
   aportar la informació necessària per a que aquesta informació estigui integrada en l’anàlisi de risc del Sismicat.
   3.3.4. FITXES D’ACTUACIÓ
   El pla d’emergència i els plans d’actuació són els document d’organització de la resposta a l’emergència. Les fitxes són
   els documents de resposta pròpiament dits per a tots aquells que intervenen o poden hi intervenir.
   Les corresponents fitxes d’actuació de cada grup, entitat i/o institució davant d’una emergència, seran elaborades per
   cadascun d’ells i es concretaran en la fase d’implantació del Pla.
   3.4. CENTRES DEFINITS EN EL PLA
   3.4.1. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT2
   Segons la llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya, el CECAT és el centre superior de coordinació i informació de
   l’estructura de protecció civil de Catalunya. El CECAT és doncs, el Centre de Coordinació Operativa del Pla .
   Els diferents centres operatius dels organismes que formen els grups d'actuació, CECOPAL's i CCA's, s'enllacen i es
   consideren integrats al CECAT durant l'activació del Pla. En el CECAT estaran situats ordinàriament el

   Director del Pla,
   junt amb el Consell Assessor i el Gabinet d'informació.
   2En aquest apartat quan es parla de CECAT queden inclosos les seves extensions territorial com és el CECOTAR (Centre de Coordinació
   d’Emergències de Tarragona).
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   25
   El CECAT funcionarà com a Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) en el moment en que sigui així
   sol·licitat pel Director del Pla o en qualsevol cas, la situació sigui declarada d'interès estatal.
   D'acord amb les seves funcions, el CECAT serà:
   a) Centre de recepció d'alarmes.
   b) Centre de comunicacions amb els organismes implicats, tant de la Generalitat com d'altres administracions i
   privats.
   c) Centre de coordinació de l'emergència..
   d) Centre de suport tècnic del Director del Pla, pel que fa a:
   Informació: bases de dades, cartografia, mitjans i recursos, informació pròpia del pla.
   Assessorament: coneixement d'experts dins del Consell Assessor.
   Gestió del Pla: procediment d'activació, procediment de desactivació, seguiment.
   e) Centre de coordinació dels CECOPAL.
   3.4.2. Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL)
   És el centre de direcció i coordinació del Pla d`Actuació Municipal. Per tant, des del CECOPAL es dirigeixen les accions
   que són responsabilitat del municipi i es recolzen a nivell municipal les accions determinades pel Director del Sismicat.
   En aquest sentit, des del CECOPAL es vetllarà per la bona coordinació dels mitjans i recursos municipals integrats en
   els grups d'actuació del Sismicat. L'alcalde o la persona en qui ell delegui, és el màxim responsable del CECOPAL.
   Cada municipi potencialment obligat a elaborar el Pla d’Actuació Municipal, disposarà d'un CECOPAL. Els plans
   d'assistència i suport comarcals podran preveure altres centres (CECOM o Centre de Comunicacions) i eines que
   recolzin els diferents CECOPAL del territori i facilitin l'exercici de la funció de direcció dels plans d'actuació municipal,
   d'acord amb el que estableix la llei de protecció civil.
   3.4.3. Centre de Comandament Avançat (CCA)
   És el centre des d'on es coordinen les diferents actuacions "in situ" per combatre l'emergència. Està, evidentment, en
   coordinació i contacte permanent a temps real amb el Director del Pla, a través del CECAT, i amb els CECOPALs.
   El Coordinador del Grup d'Intervenció és també el Coordinador del CCA i coordina les actuacions de tots els altres
   grups al lloc de l'emergència. És també qui determina la seva ubicació i la transmet immediatament al CECAT, des d'on
   es comunicarà als altres grups, a través dels respectius centres de coordinació.
   Per bé que la ubicació del CCA depèn de les característiques de l'emergència, cal tenir en compte, però, que el CCA
   ha d'estar en un lloc segur i prop de la zona més afectada pel sinistre, és a dir, prop del lloc on caldrà concentrar els
   esforços.
   Prop de la zona afectada es trobarà també l'Àrea Sanitària, la situació de la qual es decidirà de comú acord entre el
   Coordinador del Grup d'Intervenció i el responsable del grup sanitari present.
   3.4.4. Centre de Coordinació Operativa estatal (CECOP)
   És el Centre de Coordinació Operativa de la Delegació i Subdelegacions del Govern de l'Estat a Catalunya, des d'on es
   farà l'enllaç amb el Pla d'Emergència Estatal.
   3.4.5. Altres centres relacionats amb el Sismicat
   En funció de les necessitats, el CECAT es mantindrà en contacte amb altres centres, bàsicament centres de control de
   les entitats o empreses responsables dels serveis bàsics per a la població, de les vies de comunicació i de les
   instal·lacions que en cas d’emergència puguin fer augmentar els danys per efectes catastròfics associats.
   Cal fer especial esment a totes les infrastructures relacionades amb les grans vies terrestres:
   - Lloc de comandament de RENFE per cadascuna de les províncies.
   - Lloc de comandament de Ferrocarrils de la Generalitat.
   - Centre de control del Servei Català de Trànsit.
   - Centre de control de les diferents autopistes.
   - Serveis de carreteres de la diputació per a cada una de les províncies.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   26
   4. OPERATIVITAT
   4.1. DETECCIÓ DE L’EMERGÈNCIA
   En cas d'emergència sísmica, és fonamental una transmissió urgent de la informació entre tots els estaments
   involucrats als efectes de procedir el més ràpid possible al rescat de les persones possiblement afectades, reparar les
   vies i serveis essencials, establir estructures de suport i minimitzar les emergències d’altres característiques que en
   puguin estar associades.
   La situació d’emergència sísmica ha de ser immediatament comunicada per les autoritats municipals als Bombers, que
   n’informaran al CECAT. Alhora, els organismes experts en la detecció de l’emergència valoraran, amb la més gran urgència
   possible, els paràmetres focals del sisme (localització, profunditat, magnitud (Richter) i estimació d’intensitat (M.S.K.)),
