Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

18/10/2007 GMT 1

El Partit Carlí de Cataluña a la Garrotxa, recupera les seves celebracions anuals

lejarza @ 07:49

El Partit Carlí de Cataluña a la Garrotxa, recupera les sevesCarlistas de la Garrotxa 2007 Argelaguer Lejarza Vall celebracions anuals .-Com ja es dona compte en la informació relativa als Amics de la Historia del Carlisme de Catalunya, que aquest diumenge pasat s'aplegaren a la Vall de Bianya,Garrotxa, el Partit Carli de Catalunya (PCC) també celebró allá la seva Diada, concretament a Santa Margarida de Bianya. El PCC recupera, d'aquesta manera, les seves celebracions anuals a la Garrotxa, que havien quedat interrompudes ara fa prop de vint anys. El PCC té previst presentar-se a les properes eleccions generals, tant al Congrés com al Senat. Els qui decideixen disposar de més información cal que es posin en contacte amb el Coordinador, Xavier Carbonell i Margenat (tel. 687 590 638).

***

Trabada dels Amics de la História del Carlisme de Cataluña a la Garrotxa.-Diumenge, 14 de octubre, es dú a terne la trobada dels Amics de la Historia del Carlisme de Catalunya (AHCC) a Santa Margarida de Bianya, Garrotxa. A dos quarts d'onze del mati missa per part de Mn. Miquel Vall-Llosera, Rector de la Parroquia. A la sortida de missa, a un quart de dotze, es feu un acte de la AHCC al cementiri parroquial, on hi ha, al peu del pedró, una lápida que recorda els Mártirs i els Herois de la tradició que allá reposen i que va ser col-locada pel març de 1927. Aquest acte vol recuperar la Memoria Histórica carlina de la terra garrotxina catalana,intervingue Manel Tortos-Sala i Badia, delegat de la AHCC al Pla del Estany, que donó la benvinguda i parló sobre «Importancia del carlisme a les comarques gironines»; Lluis Duran i Sola, doctor en historia contemporánia, sobre “Coneix la teva terra i et conmiseras” Joaquim de Solá Morales i Dou, soci de la AHCC a la Garrotxa, que trato sobre «Referéncies históriques sobre el monólit de Santa Margarida», i Artur Juncosa i Carbonell, president de la AHCC, que exposo el tema «Qué representa la AHCC. La seva historia, finalitats i activitats». A les dotze del migdia es feu una reunió, a la Carlitas Garrotxa 2007 Argelaguer LejarzaEsglésia, amb els Cavallers de la Legitimitat Proscripta que hi siguin presents i que presidirá el P. Artur Juncosa, essent una bona ocasió, es diu al programa, perqué tots els Cavallers portin a la solapa la Creu de la Legitimitat. A dos quarts duna, al costat mateix de l'església, es feu un acte del Partí Carlí de Cataluña a la Garrotxa, venda de articles carlins o relacionats amb el carlisme, begudes i entrepans. A dos quarts de tres de la tarda es feu un dinar en un restaurant de la Canya, situat al camp de futbol, essent el preu del tiquet de 24 euros. Els AHCC s'han encarregat, amb motiu d'aquesta trobada, de fer restaurar, soldar i pintar la creu de ferro del monólit o pedró, on hi ha la lápida abans esmentada. Al costat d'aquesta lápida se intaló, una placa més petita, que deixará constancia de Pacte de Diumenge Vinent. La entitat s'ha responsabilitzat també de fer pintar la porta d'entrada al Cementiri. SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(3) »

  1. El Partit Carlí de Catalunya celebra els seus 175 anys a la Vall de Bianya :
    El Partit Carlí de Catalunya (PCC) celebra avui, a l'ermita de Santa Margarida de la Vall de Bianya (Garrotxa), els seus 175 anys d'existència. Hi haurà un acte de l'associació Amics de la Història del Carlisme de Catalunya, davant d'un monòlit que recorda els «màrtirs» carlins, i un altre del PCC, que commemorarà els 124 anys dels Furs de Catalunya, realitzats per Carles VII. Els responsables de la formació, que en les eleccions del març del 2008 va aconseguir una petita quantitat de vots a Catalunya (496), però més que al 2004, la qualifiquen de «partit de caràcter federal, en contínua construcció». Austeritat en la despesa pública, una reforma de l'administració pública per evitar duplicitats i un pacte social per a la plena ocupació són algunes de les propostes del Partit Carlí.

