Sales de Llierca: Pla director territorial de la Garrotxa, situació comarcal i población
Pla director territorial de la Garrotxa.-Sales de Llierca.Situació comarcal i población.El municipi de Sales de Llierca es troba al peu de la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa.Ocupa una superfície de 36,39 km2 i és el resultat de la fusió de les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia situades al sector muntanyós i de l’antic castell i la parròquia de Sales a les terres baixes properes a la Vall del Fluvià. Té una població de 108 habitants (any 2003), distribuïda en disseminat. Limita amb els municipis i antics termes de Bassegoda (al nord i l’est) agregat a Albanyà; Beuda i Sant Ferriol (a l’est);Argelaguer i Tortellà (al sud i l’oest); i Montagut i Oix (al nord i l’oest).Sales de Llierca és un municipi relativament gran en extensió però petit pel que fa a població amb 117 habitants (2005) i una densitat de8,3 hab/km2. La forma tradicional de poblament a Sales de Llierca han estat els masos, molt disseminats, que comprenien a més de la casa els conreus, el bosc i la pastura. Actualment està constituït pel veïnat de Sales i quatre veïnats de masies disseminades: Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Monteia. Per tal d’assegurar la supervivència de Sales de Llierca com a municipi, l’Ajuntament es va plantejar l’any 1990 la necessitat de crear un nucli de població i un mínim de serveis, ja que el poblament dispers i la manca de perspectives de desenvolupament econòmic lligat al veïnatge amb el municipi de Tortellà feien perillar la seva identitat. La formació del veïnat de Sales, al voltant del camí de l’església de Sant Martí, on es permetia la construcció de vivendes de nova planta i l’edificació de l’Ajuntament, s’ha consolidat i el veïnat s’estructura en 37 parcel·les de 5.000 m2. Aquest fet ha permès augmentar la població del territori i en el període 1981-2003 el municipi de Sales de Llierca ha doblat la seva població.Geografia.Orogràficament el municipi comprèn dues zones diferenciades: una zona planera, situada a 260 m d’altitud, entre la riera de Borrò i la de Juiàs i una zona accidentada per la serra de Gitarriu (1192 m), els cingles d’Entreperes (1083 m) i de Monteia, entre la vall del Llierca (des de la seva confluència amb la vall de Sant Aniol) i la vall de la riera de Borró.La xarxa hidrogràfica del terme municipal de Sales de Llierca pertany a la conca hidrogràfica del riu Fluvià. Dins del municipi el Llierca (afluent del Fluvià-Argelaguer) té un curt recorregut amb 4,7 Km i té com a torrents tributaris amb recorregut dins del terme el torrent dels Llorers, el torrent de la Quintana,el torrent de Plujà i el torrent de Juiàs, que conflueix amb la riera de Sales. El Llierca té el seu origen sota els cingles de Castell s’Espasa, quan la riera de Sant Aniol rep les aigües de l’anomenada riera d’Escales, constituïda poc abans prop de l’ermita d’Escales, al punt de confluència de la riera de Beget i la riera d’Oix. L’altre riu important, el Borró, amb un recorregut de 10,5 km dins del terme, drena la part oriental del territori. El seu recorregut segueix una conca estreta, encaixonada i fonda que fa que no disposi d’aportacions d’aigua considerables. La zona planera del municipi (menys d’un 10% de pendent), té una superfície de només 81 ha, que representen un 2,2% de la superfície municipal. El 82% de la superfície municipal té un pendent superior al 36 % amb la consideració d’abrupte i escarpat.Estructura urbana bàsica.El sector més meridional del terme municipal de Sales de Llierca està travessat per la carretera N-260 amb un recorregut de només 2,8 Km. Aquesta carretera enllaça Olot amb Girona. L’accés als municipis veïns de Tortellà i Argelaguer és mitjançant la carretera GV-5237. La carretera de Tortellà al veïnat de Sales té un tram que pertany a la Diputació de Girona i la resta és de propietat municipal. Des del nucli de Montagut surt la GV-5231 que arriba fins a Sadernes. La resta del municipi està comunicat per pistes forestals i per camins.El cens de 2001 situa a Sales de Llierca un total de 54 habitatges familiars dels que 34 són principals.Estat del planejament urbanístic El planejament urbanístic que regula el municipi de Sales de Llierca classifica la totalitat del municipi com a el sòl no urbanitzable. En l’actualitat s’està procedint a la redacció d’un POUM que substitueixi el vigent Pla especial, única figura de planejament urbanístic del municipi.Estructura territorial El municipi de Sales de Llierca compta amb 2823 ha que pertanyen a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, que representen el 77% del terme. Sales de Llierca és un dels 11 municipis que formen part del Consorci de l’Alta Garrotxa (vegeu Sistemes Naturals). Pel que fa als usos del sòl, més de tres quartes parts de la superfície municipal (87%) estroba ocupada per boscos, seguida pels conreus (al voltant del 8 %).En relació a l’estructura del sistema d’espais oberts, el municipi no presenta prácticamente cap element pertorbador de la connectivitat ecològica, degut a la seva condició de disseminat i a que la xarxa viària del municipi està bàsicament formada per pistes forestals poc transitades. Les excepcions són el tram de la N-260 al sud del terme i Sadernes.SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Per mitjá d'un edicte, l'Ajuntament de Sales de Llierca ha anunciat oficialment I'aprovació inicial del document de I'estratégia del Pla d'Acció Local (PAL), redactat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. El projecte sacaba de posar a informació pública pel termini de trenta dies, comptadors a partir de I'endemá de la publicació de I'anunci oficial. Durant I'esmentat període es pot examinar i, si fa al cas, presentar les al-legacions que s'estimin pertinents.