   l’estimació de l’àrea afectada i l’estimació d’intensitats (M.S.K.) en els municipis de l’àrea afectada.
   Els organismes experts en la detecció de l’emergència sísmica (Red Nacional del Instituto Geográfico Nacional, Institut
   Cartogràfic de Catalunya, Servei Geològic) comunicaran al CECAT la valoració realitzada i aquest procedirà a les
   comunicacions pertinents (veure punt 4.3. procediment d’actuació i annex 5 Fitxa d’actuació per sismes del CECAT).
   4.2. CRITERIS D’ACTIVACIÓ DEL PLA
   Tant el Sismicat com els PAM es poden activar en ALERTA o en EMERGÈNCIA3 , en funció de les característiques del
   sisme, de les dels elements vulnerables afectats.
   4.2.1. Criteris de població
   Es distingeixen tres tipus de zones, segons la densitat de població:
   • Zona A, formada pels municipis amb una densitat de població del municipi superior a 100 Habitants
   per km2,
   • Zona B, formada pels municipis, amb una densitat de població compresa entre 10 i 100 habitants
   per km2
   • Zona C, formada pels municipis, amb una densitat de població inferior als 10 habitants per km2.
   Aquestes zones són cartografiades a l’annex 9 del pla.
   4.2.2. Nivells d’activació
   ACTIVACIÓ EN ALERTA:
   Es procedirà a l’activació en alerta del Sismicat davant d’aquelles situacions que facin necessari l’establiment d’àmplies
   mesures preventives i de control. Això es donarà a partir dels supòsits:
   • A partir de que el sisme ha estat percebut (intensitat de IV a IV-V) a zones densament poblades (zones A).
   • A partir de que el sisme ha estat àmpliament percebut (intensitat de IV-V a V-VI) a zones mitjanament
   poblades (zones B).
   • A partir de la producció de danys molt lleugers (intensitat de V a VI-VII) a zones escassament poblades (zona
   C).
   • S’han produït ferits lleus.
   L’activació en fase d’alerta implica l'avís als grups d'actuació, la informació als organismes i serveis involucrats, la
   informació a la població sota demanda, i el seguiment de les tasques a realitzar. Només es contempla l'actuació del
   grup d'ordre i la del grup d'intervenció, de forma preventiva.
   ACTIVACIÓ EN EMERGÈNCIA:
   Comporta la posada en funcionament de l'estructura organitzativa de gestió de l'emergència amb la mobilització total o
   parcial de les eines i mitjans adscrits al pla.
   El pla es podrà activar, en funció a la gravetat creixent de la situació, en les fases següents:
   Fase d’emergència-1
   El pla Sismicat s’activarà en emergència-1 quan es produeixi un fenomen sísmic que tingui efectes importants però
   limitats i/o localitzats sobre el territori. Aquesta circumstància s’avaluarà a partir de la informació de que es disposi en el
   moment de l’emergència en base a criteris de:
   • Grau d’afectació a la població i actuacions sobre la mateixa (informació,
   evacuació, etc.).
   • Extensió (nombre de municipis afectats, etc.)
   • Mitjans necessaris.
   3 Fase també denominada de crisi.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   27
   Això es donarà a partir dels supòsits:
   • A partir de la producció de danys molt lleugers (intensitat de V a VI-VII) en una àrea densament poblada
   (zona A).
   • A partir de la producció de danys lleugers (intensitat de VI a VII) en una àrea mitjanament poblada (zona B).
   • A partir de la producció de danys moderats a les construccions (intensitat de VII a VII-VIII) en una zona
   escassament poblada (zona C).
   • A partir d’una persona morta o ferida greu a causa de l’ensorrament d’habitatges o altres edificis d’activitat
   humana.
   • A partir de 10 persones sense casa.
   • Es produeix desordre ciutadà per pànic.
   • Hi ha fallada de serveis bàsics importants a escala local.
   • Afectació puntual d’instal·lacions industrials, embassaments, etc. per efecte dòmino.
   Fase d’emergència-2
   El pla Sismicat s’activarà en emergència-2 quan es produeixi un fenomen sísmic els efectes del qual afecti una extensió
   important del territori també en base als criteris anteriorment esmentats.
   Això es donarà a partir dels supòsits:
   • A partir de la producció de danys moderats a les construccions (intensitat VII o superior) en una àrea
   densament poblada (zona A)
   • A partir de la producció de danys moderats a greus a les construccions (intensitat VII-VIII o superior) en
   una àrea densament poblada (zona B)
   • A partir de la producció de danys greus (intensitat VIII o superior) en una àrea escassament poblada.
   • Hi ha més de 10 persones mortes o ferides greus a causa de l’ensorrament d’habitatges o altres edificis
   d’activitat humana.
   • Hi ha més de 100 persones sense casa.
   • Fallada de serveis bàsics importants a escala comarcal o regional.
   • Hi ha una afectació important d’instal·lacions industrials, embassaments, etc., que obliga a activar altres
   plans d’emergència especials o específics.
   Un cop desactivades aquestes fases del Sismicat, s’entra en el període de recuperació. Les bases per al pla de
   recuperació es troben a l’annex 12.
   4.2.3. Quadre resum
   A la taula i diagrames següents es presenta una síntesis - resum de les definicions dels diferents nivells
   d’activació
   FASE Intensitat
   Zona
   densament
   poblada
   (A)
   Zona
   mitjanament
   poblada
   (B)
   Zona
   escassament
   poblada
   (C)
   Altres criteris
   ALERTA De IV a IV-V De IV-V a V-VI V a VI-VII Ferits lleus
   1-10 persones sense casa
   EMERGÈNCIA 1 De V a VI-VII De VI a VII De VII a VII-VIII 1-10 persona morta
   10-100 persones sense casa
   Pànic
   Fallada serveis bàsics (nivell local)
   Possibilitat d’efecte dòmino.
   EMERGÈNCIA 2 ≥VII ≥VII-VIII ≥VIII >10 persones mortes
   >100 persones sense casa
   Fallada serveis bàsics (escala
   comarcal)
   Efecte dòmino amb activació altres
   plans especials.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   28
   3.0 4.0 5.0 6.0 7.0 8.0 9.0
   0.00
   1.00
   2.00
   3.00
   ZONA A ZONA B ZONA C
   INTENSITAT (M.S.K.)
   III III- IV IV IV- V V V-VI VI VI-VII VII VII-VIII VIII VIII-IX IX
   ZONA A: Densitat >100 hab/km2
   ZONA B: Densitat 10-100 hab/km2
   ZONA C: Densitat < 10 hab/km2
   Pre-alerta
   Alerta
   Emergencia 1
   Emergencia 2

   Nivells d’actuació del Pla segons la zona i el grau d’intensitat percebuda
   A l’annex 9 es descriu el procediment que el grup d’avaluació sísmica utilitzarà per a definir les fases d’emergència en
   funció dels paràmetres focals del sisme.
   4.2.4. Correspondència entre les fases d’activació i les situacions definides a la Directriz Básica de
   Planificación de Protección Civil ante el Riesgo Sísmico.
   En el quadre següent es fa una correlació aproximada entre les fases d’emergència i les situacions que planteja la
   Directriz Básica.
   Fase Situació
   Alerta 0
   Emergència 1 1
   Emergència 2 2
   3
   A la fase d’emergència 2 li correspondrà la situació 2 en tots els casos excepte en el supòsit en què l’emergència sigui
   declarada d’interès estatal; en aquest cas, a la fase d’emergència 2 li correspondrà la situació 3 amb el mateix criteri
   d’operativitat que en el cas anterior però amb les funcions de direcció i coordinació de l’emergència exercits pel Comitè
   de Direcció, d’acord amb el punt 4.6. d’aquest pla.
   4.3. PROCEDIMENT D’ACTUACIÓ
   4.3.1. Valoració inicial i primeres actuacions
   Un cop arribi al Cecat l’avís d’emergència sísmica, es procedirà a una primera avaluació de la seva repercussió i de les
   emergències que se n’hagin pogut derivar. Aquesta avaluació es farà a partir de la informació provenint dels actuants
   desplaçats a les diferents zones afectades, de les corresponents autoritats municipals, dels gestors de les vies de
   comunicació i dels serveis bàsics i dels elements que puguin produir emergències derivades.
   Aquesta valoració podrà a la decisió d’activació del Sismicat i a la posada en marxa dels dispositius descrits en els
   punts següents.
   4.3.2. Activació del pla en alerta
   El Sismicat es mantindrà en alerta mentre la situació es pugui solucionar amb els mitjans habituals de gestió
   d'emergències i l'afectació a la població sigui nul·la o reduïda. Atès que es pot provocar l'alarma entre la població o es
   pot evolucionar a accidents de categoria superior, l'actuació del Sismicat anirà encaminada a la informació i el
   seguiment. Per tant, es comunica a tots els grups d'actuació i s'informa a les autoritats i institucions.
   Principals actuacions:
   - Els organismes experts corresponents faran la valoració de les dimensions i ubicació del fenomen sísmic i ho
   reportaran al CECAT.
   - Des del CECAT, difusió de la informació amb el pla de trucades previst, informant i alertant a:
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   29
   * Coordinador del Grup d'Intervenció.
   * Centre de coordinació del grup d'ordre.
   * Ajuntaments dels municipis afectats.
   * Consell Assessor.
   * Gabinet d'informació.
   * Altres entitats i/o organismes que puguin resultar d'interès.
   Si es considera oportú, d'acord amb el Director del Pla, es constituirà el Gabinet d’Informació i es farà un comunicat als
   mitjans de comunicació social.
   4.3.3. Activació del pla en emergència
   Quan es produeixin danys personals o situacions que puguin conduir al desordre ciutadà, es produirà a activar el
   Sismicat en fase d’emergència.
   L'activació del pla en EMERGÈNCIA implica les primeres actuacions següents:
   - Mobilització immediata dels bombers.
   - Mobilització del Grup d’Avaluació Sísmica per a la determinació dels danys.
   - Control d'accessos en les vies afectades per part del grup d'ordre.
   - Des del CECAT, difusió de la informació amb el pla de trucades previst i actuacions segons la informació
   recollida:
   * Avís a la resta de grups d'actuació, Consell Assessor i Gabinet d'informació.
   - * Primera estimació de la zona afectada i confirmació de l'activació dels PAMs dels municipis afectats.
   * Mobilització del Grup Sanitari, per avaluació de l’estat dels recursos hospitalaris.
   * Contacte amb les entitats responsables de la gestió de les vies de comunicació i de les empreses
   de serveis bàsics en la zona afectada.
   * Contacte amb els elements que en cas de sisme poden augmentar els danys per efectes
   catastròfics associats.
   * Alerta a altres entitats integrades en la estructura del pla.
   * Informació als elements vulnerables propers, incloent les entitats gestores d'altres vies de comunicació
   properes.
   * Seguiment de l'emergència.
   Les trucades es realitzaran en paral·lel en la mesura que sigui possible.
   * Emergència 1:
   En cas d'emergència 1, a més a més de les indicades amb caràcter general, les actuacions dels grups aniran
   encaminades a:
   - Informació a la població, amb caràcter preventiu.
   - Atenció als grups crítics de població dins la zona d'afectació.
   * Emergència 2:
   En cas d'emergència 2, a més a més de les indicades amb caràcter general i a l’emergència 1, les actuacions
   dels grups aniran encaminades a:
   - Informació a la població, incloent consells d'autoprotecció, especialment a través dels mitjans de comunicació
   previstos.
   - Treballs logístics i d’avaluació sísmica.
   - Activació de tot el sistema sanitari previst.
   4.3.4. Primeres actuacions.
   Les missions a realitzar en els primers moments, seran les següents:
   * Grup d’intervenció:
   - Rebre informació sobre la incidència del fenomen sísmic i la seva distribució territorial.
   - Establir el Centre de Comandament Avançat.
   - Rescatar i traslladar els ferits fins a l'Àrea Sanitària.
   - Localitzar els possibles danys derivats, i establir l’estratègia de lluita.
   - Coordinar els recursos disponibles.
   - Mobilitzar els recursos més immediats per a l'emergència.
   - Avaluar la situació i informar al CECAT.
   * Grup d’ordre:
   - Senyalització.
   - Control d'accessos i ordenació i regulació del trànsit de les vies afectades i properes.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   30
   4.3.5. Coordinació
   La coordinació dins el pla inclou els següents aspectes: coordinació dels grups d'actuació, coordinació amb el
   municipis, coordinació amb les institucions i empreses de gestió de serveis bàsics i de les vies de comunicació,
   coordinació amb les instal·lacions singulars amb capacitat d’incrementar el dany per accidents derivats del sisme. Es
   duu a terme de la manera següent:
   - En el CCA es situarà el coordinador del grup d'intervenció, el qual actuarà d’interlocutor directe amb el CECAT i
   de coordinador de les accions i mitjans en el propi CCA.
   - El Director del Sismicat coordinarà les actuacions dels diferents municipis mitjançant el CECAT i els
   corresponents CECOPALs.
   - Les actuacions no vinculades directament amb el CCA, tant dels Grups d'Actuació com d'altres entitats seran
   coordinades des dels centres de coordinació de cada grup, en contacte amb el CECAT.
   - Les diferents entitats relacionades amb les vies de comunicació i els serveis bàsics gestionaran la seva
   participació en l'emergència a través del CECAT.
   4.3.6. Seguiment del desenvolupament del succés. Fi de l’emergència
   El seguiment del succés serà fet des del CECAT, a través de les informacions que arribin del CCA, dels diferents
   centres de coordinació i a través de les dades que arribin del grup d’avaluació sísmica.
   El director del Sismicat decidirà les mesures a prendre o canvis d'estratègia, i decretarà la fi de l'emergència basant-se
   en les recomanacions del consell assessor, un cop restablerta la normalitat i minimitzades les conseqüències del
   fenomen sísmic. Des del CECAT es transmetrà la fi de l'emergència a tots els estaments involucrats.
   Un cop desactivat el Sismicat, els poders públics podran establir, si s'escau, un pla de recuperació i rehabilitació dels
   serveis bàsics i de l'entorn, tal com s'exposa a la secció cinquena de la llei de protecció civil de Catalunya i es
   desenvolupa a l’annex 12.
   4.4. INTERFASE I COORDINACIÓ AMB ALTRES PLANS
   4.4.1. Interfase amb els PAM
   L'alcalde de cada Municipi afectat, com a Director del Pla Municipal, serà alertat, a través del Centre Receptor
   d'Alarmes del seu municipi pel CECAT quan es produeixi l'activació del Sismicat. L’alcalde, d'acord amb el Director del
   Pla, activarà el Pla d'Actuació Municipal (PAM).
   Quan sigui possible, es desplaçarà al CECAT un representant de l'ajuntament que farà d'enllaç entre la Direcció del Pla
   i el municipi.
   4.4.2. Interfase amb els Plans d’Autoprotecció
   Hi ha d’haver una interfase entre el Sismicat, els corresponents plans d’actuació municipal i els Plans d’Autoprotecció.
   Aquesta interfase s’entén com el conjunt de procediments i mitjans comuns entre el Pla d’Autoprotecció i els primers,
   així com els criteris i canals de notificació entre ells.
   4.5. ACTUACIONS GENERALS DE PROTECCIÓ A LA POBLACIÓ
   4.5.1. Determinació de la zona d’emergència.
   Una de les primeres actuacions a dur a terme és què ha quedat afectat pel fenomen sísmic i en quines zones s’ha de
   procedir a fer actuacions de rescat, extinció d’incendis i d’altres emergències derivades, i definir les rutes alternatives a
   seguir per a la circulació dels vehicles.
   Per a la determinació de l'avaluació de l'emergència, el Director del Pla disposarà de diferents fonts d'informació:
   - La procedent del CCA i dels municipis afectats.
   - La facilitada pel Consell Assessor i els diferents centres operatius a través del CECAT.
   - La que desenvolupi el Grup d’Avaluació Sísmica
   Amb aquestes dades el director determinarà la Zona d'emergència, i, si s’escau, definirà zones d’actuació prioritària.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   31
   4.5.2. Control d’accessos
   El control d'accessos té com a objectiu controlar les entrades i les sortides de persones i vehicles de la zona
   d'emergència. Amb aquest control es pretén:
   - Facilitar l'entrada i sortida dels Grups d'Actuació tant a la zona d'emergència.
   - Establir el control del trànsit i disposició dels vehicles dels diferents grups que arriben al CCA, així com de l'Àrea
   Sanitària, especialment la zona d'aparcament i la roda d'ambulàncies.
   - Evitar danys a les persones i vehicles per accés a vies insegures.
   - Minimitzar l'efecte de l'emergència sobre la normalitat del trànsit i la seguretat viària.
   Aquest control contemplarà el trànsit rodat i també el ferroviari.
   L'aplicació d'aquesta mesura implica els desviaments i el control del trànsit en la zona afectada, i és bàsicament,
   responsabilitat dels integrants del Grup d'Ordre, d'acord amb el seu pla d'actuació.
   4.5.3. Evacuació i allotjament
   Aquestes mesures consisteixen en les accions encaminades a traslladar la població de les zones o edificacions on
   poden estar en situació de perill i procedir al seu allotjament en llocs segurs.
   La decisió d'evacuar i allotjar la població la prendrà el Director del Sismicat d'acord amb l'alcalde o alcaldes dels
   municipis corresponents. En cas d'urgència, la decisió podrà ser presa pel coordinador del CCA o el Director del Pla
   d'actuació municipal. L'execució de l'evacuació serà feta pel Grup d'Ordre sota la coordinació del CCA en l'entorn
   immediat i del CECOPAL a altres zones.
   Segons les dimensions del sisme, s’habilitaran zones de refugi temporal per a aquelles persones que hagin quedat
   sense habitatge o quan aquest no sigui segur.
   4.5.4. Informació a la població durant la situació d’emergència
   Els principals objectius que es pretenen aconseguir amb els avisos i la informació a la població són els següents:
   • Alertar i informar la població.
   • Assegurar l'autoprotecció.
   • Mitigar les conseqüències de l'accident.
   La informació procedent del Director del Pla haurà d'ajustar-se a pautes preestablertes per a cada situació i segons el
   tipus de notificació que s'emeti (consell, ordre, etc...). El Gabinet d'Informació difondrà als mitjans de comunicació
   social, ràdio, TV, etc., les notícies que el Director del Pla consideri oportunes.
   Aquesta informació haurà de ser concisa i adequada al moment i a la gravetat de l'emergència o incident.
   El nivell d'informació per a la població dependrà de la gravetat de l'emergència o de l'incident i de la seva finalitat
   concreta. La transmissió podrà fer-se per algun dels mitjans següents:

