Joan de Serrallonga el bandoler legendari...torna
El rodatge de la minisèrie sobre Joan de Serrallonga retorna Santa Pau al segle XVII.-Els veïns de Santa Pau estan encantants amb el rebombori que viuen tota aquesta setmana a conseqüència de la filmació, a la part vella del poble, d´algunes escenes d´una minisèrie per a la televisió sobre el bandoler del segle XVII Joan de Serrallonga. Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i Oberón Cinematogràfica coprodueixen la minisèrie -constarà de 2 capítols de 90 minuts cadascun- que també es roda (en català i amb les mateixes tècniques que si fos una pel·lícula pel cinema) a Barcelona i pel Collsacabra. Les grans xifres són 2.000 figurants, 80 actors, 80 armes, 400 vestits, 100 caps de bestiar i 20 carruatges. Pel que fa als intèrprets, apareixen, entre altres, Mercedes Sampietro, Segi Mateu, Francesc Luquetti, David Selvas i Isaac Ferriz. Més d´un veí no ha deixat passar l´ocasió de fotografiar-se amb els actors familiars en molts casos gràcies a les sèries de TV3. En Serrallonga, un dels bandolers més populars durant el barroc a Catalunya, ha tornat a sembrar el pànic. En aquesta ocasió, ha reviscut en la pell de l'actor Isak Ferriz i, des de dilluns i fins al dilluns de la setmana vinent, serà a Santa Pau robant els nobles, repartint els seus béns entre els pagesos i protagonitzant més d'una batalla. Ferriz és el protagonista d'una coproducció de Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola juntament amb la productora Oberon d'una minisèrie sobre la vida del famós bandoler. Està dirigida per Esteve Rovira, conegut per haver conduït la gravació d'altres sèrie de TV3, com ara El cor de la ciutat. ANY 1838 De vegades paguen justos per pecadors. Al segle Y para que conste damos la presente en San Martín de Carós, término de Vilanova de Sau, y abril, a 24, de 1838. Curiosament, el document no recull ni els noms ni les signatures dels qui el van signar. Tot plegat és una història que queda en el misteri. No sabem com es va acabar perquè no ha aparegut cap més paper. Potser el Registre de la Propietat de Vic alberga la resposta. Si algú ho vol anar a furgar, ja ho sap.
UN PAGÈS DE QUERÓS RECLAMA JUSTÍCIA
passat, un pagès de Querós va anar a presidi per pellingar un senyor de Vic. Ell deia que era innocent. El van tancar i el van plumar. Després reclamava justícia.. Excelentísimo Señor: Gerónimo Carosa y Serrallonga, labrador de la parroquia de San Martín de Carós, a Va. Excelencia, con la mas obsequiosa veneración, expone: Que en 1832 fue el recurrente preso y conducido a la cárcel de Vic por una partida de los Mozos de las Escuadras de Valls y según se le notificó por haber contribuído el exponente a la muerte de Pedro Masnou y Basas,Pror. (procurador?) de Vic, que sucedió en 1831,lo que no pudiendo probar fue condenado a presidio por cierto tiempo, en los de Jaén y otros. En el precitado tiempo, Excmo. Señor, fue despojado el exponente de la heredad que poseía, Manso Serrallonga, de la expresada parroquia de Carós, de manera que el gobernador se apoderó de ella por medio de secuestrador, que lo es Francisco Morera, de San Andrés de Bancells, en cuyo cargo está depositada dicha heredad. El mismo Gobernador se ha puesto en ella los colonos, cuyos me han procurado bastante daño en las llamadas bagas para el (...?) de madera, vulgo rodells, y viñas y quema de ellas y parte de los bosques en gran daño de mis bienes. Y como el exponente haya ya cumplido la condena del presidio como usted lo podrá ver en el documento se acompaña, y ha hallado su familia en una suma miseria, aunque permanecen en dicha heredad, a V. Excelencia rendidamente suplico: Que en vista de lo expuesto y de los padecimientos que en su razón ha sufrido tenga la bondad de providenciar seriamente para que desde luego me sea devuelta en mi poder el expresado manso y heredad de Serrallonga de Carós, haciendo sean el secuestrador y colonos de poseir mis expresados bienes y además manden que los expresados colonos me satisfagan inmediatamente los daños y prejuicios que me han ocasionado con los ganados en la baga de madera para cercols, vulgo rodells, y castaño y viñas y quemas de ellos, mandando sean avaluados los daños per los expertos, com apercibimiento de las penas que V. Excelencia tenga a bien, a fin de que las disposiciones de que V. Excelencia no queden sin efecto, ni la justa razón con que el suplicante las reclama, que por ser arregladas a justicia las recibirá a particular merced del siempre acreditado celo de V. Excelencia.El pagès de Serrallonga devia tenir alguna raó, atès que acompanyava la seva petició de justicia amb un altre document de suport, signat per alguns veïns que testimoniaven que era un home com cal. El document era aquest: Los infrascritos certificamos como Gerónimo Carosa y Serrallonga, vecino de la parroquia de Carós, en el año de 1832 fue preso per una partida de los Mozos de las Escuadras de Valls y conducido en el cuartel de Vic y de allí a presidio a Jaén, como consta del despacho que ha presentado de haber cunplido la condena de su presidio, sin constar por parte alguna que el expresado Gerónimo Carosa y Serrallonga haya contribuido en ningún asesinato ni robo alguno.