Agenda 21 Pla de Acció Local (PAL) | 30-12-2007 - 19:13:59 GMT 1 #
Vall del Llierca, Argelaguer/Sant Joan les Fonts: Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà.-73.340/08. Anuncio de la Dirección General de Energía y Minas del Departamento de Economía y Finanzas, de información pública sobre la solicitud de una concesión de explotación minera (expediente número 3605) «Els Comuns». La empresa «Cales, Yesos y Cementos de Olot, Sociedad Anónima», CYCOSA (A-17003054), con domicilio en carretera de la Canya, si número, 17800 Olot Garrotxa, ha presentado una solicitud de concesión de explotación minera para recurso de la sección C) Calcárea, de 4 cuadrículas mineras, denominado «Els Comuns», número 3605 del Registro Minero de Girona, cuyos terrenos se encuentran situados en el término municipal de Tortellà, Vértice Longitud (E) Latitud (N) 1 2º 38’ 00’’ 42º 15’ 00’’ - 2 2º 37’ 20’’ 42º 15’ 00’’ - 3 2º 37’ 20’’ 42º 15’ 40’’ - 4 2º 38’ 00’’ 42º 15’ 40’’
Habiendo sido admitida definitivamente esta solicitud de concesión directa de explotación, en virtud de lo que disponen los artículos 64, en relación con el 51 de la Ley 22/1973, de 21 de julio, de Minas, y 85, en relación con el 70 del Reglamento General para el Régimen de la Minería, aprobado por el Real Decreto 2857/1978, de 25 de agosto, se pone en conocimiento del público para que todas las personas que estén interesadas puedan comparecer en el expediente que se tramita en este Servicio de Investigación y Recursos Minerales, calle Provença, 339, primera planta, de Barcelona, y alegar lo que estimen conveniente en el plazo de veinte días hábiles a contar desde el día siguiente al de esta publicación. Barcelona, 17 de noviembre de 2008.
Barcelona, 14 de noviembre de 2008.–El Jefe del Servicio de Investigación y Recursos Minerales, Eduard Vall i Rosselló.
***
Noticia relacionada 17/03/2007 GMT 1
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l'Ajuntament de Tortellà en el cas de la pedrera dels Comuns, propietat d'aquest municipi, i, consegüentment, l'empresa que l'explota, Cycosa, no podrà ampliar l'àrea extractiva, ni instal·lar-hi un dipòsit de runes ni, com pretenia, perllongar-hi els treballs fins al 2019. El TSJC considera que per fer tot això Cycosa necessita la llicència ambiental, que no li han concedit.
Arran de la creixent demanda del mercat, l'any 2002 Cycosa va sol·licitar a la Generalitat permís per ampliar l'explotació (tant en extensió com en el temps), així com per obrir-hi un abocador de runes. En passar els mesos i no obtenir resposta, l'empresa va acollir-se al silenci administratiu i va intensificar el ritme de les extraccions. El 2004, els veïns van començar a protestar per les molèsties que –segons van explicar– els causava la creixent activitat a la pedrera i poc després es va fundar una Plataforma contra aquesta explotació, impulsada per Alternativa per la Garrotxa (ApG). Aleshores, el consistori va voler renegociar les condicions del conveni amb Cycosa. Les converses no van anar bé i l'empresa va interposar un contenciós administratiu contra l'Ajuntament, que havia reclamat la documentació que donés fe que Cycosa tenia els permisos corresponents per ampliar l'activitat. Davant dels jutjats, Cycosa va argüir que el silenci administratiu li donava dret a tirar endavant el seu projecte. Però primer el jutjat del contenciós administratiu gironí i ara el TSJC han donat la raó al consistori.
Si una instància judicial superior no decideix el contrari, ara Cycosa s'haurà de cenyir al que estableix el conveni inicial, que data del 1994 i que estipula, entre altres detalls, que ha de pagar uns 32.000 euros cada any a l'Ajuntament, acabar l'explotació el 2010 i restaurar el terreny afectat. lejarza @
Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà | 30-12-2008 - 20:17:39 GMT 1 #