    El Partit Carlí de Catalunya celebra els seus 175 anys a la Vall de Bianya | 12-10-2008 - 07:11:02 GMT 1 #

  2. planadecursac morts a codo homanatge o no

    jaime | 28-12-2008 - 13:42:05 GMT 1 #

  3. La Segunda Guerra Carlista :

    La Primera Guerra Carlista
    (1833-1840) terminó con el
    abrazo entre los generales
    Espartero y Maroto en Vergara
    (Guipúzcoa), la huida del pretendiente
    Carlos de Borbón a Francia
    y la derrota del general carlista Cabrera
    en la región del Maestrazgo.
    Sin embargo, la paz duró poco.
    El final de la guerra había llevado a
    muchos carlistas a exiliarse en el sur
    de Francia, donde vivían miserablemente.
    Además, la cuestión dinástica
    seguía abierta, ya que Carlos de
    Borbón no reconocía a su sobrina
    Isabel II como reina de España, por
    lo que, cuando el pretendiente abdicó
    en su hijo —llamado también
    Carlos—, éste fue aclamado por sus
    partidarios como Carlos VI.
    La situación económica en España
    era mala, especialmente en el
    campo, donde la desamortización
    iniciada por el ministro Juan Álvarez
    Mendizábal en 1836 había llevado
    a la ruina a numerosos agricultores:
    el Estado había expropiado
    una gran cantidad de tierras a la
    Iglesia Católica —sin que ésta recibiese
    compensación alguna— y las
    había subastado en grandes lotes,
    que fueron adquiridos por los principales
    terratenientes del país. De
    este modo, los que ya tenían tierras
    pasaron a tener más, y los que no
    las tenían —explotados ahora más
    que antes— se vieron obligados a
    emigrar a la ciudad, para trabajar
    en la industria como mano de obra
    barata. Poco después, la actividad
    industrial española, especialmente
    importante en Cataluña, entró en
    crisis, lo que aumentó el malestar
    de la población.
    Pronto comenzaron a aparecer
    en el campo partidas de bandoleros
    —muchas de ellas, compuestas por
    antiguos combatientes carlistas—,
    que se dedicaban al pillaje. Aprovechando
    la situación, en septiembre
    de 1846 el nuevo pretendiente
    hizo público un manifiesto en el que
    llamaba a la lucha armada, con lo
    que dio comienzo la Segunda Guerra
    Carlista.

    Los matiners
    El levantamiento sólo tuvo éxito en
    Cataluña, ya que ni siquiera prosperó
    en Navarra y las provincias
    vascas, donde se produjeron algunos
    de los principales combates de
    la anterior guerra carlista. En otros
    lugares de España, el levantamiento
    fue reprimido sin dificultad.
    La contienda duró tres años, y
    fue sobre todo una guerra de guerrillas.
    Los sublevados —llamados matiners,
    que en catalán quiere decir
    madrugadores— se organizaron en
    pequeñas partidas, y tuvieron que
    enfrentarse no sólo al ejército de Isabel
    II, mucho más numeroso y mejor
    preparado, sino también al somatén
    (vecinos armados movilizados temporalmente
    para su autodefensa).
    No obstante, el ejército carlista
    fue capaz de poner en jaque a las
    fuerzas regulares, sobre todo cuando,
    en junio de 1848, el general Cabrera
    regresó de su exilio en Francia
    para ponerse de nuevo al frente
    de sus hombres. De la dificultad para
    sofocar el levantamiento da una
    idea el hecho de que, en el transcurso
    de los tres años que duró la guerra,
    el capitán general de Cataluña
    fue relevado en cinco ocasiones.
    En 1848 ocupaba el cargo Fernando
    Fernández de Córdova, quien
    tuvo que hacer frente, además, a la
    constitución en Barcelona de una
    junta revolucionaria, que planeaba
    un pronunciamiento militar contra
    Isabel II. No obstante, la conspiración
    fue descubierta y sus líderes
    murieron fusilados.

    El comienzo del fin
    Fernández de Córdova decidió entonces
    emplear la diplomacia para
    dividir y neutralizar a los carlistas: al
    igual que hizo Espartero en 1840,
    ofreció el mantenimiento de sus empleos
    y condecoraciones a quienes
    aceptasen rendirse. El progresivo
    agotamiento de las partidas y de quienes
    las apoyaban hizo que, una a una,
    se fuesen acogiendo a esta medida.
    El principal combate de la guerra
    se produjo en enero de 1849 en
    El Pasteral (Gerona), cuando los liberales
    atacaron durante dos días la
    población, hasta que consiguieron
    apoderarse de ella. Tres meses después
    sucedió un hecho inesperado: el
    pretendiente carlista fue apresado
    en Perpiñán (Francia) cuando intentaba
    entrar en España para ponerse
    al frente de sus mermadas fuerzas.
    «Prefiero morir en mi patria sosteniendo
    mis legítimos derechos —había
    dicho— a comer más tiempo el
    negro pan de la emigración».
    Este fue el golpe definitivo para
    la causa carlista. Cabrera, que estaba
    herido, fue perseguido hasta la
    frontera y, finalmente, fue detenido
    también en el sur de Francia. La guerra
    terminó pocos días después, con
    la rendición de las últimas partidas.
    El pretendiente Carlos volvería
    a intentar entrar en España en 1860,
    desembarcando en San Carlos de la
    Rápita (Tarragona), pero la operación
    fue un fracaso. Por su parte,
    Cabrera se exilió en el Reino Unido,
    donde contrajo matrimonio y vivió
    hasta su muerte, en 1877.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

    La Segunda Guerra Carlista | 28-09-2009 - 11:25:49 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>