   - Emissores de ràdio:
   "Catalunya Ràdio".
   "Catalunya Informació".
   "Radio Nacional d'España".
   Emissores municipals.
   - Megafonia fixa.
   - Policia Local, Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, amb cotxes patrulla i megafonia mòbil.
   - Policia Local, porta a porta (en alguns casos especials).
   - Telèfons particulars (en alguns casos especials).
   4.6. LA COORDINACIÓ AMB EL PLA ESTATAL
   4.6.1. Sistema d’informació
   La coordinació entre el pla especial i el pla estatal implica la informació a través del CECAT a la Subdelegació del
   Govern corresponent i/o a la Delegació del Govern a Catalunya, que contindrà:
   a) L'activació del pla en alerta o emergència.
   b) Característiques del fenomen sísmic, afectació a la població i als serveis essencials i vies de comunicació i altres
   circumstàncies que es considerin d'interès.
   c) Classificació del nivell de gravetat, fase d’activació del Sismicat i previsió d’evolució de la situació d’emergència.
   d) La desactivació del pla.
   Aquestes dades es trametran, a més, a través d'un document normalitzat que es troba com annex 11.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   32
   4.6.2. Òrgans de direcció
   Quan l'emergència sigui declarada d'interès estatal (situació 3) o quan el Director del Pla ho sol·liciti (en situació 2), les
   funcions de direcció i coordinació de l'emergència seran exercides pel Comitè de Direcció, que comptarà amb el
   recolzament del CECAT transformat en Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI). El Comitè de Direcció
   estarà format per un representant designat pel Ministeri de l'Interior, i el/la Conseller/a de Justícia i Interior, o persones
   en qui deleguin.
   El Comitè de direcció, de mutu acord, pot canviar la ubicació del CECOPI si amb això s'aconsegueix una millora en el
   desenvolupament de les seves accions.
   El Comitè de Direcció disposarà, com a òrgans de suport, del Comitè Assessor i del Gabinet d'Informació, la
   composició dels quals es revisarà d'acord amb les noves necessitats. En la composició dels Grups d'actuació
   s'introduiran els canvis imprescindibles per a una millor integració i cooperació de les possibles unitats que intervinguin
   (Exèrcit, Servei aeri de rescat (SAR), etcètera).
   El representant del Ministeri de l’Interior en el Comitè de Direcció dirigirà les actuacions del conjunt de les
   Administracions Públiques quan l’emergència sigui declarada d’interès Nacional, de conformitat amb l’establert en
   l’apartat 9 de la Norma Bàsica de Protecció Civil i en el punt 3.2. de la Directriz Básica de Planificación de Protección
   Civil ante el Riesgo Sísmico.
   4.6.3. Assignació de mitjans i recursos de titularitat estatal al pla
   D'acord amb la " Directriz Básica de Planificación de Protección Civil ante el Riesgo Sísmico”, l'assignació de mitjans i
   recursos de titularitat estatal s'efectuarà tal com defineix l'Acord de Ministres del 6 de maig de 1994 publicada a la
   Resolució del 4 de juliol de 1994 de la Secretaria d'Estat d'Interior en el BOE del 18 de juliol de 1994.
   4.6.4. Cooperació de les forces armades
   Quan les característiques de l'emergència ho aconsellin, i amb la sol·licitud prèvia per part del Director del Pla, el
   Delegat/da del Govern a Catalunya valorarà la necessitat de cooperació d'unitats militars en les tasques que els siguin
   assignades.
   La formalització de la sol·licitud l'efectuarà el Delegat/da del Govern a Catalunya a les autoritats militars competents. En
   cas que els mitjans requerits es trobin en una altra regió militar, la sol·licitud es cursarà a través de la Direcció General
   de Protecció Civil.
   Per tal de facilitar la coordinació, un representant de l'autoritat militar s'integrarà en el Comitè Assessor. Aquest
   representant actuarà d'enllaç amb els comandaments de les unitats participants, als quals transmetrà les missions
   generals a complir.
   La participació de mitjans militars es farà sempre per unitats completes, sota el comandament dels seus caps naturals.
   En les accions d'intervenció de mitjans de les FAS, el detall de les missions sobre el terreny les facilitarà el cap del grup
   corresponent, prèvia consulta amb el cap de la unitat participant.
   4.6.5. Sol·licitud de mitjans de socors internacionals
   La sol·licitud d'ajuda internacional l'efectuarà per la Direcció General de Protecció Civil, a requeriment del Delegat/da
   del Govern a Catalunya, prèvia sol·licitud del Director del Sismicat. Aquesta sol·licitud s’efectuarà un cop exhaurides les
   possibilitats d'incorporació de mitjans estatals, d'acord amb els procediments establerts per a l'aplicació de la Resolució
   del Consell de les Comunitats Europees de 8 de juliol de 1991 sobre la millora d'assistència recíproca entre Estats
   membres, en cas de catàstrofes naturals o tecnològiques.
   5. INSTAL·LACIONS, MITJANS I RECURSOS ADSCRITS EN EL PLA
   5.1. EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS NECESSÀRIES PER A L’ACTIVACIÓ DEL PLA
   Durant la fase d’implantació d’aquest pla es determinaran quins són els equipaments extraordinaris necessaris per a la
   gestió de l’emergència, en el seu cas.
   5.2. MITJANS I RECURSOS ESPECÍFICS PER ALS GRUPS ACTUANTS
   Veure annex 1.
   Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya
   (SISMICAT)
   33
   6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA
   6.1. IMPLANTACIÓ DEL PLA
   Per tal que el Pla sigui realment operatiu, serà necessari que tots els actuants previstos tinguin un ple coneixement dels
   mecanismes i les actuacions planificades i assignades. Aquesta fase d'assumpció d'actuacions i informació s'anomena
   implantació. La implantació és, per tant, una actuació profunda destinada a aconseguir l'operativitat real del Pla.
   En concret, per al Sismicat, la implantació comporta:
   1. Elaboració dels plans d'actuació dels grups d'actuació, dels municipis i de les entitats involucrades.
   2. Campanyes de formació dirigides als diversos col·lectius d'actuants (bombers, serveis d'ordre, sanitaris, personal
   de les diferents entitats integrades...).
   3. Instal·lació, posada en marxa i disponibilitat dels dispositius, mitjans i recursos esmentats en el punt 5 d’aquest
   pla.
   4. Campanyes d'informació i divulgació dirigides als ciutadans, per aconseguir d'aquests una resposta adequada a
   les diferents situacions. Cal explicar com es difondrà l'alarma i què cal fer en aquest cas.
   5. Establiment dels mecanismes de revisió i manteniment del Sismicat i dels diversos plans d'actuació que el
   completen.
   6. Realització dels primers exercicis i simulacres.
   S'estableix un període de 5 anys a partir de l'aprovació del pla com a fita per a l'acompliment dels objectius de la
   implantació. Es troba com annex 10 un programa detallat d'implantació del Sismicat, amb un calendari aproximat de
   realització dels punts esmentats.
   6.2. MANTENIMENT DEL PLA: ACTUALITZACIONS I REVISIONS
   Per tal de mantenir el Sismicat dins els nivells necessaris d'operativitat, cal dur a terme de forma periòdica una sèrie
   d'activitats:
   1. Actualitzacions, que afectaran els aspectes següents:
   - Manteniment de l'inventari de mitjans i recursos.
   - Mantenir al dia la valoració del risc i les seves conseqüències.
   2. Realització periòdica d'exercicis i simulacres, per tal que tots els recursos es trobin en el grau d'operativitat que el
   Pla els assigna.
   3. Desenvolupament i seguiment dels programes de formació destinats tant als òrgans i serveis actuants, com a la
   població civil.
   4. Dur a terme les propostes econòmiques adients perquè siguin viables tots els aspectes del Pla.
   5. Revisions del Sismicat, independents de les actualitzacions, que vindran determinades per:
   - Modificacions en la valoració dels riscs en funció a nous estudis.
   - Pel termini de vigència previst: cinc anys com a màxim.
   El programa de manteniment del Sismicat, en principi bianual, es detalla a l'annex 10.

