Thomas Spieker en un Restaurant de Argelaguer
Thomas Spieker. En el berenar d’estratègia que vam mantenir en un restaurant d’Argelaguer aquest dilluns, vam celebrar haver llegit l’entrevista que el Diari de Girona feia a Thomas Spieker. Tots vam recordar els molts bons records d’aquest bon amic, expropietari i director del Chic de Roses. Gràcies a ell, aquesta discoteca es va convertir a meitat dels anys 80 i principis dels 90 en un autèntic referent del glamour de la Costa Brava. Molt de jovent de Perpinyà baixava expressament a la discoteca. L’Spieker va ser l’autèntica ànima d’aquell club que molts saratonians enyorem. Ai... si aquelles parets parlessin ... !!! SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Benvolguts amics,
M'he quedat bocabat amb les vostres amables paraules i el bon record que conserveu d'una época molt important de la meva vida. Ara, després gairebé dues décades dedicades al mon del cinema, he decidit tornar a les meves arrels rosinques per pendre-m la vida amb un xic mes de tranquilitat. Tot i així estic pensant en una cosa... que possiblement ens torni a adjuntar a tots mes aviat del que penseu. Però ja en tindreu coneixement...
Una forta encaixada,
Thomas Spieker
Thomas Spieker | 08-11-2007 - 18:44:33 GMT 1 #
J a hem deixat enrere els dies més bojos de l'any. Tot i així, alguns manipuladors de calendaris segueixen organitzant rues, desfilades i balls i concursos de disfresses com si no hagués d'acabar mai, passant per alt que tot i essent una festa pagana, el carnestoltes s'acaba l'últim dimarts abans de la quaresma. Deuen ésser els descendents dels que a mitjans del segle XX han convertit el dia de Sant Valentí en el dels "enamorats" amb l'única finalitat d'incentivar la compra de regals (segons Viquipèdia) i els antecessors dels que volen traslladar el Nadal a l'estiu, perquè així el Reis Mags no passaran tant de fred, tot i que confesso que aquests me'ls acabo d'inventar.
Fidel a la seva tradició, el Carnaval de Roses ha estat remullat per una discreta pluja que va caure durant tota la rua del divendres i enlairat per un vent fred i humit que va bufar tant dissabte com diumenge. Això sí, tant les setmanes anteriors com ara, les temperatures eren i són gairebé primaverals i no es veia, ni es veu, cap núvol al cel. I val a dir també que contra les reticències de molts i les pitjors premonicions d'alguns altres, tot va sortir molt bé, a pesar del canvi de govern. Encara que no sé ben bé si això prova que els actuals governants ja se'n sortiran o si realment la voluntat i empenta del poble estan per sobre de la política. La responsabilitat de "l'espifiada" més important de totes cau sobre aquell individu que va fer que es traslladés l'arrossada del dilluns al Poliesportiu, tot traient-la de l'antiga plaça del Peix a vora mar i al mig del poble, perquè va veure quatre núvols negres al cel de bon matí. Si en lloc de treure el cap només per la seva finestra hagués mirat les previsions meteorològiques a TV3, s'hauria assabentat, com jo, que l'amenaça de pluja era minsa a partir de mig matí. Però sempre hi haurà gent capaç de convèncer-ne d'altres que l'ampolla es mig buida i d'utilitzar la prudència com a argument irrefutable per aturar la evolució. Tot i així, valdria la pena pensar en la manera de recuperar l'arrossada com a autèntic fi de festa per als vilatans. D'ençà que algun il·luminat va tenir l'ocurrència que s'havia d'aturar l'aprofitament indecent d'un munt de forasters que pel Carnaval només aportaven la seva gana (sobretot per menjar de franc) i els va imposar la compra d'uns tiquets, aquesta tradició ha anat perdent qualitat i arrelament.
El premi a la millor interpretació correspon a un incomprès disfressat de municipal que va "actuar" a l'entrada del poble poques hores abans de la rua del dissabte. Havia de vetllar perquè cap intrús pogués "colar-se" en el circuit. Així que obria el pas a totes les carrosses que acudien, com podien, per diferents vies públiques cap al punt de trobada. I com és normal, molts d'aquests vehicles, que només es fan servir un cop a l'any, no han vist un taller en dècades. La total absència d'una plaqueta de la ITV en un gran nombre dels tractors, no va ésser cap inconvenient perquè amablement (o era amb una certa cara de frustració?) els obrís la barrera. Però quan vaig arribar jo, amb un Opel Corsa net i en bones condicions òptiques i li vaig demanar si podia passar ja que faltaven dues hores perquè comencés la rua i perquè visc al vell mig del poble, va veure que la plaqueta de la ITV havia caducat. En lloc de contestar, em va manar que aparqués, per mostrar-li "els papers". Conscient que tenia raó, li vaig explicar que acabava de treure el cotxe del garatge perquè el meu pare, que està molt malalt al llit, feia mesos que no l'havia pogut moure i volia que li evités l'esgotament de la bateria. En la plaqueta no m'havia fixat i el meu pare ni se'n devia recordar que havia caducat a l'octubre. Però aquell "policia del poble" no va voler sentir cap explicació, per raonable i veritable que fos, i va decidir que sobre meu havia de caure tot el pes de la llei. Ni carnaval ni hòsties. El seu excés de zel fins i tot va fer anar malament a dos dels seus companys, als quals va haver de cridar perquè continuessin fent la feina que ell tenia assignada. Això sí, les males llengües diuen que des de l'Ajuntament tenien instruccions per recaptar el màxim. Però jo no m'ho crec.
