Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Un bon nombre de persones es van reunir a Santa Margarida de Bianya per dur a terme la Diada 2007 del Partit Carlí de Catalunya, que va coincidir amb els actes de la Associació de Amics de la Historia del Carlisme de Catalunya (AHCC), que ha fet restaurar la lápida existent al Cementiri Parroquial i que recorda la Festa dels Mártirs de 1927. Manel Tortós i Sala-Badia va parlar sobre «La importancia del carlisme a les comarques gironines»; Lluís Duran sobre «Coneix la teva terra i et coneixerás», i Joaquim de Solá-Morales va fer-ho sobre «Referéncies históriques sobre el monólit de Santa Margarida de Bianya». Aquest acte el va cloure Artur Juncosa, que tractá sobre «Qué representa la AHCC. La seva historia, finalitats i activats». Va fer se també la trobada dels Membres de la anomenat Real Orde de la Legitimitat Proscrita, adreçant-se Artur Juncosa a les Dames i Cavallers que en formen part, a tots els quals es va lliurar una cópia dels Estatuts de la ROLP signats per l´actual Cap de la Dinastía Carlina, Carles Hug de Borbó-Parma, a Puchleim, el any 2000, i una copia en color del Cavaller de la Legimitat, obra de Iruña Comerzana López. A quarts duna va dur-se a terme Pacte del Partit Carlí de Catalunya, en Commemoració del 123é Aniversari del reconeixement dels Furs de Catalunya per part de Carles VII i que van ser proclamats pel General Tristany des del balcó principal de la casa Solá-Morales, de Olot, per Octubre de 1874. Presentat per Maties Palau, van intervenir en aquest acte Jaume Campas i Fornols, que va assenyalar les diverses referéncies históriques per situar el Carlisme catalá; Carles Feliu de Travy, que va parlar sobre la defensa dels furs; Héctor Mir i Llorente, que plantejá la necessitat de transformar i humanitzar el món globalitzat, i Julio Gómez Bahillo, que va introduir els assistents a la lluita en positiu del Carlisme catalá. Actualment, el Partit Carlí de Catalunya defensa desenvolupar un procés d'austeritat de la despesa pública, llevat de les inversions rendibles i generadores de col•locació, i en funció de la seva proposta de Estat Federal planteja la reforma de la administració pública per tal d'evitar factual duplicació de funcions, desenvolupar la carrera administrativa professional fins al cárrec de director general, acabant amb l´actual nepotisme, i aplicar efectivament les incompatibilitats als nivells administratiu, legislatiu i judicial. També demana, entre altres coses, controlar de forma adequada la gestió i els pressupostos de les empreses públiques i arribar a un pacte social que permeti establir una veritable política de plena col-locació i el manteniment d'una protecció social que, entre altres mesures, disposi d'una assegurança d'atur digna i suficient per als que pateasen aquesta situació. Defensa, a la vegada, construir una societat autogestionária, concretada en democracia económica, participació i pluralisme polític i federalisme, qüestió, aquesta última, que suposa autonomia per a cada comunitat per decidir en tot alló que l'afecti, com també capacitat de pacte amb altres comunitats per decidir la leva integració en un altre nivell superior per a la realització d'alló que excedeix de les seves possibilitats económiques, funcions i demográfiques. La trobada acabo amb un dinar, a la Canya.