   Escala Ritcher: Pla Especial Emergències Sísmiques a Catalunya (SISMICAT) | 22-06-2008 - 23:39:56 GMT 1 #

4. Un terratrèmol va fer trontollar ahir al vespre els armaris i les vaixelles d'algunes cases de Santa Coloma de Farners. El moviment sísmic va arribar a 3,1 graus a l'escala de Richter i, segons alguns testimonis, va durar uns 3 segons, però que van ser suficients perquè fos percebut. No obstant això, no tots els colomencs van percebre el moviment, com va poder comprovar aquest diari. El cas és que a Arbúcies sí que es va sentir, i també a Anglès. És el segon terratrèmol en intensitat de la comarca de la Selva des del 1994 -el més intens va ser el 21 de juny del 2002, amb l'epicentre a prop de Caldes de Malavella amb 3,4 graus a l'escala de Richter, segons l'Institut Geològic de Catalunya - i és el segon d'aquest any que es registra a la demarcació de Girona -a Cassà de la Selva, el passat 22 de febrer amb una intensitat de 2,5 graus.
   Així, segons va informar Televisió de Catalunya, la "sotragada", com el va qualificar el moviment un veí de Santa Coloma de Farners, va tenir lloc uns deu minuts abans de les nou del vespre d'ahir. L'epicentre es va localitzar al costat de Santa Coloma i entre aquesta població i Arbúcies. Els testimons explicaven que el moviment havia fet moure armaris, algunes làmpades i les vaixelles i cristallaries. La magnitud de 3 a 4 no provoca danys.
   D'acord amb les dades de l'Institut Geològic de Catalunya, la comarca de la Selva és la segona de la demarcació gironina amb un major nombre de terratrèmols des del 1994. Així, si el Ripollès n'ha comptabilitzat fins a 7, la Selva ja en porta sis, amb aquest darrer. El de major intensitat a les comarques gironines va arribar als 4 graus a l'escala de Richter amb l'epicentre al costat de la població ripollesa de Queralbs.

   Terratrèmol Arbúcies | 23-06-2008 - 07:59:40 GMT 1 #

5. Girona terratrèmol de 3,5 Richter:
   Un terratrèmol de 3,5 graus d´intensitat en l´escala Richter i amb epicentre a Sant Feliu Feliu de Buixalleu s´ha notat amb molta claredat aquesta passada mitjanit en molts indrets de les comarques gironines. A la Cellera hi va haver persones que fins i tot van sortir al carrer després del moviment sísmic, que també va deixar notar els seus efectes en indrets com Girona, Sant Gregori, Banyoles, Anglès i Santa Coloma de Farners. L´Instituto Geográfico Nacional va registrar el terratrèmol a dos quarts i sis d´una de la passada nit, i n´ha­via detectat un altre de menys intens (1,9 graus) poc després de les 10 de la nit i amb l´epicentre prop de Santa Coloma de Farners. Vall del Llierca

   Girona terratrèmol de 3,5 Richter | 23-07-2008 - 07:32:26 GMT 1 #

6. GIRONA | ALBA CARMONA
   El terratrèmol que es va produir la nit de dimarts a dimecres a la Selva és, segons l'Institut Geològic de Catalunya (IGC) el més fort en el que va d'any, tot i que "no deixa de ser una cosa normal" al país, ja que se'n produeixen entre tres i quatre cada any. Aquest sisme, l'epicentre del qual s'ha situat a Santa Coloma de Farners, va assolir una magnitud de 3,8 a l'escala de Richter a la matinada de dimarts a dimecres. Els efectes del terratrèmol, que no va causar danys materials ni personals, es van poder percebre a les comarques de Girona i de Barcelona, en poblacions tant distants com Figueres, Girona i Monistrol de Calders.
   Abans del sisme principal, que es va produir a les 00.36 hores de la nit de dimarts a dimecres, l'IGC ja n'havia registrat dos de menor intensitat a les 20.59 i les 22.08. Posteriorment, durant el dia d'ahir se'n van registrar diverses rèpliques, però totes de magnitud inferior a 2,5 graus a l'escala de Richter i no van ser percebudes per la població. Segons els experts, a la zona de la Selva, els moviments sísmics es produeixen en forma del que s'anomena "eixam" de terratrèmols, és a dir, que un moviment sísmic d'aquestes característiques va acompanyat d'altres que es van produint cada vegada d'una manera més espaiada en el temps i amb una intensitat decreixent. Així doncs, el terratrèmol d'abans-d'ahir segueix un patró de comportament que ja s'ha repetit altres vegades.
   Històricament, les comarques de la Selva i el Ripollès s'han considerat de les zones amb més risc sísmic de tota la Península, només per darrere del Llevant i Andalusia. Alguns dels primers terratrèmols registrats a les comarques gironines daten del segle XV, quan el 1427 una crisi sísmica va sacsejar el Ripollès, la Garrotxa i la Selva.
   Actualment però, la Generalitat prefereix parlar d'una zona amb "inestabilitat" geològica més que no pas amb "activitat sísmica" important. Com demostra l'orografia del terreny, la depressió de la Selva, així com el Ripollès, són àrees amb una estructura geològica fragmentada, amb plegaments i falles. Segons l'IGC "és estrany l'any que no s'hi produeixen terratrèmols", i és normal que hi hagi anualment un o dos terratrèmols intensos, perceptibles per la població.
   A Catalunya, de mitjana, cada any es registren un centenar de petits terratrèmols, però solen tenir una intensitat baixa i passar desapercebuts. Només al darrer mes de juny, l'IGC va registrar una dotzena de petits ?-i imperceptibles?- terratrèmols a les comarques gironines.
   L'activitat sísmica a Catalunya està controlada tant per l'Institut Geogràfic Nacional, que depèn del Ministeri de Foment, com per l'Institut Geològic de la Generalitat. Una de les estacions de registre de terratrèmols és al Museu dels Volcans d'Olot. L'estació sensora de Xenacs, prop de Les Preses, capta les vibracions de la terra i les trasmet per ràdio al Museu, on una agulla les inscriu en una faixa de paper.
   Hi ha dos tipus d'escales per mesurar els tremolors de la terra. L'escala de Mercalli és un barem que calibra la intensitat dels terratrèmols a partir dels efectes causats a les persones i a les infraestructures. L'escala de Richter, en canvi, mesura la magnitud dels sismes a partir de l'energia que s'allibera durant els tremolors. Els terratrèmols d'una magnitud d'entre 0 i 1,9 graus només són detectats pels sismògrafs; a partir dels 5 graus, els edificis comencen a patir, i els danys van augmentant fins a arribar als 9.