Bibliografia sobre Serrallonga: Coello, Antonio (1790 aprox.): Comedia famosa, El Catalán Serrallonga y vandos de Barcelona”. Barcelona. Juan Francisco Piferrer Balaguer, Víctor (1863): Don Juan de Serrallonga, ó, Los bandoleros de las Guillerias: drama en cuatro actos y un prólogo. Barcelona. Imp. y librería de Salvador Moreno Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga: lladre de pas (salteador de caminos); estractado (sic) en su parte mas interesante por Juan Cortada. Barcelona. Imp. á cargo de A. Sierra, 1868 (“lo publican los editores del periódico El Principado” Chía, Julian de (1888): “Bandos y bandoleros en Gerona. Apuntes históricos desde el siglo XIV hasta mediados del XVII. Gerona. Imp. y Lib. de Paciano Torres Aladern, Josep (1898): “La Fi de Serrallonga: drama històrich en un acte (basat en un epidodi de la historia de Serrallonga)”. Barcelona. Biblioteca de lo Teatro regional Muntané, Ramon (1903): “La mort d’en Serrallonga: drama històric en un acte y dos cuadres”. Barcelona. Imp. De Salvador Boravía Reglà, Joan (1961): “Joan Serrallonga: vida i mite del famós bandoler”. Barcelona. Aedos Fuster, Joan (1991): “El mite literari de Serrallonga”. Barcelona. Edicions 62 DL Ginebra, Rafael (1998): “Tradició i història: l’assassinat d’Antoni Molins (1628) i el duel entre Serrallonga i Fèlix Torrelles. Viladrau-Amics del Montseny Roviró, Xavier (2002): “Serrallonga: el bandoler legendari català. Sant Vicenç de Castellet. Farell SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Joan de Serrallonga el bandoler legendari...s´emetrà per TV3:
L'acord entre l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i Televisió de Catalunya (TVC) per fomentar la producció catalana, que van presentar al febrer, ha donat com a primer projecte la minisèrie Serrallonga, que s'estrenarà l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, segons va informar la Conselleria de Cultura Futboll Barça i Mitjans de Comunicació del Tripartit (Abans CiU Futboll Barça) de la Generalitat.
Aquesta minisèrie, basada en la vida del bandoler Jordi Sala i Ferrer, conegut com Serrallonga, ha tingut un pressupost de gairebé quatre milions d'euros € (seiscientos sesenta y cuatro-664-millones de PESETAS. A més, s'ha rodat íntegrament en versió original i té voluntat de projecció internacional.
Filmada en escenaris naturals, el rodatge va trasvalsar, durant una setmana del mes d'octubre de l'any passat, la vida quotidiana a la vila garrotxina de Santa Pau. Molts veïns de la població van participar en la gravació d'algunes escenes. En total, es van utilitzar uns 300 figurants de la Garrotxa i d'Osona.
