Tres Lamentacions i un Prec
Justícia i Pau de Girona/ Tres Lamentacions i un Prec.-Amb 
motiu de la propera beatificació a Roma de capellans i religiosos assassinats durant la Guerra Civil, Justícia i Pau de Girona fa la declaració següent: 1-Lamentem profundament la mort violenta de totes les persones, religioses o no, durant la Guerra Civil, una guerra que es desfermà a causa de l’aixecament militar contra el govern republicà legalment constituït. Fem nostres les paraules del bisbe Jaume Camprodon quan manifesta: «Com Jesucrist a la creu, cal assumir tot el dolor: el que es va sofrir des dels inicis de la revolta, fins al que es va viure mesos i anys després d’acabada la guerra. Hem de tenir present el calvari dels ciutadans —i dels seus familiars— que foren morts a banda i banda sense cap procés o executats per una justícia arbitrària». 2-Lamentem profundament que la jerarquia episcopal espanyola —llevat d’honroses excepcions, com la del cardenal de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer— es posés del costat dels sublevats i convertís una guerra civil en una croada, que callés davant les barbaritats que també es feren al bàndol dels rebels i que durant molts anys recolzés la dictadura franquista. 3-Lamentem profundament que després d’aquests anys de democràcia l’episcopat encara no hagi demanat perdó públicament pel seu compromís directe i actiu amb els sublevats. Pensem que aquest gest és indispensable si vol ser signe de reconciliació. 4-Considerem que en aquest tema tan delicat l’episcopat ha de ser ferment de reconciliació i no pas d’enfrontament i divisió amb accions que aprofundeixen la divisió que, a causa de la Guerra Civil, encara hi ha en capes de la nostra societat. L’Església ha de ser portadora de pau. Per això demanem que d’una vegada per totes la jerarquia episcopal espanyola demani perdó públicament per la seva implicació directa amb la dictadura franquista i que ho acompanyi amb gestos de transformació personal i institucional. I que miri endavant. Però per mirar endavant ha de reconèixer i assumir tot el seu passat. SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Los mártires deberían ser de todas las ideologías o bien dejarse de tanto beato y quedar con lo fundamental de la religión católica: Dios, Cristo y poco más.
Letizia | 19-10-2007 - 11:19:35 GMT 1 #
Tenir fe, per Rosa Pujol Font, Girona :
«La fe mou muntanyes». Em pregunto: I si creguéssim que hi ha un ordre benèfic en les coses, una força que les manté unides sense necessitat del nostre control conscient? I si poguéssim veure, en la nostra vida diària, com opera aquesta força? I si creguéssim que d´alguna manera ens estima, es preocupa de nosaltres i ens protegeix? I si creguéssim que ens podem permetre el luxe de relaxar-nos?
Tot l´Univers forma part d´un sistema natural. Nosaltres els humans també som part d´aquest sistema. Podem deixar que dirigeixi la nostra vida la mateixa força que actua en la natura o podem dirigir-la pel nostre compte.
Tenir fe és confiar en la força que mou l´Univers, és creure que està de la nostra part i que sap el que fa. La fe és el coneixement psicològic que el bé produeix una força que actua constantment en totes les dimensions. Si hi confiem, li permetem actuar en benefici nostre.
Hi ha lleis objectives i discernibles dels fenòmens físics i també dels fenòmens que no són físics. Aquests dos conjunts de lleis, les del món extern i les del món intern, són paral·leles.
Externament l´Univers sosté la nostra supervivència física. És important repectar-lo, si no ens autodestruïm. Necessitem de l´oxigen per viure. L´equivalent intern de l´oxigen, és l´amor. Les relacions humanes existeixen per produir amor. Quan no és així estem amenaçant la nostra supervivència emocional. La manca d´amor ens pot matar amb tanta certesa, com la manca d´oxigen.
Què ens està passant actualment a la humanitat? Què és el que hem fabricat amb la nostra ment racional?
Es diu que el que hi ha a fora també és a dins i que el que hi ha a dalt també és a baix. Doncs bé, podem dir que aquesta crisi econòmica que veiem a fora és la crisi que també tenim a dins la humanitat? Podem buscar la solució construint una nova consciència humana que tingui com a marc de referència, aquesta llei interna que ens diu Estimeu-vos els uns als altres? Si ho féssim així, tindríem com a conseqüència un món millor, intern i extern, en el qual viuríem respectant-nos els uns als altres, ajudant-nos amb amor i pau? Comportaria aquest tipus de vida un nou equilibri econòmic mundial i en lloc de polítics, persones amb una visió holística del món, de la vida la funció dels quals seria realment, servir i ajudar la humanitat? Tornem a l´amor!
Tenir fe | 22-11-2008 - 09:43:29 GMT 1 #