   El sisme de Santa Coloma | 24-07-2008 - 12:28:42 GMT 1 #

7. Un terratrèmol de 3,8 graus entre Sant Hilari i Santa Coloma fa tremolar les comarques gironines:

   ANNA PUIG. Santa Coloma de Farners
   Un terratrèmol de 3,8 graus a l'escala de Richter, amb epicentre entre Santa Coloma i Sant Hilari, va sacsejar ahir a la matinada les comarques gironines sense causar desperfectes. El tremolor es va notar principalment a la Selva, el Gironès i el Pla de l'Estany, però l'Institut Geològic de Catalunya va rebre ahir testimonis de veïns de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, Perpinyà, l'Alt Maresme, Osona i fins i tot d'Andorra que també el van percebre. Els bombers van fer set sortides de caire preventiu.
   Segons l'Institut Geològic de Catalunya (IGC) el moviment sísmic es va produir quan passaven cinc minuts de dos quarts d'una de la matinada. Segons han explicat alguns testimonis, es va notar una lleugera vibració a les cases que va durar entre tres o quatre segons. En alguns municipis es va percebre tan clarament que els veïns van sortir al carrer alarmats, com és el cas d'Amer, la Cellera o Santa Coloma.

   Les dades que va poder recopilar ahir l'IGC determinen que la propagació de l'ona va ser més en direcció nord i sud que no pas cap a l'est i l'oest. Així, al Gironès, el Pla de l'Estany, la Garrotxa, l'Alt Empordà i, pel sud, a l'Alt Maresme també va ser força perceptible.

   Després del sisme principal es van registrar nombroses rèpliques de magnitud inferior a 2,5 graus –fins a set, segons dades de l'IGC–. Les principals es van produir entre dos quarts de tres i dos quarts de sis de la matinada, però en aquests casos la població no va arribar a percebre-ho.

   Malgrat que no s'haguessin produït desperfectes, els bombers van realitzar set sortides de caràcter preventiu per inspeccionar i revisar espais a la zona més propera a l'epicentre, sobretot als termes de Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Santa Coloma. A part, poc després del sisme, es van rebre prop d'una setantena de trucades al telèfon d'emergències 112 de ciutadans de fins a sis comarques diferents que demanaven informació sobre l'incident.

   EL DARRER, FA UN MES
   Ara fa un mes es va produir un altre terratrèmol, amb epicentre situat gairebé allà mateix d'aquest darrer. Segons l'IGC, això no és estrany ja que a la Selva hi ha diverses falles actives.

   Un terratrèmol de 3,8 graus entre Sant Hilari i Santa Coloma fa tremolar les comarques gironines | 24-07-2008 - 12:57:10 GMT 1 #

8. Els terratrèmols a Girona:
   L'articulista analitza el risc que tenen les comarques gironines de patir un terratrèmol de gran magnitud
   JOSEP PUJADES La Yolanda va escriure a l'Ajuntament de Girona, utilitzant la seva pàgina web, la mateixa nit del dimecres 23 quan va percebre el terratrèmol de la Selva. Estava espantada, i amb raó, no estem acostumats a sentir moviments sísmics. La Yolanda ens preguntava si s'havia de preocupar pel que ella considerava un augment de la freqüència d'episodis sísmics a les nostres comarques. També preguntava si 3,8 graus de magnitud de l'escala de Richter era molt. A Catalunya i àrees veïnes es detecten centenars de moviments sísmics cada any. A l'Estat espanyol se'n registren més de 4.000. L'alta tecnologia dels sismògrafs actuals permet localitzar i mesurar el més petit dels terratrèmols, la gran majoria imperceptibles pels humans. Tots tenim present el risc d'inundacions i el d'incendis forestals, tenim memòria històrica, sabem o ens han explicat els episodis d'aiguats pels carrers de Girona, o tots hem vist un incendi en els nostres boscos, però i els terratrèmols? Potser a la Yolanda, com a molts, els sona cosa llunyana: Japó, Mèxic, Indonèsia, Turquia o Algèria. No ens hem d'espantar, però nosaltres estem en zona de risc, de risc moderat en relació amb els indrets de les col·lisions de les grans plaques tectòniques. A la península Ibèrica la zona amb més activitat sísmica correspon a Granada, després vindrien Huelva, Málaga, Almeria, Múrcia, Alacant i les comarques interiors de Girona. Hem de tenir por? No; revisem l'estadística: Els últims terratrèmols importants a les nostres comarques foren el 1427 i 1428 que destruïren Olot i Queralbs. Pel que fa a l'edat geològica de la Terra, els 560 anys que han passat no són res. La Yolanda segurament no viurà mai un sisme devastador a Girona. I els 3,8 graus de magnitud, són molt o poc? Poc. Però és molt diferent estar davant d'un terratrèmol de 3 graus de magnitud de l'escala Richter que d'un de 4 graus. L'escala és logarítmica. Un terratrèmol de 3,5 graus equival a l'energia alliberada en una explosió de 455 kg de TNT, mentre que 4 graus significarien 6.000 kg, i 4,5 graus 32.000 kg. Això i afegit que en molts llocs del món on hi ha pobresa, que es construeix amb el que es pot, els efectes d'un terratrèmol que en un país d'Occident no comportaria gaires danys, el resultat és devastador al Tercer món. I nosaltres? Com ho tenim? Partim que els terratrèmols no es poden predir. No sabem quan passaran, ni com seran. Què podem fer? Doncs confiar que els enginyers, arquitectes i constructors compleixin la norma sismoresistent de la construcció dels nostres edificis i de les nostres infraestructures públiques, i que l'Administració ho controli. Nosaltres també tenim responsabilitats, per exemple, hem de promoure el manteniment adequat de casa nostra. Si vivim un terratrèmol important haurem de confiar en la capacitat de resposta d'una societat avançada, esperarem una suficient organització i una mobilització idònia de recursos humans i materials. Podem fer alguna cosa més? A Califòrnia molta gent sap que no pot posar-se a dormir sota uns prestatges on hi hagi objectes pesants, per si ?cauen amb un sisme. A la Yolanda li proposem llegir els consells bàsics d'autoprotecció. Qui vulgui pot riure-se'n, el desconegut ens fa por i de vegades riure.