Entre els indrets que apareixeran a la sèrie hi ha la plaça de l'església de Santa Pau que simula ser Querós (al terme de Sant Hilari Sacalm). I els carrers de darrere el castell seran -en la ficció- la vila rossellonesa on el bandoler es troba amb la seva companya Joana Massisa. La sèrie, que també es va rodar a Osona i a Barcelona, entre altres poblacions, constarà de dos episodis de 90 minuts de durada cadascun i és fruit d'una coproducció entre TVC, TVE i la productora particular Oberon Cinematogràfica. Pel que fa als intèrprets, apareixen, entre altres els subvencionats com diners publics, Mercedes Sampietro, Segi Mateu, Francesc Luquetti, David Selvas i Isaac Ferriz. El director de Serrallonga és Esteve Rovira. Titiriteros (PSUC Girona)
Joan de Serrallonga el bandoler legendari...s´emetrà per TV3 per 664 millones de PESETAS | 15-05-2008 - 10:10:20 GMT 1 #
Els nobles de la Garrotxa també van participar en actes de bandolers:
Va ser en el segle XVI quan el bandolerisme va forjar la dimensió i la llegenda que ha arribat fins avui. Va agafar força perquè s´hi van barrejar elements de l´aristocràcia, com ara cavallers arruïnats o fills pròdigs de famílies benestants. Així els bandits eren usats en les disputes entre nobles. A poc a poc la noblesa medieval es va anar convertint en cortesana i cada cop va començar a dependre més dels càrrecs civils i militars que el rei li atorgava. Tanmateix els nobles catalans van quedar allunyats d´aquests càrrecs, que van anar a parar a la noblesa castellana. A més el feudalisme català va ser desplaçat per la burgesia, que es va imposar com a minoria dirigent en les ciutats.
Els nobles de la Garrotxa també van participar en actes de bandolers | 18-08-2008 - 18:18:25 GMT 1 #
El bandolerisme va forjar la dimensió i la llegenda:
Va ser en el segle XVI quan el bandolerisme va forjar la dimensió i la llegenda que ha arribat fins avui. Va agafar força perquè s'hi van barrejar elements de l'aristocràcia, com ara cavallers arruïnats o fills pròdigs de famílies benestants. Així els bandits eren usats en les disputes entre nobles. A poc a poc la noblesa medieval es va anar convertint en cortesana i cada cop va començar a dependre més dels càrrecs civils i militars que el rei li atorgava. Tanmateix els nobles catalans van quedar allunyats d'aquests càrrecs, que van anar a parar a la noblesa castellana. A més el feudalisme català va ser desplaçat per la burgesia, que es va imposar com a minoria dirigent en les ciutats. Els nobles més poderosos van trobar la solució establint matrimonis amb famílies castellanes o andaluses. Tanmateix els petits senyors van quedar en un estat de decepció i d'insatisfacció. Això, afegit, al fet que tenien un cert permís de bandolejar a l'altra banda de la frontera i les rivalitats personals i de veïnatge els feien proclius al bandolerisme i el bandidatge.
Les contínues guerres amb França van provocar que per ordre del Rei els catalans tinguessin dret a l'ús d'armes i d'un cert permís de bandolerisme. D'aquesta manera quan hi havia guerra amb França els bandits tenien permís de la corona per fer delictes a l'altra banda i quan actuaven a la part d'Espanya podien fugir a França a refugiar-se del Virrei.
A partir del 1587 van començar a circular monedes de bilió, de les quals de manera fraudulenta n'extreien onze escuts de menuts. Per frenar la producció de menuts el virrei va decretar que no es po?gués fer cap pagament amb més d'onze menuts. Llavors es varen dedicar a extreure plata de les monedes. L'abús va fer que el virrei resolgués que només era vàlida la moneda de plata que tingués el pes. D'aquesta manera Catalunya va quedar amb la meitat de les monedes de plata que corrien invalidades. Això es veu que va fer augmentar el nombre de saltejadors de camins de cop.