THOMAS SPIEKER: El carnaval de Roses | 13-02-2008 - 00:24:57 GMT 1 #
Un conflicte que s'ha desfermat arran d'una denúncia a un dels pocs locals d'oci nocturn que queden a Roses per tancar més enllà de l'horari establert una nit del passat Carnaval, ha aixecat molta polseguera, però sembla haver servit com a punt de partida perquè l'Ajuntament s'ho plantegi. Segons una notícia publicada en aquest mateix diari el 20 de febrer, sembla que el quadripartit "proposarà als empresaris d'oci nocturn que estan situats al centre del municipi que traslladin els seus negocis fora del nucli urbà". Au, tots fora i tots contents? Jo, no m'ho crec.
Catorze anys de Govern català-conservador han donat moltes coses a Roses. Algunes d'extraordinàries, moltes bones, unes quantes regulars i d'altres que no han acabat d'agradar a tothom. Però si hi ha alguna cosa que sense cap mena de dubte ha minvat perillosament al llarg d'aquest període fins gairebé desaparèixer, és la vida nocturna del poble, que d'estar a l'alçada de les "meques" noctàmbules com ara Platja d'Aro, Lloret o fins i tot Eivissa, avui s'assembla més a la d'un balneari anglès. Una part, però només una part de la culpa d'aquesta degradació, podríem buscar-la en els polítics que han prioritzat la pau i el descans dels que viuen al centre de la vila per sobre de les ganes de rauxa dels que de tant en tant busquen diversió i entreteniment. Però a l'altra banda hi ha la mateixa vida nocturna que ha canviat moltíssim durant les tres darreres dècades. Jo recordo molt bé el temps que el jovent (i no tan jovent) sortia a sopar el cap de setmana, feia un parell de copes amb els amics en un bar i a la una, els que volien disbauxa, ja eren a les discoteques. Això ha canviat i per moltes raons. Entre d'elles trobem la immensa pujada dels preus a l'hostaleria, la diferència entre l'oferta d'oci d'un pub o bar i una discoteca que s'ha tornat gairebé imperceptible, les drogues de disseny, Internet i fins i tot els telèfons mòbils amb els quals per pocs diners ens podem comunicar amb molta gent mitjançant els missatges escrits. Tot plegat (i més) porta el jovent directament a les famoses "botellades". I si no es fa alguna cosa, Roses aviat també s'hi haurà d'enfrontar.
El jovent i tothom que en tingui ganes té tot el dret del món a divertir-se, inhibir-se, xerrar, ballar, emborratxar-se i fer el que vulguin durant les nits i als seus pobles. Però aquest dret mai pot estar per sobre del dret d'aquells que volen o necessiten descansar. Per això, els polítics tenen raó quan diuen que s'han de separar físicament els espais, perquè els dos drets són incompatibles. I per aquesta mateixa raó, els locals al nucli urbà i/o residencial han d'estar perfectament insonoritzats i tancar a una hora raonable. I si els seus patrons no saben inculcar als seus clients el respecte imprescindible pel descans dels seus veïns, s'han de prendre mesures -ja se sap: advertència, multa, tancament temporal i al final, definitiu-. El problema més gran esdevé la ubicació de l'oci, ja que tampoc convé promoure els desplaçaments pels perills que comporten.
A casa nostra, però, tenim una oportunitat única. Igual que el Moll d'Espanya o el Port Olímpic a Barcelona, amb el Port Esportiu hem guanyat a Roses un terreny al mar davant mateix del centre urbà i prou allunyat dels habitacles mes propers. Igual que allà, l'entorn és encisador i l'espai prou gran per fer-lo atractiu de nit tant com ja ho és de dies. A més, fins ara no sembla que els rosincs en general hagin pogut treure'n gaire profit i els empresaris que hi han apostat i invertit sobreviuen amb prou feines. Tampoc hi ha cap dubte que tant el Maremàgnum com el Port Olímpic han donat problemes. Però també són lliçons de les quals es pot aprendre per trobar solucions que donin satisfacció a la majoria dels implicats. Tot seria posar-s'hi amb ganes de treballar i de cercar consens. Un món millor és possible, sobretot a Roses. Però potser que aquest sigui només un altre d'aquests somnis meus que s'acabarà quan em desperti.
THOMAS SPIEKER: Roses, la nit | 26-02-2008 - 14:59:37 GMT 1 #