   Els terratrèmols a Girona | 25-07-2008 - 07:12:31 GMT 1 #

9. 12 rèpliques del sisme de la Selva de fins a 2,6 graus Richter .
   El terratrèmol que es va produir la nit de dimarts a dimecres i que va assolir una magnitud de 3,8 graus a l'escola de Ricther i que tenia el seu epicentre prop de Santa Coloma de Farners segueix emetent rèpliques. Des del moment del terratrèmol, la matinada de dimarts a dimecres, segons l'Institut Geogràfic Nacional s'han registrat fins a 12 rèpliques, que van oscil·lar entre els 1,8 i els 3 graus de magnitud. De tota manera són de baixa magntiud i per tant, totalment imperceptibles per l'home. La comarca de la Selva és una zona d'inestabilitat geològica segons la Generalitat, ja que la seva està fragmentada per plegaments i falles i per tant, no és estrany que hi hagi terratrèmols. A més, la majoria són imperceptibes tot i que n'hi pot haver dos a l'any que ho siguin, com el de la matinada de dimecres.

   Pla d'emergència
   Al municipi d'Anglès, que ha viscut el segon terratrèmol en un mes, el grup PAU a l'oposició ha reclamat que s'elabori un Pla d'emergència a la comarca per saber com actuar en cas de moviments sísmics i que entre tots els ajuntaments es demani a les administracions superiors que el redactin i se'n faci difusió a la ciutadania.

   12 rèpliques del sisme de la Selva de fins a 2,6 graus Richter | 25-07-2008 - 07:24:55 GMT 1 #

10. Sismes perceptibles a la Selva: Dir que els terratrèmols són enguany més freqüents del que tradicionalment -i estadísticament- és habitual, és un assumpte delicat. Pot crear temors poc fonamentats, ja que la llei preveu mesures antisísmiques en la construcció d'edificis de nova planta -tot i que les cases d'abans dels anys 60 podrien córrer risc en cas d'una sotragada superior al nivell 6 a l'escada de Richter-, i de totes maneres els terratrèmols no es poden preveure. Sense voler crear psicosi col·lectiva, però amb dades a la mà, des de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC) es considera que enguany l'activitat sísmica registrada a la comarca de la Selva "surt d'allò que és corrent", explica el cap de l'àrea de Sismologia de l'Institut Geològic de Catalunya, Xavier Goula.
    El terratrèmol de nivell 3,8 a l'escala de Ritcher registrat el passat 23 de juliol va treure del llit centenars de persones arreu de la comarca -l'epicentre es va localitzar entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm- i va fer estremir cases i bellugar objectes. No és el cas el que es va registrar el passat dissabte amb l'epicentre al mar, davant la costa del Maresme. Tot i tenir la mateixa intensitat, l'IGC ha rebut només tres formularis de persones que expliquen haver notat els efectes del sisme, del qual no s'han produït rèpliques. Les notificacions provenen de Girona, en dos casos, i de Tossa de Mar. "És curiós, perquè per la magnitut que va tenir haurien d'haver arribat més enquestes, però tot depèn de si el tipus d'energia que genera el moviment és de més alta o més baixa freqüència", explica Goula. Una persona resident a Dosrius (Maresme) es va dirigir als serveis d'emergències per avisar que havia notat que la casa es movia. Aquest diari ha constatat que també residents a municipis del Baix i l'Alt Empordà com ara Sant Feliu de Guíxols o Sant Pere Pescador van notar la sotragada.
    "La freqüència és una mica alta, sí. No cada dia es tenen sismes d'aquesta intensitat. Però no hi ha explicacions precises. Es tracta de fenòmens aleatoris i no podem conèixer l'estat de l'interior de la Terra", reflexiona el cap de l'àrea de Sismologia de l'IGC. La darrera crisi sísmica a la comarca va tenir lloc el 2002. El 21 de juliol d'aquell any una sotragada de 3,4 graus a l'escala de Richter va ser percebuda lleugerament per la població, però la crisi es va perllongar, amb 22 petits moviments, durant dues setmanes. El passat juliol, la crisi es va perllongar entre el dia 21 i el 27 i va donar lloc a una trentena de sotragades. La costa presenta un risc moderat, més elevat en el cas del que seria la plana de la Selva, i alt en la zona de les Guilleries. L'històric de terratrèmols detectats a Catalunya durant el segle XX, que es pot consultar a la plana web de l'IGC, indica que a la Selva s'han donat sismes de fins a grau 7 a l'escala de Richter.

    Sismes perceptibles a la Selva | 19-08-2008 - 18:57:02 GMT 1 #

11. La batzegada de 1427-1428,per J. COLOMER :
    Els grans sismes a Catalunya no han estat habituals al llarg dels temps i, tot i que no és impossible que n'hi hagi, les possibilitats són poques. Tot i això, en els anys 1427 i 1428 hi va haver una crisi sísmica, una de les més grans que s'han produït mai a l'Europa occidental. Els efectes més destructors van afectar les comarques de la Selva, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. La primera sotragada va afectar la zona d'Amer. Els petits sismes van començar a finals de febrer i van continuar al març i a l'abril. Els més forts del mes de març van tenir lloc el 15 i el 19. El primer va provocar danys al monestir d'Amer i el segon, el més important, de 5,9 graus en l'escala de Richter, va provocar la desolació a les valls d'Osor i Amer. Si no hi va haver víctimes va ser, sobretot, perquè la gent ja vivia, per por, fora de les cases. La nit del 22 als 23 d'abril un altre sisme va causar el pànic, va provocar esquerdes en el terreny prop d'Amer per les quals van començar a sortir gasos que van provocar diversos morts.

    Al mes de maig els sismes van afectar la zona d'Olot i de la vall d'en Bas. El dia 15 de maig un fort terratrèmol, de 5,8 graus, va fer molt de mal a Olot, on hi va haver quinze morts, i també va provocar destrosses en altres localitats properes.

    LA DEVASTACIÓ DE 1428
    El pitjor, però, encara havia d'arribar, i el 2 de febrer de 1428 un sisme de 6,5 graus va devastar els Pirineus Orientals. Aquell sisme va coincidir amb la celebració de la Candelera i, segons els historiadors, molts dels morts no van ser conseqüència de l'ensorrament d'edificis, sinó del pànic de la gent quan intentava sortir a corre-cuita de les esglésies. La localitat que va ser més directament afectada per aquest terratrèmol va ser Camprodon, i també poblacions com ara Puigcerdà i Besalú. De fet, Camprodon i Puigcerdà, amb 200 i 300 morts respectivament, van acumular la meitat dels morts pel sisme, segons estimacions dels entesos. A la Vall d'en Bas hi hauria hagut uns 180 morts; a la Vall de Bianya, uns 130; a Castellfollit, uns 80, i a Sant Joan de les Abadesses vora 40 víctimes.

    Altres terratrèmols destacables de les comarques gironines són el que el 1152 va sacsejar Ripoll i el que el 1783 va afectar Molló.
    -------------
    El sisme de Queralbs

    El terratrèmol més important d'aquest segle a Catalunya va tenir lloc el 21 de setembre de 2004 al Ripollès. De 4,1 graus en l'escala de Richter i amb epicentre al nord-est de Queralbs, va sacsejar mig país, sobretot les comarques gironines i barcelonines, i va causar danys als habitatges del Ripollès, comarca que durant aquell any va patir 207 sacsejades i va viure constantment amb l'ai al cor. El sisme va fer danys sobretot a Queralbs, on va malmetre façanes, voladissos i teulats. L'Ajuntament va ser un dels edificis més afectats, amb esquerdes interiors i sobretot una que en diagonal partia el rellotge i una part de la façana. Els veïns de la zona van assegurar aleshores que mai no havien viscut un terratrèmol d'aquella magnitud.

