Al amic Xuclá, per alló de les Lliçons (CiU Garrotxa)
Julio Clavijo/Al amic Xuclá, per alló de les Lliçons.-El número 
anterior d'aquest setmanari (la Comarca de Olot) treia un parell de notes informatives que en mereixen un comentan. El primer, un article de Jordi Xuclá, era una resposta a la nota de la Agrupació Socialista de la Garrotxa (PSC) que criticava els discursos realitzats el 11 de setembre per manca de respecte institucional. En Jordi argumentava que ell s'havia limitat a defensar el seu punt de vista polític, el qual, curiosament, també coincidía amb el del President del Consell Comarcal de la Garrotxa, un fet res d'estrany, ja que tots són del mateix partit (CiU). En base a aquesta argumentació, l'amic Xuclá acusava els socialistes de col-leccionar negociats de poder, d'endormiscar el país, d'anar tirant, de difuminar i d'amagar la falta de determinació, de... Déu n'hi do! Sort que havies dit que defensaves els teus punt de vista amb respecte i correcció! Jo creo que aixó és cert, és clar que les teves intervencions són serioses i que una relliscada con aquesta, que tots poden tenir, no treu que siguis un diputat correcte, encara que aquesta vegada no hagis estat a l'alçada. No és massa lógic criticar la posició del PSC, argumentant que un defensa el seu punt de vista amb correcció, quan la nota socialista ha fet precisament aixó: defensar un punt de vista davant la manipulació política del Onze de Setembre a la comarca. Un fet sense precedents i que pot arriscar la seva continuitat amb els termes en qué avui se celebra.I un darrer apunt. Jordi Xuclá critica els pactes que han fet possible governs d'esquerres, tant a la Generalitat com a la Diputació. Una posició legítima, pero de la qual cal treure lliçons per a la propia casa: també et fa basarda, Jordi, la majoria formada a l'Ajuntament de Santa Pau per desplaçar una llista que ha estat la més votada amb diferencia? Ara em recordo de una altra cosa. De la nit de les eleccions a Olot. Quan algú anava fent mans i mánigues per formar una gran coalició, des del xenófobs als ecologistes alternatius («El que vulgueu, eh? Us
donem el que vulgueu», deia algú del teu partit.)? Exposar aquests fets no és donar lliçons, és exposar una opinió amb la correcció que ens mereix la gent que ens llegeix. L'altra notícia és que el Govern de la Generalitat lliurará dues subvencions a l'Ajuntament de Olot per un total de 1.186.488 euros € per a un nou Pavelló Polisportiu i per un altre destinat al Club de Patinatge. Si aixó és per endormiscar el país, més val que t'ho estudiis millor.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
En defensa pròpia, per Jordi Xuclà, Diputat al Congrés, Olot Garrotxa :
Un periodista del diari que vostè dirigeix ha abocat sobre la meva persona acusacions difamants davant les quals em veig obligat a defensar-me i expressar la meva repulsa a uns atacs que considero impropis de qui els firma i que no esperava trobar en el diari en el qual col·laboro col·laborant setmanalment des de fa anys.
El periodista Albert Soler va firmar el dimarts 13 de gener una columna titulada «Que no és cap massacre» arran del conflicte armat que enfronta Israel amb l´organització terrorista Hamas i que està provocant la mort de centenars de civils a la franja de Gaza.
De la lectura de l´article d´opinió es desprèn clarament que el columnista m´imputa que defenso la mort de la població civil («Havien de ser eliminats», em posa en el meu suposat pensament). També posa en la meva boca, o en la meva visió d´aquest esgarrifós conflicte, que «un exèrcit ha d´atacar a sang i foc una ciutat o poble. Per si de cas».
Senyor director, em sento ofès i calumniat, entristit per aquest atac tan injust. Qualsevol persona amb un mínim d´humanitat, i crec que la conservo, se sent profundament ferida per les imatges de la mort de població civil en aquest conflicte. No puc ni vull entrar en aquest espai en el fons de l´assumpte.
Una visió maniquea i superficial d´un assumpte molt complex pot portar a judicis simples i injustos. Però mai hauria pensat que aquesta visió superficial pogués servir per imputar-me acusacions tan greus i èticament repugnants.
Fa cinc anys que formo part del Grup d´Amistat del Congrés dels Diputats amb Palestina. He visitat tres cops Gaza i conec bé els sofriments dels habitants de la zona. Conec les dues parts del conflicte i he treballat, aquí i allí, per la seva aproximació i per la creació d´un Estat palestí que visqui en una pau duradora al costat d´un Estat israelià. He treballat pel restabliment del poder de l´Autoritat Nacional Palestina després del cop intern de juny del 2007, he visitat la Muqata a Ramal·la en temps d´Arafat.
La pau a l´Orient Mitjà és una de les causes més difícils i més indispensables per segellar una clivella que separa dos mons i que, com hem vist aquest dies, reverbera per tot el Planeta. A aquesta causa he dedicat temps, entrega i energia.
En defensa pròpia | 15-01-2009 - 08:49:34 GMT 1 #