El 1599, el virrei duc de Feria es va veure obligat a aixecar sometent a tot el Principat. Algunes quadrilles varen traspassar la frontera, però al cap de poc varen tornar. Ja en el segle XVII, el virrei Almazán va fer desembarcar soldats de les galeres per col·laborar en la persecució dels bandolers. El 1613 Pere Barbeta i la seva quadrilla varen assaltar un comboi que portava 111 càrregues de plata cap a Madrid. L'assalt va tenir lloc entre els Hostalets de Cervera i Montemeneu. Els bandits es varen apoderar de bona part de la plata. Aviat el marquès d'Almazan va començar una ferotge persecució dels lladres. Al cap de poc varen detenir dos membres de la banda del Barbeta, que era italià, i un d'ells clergue. Barbeta va aconseguir refugiar-se als estats pontificis, on va ser detingut i traslladat a Barcelona, on el varen executar. El marquès d'Almazan, que havia passat el tràngol d'informar del robatori el rei Felip III, va decidir acabar amb els bandolers catalans i va decretar la demolició del castell d'Oix i de 23 cases del poble. El capità Alonso de los Infantes, encarregat de dur-ho a terme, només havia de respectar l'església i la rectoria. Per sort, Catalunya va protestar i va obtenir l'anul·lació de l'ordre. Només va haver-hi un escorcoll general, a resultes del qual es varen trobar tota classe d'instruments destinats a la fabricació de moneda i, fins i tot, un artesà moneder estranger.
A finals del segle XIV, amb la depressió i la pesta negra, el bandolerisme comença a ser un fenomen social important al nord-est de Catalunya. En el segle següent la guerra remença comportà que molts pagesos s'habituessin a l'ús d'armes i augmentà la presència de proscrits disposats a tot. El règim feudal tenia establert el somatent o sacramental, que era una milícia rural organitzada per a la persecució de malfactors. El cap era nomenat pels nobles i se li ?exigia jurament sobre la justificació d'alçament. Els homes de les masies situades en llocs de molta visibilitat tenien establerts ?con?tractes que els obligaven a fer senyals de fum en cas d' albirar alguna anormalitat com podia ser una incursió de la força del noble veí o de bandits. En tot cas la finalitat de nobles i bandits es confonien perquè sovint les incursions tenien la finalitat de robar i de destruir.
Van circular monedes de bilió,
de les quals n'extreien onze escuts menuts. Per evitar-ho el virrei va resodre que només era vàlida la moneda de plata que tenia el pes legal.
Vall del Llierca
El bandolerisme va forjar la dimensió i la llegenda | 18-08-2008 - 18:30:49 GMT 1 #
Bandits, nobles i capellans es coneixien i, col·laboraven:
Existia una col·laboració entre els bandolers i el clergat de manera que hi havia capellans i religiosos que participaven en els rescats. ?L'any 1616 el virrei duc d'Albuquerque es queixava del fet que els bandolers vivien segurs en la immunitat de les esglésies. L'home es lamentava del fet que les esglésies, ermites i altres llocs de culte es toquessin i que molts gaudissin d'immunitat eclesiàstica. Es veu que els monjos de Sant Pere de Rodes van ajudar a escapar el bandoler Serrallonga.
Un altre exemple de les relacions entre els bandolers i l'església n'és que l'abat de Banyoles utilitzava els bandits per atemorir els representants de la vila i mantenir els seus privilegis. Arran d'aquesta situació, l'any 1613 fou assassinat el monjo sotsdiaca Bernat Coronas, a la nit d'un tret de pedrenyal al pit i també va morir el batlle (oficial de justícia de l'abat). El 1622 els bandits van assassinar el mateix abat Antoni de Cartellà mentre dormia.
L'assassinat de l'abat Cartellà va passar en el marc dels enfrontaments entre la vila, Santa Maria dels Turers i el Monestir pel dret a enterrar en cementiri propi. En aquell moment l'abat excomunicava tots els seus contraris.
La mort va ser produïda per l'explosió d'un barril col·locat sota el llit. L'explosió, que no va fer immutar ningú, va enderrocar la meitat del portal de la casa abacial, la quadra i la cambra on dormia. Es veu que el senyor de Tortellà havia enviat un avís a l'abat perquè aquella nit no dormís al monestir. En tot cas en el bandolerisme i bandidatge dels segles XVI i XVII participaren o en foren afectats tots els estaments de la societat catalana de l'època.
La guerra de Successió i la repressió que comportà -obligaren els catalans a tenir els ganivets lligats amb cadenes a les taules i no cal dir que els prohibiren l'ús d'armes de foc- comportà la desaparició d'aquell vell bandolerisme que, tanmateix, rebrotà en diferents formes en períodes de guerra i inestabilitat; com foren la ?Guerra del Francès i les Carlinades.
Bandits, nobles i capellans es coneixien i, col·laboraven | 18-08-2008 - 18:33:48 GMT 1 #