    La batzegada de 1427-1428 | 12-10-2008 - 06:24:30 GMT 1 #

12. Programa transfronterer terratrèmols als Pirineus :

    L'Institut Geològic de Catalunya del Departament de Política Territorial i Obres Públiques lidera, amb entitats i organismes espanyols i francesos, la creació d'un sistema d'informació sísmica al Pirineu. La iniciativa ha rebut el suport econòmic de l'Administració europea que, en aquest sentit, ha subvencionat el projecte amb el fons Feder. En total s'han concedit 1,7 milions d'euros. El projecte pretén homogeneïtzar la informació entre els diferents organismes a banda i banda del Pirineu que facilitin, en cas necessari, una acció conjunta, ràpida i àgil dels cossos de seguretat i de protecció civil.
    El projecte porta per nom Sispir -Sistema d'Informació Sísmica del Pirineu- impulsat per l'Institut Geològic. Pretén aglutinar i homogeneïtzar un conjunt d'accions, posar en comú la recollida de dades d'informació sísmica dels dos costats de la frontera i establir eines de gestió del risc ràpides. Actualment, el seguiment sísmic al Pirineu es fa a través de diferents organismes i bastant desconnectats entre si. Amb el programa es tindran unes dades que serviran per a la comunitat científica i sobretot una eina que al final faciliti la gestió del risc. El responsable de l'Institut Geològic de Catalunya, Xavier Goula, va considerar "lògic" i "raonable", la posada en comú d'unes dades que han de permetre, en un cas hipotètic, una acció conjunta i organitzada entre els diferents cossos de seguretat i de les administracions competents. Actualment al Pirineu, hi ha unes 50 estacions de seguiment, mesura i control de terratrèmols i moviments sísmics. El projecte preveu més estacions, ja que en aquests moments hi ha zones que no disposen d'aquest sistema. A la zona pirinenca és habitual el moviment sísmic, i segons les dades de l'Institut Geològic només en el mes de desembre de l'any passat, al Pirineu, hi va haver més de trenta moviments d'intensitat molt lleu, imperceptibles per als veïns de la zona.

    Programa transfronterer terratrèmols als Pirineus | 03-01-2009 - 09:18:05 GMT 1 #

13. Terratrèmol de 2,6 graus Richter a l'Alt Urgell :

    Un terratrèmol de 2,6 graus en l'escala de Richter va afectar ahir al matí la comarca de l'Alt Urgell, segons van informar fonts de l'Institut Geològic de Catalunya. El moviment sísmic es va produir a dos quarts de nou del matí i va tenir com a epicentre la població de Montferrer i Castellbò, a la comarca de l'Alt Urgell. El terratrèmol es va poder percebre a la capital, la Seu d'Urgell, i també a diferents punts de la comarca, tot i que es va indicar que no hi va haver danys materials ni personals.

    L'últim moviment sísmic que es va produir a Catalunya va tenir una intensitat de 3,8 graus en l'escala de Richter i es va registrar el passat 16 d'agost enmig del mar. En aquell cas, el moviment sísmic va ser percebut a les comarques del Maresme i de la Selva, i tampoc va provocar cap dany.

    El caporal Julià de la Policia Local de la Seu d'Urgell va explicar ahir que l'Institut Geològic de Catalunya els va avisar del terratrèmol i, d'aquesta manera, van poder informar els diversos veïns que van trucat per interessar-se. El caporal també va explicar que el terratrèmol es va notar a la ciutat però que no es va registrar cap dany material ni personal.

    A l'Alt Urgell, l'últim terratrèmol amb epicentre en aquesta comarca es va produir a l'agost del 2007 i va tenir una intensitat de 2,4 graus. Anteriorment, el 2005, n'hi va haver un d'una intensitat de 2,9 graus, i el 1997 un altre d'una intensitat de 2,8.

    Terratrèmol de 2,6 graus Richter al Alt Urgell | 05-01-2009 - 08:07:10 GMT 1 #

14. La magnitud del sisme

    Per calcular la magnitud d'un sisme es fa servir l'escala de Richter. Com més graus a l'escala de Richter més greus poden ser les conseqüències. Quan el sisme té menys de 2 graus, no es nota, i llavors parlem de microterratrèmol. De 2 a 2,9 graus, normalment no es nota, mentre que de 3 a 3,9 graus es nota però no sol provocar danys. Per sobre dels quatre graus els efectes ja poden ser notables. De 4 a 4,9 graus els objectes es mouen perceptiblement, i tot i que és improbable que es produeixin grans destrosses sí que hi pot haver danys. De 5 a 5,9 graus el sisme pot causar grans destrosses en els edificis mal construïts i petits danys en els edificis ben construïts. Si la magnitud està entre els 6 i els 6,9 graus, pot ser destructiu fins a més d'un centenar de quilòmetres. Per sobre de 7, els efectes són catastròfics.

    La magnitud del sisme | 09-01-2009 - 08:44:45 GMT 1 #

15. Es registra un terratrèmol de 2,2 graus en l'escala de Richter entre Caldes i Llagostera

    selva

    J.C.. Caldes de Malavella.
    Un terratrèmol de 2,2 graus a l'escala de Richter va tenir l'epicentre ahir a la comarca de la Selva, entre els municipis de Caldes i Llagostera. El sisme, tot i ser de poca magnitud, va ser més important que la majoria dels que tenen lloc a les comarques gironines, els quals, en molts dels casos, no solen passar d'un grau. Tot i així, les policies locals de Caldes i Llagostera no van rebre cap trucada de ningú que hagués percebut el sisme. Aquest any ja hi ha hagut nou terratrèmols de poca magnitud a les comarques gironines, sis dels quals han tingut l'epicentre a la Selva. Els altres tres s'han registrat al Gironès, on n'hi ha hagut dos, i a l'Alt Empordà.

    Es registra un terratrèmol de 2,2 graus escala de Richter entre Caldes i Llagostera | 11-02-2009 - 08:57:46 GMT 1 #

16. Terratrèmol amb epicentre a Tordera afecta la Selva :

    L'Institut Geològic de Catalunya (IGC) va registrar, divendres a la nit, un terratrèmol de 2,3 graus en una zona situada entre la Selva i el Maresme, propera al municipi de Tordera.

    l'Institut Geològic de Catalunya van assenyalar que l'epicentre del sisme estava situat a prop de la població de Tordera.
    ---
    VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons

    Terratrèmol amb epicentre a Tordera afecta la Selva | 21-06-2009 - 08:16:38 GMT 1 #

Dejar un Comentario

• • Inicio | Archivo | Mis Imágenes
• Quién Soy
  • ARGELAGUER Juan R. Lejarza
  • Si quieres escribirme



Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons. Mis Tags Buscar Buscar Posts Comentarios On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Sindicar RSS RSS de los comentarios Añadir Feed a: Bloglines FeednessGoogle Reader Mi Yahoo Mi Msn Rojo Pluck Newsgator SearchFox Bloxor Tímidament al principi, amb empenta després, ja ha sonat el clarí de la batalla. Les forces s´organitzen, tracen els plans d´atac i defensa, les estratègies que estimen més propícies, les maniobres que l´alt estat major considera més oportunes: els potents altaveus, les proclames que seran llençades des dels més diversos sistemes de comunicació, l´alegria dels himnes i de les banderes, els records històrics i els futuribles, el crit de les pancartes i l´esgarip de les manifestacions... Per tots els racons de la veritat i de la mentida s´alça l´ordre inapel·lable: A les trinxeres! A lluitar! A combatre fins a la victòria! On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Contactar con la autora o autor | Archivo | ¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis