Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

28/10/2007 GMT 1

Memorial Democràtic el cost humà de la Guerra Civil per Argelaguer (Memoria Histórica)

lejarza @ 16:44

Sants de Argelaguer Esteve Casadevall i Puig i Jaume Falguerona i Vilanova  LejarzaMemorial Democràtic el cost humà de la Guerra Civil per Argelaguer.-El 15 de gener de 1939 els feixistes van entrar a Tarragona, el 26 van entrar a Barcelona, el 3 de febrer a Girona. El 8 de Febrer a Argelaguer. Van travessar el poble sense aturar-se, camí de la frontera, per on havien sortit mes de 300.000 persones cap a un llarg exili. Nuestras tropas continúan sin descanso la liberación de la pequeña parte de Cataluña próxima a la frontera francesa que aún no ha sido rescatada por los soldados españoles. Durante la noche pasada fue ocupado Camprodón, de gran importancia militar; y en el día de hoy se ha llevado a cabo la ocupación de Planes y Planoles, y otros pueblos próximos a Tosa. También ha sido alcanzada la frontera en otro punto importante, con la ocupación de la ciudad de Puigcerdá. El enorme desastre de las tropas rojas sigue acusándose en todas las carreteras y caminos, donde se encuentran abandonadas grandes cantidades de armas, municiones, efectos y material de todas clases, imposibles de detallar por su número y diversidad. Salamanca. 10 de fébrero de 1939. III año Triunfal. De orden de S.E. el general jefe de Estado Mayor, Francisco Martin Moreno. Ampliación del Parte anticipado. Nuestras fuerzas han alcanzado en el día de hoy, todos los pasos de frontera francesa de Puigcerdá hasta Portbou. La guerra en Cataluña ha terminado. Salamanca, 10 de febrero de 1939. III Año Triunfal. De orden de S.E. el General de Estado Mayor, Francisco Martin Moreno. Al cap de poc, l'exércit va nomenar una comissió gestora provisional perqué es fes cárrec del Ajuntament de Argelaguer.(Arrels i Llavors d´Argelaguer, Volum III) 88888 Sovint es parla de «Recuperar la memòria històrica», però cal ser més explícits, parlem dels centenars de sacerdots sacrificats a partir del 19 de juliol de 1936, o tal vegada del «Cost humà de la guerra civil espanyola, perquè els primers estan ben comptabilitzats i degudament homenatjats i enterrats en lloc sagrat, els altres encara deuen estar als «llimbs». Avui històricament ningú pot negar que l´aixecament militar contra la República legalment representativa de tots els Argelaguencs, fou un cop de Estat antidemocràtic i feixista, al qual la Santa Mare Església s´adherí d´una manera total i absoluta, en una comunió que dura més de quaranta anys, en què el Cabdill entrava i sortia de les Catedrals sota Tàlem a tothora. Malauradament molts religiosos moriren i foren maltractats..., però qui signà la seva sentència? Les mateixes Jerarquies Eclesiàstiques amb el seu compromís polític. Tots els morts ens han de merèixer elInvitacion Oficial Roma Beatificación 28-10-2007 major dels respectes, fins i tot els que demanen la «Recuperació de la Memòria Històrica» i dels quals ningú gosa ni parlar-ne. Del nostre poble de Argelaguer van desaparèixer una munió de Joves, que per gust o a la força varen haver d´anar a combatre aquells sublevats que els arrabassaven la llibertat del poble..., molts, no tornaren mai..., i ni tan solament ningú ha gosat reivindicar un senzill Monument, un símbol de agraïment per a ells, no se´n parla talment com si mai haguessin existit...!, lamentable i vergonyós!, perquè encara hi ha molta de por a Argelaguer de parlar d´aquestes coses, tot i que la guerra s´acabà ja fa setanta anys, però Veïns és que tenim una democràcia municipal tutelada i encara ara resulta més còmode no parlar d´aquests morts en certa manera semblen maleïts. 8888 El “Cost humà“ de la Guerra Civil, en Argelaguer es quantificà així: Mort a Argelaguer: Don Francisco Badosa Ventura, parroco de Argelaguer (27-8-1936). En el cementiri municipal de Argelaguer, nínxol número 1-esquerre, es llegeix el següent epitafi: “Aquí descansan los restos de los hermanos Rdo. D. Francisco y D. Pablo Badosa Ventura, cura parroco de esta (Argelaguer) durante 24 años. Fue vilmente asesinado por las hordas ateas y antiespañolas. A la edad de 69 años el 27 de agosto de 1936. R.I.P. Religiosos de Argelaguer morts a Barbastro (Huesca): Esteve Casadevall i Puig i Jaume Falguerona i Vilanova, mártirs claretians, fills de Argelaguer, bisbat de Girona, fusilats a Barbastro, amb els seus 49 companys, al Estíu de 1936, beatificats. Morts al Front: Badosa Pararols, Gabriel (Biel de Gifreda), 26 anys, pagés, Esteve Casadevall i Puig i Jaume Falguerona i Vilanova, Mártirs claretianssolter. Mort a Villalba de los Arcos (8-9-1938). Bartrina Comas, Ramon (Mas Castellà), desaparegut al front. Devesa Bretcha, Miquel (Can Sorribes de Pont), 33 anys, casat. Front del Segre (5-1-1939). Espígul Gassiot, Antoni (Cal Mut), 33 anys, solter, pagés. Mort a les Pedres de Oló (14-9-1938). Font Badosa, Pasqual (Can Menyaric), 23 anys, solter, pagés, mort a Poble de Requena (3-1938). Masdemont Oliveras, Pere (Cal Sant), 33 anys, pagés, casat. Front del Segre (14-8-1938). Pagés Serra, Pere (Can Vilá). Extremadura (1937). Roca Font, Pere (Cal Sant), 33 anys, casat. Mort al Hospital la Sabinosa (Tarragona) (30-8-1938). Rota Jordà, Joan (Can Raticuel). Mort al Camp de Sant Marcos (León) (1939). Morts de altres poblacions a Argelaguer: Alvarez Méndez, José, 32 anys, Guárdia Civil. Mort a la Olivera de Aymá (17-2-1937). Era Caporal a la Comandáncia de Cadaqués. Izquierdo Martínez, Giner, 40 anys. (4-2-1939). Formava part d'un comboi de presoners. Com podeu adonar-vos, en la vinya del senyor hi ha de tot, depèn de les ulleres que un porti per repassar la història, per uns tots els honors i homenatges» i per la gent del poble: «el més lamentable dels oblits». Esperem per part de les nostres autoritats municipals un gest vers la memòria històrica de Argelaguer, fem un Monument com a Memorial Democràtic per tots, aprofitem que estem reparant la Esglèsia dels Beats Esteve Casadevall i Puig i Jaume Falguerona i Vilanova. Gràcies. Eva Llansana i Benaiges i Juan R. Lejarza Cal Musìc Argelaguer

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Un Comentario »

  1. El BOE publicó el dia 27 la Ley de ampliación de derechos y medidas a favor de quienes sufrieron la Guerra Civil española y la dictadura posterior, llamada ley de la memoria histórica, por lo que a partir de ayer, día de entrada en vigor de la norma, se pueden iniciar los trámites para acogerse a los beneficios que plantea y para retirar los símbolos y menciones de exaltación franquista.

    Sin embargo, hasta dentro de un año no entrará en vigor la ley que permite obtener la nacionalidad española a los hijos y nietos de españoles que la perdieron, por ejemplo, a consecuencia del exilio.

    La normativa fue promovida por el Gobierno en el verano de 2006 y presentada en las Cortes tras las vacaciones, pero la tramitación ha sido complicada y ha sufrido sucesivos parones. Finalmente, tras una intensa negociación, el PSOE logró los apoyos de la mayoría suficiente como para aprobarla el pasado 31 de octubre en el Congreso y el 10 de enero en el Senado. Sólo el PP y ERC han mantenido desde el principio su voto en contra.

    La ley declara en primera lugar la ilegitimidad de los tribunales, jurados y demás órganos penales y administrativos constituidos para imponer condenas por motivos políticos, ideológicos o de creencias religiosas, así como las resoluciones dictadas contra quienes defendieron la democracia y derechos y libertades hoy amparados por la Constitución. Quienes padecieron estas resoluciones, personas o instituciones, podrán a partir del lunes solicitar ante el Ministerio de Justicia una declaración de "reparación y reconocimiento personal".

    En cuanto a las reparaciones económicas, se amplían las prestaciones ya previstas en las leyes para los fallecidos en la guerra, así como las pensiones de orfandad, y también las indemnizaciones para quienes sufrieron prisión durante la dictadura, con nuevos supuestos que fueron en su día excluidos. También se encuentran entre los beneficiarios de la ley los fallecidos "en defensa de la democracia" entre 1968 y 1977.

    Además, las Administraciones Públicas deberán colaborar con las familias que quieran localizar a uno de sus miembros fallecido y desaparecido.

    Uno de los asuntos más discutidos de la ley ha sido el capítulo de los símbolos franquistas y el futuro del Valle de los Caídos, sobre el que ha habido muy diversas iniciativas. Además, con esta norma se crea el Centro Documental de la Memoria Histórica y Archivo General de la Guerra Civil.

    Finalmente, la ley establece sobre los primeros que deberán ser retirados todos los que exalten "la sublevación militar", la Guerra Civil y la dictadura, un asunto que podrá derivar en la retirada de subvenciones o ayudas públicas a quienes no cumplan este mandato.

    La salvedad a este artículo de la ley serán las menciones de "estricto recuerdo privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley".

    Respecto al Valle de los Caídos, a partir del lunes queda bajo las normas que se aplican con carácter general a lugares de culto y a los cementerios públicos. "En ningún lugar del recinto —se añade en el artículo 16— podrán llevarse a cabo actos de naturaleza política ni exaltadores de la Guerra Civil, de sus protagonistas o del franquismo".

    Ley de la Memoria | 29-12-2007 - 18:42:05 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>