Bracons: La Variant per Olot començarà a construir-se el 2008,La carretera de la discòrdia (Les Preses)
Bracons:La Variant per Olot començarà a construir-se el 2008, diu PTOP .-Per a canalitzar adequadament el trànsit procedent de Bracons no només fa falta la Variant de les Preses i la Vall d´en Bas. Olot també necessita una variant (anomenada nord-oest) per a què aquest nou flux de vehicles no col·lapsi les principals artèries viàries de la ciutat. Es tracta vies com l´avinguda de Santa Coloma, el passeig de Barcelona. o el vial Sant Jordi, a hores d´ara ja molt plenes. Les grans incògnites sobre la variant d´Olot estan resoltes des que el 21 de setembre passat el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, es va desplaçar a la ciutat per anunciar que la variant tindria 4 carrils (i no pas 2) i que inclouria altres millores proposades des de la ciutat, com ara un túnel a l´Hostal del Sol. Ara cal redactar l´estudi informatiu, el d´impacte ambiental i el projecte constructiu (en aquest tercer cas, 10 mesos de feina valorats en 3,3 milions d´euros). Nadal espera que, si no hi ha entrebancs, les obres de la variant d´Olot puguin sortir concurs i iniciar-se a finals del oroper 2008. La federació de Convergència i Unió (CiU) ha entrat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya on insta el Govern, justament, a què el projecte constructiu de la variant estigui llest abans de finalitzar el 2008. CiU també planteja que la variant es posi en funcionament al mateix temps que el túnel de Bracons, una cosa impossible perquè el túnel estarà acabat, precisament, a finals de 2008 o bé a començaments de 2009. De totes maneres, el portaveu del grup de CiU a l´Ajuntament d´Olot, Josep Maria Corominas, indica que «el Govern, en exercici de la seva *** M.M./La carretera de la discòrdia .-La tardor de 2006 l´exposició pública de dues alternatives de traçat per construir la variant de les Preses i la Vall d´en Bas (un dels darrers trams de l´eix Vic-Olot per Bracons) va provocar assistències massives a les reunions informatives i l´aparició de manifestos i pancartes. Els dos municipis, i els seus veïns, tenien preferències oposades i es van viure dies de neguit i polèmica. Al final, els ajuntaments van comprometre´s a acceptar el traçat que quedés clar, tècnicament, que era el millor. A la tardor de 2007 molts veïns tenen la impressió que la qüestió està al mateix punt que un any enrere, amb l´agreujant que la Generalitat ha dit clarament que preferiria fer la variant per la plana i que falta menys perquè comencin a baixar cotxes pel túnel de Bracons. La Generalitat ha refet els dos traçats presentats el 2006, però el dibuix de la variant passant, en túnel, per la serra de Marboleny continua essent innacceptable per les Preses. Segons la seva alcaldessa, la socialista Esther Pagès, aquesta opció parteix el municipi, trepitja el corredor biològic de can Xon i inquieta als industrials pel fet de preveure un fals túnel per sota del polígon (per cert, a les Preses s´han queixat que PTOP fa servir una cartografia antiga, de manera que més d´una nau industrial afectada per la variant no apareix en els mapes). Quant a la Vall d´en Bas, el municipi ha deixat clar el seu rebuig que la variant passi soterrada per davant de l´escola Verntallat i clama per la preservació de les terres agrícoles. A més, preocupa que la carretera pugui alterar l´aqüífer del riu Fluvià i fins i tot la ciutat d´Olot en pateixi les conseqüències. 
responsabilitat, hauria d´haver trobat la solució per tal que les dues variants -la d´Olot i la de les Preses- estiguessin en servei quan s´obrís Bracons». Ara -conclou Corominas-, «l´únic que podem demanar és que s´accelerin tots els tràmits i es destinin els recursos econòmics necessaris per a iniciar i enllestir les obres el més aviat possible». Bracons s´obrirà el 2008, però la variant d´Olot no estarà fins el 2010. Per tant, la ciutat pot viure uns 2 anys problemàtics.
Per acabar-ho d´arreglar, ha transcendit (i encès els ànims) la carta del secretari de Mobilitat, Manel Nadal, exposant clarament la preferència del Departament de Política 
Territorial i Obres Públiques (PTOP) pel traçat de la plana. El Departament no ha pas canviat de parer, però aquesta setmana ha hagut de posar el fre de mà. Nadal i el director general de Carreteres, Jordi Follia, es van entrevistar amb els representants polítics de les Preses i la Vall d´en Bas. En la segona d´aquestes reunions els edils de la Vall van arrancar de PTOP el compromís d´elaborar uns estudis amb els punts forts i els febles de tots dos traçats. Això, era, el que ambdós ajuntaments van demanar mesos enrere. Amenaça de més protestes No cal dir que, després de les reunions no s´ha mogut ni un dit la postura de les Preses i la Vall d´en Bas. Si bé cap municipi vol una confrontació entre veïns, ambdós es mostren disposats a defensar a ultrança la seva elecció. Ambdós estan convençuts que, si la Generalitat no escatima els diners per fer una bona carretera, és possible millorar tècnicament l´opció que prefereixen fins al punt que aquesta sigui acceptable pel poble del costat. L´amenaça de noves protestes, com la tractorada de la setmana passada, està latent. SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Historia Hidrólogica: La franja d’inundació a 500 anys fins a les Preses és d’uns 50 metres, i a partir de les
Preses és d’uns 200 metres respecte a l’eix del Fluvià.
Totes aquestes característiques de la plana d’en Bas s’hauran de tenir presents a l’hora de
concretar les noves infraestructures de mobilitat que puguin afectar aquesta zona.
Les Preses Antoni | 23-10-2007 - 11:52:06 GMT 1 #
Historia del Comtat de Besalú Extracte:
La Vall de Bas era llavors (Temps dels Ibers) un gran Estany les aigües del qual s'estenien per terres dels actuals veinats de Joanetes, Hostalets de Bas, Les Preses, El Mallol i La Pinya en una extensió de 6 kms. per 3 de am plada. Volcada de boscos i alimentada per les aigües que, davallant de la serra del Grau en la seva part sep tentrional, en restar aquestes detingudes al peu de Les Preses (prop de el actual mas "Codella") pel dic basáltic del "Bora-tosca", passaven a desguassar a la ribera de Riudaura, prop de l'anomenat "Hostal de la Corda".
Maria | 23-10-2007 - 11:59:52 GMT 1 #