Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Toni Comín/MEMORIAL DEMOCRÀTIC: SUPERANT LES HIPOTEQUES DE LA TRANSICIÓ .-La transició espanyola va permetre establir per primera vegada a la història d’Espanya un sistema democràtic estable i consolidat. El resultat d’aquell procés és, sens dubte, positiu. Tanmateix, els preus pagats per part de les forces democràtiques, per part dels lluitadors de l’antifranquisme, per aconseguir aquest objectiu va ser alt, en molts sentits diferents. Però sobretot en un: en el camp de la reparació històrica a les víctimes de la dictadura. De tots els règims totalitaris que ha conegut el món Occidental al llarg del segle XX, pràcticament l’únic que no havia rebut fins avui alguna mena de condemna -ja sigui de tipus polític o judicial- havia estat el franquisme. El nazisme i el feixisme, als judicis de Núremberg, els règims totalitaristes de l’Est, després de la caiguda del mur de Berlín, les dictadures d’Argentina o Chile, a través dels jutges que han condemnat a Pinochet o Videla, o Sudàfrica, amb la Comissió de la Veritat i la Reconciliació impulsada per Mandela, tots aquests països han fet, d’una o altra forma, una condemna dels seus dictadors. Durant 30 anys hem pagat una alt preu, en forma de desmemòria. I sense memòria no hi pot haver justícia cap a les víctimes de la guerra civil. Avui, tanmateix, la justificació d’aquest preu s’ha acabat. La democràcia ja està consolidada. No cal pagar dues vegades els preus que –potser de manera inevitable- vam haver de pagar en la transició. Per això, el Parlament de Catalunya va aprovar dimecres passat la Llei del Memorial Democràtic. Perquè la reconciliació estigui basada en la veritat, i no en l’oblit. Que ningú s’equivoqui: aquesta llei no està “a favor d’un dels bàndols”. Aquesta llei condemna tres coses, totes tres indubtablement condemnables: el cop d’estat contra un règim democràtic i legítim, com era la República; els crims injustificables que es van fer a tots dos bàndols durant la guerra civil; i la repressió, la tortura i la mort que va practicar el franquisme durant els 40 anys eterns que va perdurar. El nostre company de CpC, Josep Maria Balcells va ser qui, en nom del grup parlamentari PSC-CpC, va defensar el vot afirmatiu a aquesta llei. El seu va ser un dels discursos més emocionants que s’han sentit a la Cambra des de fa temps. Amb el seu permís, acabo l’Apunt d’aquesta setmana amb una cita de la seva intervenció: “L’aprovació avui d’aquesta llei serà per damunt de tot un homenatge als lluitadors per la democràcia i un reconeixement als que al llarg dels anys han sabut guardar i reivindicar la seva memòria, aquesta memòria respectuosa que volem que sigui a partir d’avui la memòria de tot el nostre poble. (...) Venim d’un silenci antic i molt llarg. Silenci imposat als negres anys del franquisme. Després, desaparegut ja el dictador, va venir un altre silenci, no dels historiadors i estudiosos, Sr. Vila però sí de les víctimes. Si el primer era el silenci dels vençuts, el silenci de la por, el segon va ser el silenci resignat, el silenci de la prudència que va acabar sent el silenci de l’oblit. Silenci justificat per mor de no trencar la viabilitat de la transició democràtica aconseguida per la via de la reforma i no de la ruptura. En tots els casos silenci dolorós per aquells que reclamaven memòria i justícia. Avui Catalunya, el nostre Parlament s’avança no només per trencar aquest silenci antic i molt llarg sinó que vol posar altaveus als que han portat el dolor en solitari, que han portat el dolor molt endins, calladament, resignadament. Volem posar-nos avui al seu costat. Els volem mostrar reconeixement i estima. Amb ells volem recordar els que ja no hi són. Els volem retre homenatge. Volem recollir testimonis que serveixin de pedagogia democràtica per a les noves generacions.” SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca