Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Pere Macias i Arau*/La pregunta 2001: ahir Castellfollit. Ara Besalú (passan) per Argelaguer).- Sovint, els ciutadans em demanen perquè serveixen les cambres parlamentàries o, el que és el mateix, què fem els diputats i senadors. Els contesto, amb franquesa que, com a totes les feines, hi ha gent de tota mena. Des dels escaquejadors professionals, que només apareixen davant del líder del partit, a qui deuen el seu càrrec, fins als treballadors incansables, que lluiten per totes les causes i per defensar els interessos dels ciutadans representats. A Madrid, els qui, d´una o altra manera, representem les comarques gironines, hem de pedalar fort. La capital queda molt lluny, i els governs de torn -amb això són ben igual, els populars i els socialistes- només se´n recorden de nosaltres quan toquen eleccions.Me´n recordo d´en Ramon Sala, quan, ja fa anys, ens explicava les mil i una facècies que havia passat per aconseguir situar, en el mapa mental dels governants espanyols, les carreteres gironines. I, comparteixo amb en Jordi Xuclà, l´astorament davant la vergonyosa actuació del Ministeri de Foment en el desdoblament de la N-II. Ni, en un any, on, segons els més llagoters membres del tripartit, ens cau una pluja d´euros per les inversions de l´Estat a Catalunya, ens en sortim. Menys diners que mai, els tràmits tant lents com sempre, i unes obres de Girona a Fornells (tant sols 4,4 km, en línia recta), que són l´obra de la Seu, comptant que, ni en aquesta llegendària construcció, es devia molestar a tanta gent, durant tant de temps.Llegeixo al nou diari zapaterista Público que «la gran reforma de las autovías más antiguas será el único proyecto nuevo que impulsará el Ministerio de Fomento en 2008». I, en aquest gran projecte que esmerçarà 4.613 milions d´euros a tot Espanya, no es dedicarà ni una sola «pesseta» a Catalunya. Una mostra més de la nul·la sensibilitat del Govern socialista cap a nosaltres i de la flagrant ineficàcia del tripartit per defensar-nos a Madrid.Per això, els mecanismes parlamentaris resulten tant importants. Uns d´aquests són les preguntes escrites que es poden formular als ministeris. És un instrument que, alguns, hem emprat amb contundència. (Tot sovint em diuen que sóc molt pesat). La primera pregunta que, aviat farà 4 anys, vaig presentar al Senat, parlava de Castellfollit. Com que la variant d´aquest municipi ja havia entrat en servei, calia ocupar-se de la travessia i sol·licitar l´oportú suport financer del ministeri.Ara, després d´innombrables gestions, de l´alcalde i dels parlamentaris de CiU, ens n´hem sortit. Les obres ja són una realitat, gràcies a l´esmena introduïda, al Senat, en els Pressupostos Generals de l´Estat del 2006, que va suposar una aportació d´un milió d´euros per aquest poble garrotxí.Per «celebrar» la pregunta número 2001, no se m´ha acudit res millor, ni tant oportú, que reproduir la demanda de Castellfollit per a Besalú. Les circumstàncies són idèntiques: per fi, tenim la variant i, ara, toca reformar la travessia. I, estic ben convençut que tant si l´any que ve guanya les eleccions el PSOE, com el PP, tindrem una bona feinada perquè les legítimes demandes de l´alcalde de Besalú siguin ateses.Això sí, amb l´exemple de Besalú o de Castellfollit, disposo d´un sòlid argument per explicar als nostres conciutadans, el paper que juguem -o no- els parlamentaris gironins a les Corts de l´Estat espanyol. *Portaveu de CiU al Senat. SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca